<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Arxius de Espai de formació - Àmbit d&#039;Investigació i Difusió Maria Corral</title>
	<atom:link href="https://ambitmariacorral.org/categories_ambit/espai-de-formacio-ca/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://ambitmariacorral.org/categories_ambit/espai-de-formacio-ca/</link>
	<description>Una entitat privada, sense ànim de lucre, atents al context actual i als mitjans de comunicació des d’una perspectiva interdisciplinària</description>
	<lastBuildDate>Mon, 20 Oct 2025 06:55:38 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=6.9.4</generator>

<image>
	<url>https://ambitmariacorral.org/wp-content/uploads/2018/02/cropped-logo_512-32x32.png</url>
	<title>Arxius de Espai de formació - Àmbit d&#039;Investigació i Difusió Maria Corral</title>
	<link>https://ambitmariacorral.org/categories_ambit/espai-de-formacio-ca/</link>
	<width>32</width>
	<height>32</height>
</image> 
	<item>
		<title>El combat contra el desencís. Algunes claus</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2025/10/el-combat-contra-el-desencis-algunes-claus/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2025/10/el-combat-contra-el-desencis-algunes-claus/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 20 Oct 2025 06:05:11 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Educació]]></category>
		<category><![CDATA[Espai de formació]]></category>
		<category><![CDATA[Espiritualitat]]></category>
		<category><![CDATA[Salut]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=730683</guid>

					<description><![CDATA[Fotografia: Esther BorregoData de publicació: 20 d’octubre de 2025 El dimarts 7 d’octubre, l’Àmbit Maria Corral va iniciar les activitats d’aquest curs en el Recinte modernista de Sant Pau, va oferir una conferència sobre El combat contra el desencís. Algunes claus, a càrrec del professor Francesc Torralba. La directora de l’Àmbit, Assumpta Sendra, va donar la benvinguda als assistents i va plantejar la qüestió de com podem fer front al desencís que genera un sentiment de tristesa, de patiment, d’incertesa, per&#160; poder tenir una mirada esperançadora. El professor Torralba va introduir la seva conferència dient que el desencís és un combat que té lloc dins de l’ànima humana, que es pot vèncer o perdre. El drama és quan un ha perdut aquest combat. De vegades pot ser algú proper o llunyà, però ens sentim impotents de quina manera podem ajudar-lo quan ha caigut en el pou del desencís, el desànim o, senzillament, la desesperació. Va introduir algunes claus, no com si fossin un receptari, sinó que sorgeixen de la seva pròpia experiència i se l’has ha aplicat en circumstàncies de desencís, de pena o de desesperació, perquè si per a ell han estat valuoses, tal vegada ho poden ser per a altres persones. Hi ha discursos que neixen d’allò que hem llegit, escoltat o consultat en una gran biblioteca, però d’altres sorgeixen de l’experiència i que els macerem amb allò que hem llegit. Són els discursos que tenen més legitimitat intel·lectual. Recordant la frase de Santa Teresa de Jesús a Las Moradas, que també repeteix a Castillo interior del alma, a Vida, a Fundaciones: «No hablaré de nada que no haya experimentado una o muchas veces». Això és el principi d’humilitat. Quan parlem d’allò que no hem viscut o d’allò que no ens ha traspassat, és extraordinàriament fàcil fer el ridícul. En canvi, quan parlem d’allò que ens ha passat, com una malaltia que no planteja solucions científiques, la mort d’un ésser estimat, un fracàs laboral o la ruptura traumàtica d’una relació de parella, la pregunta és què et sosté, si és que hi ha alguna cosa que et sostingui, o es produeix una caiguda al buit sense cap tipus d’agafador. Quan un articula un discurs des de l’experiència, sap de què parla. Si el lector no ha fet una experiència anàloga a la que relaten els escrits de Santa Teresa, per exemple, es queda fora perquè no és capaç de desxifrar quin significat tenen aquells mots i què evoquen, ja que per a ell són buits de sentit. Fer un discurs sobre l’esperança és gairebé una tasca titànica. Els informes que ens arriben a escala regional, local o de les Organitzacions Internacionals, com de la FAO, l’OMS, la UNESCO ens encongeixen el cor. En tot cas, aquell que està ben informat ho té difícil per fer un discurs sobre l’esperança. Fer un discurs sobre el no hi ha res a fer et porta cap un pendent relliscós. Si el discurs sobre l’esperança només se sosté sobre una ingenuïtat o un positivisme pueril o, senzillament, sobre la ignorància o el desconeixement, quina legitimitat intel·lectual té? Cal buscar raons per donar esperança. Afortunadament, tenim alguns referents presents i alguns passats que ens hi ajuden, que s’han articulat en èpoques en les que hi havia més foscor que ara. Va ressaltar que cal fer un aclariment terminològic. Quan es parla d’esperança no es parla d’ingenuïtat ni d’espera passiva. Aquesta distinció la va fer Pedro Laín