<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Assumpta Sendra Mestre, autor a Àmbit d&#039;Investigació i Difusió Maria Corral</title>
	<atom:link href="https://ambitmariacorral.org/author/assumpta-sendra-mestre/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://ambitmariacorral.org/author/assumpta-sendra-mestre/</link>
	<description>Una entitat privada, sense ànim de lucre, atents al context actual i als mitjans de comunicació des d’una perspectiva interdisciplinària</description>
	<lastBuildDate>Wed, 01 Apr 2026 14:16:56 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=6.9.4</generator>

<image>
	<url>https://ambitmariacorral.org/wp-content/uploads/2018/02/cropped-logo_512-32x32.png</url>
	<title>Assumpta Sendra Mestre, autor a Àmbit d&#039;Investigació i Difusió Maria Corral</title>
	<link>https://ambitmariacorral.org/author/assumpta-sendra-mestre/</link>
	<width>32</width>
	<height>32</height>
</image> 
	<item>
		<title>Entrevista a Carles Pérez Testor</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2026/04/entrevista-a-carles-perez-testor-2/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2026/04/entrevista-a-carles-perez-testor-2/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Assumpta Sendra Mestre]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 01 Apr 2026 06:10:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<category><![CDATA[Entrevistes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=731533</guid>

					<description><![CDATA[Rector de la Universitat Ramon Llull, doctor en medicina, especialista en psiquiatria, psicoterapeuta de parella i família, professor catedràtic, investigador del Grup deRecerca de Parella i Família de Blanquerna-URL. LA&#160; RESPONSABILITAT COMPARTIDA «Cal pensar en les futures generacions i en com oferir un servei excel·lent i transformador» Què entén per responsabilitat i corresponsabilitat? Ser responsable implica assumir les conseqüències –positives o negatives– de les pròpies accions, però també tenir la capacitat de preveure i anticipar l’impacte del nostre comportament sobre els altres. És, en essència, actuar amb consciència i coherència. És un compromís ètic que cadascú assumeix enfront de les seves tasques i enfront dels propis actes. Com a professors universitaris la nostra responsabilitat seria garantir una formació d’excel·lència, una recerca íntegra i fomentar la transparència en l’ús dels recursos. La responsabilitat dels estudiants seria el deure de ser actius en el propi aprenentatge i rigorosos acadèmicament. La corresponsabilitat la podríem definir com la suma d’esforços. En un món interconnectat, cap problema rellevant –la salut mental, l’educació, la sostenibilitat o la convivència– pot ser abordat únicament des d’una visió individualista. Per a nosaltres, la corresponsabilitat seria el reconeixement que l’èxit del nostre projecte educatiu és una tasca compartida. Això ens permet crear una cultura de la convivència basada en el respecte i en els objectius comuns de tots: professors, estudiants, famílies i societat. Es pot considerar la responsabilitat com un valor humà? Sí, sí, totalment. La responsabilitat és l’eix que permet que les societats funcionin amb confiança i en l’àmbit educatiu és clau per al creixement personal i professional. Com s’educa per a la responsabilitat? Com bé va assenyalar el Papa Pau VI a Evangelii Nuntiandi (1975), «l&#8217;home contemporani escolta més a gust els qui donen testimoni que els qui ensenyen, o si escolta els qui ensenyen, és perquè donen testimoni». Per això, la nostra responsabilitat no acaba a l&#8217;aula ni al discurs; la nostra veritable tasca com a universitat és ser testimoni viu dels valors que prediquem i construïm. Educar en responsabilitat és educar per a la llibertat. L’educació és un pilar fonamental en la construcció de la societat, però com es contempla el sentit de la responsabilitat tant a l&#8217;escola com a la universitat? A l’escola, la responsabilitat s’hauria d’aprendre a partir d’hàbits quotidians: respectar els companys, cuidar el material, fer les tasques, gestionar conflictes. A la universitat, el repte és més ampli: es tracta de formar professionals responsables, capaços de prendre decisions ètiques, sostenibles i compromeses amb la societat. Aquí la responsabilitat adquireix una dimensió nova: la responsabilitat científica, la responsabilitat en la gestió del coneixement, la responsabilitat social de la institució i dels futurs graduats. Com respon la societat per oferir una formació humana individual i col·lectiva? La societat pot respondre des de múltiples vessants. Per exemple, l’escola i la universitat, com dèiem abans, que generen cultura, criteri i valors. No ens podem oblidar de les famílies, que són el primer espai d’aprenentatge cognitiu, però sobretot emocional. Les entitats socials i culturals, que generen comunitat, identitat i cohesió. I els mitjans de comunicació, que haurien de contribuir a crear un clima de respecte i informació rigorosa. Tanmateix, cal reforçar aquesta xarxa amb més sinergies entre institucions i amb polítiques públiques que prioritzin el benestar (i el benésser) emocional i la formació integral de les persones. La responsabilitat que és l’habilitat per respondre&#8230; contribueix a obtenir una resposta crítica i ètica&#8230; Com ens preparem? Podríem parlar de preparar-nos a dos nivells: individual i col·lectiu. En l’àmbit individual, conreant autoconeixement i estabilitat emocional, educant la capacitat de discerniment i integrant una ètica de la cura envers nosaltres i els que ens envolten. En l’àmbit col·lectiu, generant espais de debat, promovent la pluralitat de pensament i fomentant el respecte per la diferència. No hi pot haver responsabilitat sense reflexió, ni ètica sense diàleg. El millor model i exemple de responsabilitat és la pròpia persona. Com es pot sensibilitzar els ciutadans per actuar de forma responsable i ser conscients de la responsabilitat compartida vers un civisme i humanisme? No és fàcil respondre a aquesta pregunta. Abans parlàvem de la importància del fet de donar exemple. Per sensibilitzar hem de partir de la coherència personal. Quan un ciutadà veu que una institució, un líder o un professional actua amb responsabilitat, això crea confiança i la tendència és la d’imitar aquestes conductes. Aquí té un paper important la identificació projectiva. Però segur que seria necessari