Entralgo en un assaig que distingia l’espera, que és passiva, de l’esperança que és activa i mou a l’acció. L’esperança sempre és un moviment dinàmic, encara que no tingui cap garantia de què es faci realitat mai, o potser se’n farà molt més enllà de la meva mort. Així s’explica el desenvolupament de la ciència, uns sembren i altres recullen. Hi ha una altra actitud que és l’evasió, molt vigent avui. Davant del drama del món, mirar de tancar-se en una càpsula hermètica, ja ho deia Voltaire: conrear el meu petit jardí i oblidar-me de tot allò que m’arriba perquè és molt difícil de processar, perquè al capdavall nosaltres som permeables. Si un consumeix cada dia notícies que parlen d’atrocitats, crueltats, genocidis, naturalment, s’enfonsa. La solució no és posar una membrana hermètica entre jo i el món. Aquesta és una via d’evasió. L’esperança és aquest dinamisme que et propulsa a persistir encara que no veus clar si te’n sortiràs. El diàleg entre Bloch i Marcel és molt il·luminador, va tenir lloc el maig de 1967. Bloch defensa l’esperança i se situa en el terreny de l’agnosticisme, i Marcel, en la fe o la filosofia pasqual, la mort no és l’última paraula en la vida humana, sinó que l’amor pot més que la mort. Això és objecte de fe. Van ser capaços de veure una esperança humana compartida. No és tan sols una virtut teologal, sinó que és una força intrínseca que necessita tot ésser humà per a qualsevol projecte que comenci. Van ser capaços d’albirar el camp d’intersecció, en aquest cas entre creients i no creients, aquesta força enigmàtica que fa que una persona, un poble, una comunitat persisteixi en la lluita per assolir els seus propòsits. Mentre que en&#160; la desesperació s’aturen perquè no veuen cap possibilitat. L’esperança no és un patrimoni només d’aquells que creuen. Hi ha un argument històric en el que se sosté l’esperança. Allò que s’ha conquerit gràcies al treball d’altres i que ens ha estat donat, molt sovint ho oblidem. Hi ha tota mena d’arguments que donen legitimitat a l’esperança. És el que va expressar Albert Camus en el mite de Sísif, això és una lluita constant, arribes a dalt i torna a caure la pedra, no avancem res, però de tant pujar el camí és més fressat, ja no t’esgarrinxes tant, s’ha fet més planer perquè altres t’han obert el camí. Per tant, hi ha l’argument històric. En ocasions l’esperança se sosté en el coneixement, la ciència i la tecnologia. Es posen en la ciència i la tecnologia la [...]]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2025/10/el-combat-contra-el-desencis-algunes-claus/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Una eina concreta per transformar, èticament, la societat: Les cosmovisions socials</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2024/10/una-eina-concreta-per-transformar-eticament-la-societat-les-cosmovisions-socials/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2024/10/una-eina-concreta-per-transformar-eticament-la-societat-les-cosmovisions-socials/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 21 Oct 2024 03:05:28 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Caseitat i convivència]]></category>
		<category><![CDATA[Ciències socials]]></category>
		<category><![CDATA[Política]]></category>
		<category><![CDATA[Realisme existencial]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<category><![CDATA[convivència]]></category>
		<category><![CDATA[Daniel Gabarró]]></category>
		<category><![CDATA[Espai de Formació]]></category>
		<category><![CDATA[Jaume López]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=726575</guid>

					<description><![CDATA[El dimecres 2 d’octubre, en el marc del recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona, la...]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2024/10/una-eina-concreta-per-transformar-eticament-la-societat-les-cosmovisions-socials/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Per un futur compartit: la confiança com a tasca ètica</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2023/10/per-un-futur-compartit-la-confianca-com-a-tasca-etica/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2023/10/per-un-futur-compartit-la-confianca-com-a-tasca-etica/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 17 Oct 2023 05:01:15 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Caseitat i convivència]]></category>
		<category><![CDATA[Comunicació i cultura digital]]></category>
		<category><![CDATA[Educació]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=723456</guid>

					<description><![CDATA[El dijous 5 d’octubre de 2023, dins de l’Espai de Formació, va tenir lloc la conferència: «Per un futur compartit: la confiança com»...]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2023/10/per-un-futur-compartit-la-confianca-com-a-tasca-etica/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>«Envelliment, ancianitat i vellesa: tres mirades sobre el temps i la vida»</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2023/05/ressenya-de-la-taula-rodona/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2023/05/ressenya-de-la-taula-rodona/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Anna Castro Pérez]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 10 May 2023 09:42:25 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Educació]]></category>
		<category><![CDATA[Families i relacions humanes]]></category>
		<category><![CDATA[Salut]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=719717</guid>

					<description><![CDATA[Envelliment, ancianitat i vellesa: tres mirades sobre el temps i la vida Anna Castro Educadora social Foto: Assumpta Sendra Data de publicació: 10 de maig de 2023 La Taula Rodona s’inicià amb les paraules de benvinguda del Dr. Josep M. Forcada, que va fer esment que des de l’inici de l’Àmbit Maria Corral es va tractar el tema de l’envelliment, tant en unes Jornades de l’any 1981 sobre El Nou adult, en el que es parlava de l’acceptació de l’ancianitat, com a les Jornades de l’any 1987 sobre L’ancianitat, nova etapa creadora. A continuació, el Dr. Adrià Comella, director gerent de la FGS Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, va incidir en què des de fa milers d’anys la nostra espècie ha emprès una carrera per viure un dia més, viure més temps i millor , sent capaços des dels inicis de la història de prendre decisions gràcies a la intel·ligència. És la història per la supervivència. Ens hem anat civilitzant, socialitzant, ens hem anat especialitzant i han aparegut professions múltiples. L’Hospital de Sant Pau, un dels més antics d’Europa, d’una qualitat clínica molt reputada, amb sis-cents anys història, ha estat protagonista en la innovació d’exercir la Medicina. S’ha caracteritzat per dues contribucions destacades, per intentar fer aportacions molt rellevants en l’avenç de la Medicina i per ser molt responsable en el tracte amb les persones. Conscienciació de què la salut és un tema individual, tant des del punt de vista físic, com de la cura emocional, la cura intel·lectual, en relació amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn. També va fer una referència concreta als tres perfils atesos al servei d’urgències de l’Hospital de Sant Pau: casos molt greus (infarts, ictus, politraumatismes), en què cal actuar molt ràpid, són situacions moltes vegades fortuïtes, no controlables, arriben pocs casos; persones que no tenen una malaltia de base (apendicitis, accidents) són més o menys estables; persones ancianes, fràgils, que de sobte sofreixen un esdeveniment advers, una caiguda, una infecció, que en aquestes edats esdevé molt greu. Aquests pacients són els que més creixen a les urgències, cal tractar-los diferent. L’Hospital aposta per donar una resposta singularitzada, humanista, a aquests pacients, per responsabilitat i per enllaçar amb la història i l’essència de l’hospital de tota la vida. El Dr. en Neurociències, Dr. en Sociologia, Francesc Xavier Altarriba va iniciar la seva intervenció fent sociologia de l’envelliment, va citar Ilya Metchinikoff, que l’any 1908 elabora el concepte de gerontologia, com aquella disciplina que observa el procés seqüenciat de l’envelliment humà. El 1909, Leo Nascher s’interessa per la patologia associada a l’envelliment i neix la geriatria. L’envelliment no és una malaltia sinó un procés de desgast, hem tingut l’atreviment de viure més del que l’espècie ens concedeix. Avui en dia es pot incidir en la pròpia espècie i neix el transhumanisme. Aquí canvia tot perquè s’entra en les modificacions genètiques de l’espècie. Tot acte mèdic és un atemptat al progrés de l’espècie. La supervivència és un acte heroic i un acte en solitari respecte a l’espècie. El 1915 s’inicien a Catalunya activitats gerontològiques. L’any 1990 s’inicia el Primer Pla Integral Comarcal Gerontològic, en el que es defineix el model sociosanitari gerontològic de Catalunya com l’atenció sociosanitària integrada. Es creen els PADES, les UFISS, l’assistència domiciliària integral, que culmina amb l’hospital a domicili, i s’integra el «Programa Vida als anys», que era modèlic. El Pla Integral Comarcal Gerontològic, en el que van treballar dues-centes persones, es va publicar en dos volums de mil pàgines cadascun, que no es troben a la web de la Generalitat sinó a les plataformes ‘TodoLibros.es i Luzvi.es’. Actualment, el Departament de Salut ha dut a terme una publicació titulada: Pla Estratègic d’atenció geriàtrica i pal·liativa especialitzada de Catalunya. Elements clau de futur per al canvi de model. Un eix central és l’anomenat el concepte d’atenció intermèdia, definit com l’atenció hospitalària i la domiciliària hibriditzada. L’envelliment fa referència al procés de desgast progressiu i pèrdua de funcionalitat de l’organisme, que s’origina amb el naixement. L’envelliment és diferent per als diferents òrgans i persones. L’edat cronològica és únicament referencial. L. Hayflick va constatar que les cèl·lules humanes només es podien