promoure campanyes de civisme centrades en valors compartits, impulsar iniciatives comunitàries de voluntariat i solidaritat i fomentar una educació que combini coneixement, empatia i compromís. La sensibilització també requereix exemplaritat pública: un entorn on la responsabilitat sigui reconeguda i valorada. Si tothom fos responsable de la seva manera de ser i de fer, potser la societat funcionaria d’una altra manera, des de l&#8217;administració pública, entitats, grups, família&#8230; I tant! Tindríem una societat molt més equilibrada. Als serveis públics hi hauria més eficàcia i les entitats i administracions serien més transparents. A les famílies hi hauria relacions més sanes. Segurament estaríem d’acord que la responsabilitat–adaptada a cada realitat– és un motor de transformació social. En el context universitari vostè forma part del grup de recerca de Parella i Família (GRPF) on investiguen des de la psicologia clínica i la psicologia social com de la psiquiatria i de l&#8217;educació. Quines línies de treball porten? El grup de recerca es va formar a partir de l’interès de dues institucions de la Universitat Ramon Llull: la Fundació Vidal i Barraquer des d’un vessant més clínic, d’atenció i acompanyament de parelles i famílies i la Fundació Blanquerna de d’un vessant educatiu i de recerca acadèmica. Actualment, treballem en: gènere, igualtat i multiculturalisme, amb la prevenció del conflicte i la violència intrafamiliar. L’estudi de les dinàmiques familiars contemporànies amb l’impacte de les noves formes de relació de parella. Vincle, aferrament i adopció internacional. Perinatalitat, infància i el desenvolupament emocional en infants i adolescents. Creació o traducció i validació, d’instruments d’avaluació de parella i família. El nostre grup de recerca vol ajudar a [...]]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2026/04/entrevista-a-carles-perez-testor-2/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Entrevista a Miriam Feu</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2026/01/entrevista-a-miriam-feu/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2026/01/entrevista-a-miriam-feu/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Assumpta Sendra Mestre]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 07 Jan 2026 06:15:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<category><![CDATA[Entrevistes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=731015</guid>

					<description><![CDATA[És economista i Secretària general de Càritas Catalunya.Ha coordinat l&#8217;Observatori de la realitat social de Càritas Diocesana de Barcelona i actualment coordina l&#8217;Observatori de la realitat social de Càritas Catalunya GARANTIR LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS «Som conscients de la realitat més propera del nostre entorn?Coneixem persones en situació d’exclusió social amb noms i cognoms?Ens han explicat alguna vegada la seva història de vida?Això és el que realment ens toca el cor i ens fa moure» Com defineix l’equitat? L’equitat és un terme que ens agrada fer servir com a contrari a la desigualtat social, i s’acosta a allò que entenem com a justícia social, perquè busca revertir les desigualtats que venen d’origen i donar a cadascú segons les seves necessitats. És a dir, busca garantir la igualtat d’oportunitats per a totes les persones. Això implica destinar més recursos i donar més suport a les persones que es trobin en situació de major vulnerabilitat, des d’una mirada de garantir drets socials. Sembla gairebé una utopia ‘la igualtat d’oportunitats per a totes les persones’. Ho veu possible? Hi ha persones que no tenen ni els mínims per subsistir&#8230; Faré servir les paraules de Joan Subirats quan diu que «l’exclusió no és un fenomen inevitable. Tampoc no és quelcom consubstancial ni inscrit en les noves formes de desenvolupament econòmic. És un fenomen ‘polititzable’, és a dir, susceptible de resposta tant des de les institucions públiques com des de la capacitat de reacció de la societat civil». Per tant, aconseguir la igualtat d’oportunitats per a tothom depèn de la nostra resposta com a societat, incloent aquí el conjunt de polítiques públiques que es poden desenvolupar. L’equitat és considerada com una forma de justícia social, però com aplicar aquesta justícia per viure en una societat justa? En primer lloc ens cal conèixer la realitat social, i en aquest sentit és molt important disposar d’un bon diagnòstic, com per exemple, els que realitza la Fundació FOESSA.En segon lloc ens cal passar del diagnòstic a la transformació de les causes generadores de desigualtat i d’injustícia i per fer-ho és important disposar d’un marc normatiu que ens orienti, d’un marc legislatiu adequat i de polítiques públiques que posin en el centre les persones en situació de major vulnerabilitat. Un dels exemples més clars actualment a Catalunya seria la dificultat per a moltes persones de poder accedir i mantenir un habitatge digne: com a diagnòstic ens trobem que afecta al 24,9% de la població catalana; com a marc normatiu i legislatiu sabem que el dret a l’habitatge com a dret humà està recollit en diversos tractats internacionals, a la constitució espanyola, a l’estatut d’autonomia de Catalunya i en un conjunt de lleis que el regulen, però que, tanmateix en condiciona l’efectivitat a la disponibilitat de recursos. Finalment, ens trobem que no existeixen polítiques públiques realment efectives que se centrin en els col·lectius en situació de major vulnerabilitat, per tant, acaba sent un dret reconegut però vulnerat. Recentment Càritas ha presentat un Informe elaborat per la Fundació FOESSA (Foment d&#8217;Estudis Socials i de Sociologia Aplicada) en què un 17% de la població catalana es troba en situació d’exclusió social. Quins són els riscos per caure en aquesta situació? L’estudi de la Fundació FOESSA ens parla de les persones en situació d’exclusió social, un concepte que va més enllà de la pobresa econòmica. Ens trobem exclosos quan no podem participar amb normalitat en la nostra societat i això inclou tres grans eixos: d’una banda, l’eix econòmic (els nostres ingressos i la nostra capacitat per poder consumir); d’altra banda, l’eix polític i de ciutadania, que inclou l’educació, la salut, l’habitatge i la participació política; finalment, l’eix relacional, que inclou la nostra xarxa de suport (familiar, amics, companys de feina, veïns&#8230;).L’exclusió social és un procés dinàmic que porta a una acumulació de dificultats en algun dels tres eixos (o en tots tres). Per tant, és un fenomen multidimensional. Que actualment el 17% de la població catalana (és a dir, 1,3 milions de persones) es trobi en situació d’exclusió social és preocupant, perquè són nivells que no aconseguim reduir malgrat ens trobem en un moment de creixement econòmic i perquè s’hi afegeix un 36% de la població en situació d’integració precària, és a dir, en una situació inestable que les pot fer caure en l’exclusió quan el cicle econòmic canviï.Els principals motors d’aquesta situació són l’habitatge i el mercat laboral: el primer, com ja hem comentat, per les grans dificultats per accedir a un habitatge digne, i el segon, perquè es troba polaritzat i genera situacions de precarietat laboral, on les persones, malgrat tenir una feina, no poden assumir les despeses més bàsiques de la seva vida. Aquests dos motors es veuen multiplicats per factors com la salut, l’educació o les relacions socials. Aquest darrer és molt important, perquè disposar d’una bona xarxa de suport (ja sigui familiar, o d’amics, veïns, etc.) pot marcar la diferència entre poder sortir de l’exclusió o quedar-se de manera cronificada. El contrari de l&#8217;exclusió és la inclusió, com afavorir-la per no patir discriminació? Els processos d’inclusió són dinàmics i impliquen refer totes les dimensions i eixos que s’han anat trencant durant el procés d’exclusió. Així, si una persona es troba en aïllament social, precarietat laboral i exclusió residencial, s’han de refer les tres dimensions: ha de poder reconstruir la seva xarxa social, tornar a treballar i accedir a un habitatge digne. Per tant, s’ha d’acompanyar la persona des d’una mirada holística, no serveix compartimentar i separar. A més, ha de ser ella la protagonista del seu procés d’inclusió. Finalment, s’ha de fer des d’una mirada de drets, atenent que totes les persones tenim el dret a una vida digna, independentment del nostre origen, religió, sexe, etc. Les administracions públiques són les garants de drets per a totes les persones. L&#8217;educació, en concret en els centres escolars, és un factor clau per contribuir cap una igualtat de qualsevol persona. Quines competències bàsiques considera que cal treballar? L’educació és un dels elements principals que poden trencar amb la transmissió de [...]]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2026/01/entrevista-a-miriam-feu/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Entrevista a Andreu Ibarz Mellado</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2025/10/entrevista-a-andreu-ibarz-mellado/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2025/10/entrevista-a-andreu-ibarz-mellado/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Assumpta Sendra Mestre]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 01 Oct 2025 08:40:31 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<category><![CDATA[Entrevistes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=730613</guid>

					<description><![CDATA[Mestre, Llicenciat en Filosofia i Doctor en Teologia. Ha exercit la docència durant quaranta-cinc anys (instituts de secundària, instituts superiors de ciències religioses de Barcelona i Don Bosco, Blanquerna-URL. Director general de Fundació Blanquerna (2011-2021). Actualment és professor emèrit de Blanquerna URL. Coordinador de la Comissió de seguiment del Pla pastoral de l&#8217;Arxidiòcesi de Barcelona.  POSSIBILITAT DE CANVI I DE TRANSFORMACIÓ «L&#8217;esperança és un actiu fonamental per seguir construint qualsevol projecte, així com el sentit de la vida» Hi ha moltes definicions d&#8217;esperança humana. Vostè com la defineix?&#160; Comparteixo, per començar, una senzilla analogia. L&#8217;esperança em fa tenir presents els atletes, especialment els llançadors, per exemple, de javelina. L&#8217;esportista té una mirada posada en l&#8217;horitzó, en la distància, sense perdre en cap moment la realitat més immediata, allò més pròxim. L&#8217;atleta té plena confiança en tot el procés de preparació, en el seu entrenador, en els jutges. Per a ell/a, evidentment, cada intent és una nova oportunitat per millorar. Si no fos d&#8217;aquesta manera, no tindria cap sentit la seva participació en una competició. Finalment, cadascun dels llançaments –al marge del resultat– requereix el compromís d&#8217;un esforç i d&#8217;una implicació.&#160; Aquí ens apareixen unes paraules claus: mirada, confiança, oportunitat i compromís. L&#8217;exemple del pelegrí i el seu pelegrinatge també il·lustra molt bé aquests conceptes. Per a mi, una bona descripció de l&#8217;esperança ha d&#8217;integrar aquestes quatre idees. En efecte, l&#8217;esperança humana és aquella qualitat que posa en pràctica una mirada confiada (en la vida, les persones, els projectes, etc.) com a constant oportunitat de millora i transformació afavorida pel compromís i la implicació personal.&#160; L&#8217;esperança no es mesura pels resultats sinó pel sentit que aporta aquesta qualitat a un procés o esdeveniment independentment de la seva resolució,&#160; Podem considerar l&#8217;esperança com un valor humà?&#160; Més que un valor –penso sincerament que hi ha hagut un ús poc encertat i excessiu en el camp educatiu d&#8217;aquesta expressió– reivindicaria l&#8217;expressió virtut pel sentit pràctic i&#160;quotidià, per la seva dimensió implicativa i de creixement personal i, alhora, per la perspectiva que aporta en relació a la felicitat i al sentit de la vida. En qualsevol cas, l&#8217;esperança és quelcom cabdal en la piràmide de les coses importants. L&#8217;esperança ens obre al misteri de la vida, atès que ens predisposa al desig i l&#8217;acolliment de quelcom no posseït en un termini no decidit per nosaltres. I a més, a un protagonisme que va més enllà de la meva persona i contempla els altres. El fet de tenir esperança no redueix la nostra humanitat. Ans al contrari, l&#8217;enriqueix perquè ens mostra aquelles limitacions o vulnerabilitats –sovint molt reiterades– i, alhora, ens orienta als propòsits més alts i sublims. L&#8217;esperança no s&#8217;expressa en un segment de la vida. Té un component holístic i vital i pot esdevenir fecunda en diversitat d&#8217;àmbits (personal, relacions humanes, professional, socials i ambiental, etc.). Mirar la realitat amb esperança humana permet tenir una