dividir un nombre limitat de vegades. Seguint els càlculs de Hayflick, aplicant unes 50 divisions des del naixement d’un ésser humà, ofereix una esperança teòrica de vida al voltant dels 120 anys. Això vol dir que aproximadament cada 2’4 anys canviem la major part de les nostres cèl·lules, cada vegada tenim un aspecte menys funcional, fins i tot, menys estètic, perquè els motllos en els quals estan les noves cèl·lules es van deteriorant. L’ancianitat és aquella fase de la vida humana en què es manifesten característiques fisiològiques i anatòmiques pròpies d’una reducció de la capacitat. Aquesta reducció és progressiva en el temps, variable en relació als òrgans i sistemes, i diferent entre individus. És important la relació entre genètica, epigenètica, ambient i estil de vida. Hi ha dos tipus d’intel·ligència. La intel·ligència ‘fluïda’, condicionada per la biologia, que tendeix a la disminució, no així la denominada com a ‘cristal·litzada’, que està afectada per l’educació, la cultura i el permanent aprenentatge, explicitat com la quantitat i intensitat d’incorporació i d’aplicació sistemàtica dels coneixements, tant els nous com els adquirits amb el temps. És la intel·ligència associada a l’experiència. Tanmateix, la capacitat de síntesi, la racionalització desvinculada d’emotivitat i la capacitat d’integració, poden millorar, fins i tot, en edats avançades. La vellesa és una construcció social. Va mencionar deu tipologies: solidaris, marginats, ansiosos, malhumorats, comodins, victimistes, melancòlics, manipulables, estereotipats, realitzats. El Dr. Altarriba va destacar que cal distingir entre vida i existència, entre individu i espècie, entre sentit i finalitat. L’espècie humana té una finalitat, la d’existir el màxim temps amb la millor funcionalitat, amb la mínima despesa energètica, sent eficient, eficaç i efectiva. Viure és existir amb sentit. Va ressaltar que la vida és un instant entre dos misteris. Entremig, esforç, patiment, goig i esperança&#8230;, sempre la incertesa raonada i justificada, sempre la confiança en creences, tant indemostrables com [...]]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2023/05/ressenya-de-la-taula-rodona/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>«Repensar el present» del Dr. Josep M. Forcada</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2022/12/ressenya-de-la-conferencia-repensar-el-present-del-dr-josep-m-forcada/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2022/12/ressenya-de-la-conferencia-repensar-el-present-del-dr-josep-m-forcada/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Joan Romans Siques]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 13 Dec 2022 06:57:56 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Educació]]></category>
		<category><![CDATA[Realisme existencial]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=714098</guid>

					<description><![CDATA[El passat 1 de desembre de 2022, el Dr. Josep M. Forcada, president...]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2022/12/ressenya-de-la-conferencia-repensar-el-present-del-dr-josep-m-forcada/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>«Reptes davant la transformació de la societat», a càrrec del professor Genís Roca</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2022/11/ressenya-de-lespai-de-formacio-reptes-davant-la-transformacio-de-la-societat-a-carrec-del-professor-genis-roca/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2022/11/ressenya-de-lespai-de-formacio-reptes-davant-la-transformacio-de-la-societat-a-carrec-del-professor-genis-roca/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Joan Romans Siques]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 02 Nov 2022 09:01:12 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Espai de formació]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=713434</guid>

					<description><![CDATA[El passat 4 d’octubre de 2022 va tenir lloc la ponència del professor Genís Roca...]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2022/11/ressenya-de-lespai-de-formacio-reptes-davant-la-transformacio-de-la-societat-a-carrec-del-professor-genis-roca/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>«El Sofriment social»</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2022/03/ressenya-de-lespai-de-formacio-virtual-el-sofriment-social/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2022/03/ressenya-de-lespai-de-formacio-virtual-el-sofriment-social/#comments</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Joan Romans Siques]]></dc:creator>
		<pubDate>Sun, 06 Mar 2022 21:44:54 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Antropología]]></category>
		<category><![CDATA[Realisme existencial]]></category>
		<category><![CDATA[Salut]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=709582</guid>