visió més optimista? En la vida quotidiana i en el llenguatge col·loquial sovint trobem una certa identificació entre esperança i optimisme. En realitat esperança i optimisme són força diferents. L&#8217;esperança implica una mena de pedagogia vital –pel que fa com ja s&#8217;ha dit– a la mirada, la confiança, l&#8217;oportunitat i el compromís. L&#8217;esperança requereix viure el pas del temps des de la paciència i el respecte. En canvi, l&#8217;optimisme és un convenciment ferm de que tot anirà bé segons la meva idea prèvia. L&#8217;optimisme no implica cap anàlisi de la realitat, ni la percepció de la complexitat de les coses, ni cap compromís personal. Simplement desitja i creu que allò s’esdevindrà segons la meva idea positiva. Habitualment, l&#8217;optimisme no és massa pacient i fàcilment quan les coses no segueixen les meves previsions –ni que sigui el resultat d&#8217;un partit de futbol–, provoca un fort canvi d&#8217;estat ànim. Ara bé, fetes aquestes distincions, penso que sí que es podria afirmar que l&#8217;esperança humana permet tenir una visió més optimista perquè la virtut, finalment, en la seva quotidianitat deixa petjada o, si es vol, crea un estil. I certament, no serà l’única. Penso que quelcom similar podríem dir sobre l&#8217;alegria, el bon humor i la generositat com a fruits de l&#8217;esperança. Davant tantes situacions desesperants és més complicat percebre el sentit de l&#8217;esperança. Com es pot gestionar l&#8217;esperança en els diferents escenaris (guerra, violència, injustícies&#8230;) on hi ha tantes dificultats? Certament, gestionar l&#8217;esperança on hi ha moltes dificultats no és gens fàcil i sovint dona la impressió que això només és per a herois o heroïnes. L&#8217;experiència però ens ensenya que si bé els escenaris de guerra, violència, injustícia són nínxols de desesperació, també són font i bressols de grans esperances. Tornen, doncs, a aquesta mena de polaritat. Una falsa comprensió ‘bucòlica’ de l&#8217;esperança i una actitud passiva davant ella no ens ha fet cap favor. Diria, en primer lloc, que cal prendre consciència de l&#8217;esperança no com un assumpte privat. L&#8217;esperança aposta per a un nou futur, traça rumbs, crea tendències&#8230; Això comporta, doncs, un sentit i compromís col·lectiu. D&#8217;altra banda, caldria seguir treballant l&#8217;educació en el diàleg com a dinamitzador del coneixement mutu, de trobada profunda i creadora de ponts. I, també, la constància personal, amb l&#8217;esperança ens hem d&#8217;acotxar cada vespre i ens hem de llevar cada matí. Hem d&#8217;estimar els subjectes o els objectes d&#8217;aquesta, i també, alimentar-la. Vostè s&#8217;ha dedicat a formar futurs mestres. Com s&#8217;educa per a l&#8217;esperança? Abans de respondre a la pregunta voldria compartir un parell de prèvies. En primer lloc, reconec que en la meva tasca docent no he explicitat prou ni el concepte esperança ni una pedagogia explícita sobre aquesta virtut. Més aviat he treballat des dels implícits i des de les qüestions vinculades. En segon lloc –fent una petita reivindicació– comentaré que la meva esperança és que en el present i futur s&#8217;assumeixi aquesta formació en el currículum d&#8217;una manera molt més diàfana. Tant de bo aquesta breu reflexió hi col·labori. La mirada a la situació de la realitat, els reptes actuals de l&#8217;educació dels infants i dels adolescents [...]]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2025/10/entrevista-a-andreu-ibarz-mellado/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Entrevista a Pilar Mariné Jové</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2025/07/entrevista-a-pilar-marine-jove/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2025/07/entrevista-a-pilar-marine-jove/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Assumpta Sendra Mestre]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 01 Jul 2025 06:03:39 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<category><![CDATA[Entrevistes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=728992</guid>

					<description><![CDATA[És psicòloga especialista en Psicologia Clínica. Treballa com a Cap d'Àrea d'Atenció Primària i Salut Mental de la dreta de l’Eixample i és Adjunta al Cap de Servei del CSMA (Centre de Salut Mental d’Adults) de la mateixa zona &#124; Gestionar situacions de por i angoixa...]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2025/07/entrevista-a-pilar-marine-jove/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>El pensament és defensa personal</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2025/04/el-pensament-es-defensa-personal/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2025/04/el-pensament-es-defensa-personal/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Assumpta Sendra Mestre]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 08 Apr 2025 06:10:37 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Caseitat i convivència]]></category>
		<category><![CDATA[Comunicació i cultura digital]]></category>
		<category><![CDATA[Educació]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=728015</guid>

					<description><![CDATA[Sabem que el pensament crític és necessari per argumentar els propis criteris i prendre decisions. Fem ressò...]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2025/04/el-pensament-es-defensa-personal/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Entrevista a Jaume Castro Forns</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2025/04/entrevista-a-jaume-castro-forns/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2025/04/entrevista-a-jaume-castro-forns/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Assumpta Sendra Mestre]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 02 Apr 2025 03:03:19 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<category><![CDATA[Entrevistes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=727866</guid>