					<description><![CDATA[El dijous 17 de febrer de 2022, l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral...]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2022/03/ressenya-de-lespai-de-formacio-virtual-el-sofriment-social/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>1</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>«Acompanyament en moments de vulnerabilitat» a càrrec de  Neus Calleja</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2021/07/ressenya-espai-de-formacio-acompanyament-en-moments-de-vulnerabilitat-a-carrec-de-neus-calleja/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2021/07/ressenya-espai-de-formacio-acompanyament-en-moments-de-vulnerabilitat-a-carrec-de-neus-calleja/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jul 2021 09:39:20 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Espai de formació]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=707950</guid>

					<description><![CDATA[El passat dimecres 16 de juny l’Àmbit Maria Corral va organitzar un nou Espai de Formació virtual, a càrrec de la psicòloga Neus Calleja per parlar sobre com acompanyar emocionalment en moments de vulnerabilitat. L’acció d’acompanyar requereix un esforç i demana saber escoltar de forma empàtica: «Hem de fer de manera regular l’exercici de «posar-nos en el lloc de». Quan preguntem a algú “com estàs” potser obrim una caixa de pandora i no estem preparats per afrontar el seus sentiments, i per això, cal tenir eines per gestionar les pròpies emocions i les alienes». Va començar explicant que la base d’un bon acompanyament és l’actitud empàtica. Aquesta empatia no vol dir sentir el que l’altre sent, sinó que comporta intentar comprendre els sentiments de l’altre. Això porta molts beneficis: una gran qualitat en la comunicació i un sentiment d’acompanyament i respecte. Això quan l’altre ho sent s’obre i així podem fer un acompanyament adequat. Però també té riscos, aquesta necessitat d’escoltar des del cor pot fer que el nostre cor estigui massa desprotegit, per tant, hem de saber com gestionar-ho. També comporta un gran esforç per evitar un procés d’identificació, és a dir, encara que haguem passat per una situació similar no som la mateixa persona. Per tant, potser no ens sentim igual; i al gestionar possibles sentiments dolorosos, a vegades tenim la necessitat de voler ajudar, però si ho vivim com una imposició haurem perdut la capacitat de mantenir-nos fora d’aquella situació per poder donar un cop de mà. Aquesta actitud empàtica comporta vigilar molt per poder crear un clima de confiança. Això ho farem a través del llenguatge no verbal, el llenguatge verbal (vigilant les nostres paraules) i el llenguatge paraverbal (quin to de veu faig servir o quin ritme, quin respecte faig dels silencis). La gràcia de l’empatia està en no dirigir en accés, però tampoc deixar que l’altre es perdi. A continuació, ens va situar davant la pregunta: «On som?» Aquest impacte de la pandèmia ens ha afectat molt. Ens trobem que hi ha una «trucada» (hi ha un nou virus), passem a la fase de negació (això no passarà aquí), fins que arriba i llavors apareix la ràbia (per què no s’han pres les mesures?), d’aquesta ràbia passem a la por, a què passarà. Arribat un punt fem una acceptació, confiem que entre tots ens en sortirem i arriba a un moment en què la pandèmia passa. Però hi ha hagut una distorsió. Quan semblava que ens recuperàvem hi havia un nou rebrot i s’ha allargat el procés d’acceptació. Aquest permanent sentiment de vulnerabilitat de no avançar és el causant de la gran freqüència de problemes emocionals que ens trobem en aquests moments.  Davant d’aquesta situació podem tenir diferents emocions: por, angoixa, tristesa o ira. Que són normals i s’han d’entendre com una resposta adaptativa a la situació. Això comporta una feina de reconèixer-les per poder acceptar-les i regular-les. Però hi ha persones que encara se senten molt vulnerables. Va presentar l’esquema de crisi per entendre on és cadascú i què és el que necessita. Tots partim de l’homeòstasi, aquest equilibri intern i extern (com em sento respecte a l’exterior i com m’afecten els factors externs en el meu interior). Una situació crítica ens sacseja i l’equilibri es desfà i això comporta estar en crisi i pot portar un procés crític d’elaboració interna per adaptar-nos a la nova situació. I a partir d’un treball personal i un acompanyament ens anem adaptant a aquesta nova situació, anem resolent aquesta crisi i aconseguim un nou equilibri. Però hi ha persones que no poden elaborar aquest procés crític per diferents motius i és quan comencen els problemes de salut mental. ¿Quina diferència hi ha entre aquestes persones, que requeriran un acompanyament personal sempre amb la finalitat d’un nou equilibri? Afirmà que hi ha un augment en casuística de problemes en la salut mental: s’han disparat els ingressos, les medicacions, es diu que es necessita més suport de serveis professionals, perquè aquestes emocions que hem viscut ens han portat a una situació de la qual no es pot sortir per un mateix i es crea un trastorn d’ansietat. Hi ha un estrès posttraumàtic quan en el moment que intento sortir d’aquesta situació no me’n surto. No trobem l’equilibri i ens trobem amb problemes d’adaptació. Per altra banda, les persones que tenien problemes de salut mental previs han tingut més ingressos i han necessitat més medicació. Aquestes persones s’han sentit completament aïllades, han perdut el suport a nivell professional i s’ha agreujat la seva situació. O els trastorns en joves: les TCA, les autolesions –hi ha un patiment emocional tan gran que com no saben abordar-lo i no saben com els poden ajudar, perden el control sobre el seu propi malestar, per tant, es fan mal físic perquè aquest sí el controlen–. Acostumen a haver-hi problemes d’estat d’ànim que en l’etapa de l’adolescència poden passar desapercebuts. A més, també hi ha hagut un augment en maltractaments. Va explicar com podem acompanyar en diferents situacions, com per exemple, en problemes d’ansietat. Amb la detecció del problema d’ansietat el cos s’activa, de manera que no sap per on anar i moltes vegades davant d’aquesta situació de perill indefinit ens protegim: tancant-nos o evitant aquelles situacions que ens semblen fòbiques. Per ajudar aquestes persones, hem de fer un treball emocional previ amb nosaltres mateixos per acceptar aquestes situacions i acceptar el com els podem ajudar. El primer de tot és l’actitud de recolzament: ¿com acompanyem algú si no entenem la seva situació? i, a vegades, intentar entendre el posicionament de l’altre vol dir deixar de banda el meu i només acompanyar-la, és a dir, empatitzar amb la seva situació i sentiments. També centrar-nos allà on ens demana ajuda i no on creiem que la necessita: «No és tan important saber què dir com saber què necessita aquella persona», i recolzar positivament la intervenció terapèutica. En casos de tristesa o depressió cal també acceptar els seus sentiments, escoltar quins són presents (manca d’autoestima, [...]]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2021/07/ressenya-espai-de-formacio-acompanyament-en-moments-de-vulnerabilitat-a-carrec-de-neus-calleja/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>«Com reduir l’estrès?» a càrrec de Daniel Gabarró</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2021/05/ressenya-de-lespai-de-formacio-com-reduir-lestres-a-carrec-de-daniel-gabarro/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2021/05/ressenya-de-lespai-de-formacio-com-reduir-lestres-a-carrec-de-daniel-gabarro/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 20 May 2021 12:15:19 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Espai de formació]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=707844</guid>

					<description><![CDATA[El passat 18 de maig l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral va organitzar un nou Espai de Formació a càrrec del mestre, psicopedagog, llicenciat en humanitats i diplomat en direcció i organització d’empresa, Daniel Gabarró, per parlar plantejar-nos com reduir l’estrès Va estructurar la formació en cinc estratègies per entendre la globalitat de com nosaltres podem manejar i viure amb menys estrès: «Una certa quantitat d’estrès, l’eutrès, que és bo, ens permet estar actius, fer coses&#8230; el que passa és que quan aquesta potència es passa de voltes ens sentim aclaparats i esgotats, i la pregunta seria: “Quan la meva vida s’omple d’estrès, quines estratègies puc fer servir?”». La primera és la biologia: Quan volem reduir l’estrès hem de tenir present que tenim un cos  que té la seva dinàmica, la seva normativa i hem de cuidar el cos per tenir menys estrès. Els estudis científics diuen que dormir un mínim de set hores facilita no tenir estrès, i les persones que dormen menys tenen una tendència a no descansar bé i, sovint, la nostra ment no funciona com hauria de funcionar. Per això, s’ha de vigilar amb la dieta física i psicològica, és a dir, no mirar la televisió, el telenotícies, un thriller just abans de dormir, perquè l’últim que entra a la nostra ment és el que marca la nostra son. També és important la respiració, ja que calma la ment i el cos. Quan respirem amb calma i profundament, automàticament la nostra ment es calma. Aquesta evidència científica és molt útil ensenyar-la fins i tot als infants. Un altre element important és la natura i el que s’anomena «banys de bosc», és a dir, tenir contacte amb la natura, ja que això equilibra la nostra biologia. A més, fer esport suau, tenir cada dia una estona de moviment, tenir una alimentació sana: menjar preferentment fruita, i verdura i mantenir relacions humanes properes i joioses. La segona estratègia és reeducar la ment: Per gestionar el nostre estrès és important governar la pròpia ment. L’estrès és una tensió que sentim en la nostra ment. Quin és l’origen del que jo sento? L’origen de tots els meus sentiments? D’on han aparegut aquests sentiments? Mentre no sapiguem com funcionem per dintre, difícilment podrem governar el nostre interior. I el més