					<description><![CDATA[Doctor en Química Orgànica per la Universitat de Barcelona. Des de l’any 1990 és responsable de la Comunitat de Sant’Egidio a Barcelona, amb el treball de diverses iniciatives de solidaritat en el camp de la pobresa. És impulsor de diferents iniciatives de caire legislatiu pel sosteniment de les persones sense sostre, els ancians i les persones immigrants. També és coordinador del programa DREAM de lluita contra la SIDA a l’Àfrica i a Espanya que impulsa la Comunitat de Sant’Egido. ANAR A TROBAR L’ALTRE «Un món amb relacions interdependents és l’únic camí per recosir el teixit trencat de la nostra societat» Com descriu el significat de la paraula ‘interdependent’? Més que definir-ho, ho explicaria amb les paraules del papa Francesc ara fa cinc anys, el 27 de març de 2020. Des d’una plaça de Sant Pere buida i plujosa, el papa donava la seva benedicció a un món colpit per la pandèmia i deia: «Ens hem adonat que ens trobem tots en la mateixa barca, tots fràgils i desorientats, però al mateix temps importants i necessaris, tots cridats a remar junts, tots necessitats d’ajudar-nos els uns als altres». Què implica una relació interdependent? Implica sobretot creure que no ens salvem sols, que necessitem dels altres. El món ha viscut un profund canvi climàtic cultural: la crisi del nosaltres i el pas al ‘jo’, el món de molts ‘jo’. Això ha portat moltes conseqüències. No només la solidaritat del nosaltres es dissol (família, comunitat, partits, sindicats, Església&#8230;) sinó que es referma una societat conflictiva, en la que habita l’esperit de competició que apareix en tots els àmbits de la vida i alimentat per la cultura de la guerra. En aquest context, els joves sofreixen per la competència i el discurs dels adults que diuen que no tenen futur. Sofreixen els ancians que es deixen sols. Sofreixen els estrangers que no són acollits. Sofreixen els pobres que són marginats. Un món amb relacions interdependents és l’únic camí per recosir el teixit trencat de la nostra societat. Sovint hi ha dificultats en les relacions humanes per diferents motius, com la desconfiança, la por&#8230; Com ajudar a crear vincles? El món del ’jo’ és un món individualista. Quan un està sol creixen les pors, la desconfiança amb els altres. Apareixen els fantasmes. A l’inici de la Bíblia, Déu afirma que «No és bo que l’home estigui sol» (Gè&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8211;n 2,18). És bo sortir del petit món de cadascú i anar a trobar l’altre, sobretot qui és diferent. És precís que les nostres ciutats es converteixin cada vegada més en ‘ciutats comunitat’, per això és molt important impulsar les xarxes de solidaritat i amistat. A la nostra societat aquestes xarxes la constitueixen el veïnat, les comunitats, les associacions, les parròquies, els partits&#8230; Són xarxes que cada vegada més estan constituïdes per persones de diferents orígens, de diferents religions i cultures. En aquest sentit és bo recordar la visió profètica de San Joan Pau II. L’any 1989 va pintar una icona de convivència i pau convocant els líders de les grans religions mundials per pregar per la pau. Estar l’un al costat de l’altre i no un contra l’altre és la proposta. Un al costat de l’altre per construir un món en pau, una nova civilització de la convivència en un món global. Aquesta imatge que veiem cada any en les Trobades Internacionals per la pau que promou Sant’Egidio es repeteix en cada ciutat, i és particularment important avui en ambients on viuen persones de diferents religions i cultures. Actualment hi ha moltes relacions que són virtuals que possibiliten una trobada però manca el sentit presencial&#8230;&#160; Vivim en una època de confusió, de rancor i cinisme amb una cultura que dona importància a les coses que no duren (diner, fama, estatus, likes). Coses que no duren i passen. La gent busca l’aprovació de desconeguts en el mòbil. De què serveix? Construïm tot tipus de murs al nostre voltant per protegir-nos perquè estem sols. Estar sols és un problema per a milions de persones. L’aventura d’un estiu o d’una nit no són suficients per no estar sols. No confiem en l’altre perquè no dediquem temps a conèixer-lo i en aquest espai buit entre nosaltres i l’altre, els polítics i els algoritmes ens ensenyen a tenir por de l’altre, a refusar-lo, assetjar-lo, a convertir-lo en una caricatura. Els algoritmes omplen els espais buits entre nosaltres i l’altre, i ens donen una imatge distorsionada, negativa de l’altre. Ens relacionem amb moltes persones, es construeixen molts llaços per motius professionals, per fer experiències, per interès, però l’amistat no és quelcom virtual, és real. A la Comunitat de Sant’Egidio els pobres ens han ensenyat la necessitat del contacte personal, són mestres: han demanat la nostra amistat de manera concreta (i no virtual). Ho han fet els nens, els ancians, els sensesostre, els migrants. Ens han demanat una amistat real, i l&#8217;hem viscuda amb alegria. Quan es depèn de l’altre o altres, sembla que es retalli la llibertat? Ens pensem que som lliures però en realitat som esclaus de l’esperit del temps, de les modes, dels costums i dels dictàmens de les xarxes socials. En un món on tot es compra i tot es ven, la Bíblia diu: «Un amic fidel no es compra a cap preu, és inestimable el seu valor» (Sir 6,15). És preciós! És la llibertat! És la llibertat de viure sense seguir la mentalitat comercial que ens aixafa. L&#8217;amistat no té preu i aquesta és la nostra llibertat. Som lliures perquè no pensem en termes comercials o d’intercanvi. L´amistat no té preu i és un fruit de la gratuïtat. Una altra realitat que pateix la societat és la solitud, persones que viuen soles i se senten soles, altres que viuen a la intempèrie&#8230; Com es pot contribuir a aquest fet que demana un sos per sentir que es depèn d’algú? Més d’un de cada quatre ciutadans viu a casa sol. Soledat i viure sol no sempre van junts, però en el cas dels ancians viure sol sempre augmenta els [...]]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2025/04/entrevista-a-jaume-castro-forns/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Entrevista a Miquel Àngel Prats</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2025/01/entrevista-a-miquel-angel-prats/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2025/01/entrevista-a-miquel-angel-prats/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Assumpta Sendra Mestre]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 02 Jan 2025 11:52:09 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<category><![CDATA[Entrevistes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=727286</guid>