important per poder tenir una vida significativa és que jo mani dins meu. És a dir, governar el que sento, el que he decidit ser, el que genera l’atmosfera emocional i sentimental. Tot el que jo sento neix del que jo penso, té a veure amb les meves veus interiors. Si ens haguessin ensenyat a ser amics de les nostres veus, podríem estar feliços amb els nostres pensaments. Per reeducar la ment cal identificar els pensaments i veus que tenim, que ens maltracten: que jutgen, comparen, endevinen un futur terrible, exigeixen fingint motivar (has de ser millor&#8230;). Això significa que no t’acceptes tal com ets, que no t’estimes. Identificar-los i no fusionar-nos amb ells, és a dir, no lluitar contra ells perquè llavors creixen. No fer-los cas. Abraçar-los des d’un espai de calma i reeducar-los perquè em parlin diferent: cert, assenyat, m’ajudi, repetir-m’ho, relacionar-los amb una cançó&#8230; Li dones una forma nova de relacionar-te amb tu, un nou idioma. Substituir el que et diuen per coses que valguin la pena. La tercera estratègia és parar, respirar i mirar: «T’atures una estona i ets conscient de tu i mentre respires t’adones de tu i que “jo” estic mirant, “jo” soc aquí, aquest “jo” que està immòbil i sempre és idèntic. El fons de l’ésser humà i de l’ésser de Déu és un únic i un mateix fons i quan m’aturo intento tocar aquest fons. Això ho pots fer en qualsevol moment i lloc, buscar el teu fons i allà hi ha un espai de calma que va molt més enllà de l’estrès.» La quarta és la higiene emocional: «Cada dia fem una higiene física, però al llarg del dia també ens carreguem emocionalment i hem de tenir un espai per deixar anar les tensions del dia. Hi ha una sèrie d’activitats que deixen anar aquestes tensions emocionals amb la veu i amb el cos. Buscar un entorn segur i un sistema senzill com la piscina, ballar, cantar, cridar, però s’ha de moure el cos per no tensar-se.» La cinquena i última estratègia és actuar des dels valors: «El primer pas és descobrir els propis valors que tinc i una forma bastant raonable de fer-ho és en acció, en coses que ja faig, no en aquelles que m’agradaria fer.» Va proposar pensar tres relacions difícils i tres relacions joioses i si observem, veurem que amb les persones que estimem fem coses diferents d’aquelles amb les que no estimes. A les persones que estimes intentes escoltar-les, els hi dones temps, fas servir una sèrie de valors que són un fet. Com canviarien les difícils si apliquessis aquests valors que ja apliques a les joioses? I una vegada descoberts, actuar per expressar-los conscientment. Nosaltres vivim exactament la quantitat d’amor que som capaços de mobilitzar, és a dir,  jo no puc viure l’amor que tu em tens, sinó l‘amor que jo et tinc a tu. I vist des d’aquesta perspectiva, hem de descobrir els nostres valors per actuar des d’ells i la nostra vida s’omplirà d’autoestima perquè ens sentirem valuosos, és a dir, l’autoestima apareix com una conseqüència natural. Un cop descoberts els valors, actuar només dins la teva realitat. Va afirmar que per manejar l’estrès hem de deixar de “robar” els problemes als altres. Gran part del nostre estrès ve perquè “robem” els problemes dels altres, volem que pensin, facin, com nosaltres volem. A més, hem de fer les coses sense obligació, sinó perquè ho hem decidit. I, per últim, renunciar a l’èxit, ja que si fallo cap veu no em maltracta. Aquesta exposició va possibilitar el diàleg entre els assistents, ja que va haver-hi aclariments entre les emocions i els sentiments i hi havia interès a practicar aquestes estratègies per sentir-se bé.  ]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2021/05/ressenya-de-lespai-de-formacio-com-reduir-lestres-a-carrec-de-daniel-gabarro/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Diàleg amb Marian Baqués i Trenchs</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2021/04/ressenya-del-dialeg-amb-marian-baques-i-trenchs/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2021/04/ressenya-del-dialeg-amb-marian-baques-i-trenchs/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Fri, 23 Apr 2021 07:50:14 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Espai de formació]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=707578</guid>

					<description><![CDATA[El passat dimarts 20 d’abril l’Àmbit Maria Corral i la revista RE, edició en català, va organitzar un nou diàleg de reflexió, aquesta vegada, amb el professor Marian Baqués i Trenchs per parlar sobre l’últim monogràfic de la revista RE que tracta sobre Pobresa i Pobreses i la seva entrevista «Aprendre, pensar, viure&#8230; és un procés». Va començar la seva intervenció explicant el conte El vestit nou de l’emperador, il·lustrat per Pilarín Bayés, que relata la història d’un emperador obsessionat per mostrar el seu poder, l’enganyen i li prometen fer-li un vestit amb una tela invisible als ulls de la gent ignorant, quan l’emperador fa una desfilada per ensenyar el vestit als súbdits, un nen delata la seva nuesa. Amb aquest conte volia tractar el tema de la pobresa, no la sociològica, sinó aquella inherent a la condició humana. Va fer referència a l’editorial de la revista RE: «Anar a fons del significat de pobresa i adonar-se que malgrat ser ric en tot, la persona segueix sent pobre és sorprenent. Però, la pobresa és molt més, ja que el sentit que volem donar-hi és el de la pobresa com una vivència que cal reconèixer i que afecta la persona. És una pobresa capaç d’entendre la feblesa humana per obrir-se a noves formes de comprendre la vida des d’una actitud humil que ens fa conscients que no podem amb tot, malgrat l’esforç personal i la pròpia intel·ligència.» Marian afirmà que: «Sortim del ventre de la mare, nusos, sense res. Naixem radicalment desvalguts. Ens han de vestir per protegir-nos; ens han d’acompanyar per anar-nos construint una personalitat que ens ajudi a estructurar-nos per dins. Anem creixent vestits i acompanyats. Ens anem fent vestits i acompanyats. A poc a poc va formant-se dins nostre una personalitat que ens enriqueix, que ens dóna un sentit com a membres actius en aquesta vida. Ens valida. Necessitem construir-nos des de dins, no des de fora. La riquesa ens neix de dins.» Explicà que: «Els humans podem representar un rol que els altres saben que no correspon a la persona, però li van seguint el joc, fan veure que s’ho creuen. Aquell “Viure com si&#8230;”, aparentar. Mentrestant, el protagonista necessita proveir-se de vehicles, cases, ostentacions per damunt de les possibilitats reals, títols&#8230; O bé discursos grandiloqüents, inflats, petulants, que disfressen la més buida i impotent esterilitat. Una mena de narcisisme, si no és que amaga el desvergonyiment de qui hi suca en benefici propi. “I tan pobres com som”, del nostre Salvat-Papasseit.» També va fer referència a l’article de Josep Just Sabater: «Caldria no confondre la pobre­sa d’esperit amb la pobresa en l’esperit». Els pobres d’esperit no van enlloc. Jesús parla de pobresa en l’esperit. «Benaurats els pobres en l’esperit», proclama Jesús, o, si voleu «benaurats els qui tenen esperit de pobresa». Comentà el seu descobriment de Henry David Thoreau –pioner que entre el 4 de juliol de 1845 fins al 6 de setembre de 1847 va viure solitari en una cabana a tocar el llac Walden– i del llibre Walden o la vida als boscos, «tot un deix anarquista, utòpic, romàntic però bàsicament un defensor de la natura»: «És una qüestió interessant fins a quin punt els homes conservarien el seu rang si es llevessin les vestidures. Podríeu, en aquest cas, dir amb certesa quina companyia d’homes civilitzats pertanyia a la classe més respectada?» També va dir que: «Podríem entrar en altres divagacions sobre la pobresa i contestar-nos la pregunta: “Què puc fer jo per ser menys pobre?”. La més radical pobresa personal és, segurament, la manca de sentit a la vida. Persones, la vida de les quals, no té cap significat. Penso que totes i tots entenem què vol dir que la nostra vida tingui un sentit. Per què passa això?». Amb Begoña Román va donar resposta a què podem fer: «Cal treballar així polítiques de reconeixement recíproc, ja que l’autoesti­ma, l’autoconfiança i l’autorespecte queden minvats per anys d’exclusió i patiments que han pogut provocar ressentiment, humiliació, malfiança. Tanmateix, la creació de capacitats precisa de vincles sòlids (d’aquí ve solidaritat).» També parlà de la vulnerabilitat dels infants i va fer referència a l’article d’Anna-Bel Carbonell: «Un infant ha de poder viure feliç, envoltat de fantasia i de realitat alhora. Necessita aprendre jugant i jugar aprenent, créixer estimant i es­timar creixent. Sentir-se acompanyat però no envaït; segur i amb les necessitats primàries cobertes. I aquestes són les mancances que estan patint la majoria dels infants actualment, i més especialment els de les famílies amb menys recursos.» Va acabar explicant una conversació amb la dibuixant Pilarín Bayés: «Entre altres coses em va explicar el cas d’un home sempre molt ocupat que es va veure obligat a aturar-se en un poblet suís que domina una esplèndida vall. Va preguntar a la persona que li havia d’arreglar l’afer que l’havia portat allà què podia fer mentrestant. Li suggerí que contemplés el paisatge. L’home sempre ocupat li respongué: “No tinc temps per mirar el paisatge”, a la qual el seu interlocutor li respongué: “Perdoni però vostè és pobre”». A continuació es va obrir un diàleg amb els participants, que va permetre tractar diferents temes: el sentit de la vida, la manca de sentit, la solitud, l’acompanyament, la malaltia, la mort, la vellesa, els joves&#8230; I també es va aprofundir en diferents tipus de pobreses: humana, d’esperit, econòmica, sociològica, psicològica&#8230; En conclusió, la pobresa real i autèntica requereix fortalesa humana.]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2021/04/ressenya-del-dialeg-amb-marian-baques-i-trenchs/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
	</channel>
</rss>