					<description><![CDATA[Mestre, psicopedagog i Doctor en Pedagogia per la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Actualment, és professor titular de Tecnologia Educativa, investigador responsable de la línia eduTIC del Grup de recerca consolidat PSiTIC (Pedagogia, Societat, Innovació i TIC) de la FPCEE Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i coordinador del Màster Universitarien Lideratge de la Innovació Pedagògica i Direcció de Centres Educatius. Durant la seva vida professional, ha compaginat l&#8217;activitat acadèmica universitària amb l’activitat divulgativa en diferents mitjans de comunicació. Ha estat director del CETEI de la Fundació Joan XXIII (2008-2011), de les cinc primeres edicions del ITworldEdu Summit (2008-2012), director del Grau d&#8217;Educació Infantil (2013-2019), així com vocal de Comunicació del Col·legi de Pedagogs de Catalunya (2006-2008). L&#8217;any 2020 va ser guardonat amb el XXXè Premi Joan Profitós d&#8217;Assaig Pedagògic amb l&#8217;obra: 10 lliçons per a un ús ètic, saludable i responsable de les tecnologies digitals.&#160;Recentment, porta la direcció de la divisió d&#8217;Educació-Formació de CIVICAi (http://www.civicai.cat). ALFABETITZAR-SE DIGITALMENTPER COMPRENDRE «Una de les competències més importants del segle XXIés el pensament crític» Com defineix la Intel·ligència Artificial?La Intel·ligència Artificial es pot definir com un conjunt de tecnologies que busquen emular o simular la intel·ligència humana. Ara bé, crec que el terme ‘intel·ligència artificial’ potser no és el més afortunat, ja que la intel·ligència, en sentit humà, implica la capacitat d&#8217;adaptar-se a l&#8217;entorn de manera creativa i contextual. En el cas de la IA, el que fem és desenvolupar mecanismes, mitjançant la física, les matemàtiques i l&#8217;estadística, per imitar certs processos cognitius humans de manera mecànica o tecnològica. Què són els algoritmes?En el món tecnològic, els algoritmes són els processos, passos o etapes que s’utilitzen per programar una màquina perquè pugui realitzar determinades accions. Es tracta d’una sèrie d’instruccions dissenyades per assolir un objectiu concret o solucionar un problema específic. És important destacar que, si un algoritme no està ben dissenyat, l’acció resultant probablement no serà la que desitjàvem. Així, tot ordinador, software o programari funciona gràcies a algoritmes creats amb unes intencionalitats, finalitats i processos clars, que permeten que la màquina executi les accions previstes. La IA ha revolucionat molts aspectes, alguns parlen d’una nova ‘era’ davant tants canvis que proporcionen beneficis i riscos. Expliqui una millora per la nostra vida i societat. I expliqui un risc.El fenomen de la intel·ligència artificial es pot comparar amb l’impacte que van tenir el naixement d’internet o fins i tot l’aparició de l’electricitat. Representa un canvi disruptiu en molts àmbits, com la manera de comunicar-nos, produir, buscar i compartir informació. Un dels grans beneficis de la IA és la seva capacitat d’accelerar processos. Podem considerar-la com un ‘accelerador’ que ens permet avançar més ràpidament en tasques repetitives, burocràtiques o mecàniques. Això la converteix en una eina que complementa perfectament el nostre treball, ajudant-nos a ser més eficients i alliberant temps per dedicar-nos a activitats de més valor afegit. Pel que fa als riscos, és fonamental tenir en compte aspectes relacionats amb la privacitat, la seguretat i la confidencialitat de les dades. Necessitem transparència per part de les empreses tecnològiques sobre com es dissenyen els algoritmes i com es gestionen les nostres dades. No podem permetre que la IA funcioni com una ‘capsa tancada’; cal saber amb claredat què fan amb la informació que compartim. Sempre tot ha anat evolucionant, el ritme de les noves tecnologies és accelerat, però per què hi ha el sentiment de por davant de la IA i de tots els canvis que pot generar?La por a la IA es genera, principalment, pel desconeixement i la manca d’informació sobre com funciona aquesta tecnologia. Quan les persones es formen i adquireixen alfabetització digital, comencen a entendre-la millor, desmitificant-la i identificant les claus per a la seva interpretació i ús. La por és una reacció natural i molt humana davant el desconegut, ja que sovint percebem el que no comprenem com una amenaça. Tanmateix, la millor manera de combatre aquesta por és mitjançant el coneixement. Saber com funciona la IA, quins són els seus usos i les seves aplicacions més adequades ens permet fer-ne un ús correcte i evitar-ne els riscos. Quins són els límits per fer-ne un bon ús de manera responsable?El primer pas per fer un ús responsable de la intel·ligència artificial és conèixer com funciona aquesta tecnologia. Això implica alfabetitzar-se digitalment per comprendre els seus mecanismes i les seves aplicacions. En segon lloc, cal tenir en compte la privacitat de la informació. És fonamental ser conscients de quina informació compartim amb la IA i valorar quines dades cedim perquè generi els resultats que necessitem. La IA depèn de grans volums de dades per funcionar, però és la nostra responsabilitat assegurar-nos que les dades proporcionades són adequades i no comprometen la nostra privacitat ni la nostra seguretat. I en tercer lloc, és fonamental tenir en compte quan l’haurem d’emprar: l’empremta de carboni que genera és enorme. Haurem de vigilar fer un ús assenyat i sostenible. I el sentit ètic pel funcionament correcte?El sentit ètic en l’ús de la intel·ligència artificial comença amb el principi de transparència. És fonamental que, cada vegada que utilitzem la IA, ho fem explícit: hem de comunicar que l’hem utilitzada, quina tecnologia s’ha emprat (per exemple, si és generativa o de creació d’imatges) i, fins i tot, indicar els indicatius o ‘prompts’–instruccions– que hem utilitzat per demanar-li fer la tasca. A més, cal respectar els drets de propietat intel·lectual. Això implica assegurar-nos que els continguts generats o utilitzats amb la IA no vulneren els drets d’autoria d’altres creadors. És important verificar que les tecnologies emprades no s’han basat en dades o materials protegits sense autorització, garantint així que el seu ús és legítim i ètic. Un altre aspecte crucial és garantir la seguretat i la privacitat de les dades. Com dèiem abans, la IA funciona gràcies a grans volums d’informació, i per això és essencial que qualsevol ús d’aquestes dades respecti estrictament la legislació vigent en matèria de privacitat, com el Reglament General de [...]]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2025/01/entrevista-a-miquel-angel-prats/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Entrevista a Angie Rosales</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2024/10/entrevista-a-angie-rosales/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2024/10/entrevista-a-angie-rosales/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Assumpta Sendra Mestre]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 01 Oct 2024 07:15:40 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<category><![CDATA[Entrevistes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=726506</guid>

					<description><![CDATA[És la fundadora de Pallapupas. Des de fa més de vint anys treballa en els hospitals fent riure a les persones ingressades de totes les edats, als seus familiars i al personal sanitari. Ella i l’equip de Pallapupas són capaços de transformar la realitat del patiment amb una eina infal·lible que és el nas vermell. POTENCIAR L’HUMOR I L’ALEGRIA «L’humor modifica el teu estat anímic.No estàs de la mateixa manera abans de riure que després&#8230;» Com descriuria l’humor que és font de l’alegria?És aquell humor que modifica el teu estat anímic. No estàs de la mateixa manera abans de riure que després&#8230; L’humor és com un ‘sentiment’ que surt des de l&#8217;interior, ja que no pot ser fictici ni postís. Es pot exercitar?Sí! De fet, en la vida adulta reduïm moltíssim el nombre de rialles i l&#8217;hem d&#8217;exercitar. Es tracta d&#8217;un hàbit que hem d&#8217;entrenar com tots els altres, però una vegada incorporat ja no requereix cap esforç. Sembla que l’humor implica tenir un rostre somrient&#8230; És així?No necessàriament, moltes persones somriuen per dins. Vull dir que tenen un sentit de l&#8217;humor més àcid o més intel·ligent, o més verbal. Vosaltres treballeu per alegrar situacions difícils, en concret durant processos de malaltia a qualsevol edat, i especialment amb infants i els seus familiars. Com ho feu?Sent pallasso, això significa entrar a veure el món des d&#8217;una lògica diferent. La tècnica que hi ha darrera de la màscara més petita del món és el gran truc. Òbviament també tenim molt clar el nostre rol, sabent desenvolupar-nos dins dels hospitals, i aplicant la nostra metodologia! Qui sou els Pallapupas?Som un grup de persones que existim per millorar l&#8217;estat emocional de les persones que es troben malaltes mitjançant l&#8217;humor. Ho fem de manera professional i amb una metodologia d&#8217;intervenció. El personal sanitari és el nostre gran aliat perquè junts podem transformar la vivència que aquella persona pugui tenir del seu pas per la malaltia i l&#8217;hospital. Quina és la vostra metodologia? Hem desenvolupat un mètode propi de treball que utilitza tècniques d’arts escèniques, de clown, tècniques sanitàries i eines com l’escolta activa o el radar. Treballem amb el personal sanitari, totalment coordinats en les tasques de cada dia de l’hospital i seguim tots els protocols necessaris per treballar allà on se’ns necessita. Com us prepareu per realitzar aquest tipus de treball de cura emocional, ja que no tothom serveix per fer-ho?El procés de selecció és llarg. Hi ha una bona base de formació, els pallass@s que comencen sempre van acompanyats d&#8217;un pallapupas senior i tenim sessions psicològiques que ens ajuden a comprendre l&#8217;impacte de la nostra feina. És molt important quan dieu que ‘l’humor del Pallapupas és molt seriós’.Expliqui’ns-ho?Perquè té efectes terapèutics reals, perquè ajuda a modificar la vida de les persones i perquè, per fer-ho, t&#8217;has de formar com qualsevol professió. Com s&#8217;hauria de portar l&#8217;alegria, en concret el ‘poder del riure&#8217; a altres realitats de la societat? Per exemple en el món empresarial, familiar, entorns violents, guerra, fam&#8230;&#160;Excepte la fam que es ‘cura’ amb economia, la resta d&#8217;àmbits, exercint l&#8217;humor, cada dia, cada vegada que ens vingui en gana més enllà de les convencions culturals. Quan rius una primera vegada, i una segona, i una tercera, aquell ambient es fa més respirable i això permet que es pugui treballar col·laborativament per canviar el que vulguem canviar. Per què ‘el nas vermell’ té tanta força per transformar qualsevol situació? Què hi ha darrera d’aquest nas?El nas vermell permet fer allò que tots voldríem però no ens atrevim i que, quan ho veiem fer, ens encanta perquè ens allibera. Quan observem pels carrers, la majoria de persones mostren un rostre apagat i, fins i tot, amargat&#8230; Constatem que hi ha situacions molt doloroses i difícils&#8230; Però, com podem potenciar el sentit de l’humor i d&#8217;alegria per generar sensació de benestar? Somriure, si quan et creues amb algú somrius, és molt difícil que no et torni el somriure. S’encomana. Assumpta Sendra Mestre]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2024/10/entrevista-a-angie-rosales/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Aprenentatge constant i vital</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2024/09/aprenentatge-constant-i-vital/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2024/09/aprenentatge-constant-i-vital/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Assumpta Sendra Mestre]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 16 Sep 2024 03:05:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Caseitat i convivència]]></category>
		<category><![CDATA[Educació]]></category>
		<category><![CDATA[Realisme existencial]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=726339</guid>

					<description><![CDATA[A partir de la realitat i de l’experiència del que és una escola humana, el filòsof Josep M. Esquirol en el seu llibre L’escola]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2024/09/aprenentatge-constant-i-vital/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Entrevista a Daniel Gabarró</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2024/07/entrevista-a-daniel-gabarro/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2024/07/entrevista-a-daniel-gabarro/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Assumpta Sendra Mestre]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 01 Jul 2024 06:20:40 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<category><![CDATA[Entrevistes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=726196</guid>

					<description><![CDATA[És mestre amb cinc especialitats diferents reconegudes: psicopedagog, llicenciat en Humanitats, diplomat en Direcció i Organització d&#8217;Empreses, acompanyaa persones i organitzacions en el seu creixement interior, i és formador i escriptor.De les seves publicacions destaquem: Temps difícils, accions sàvies;5 valors per crear riquesa; Lideratge conscient&#8230;i Les cosmovisions socials. La peça que faltava. GENERAR UNA SOCIETAT MÉS COHESIONADA «Cal una mirada oberta i respectuosa, reconeixent que cada cosmovisió té la seva pròpia lògica i valor» Com descriu el significat de la paraula ‘cosmovisió’? La paraula ‘cosmovisió’ descriu la manera com veiem i interpretem políticament el món que ens envolta. És un conjunt de creences, valors i perspectives que guien la nostra comprensió de la realitat social. La cosmovisió ens ajuda a donar sentit a la nostra experiència i a prendre decisions. Cada persona té la seva pròpia cosmovisió, influenciada per la cultura, l’educació i les experiències de vida personals. Vull remarcar que la cosmovisió és una perspectiva individual, gairebé per tothom és inconscient, és a dir, la veiem com a ‘normal’ i tendim a creure que tothom veu el món com nosaltres. Per això, de fet, ens sorprenem quan algú actua d’una forma que no ens sembla ètica, ni raonable. Ens preguntem: però com pot ser? I la resposta és clara: perquè actua des d’una visió del món o cosmovisió diferent. Finalment, per acabar de completar aquesta resposta, m’agradaria dir que encara que la cosmovisió és individual, podem agrupar les persones en cinc grans cosmovisions. D’aquesta manera esdevé una eina pràctica per fer accions col·lectives: culturals, polítiques, socials… De la mateixa manera que cada persona té uns ingressos econòmics específics i únics, però podem agrupar les persones en classe molt baixa, classe baixa, classe mitjana i classe alta; també podem fer el mateix i agrupar les persones per la similitud de les seves cosmovisions. La visió o cosmovisió individual esdevé, així, una eina de primera magnitud per preveure conductes col·lectives; una eina, fins i tot, més eficaç que saber el gènere, l’edat o la classe social. Per això, les cosmovisions marcaran una gran diferència quan s’apliquin en la pràctica social a àrees específiques. Menciona cinc grans cosmovisions diverses. Quin seria un tret característic de cadascuna? Efectivament, parlem de cinc cosmovisions: la pretradicional, la tradicional, la moderna, la postmoderna i la integral. Per a la cosmovisió pretradicional, el que importa és el clan, és a dir, les persones concretes que conec personalment i a les que dec fidelitat. Estan marcades per la valentia, l’acció, el contacte amb les seves necessitats… però també per la manca de pensament abstracte i la identificació que fan de justícia amb les seves necessitats concretes; és a dir, una cosa només serà justa si atén les seves necessitats, sense cap altre criteri extra rellevant. Aquesta cosmovisió és numèricament petita a Occident, menys del 5%, i no té incidència política perquè no se sent part de la societat. Tanmateix, aquest petit grup genera molts conflictes i, per exemple, a presons o a serveis socials el seu pes és molt més gran. Per una altra part, tenim la cosmovisió tradicional, on el clan queda substituït per la nació. Això és un salt d’empatia molt gran: puc sacrificar-me per persones que no conec, però amb qui comparteixo una visió mítica del món. L’eslògan ‘todo por la patria’ és un exemple d’aquesta visió. La justícia, per a aquest grup, és respectar les lleis i la tradició. Per això, per exemple, veuen com una agressió intolerable el divorci, les polítiques de gènere, els moviments independentistes i tot allò que posa en dubte la tradició. Aquest grup és nombrós i, a les societats occidentals, superen el 35% de la població adulta. Per això tenen molt de pes social i polític. I la cosmovisió moderna i la postmoderna? Referent la cosmovisió moderna va sorgir amb la Il·lustració, destacant la raó i la ciència com a fonts principals de coneixement. Valoren el progrés, la individualitat i la meritocràcia. Des de la seva perspectiva, la persona ha de tenir dret de separar-se del grup, de posar en dubte la tradició… això va fer avançar el món i va aportar la democràcia, l’esperit d’innovació, l’ascensor social i les grans estructures industrials i productives multinacionals. Des de la seva perspectiva, la justícia és la igualtat absoluta entre totes les persones (sovint menystenint les diferències de sortida). Aquesta cosmovisió també és majoritària a la nostra societat, com l’anterior, perquè acull un 35% aproximadament de la població adulta i implica una visió social molt materialista, amb els seus pros i els seus contres. Després tenim la cosmovisió postmoderna que posa els drets humans al centre de la seva visió del món i que intenta superar les contradiccions anteriors oferint una visió del món multicultural (totalment contrària a la visió etnocèntrica de la cosmovisió tradicional, que se sent atacada per aquesta visió; mentre que, alhora, aquesta multiculturalitat i gran valoració de la diversitat és no rellevant des d’una perspectiva moderna i és, alhora, absolutament incomprensible des d’una perspectiva pretradicional). La seva aposta per la justícia, no són ni les lleis, ni la igualtat absoluta, sinó l’equitat: tractar diferent qui és diferent, donar a cada persona el que necessita. Aquest és, també, un punt de fricció molt gran amb les cosmovisions anteriors: la cosmovisió moderna se sent atacada en quelcom nuclear de la seva visió: l’estricte igualitarisme i la cosmovisió tradicional, tem que els recursos que haurien de destinar-se als ‘seus’, vagin a qui ‘no se’ls mereix’. Aproximadament un 20% de la societat està en aquesta cosmovisió postmoderna. Fins la crisi del 2008, eren els que marcaven l’hegemonia cultural, el que es considerava ‘políticament correcte’. Però, amb la crisi, les friccions entre les cosmovisions es van fer evidents i aquesta ‘pau social’ va saltar pels aires. Remarco les friccions entre cosmovisions per destacar que no estem vivint una guerra cultural, sinó un moment històric que no havia passat mai abans, on conviuen alhora tres visions del món que xoquen entre elles. No vivim un xoc entre cultures, sinó un xoc entre [...]]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2024/07/entrevista-a-daniel-gabarro/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
	</channel>
</rss>
