<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Arxius de Sopars Hora Europea - Àmbit d&#039;Investigació i Difusió Maria Corral</title>
	<atom:link href="https://ambitmariacorral.org/category/ambit/asoparscolloqui/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://ambitmariacorral.org/category/ambit/asoparscolloqui/</link>
	<description>Una entitat privada, sense ànim de lucre, atents al context actual i als mitjans de comunicació des d’una perspectiva interdisciplinària</description>
	<lastBuildDate>Thu, 05 Mar 2026 11:26:51 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=6.9.4</generator>

<image>
	<url>https://ambitmariacorral.org/wp-content/uploads/2018/02/cropped-logo_512-32x32.png</url>
	<title>Arxius de Sopars Hora Europea - Àmbit d&#039;Investigació i Difusió Maria Corral</title>
	<link>https://ambitmariacorral.org/category/ambit/asoparscolloqui/</link>
	<width>32</width>
	<height>32</height>
</image> 
	<item>
		<title>L’equitat, un gran repte</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2026/03/lequitat-un-gran-repte-2/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2026/03/lequitat-un-gran-repte-2/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 09 Mar 2026 04:00:13 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Sopars Hora Europea]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=731394</guid>

					<description><![CDATA[Sabem que l’equitat és un principi en què totes les persones han de tenir les mateixes oportunitats...]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2026/03/lequitat-un-gran-repte-2/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Com influeix el món exterior vers la interioritat humana?</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2025/12/com-influeix-el-mon-exterior-vers-la-interioritat-humana-2/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2025/12/com-influeix-el-mon-exterior-vers-la-interioritat-humana-2/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 15 Dec 2025 23:00:43 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Sopars Hora Europea]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=730911</guid>

					<description><![CDATA[Quan contemplem l’ésser humà globalment, el primer que copsem és el seu exterior, que és allò més visible, però no coneixem el seu interior. Són molts els factors exteriors que influeixen en la formació de la pròpia interioritat: la família, l’educació, la cultura, el país, l’entorn, el clima, els mitjans de comunicació, les noves tecnologies&#8230; Si s’està en un entorn de guerra o de violència es viu de forma diferent el propi interior, ja que es generen ressentiments.&#160; Segons el que s’ha rebut des de l’exterior, s’ha anat conreant l’interior, que requereix una dedicació, un espai, un temps&#8230; Per tant, cal fer una aturada per mirar el nostre interior i connectar amb el veritable jo. El pensador Lluís Duch ressaltava l’equilibri tant de la interioritat com de l’exterioritat, ja que no només s’ha de mirar cap endins, sinó també mirar cap enfora: «Una interioritat s’ha de nodrir de l’exterioritat, és a dir, dels reptes, dels interrogants i de les situacions de tota mena que fan possible que homes i dones puguin ser presents, actius i compassius en el seu món quotidià. L’autèntica intimitat, base imprescindible per a la bona salut de les persones i dels col·lectius humans, exigeix sempre un intercanvi dialogal amb l’altre, amb el diferent i l’estrany, és a dir, una constant situació fluida de sortida i d’entrada». Aquest treball interior implica prendre consciència del propi cos, ment i cor per endinsar-nos i poder formular preguntes i cercar respostes. Aquest recorregut humà demana humilitat per saber viure el passat en pau, el present en plenitud i el futur amb esperança. L’endinsar-se en el jo no ha de ser per fugir del altres ni per tancar-se. En entrar en el propi món interior, que per alguns és com un viatge, per altres com un camí, un procés&#8230; sigui el que sigui, és la persona sola que fa aquesta exploració que li permet dialogar amb ella mateixa, fer-se preguntes, fer la descoberta del propi jo, conèixer els pensaments, sentiments, emocions, límits, debilitats, fortaleses&#8230; És a dir, esbrinar allò que som i com som, allò que fem&#8230; Aquesta és una de les maneres en què la persona va construint la pròpia personalitat, la pròpia identitat i el propi el creixement interior. Conrear la interioritat humana demana fer una aturada, i des del silenci, valorar el que hem rebut de l’exterior, amb el desig que el recorregut personal i intransferible es pugui viure amb amor i des de l’amor, aquesta actitud humana que afavoreix els vincles i les relacions. Es constata que es viu més per aparentar i mostrar-nos de manera superficial. És necessari trobar l’equilibri per desenvolupar coherentment les dimensions humanes de l’exterioritat i de la interioritat. Com viure cap endins i mirar-nos a nosaltres mateixos de manera crítica i constructiva? Com gestionar les influències rebudes des de l’exterior? Com potenciar una pedagogia del ser que afavoreixi conrear la pròpia interioritat? Assumpta Sendra Mestre]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2025/12/com-influeix-el-mon-exterior-vers-la-interioritat-humana-2/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>L’esperança davant la desesperança</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2025/11/lesperanca-davant-la-desesperanca-2/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2025/11/lesperanca-davant-la-desesperanca-2/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 17 Nov 2025 04:00:43 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Sopars Hora Europea]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=730838</guid>

					<description><![CDATA[Davant situacions desesperants i difícils cal trobar respostes d’esperança humana per continuar endavant. Sabem que l’esperança és dinàmica com el propi ésser i es viu de forma intrínseca perquè forma part de l’essència humana. Cada persona té la pròpia experiència del sentit d’esperança i desesperança, perquè són actituds i reaccions que vivim quotidianament. Som conscients dels canvis constants i del ritme accelerat, tot és més efímer i manca la reflexió personal i col·lectiva. Tot això porta a una angoixa vital que no permet asserenar-nos. Hauríem d’aturar-nos per prendre consciència del que vivim i de les pròpies decisions, malgrat a vegades es viu amb un cert desgrat que produeix un desgast humà i transforma la realitat en més desesperant. Hi ha diferents escenaris, ja que no és el mateix estar en un país en guerra que no, no és el mateix viure en un sostre segur que no tenir una llar, no és el mateix disposar d’un salari que buscar un treball, no és el mateix gaudir de salut que no&#8230; Per tant, això demana fer una mirada àmplia per copsar i entendre tantes realitats contrastades que sovint fan trontollar i, fins i tot, desgavellen les relacions humanes. Quan hi ha dificultats i moments complexos com conflictes humans, violència, injustícies, exclusió&#8230; Tot això genera un malestar que contagia l’entorn. Hi ha molts tipus de crisis i d’alteracions que desesperen i es cau en un ‘forat negre’ en què no es percep cap escletxa de llum ni d’esperança. A vegades aquestes situacions extremes porten, malauradament, al suïcidi. Precisament, l’Organització Mundial de la Salut informa que actualment la depressió és la principal malaltia, ja que es detecten diferents trastorns mentals que s’han de reconèixer, saber diagnosticar i buscar el suport professional. &#160; Observar la realitat des d’una mirada esperançadora permet veure i valorar les diferents situacions d’una nova manera perquè la certesa és que davant les dificultats hi ha possibilitats de millora. Tots els canvis ofereixen un aprenentatge que fa avançar i superar obstacles. L’esperança és com un ‘motor’ que dona força per superar les contrarietats i les circumstàncies de cada moment. A més, permet valorar altres actituds humanes com la paciència, la confiança, el coratge, la resiliència&#8230; que són valors claus i significatius per a la convivència humana.&#160; Sabem que l’esperança és un dels valors més preuats, ja que és necessària per a la subsistència humana i ajuda a tenir la confiança d’aconseguir allò que desitgem. A més, sabem que l’esperança no és a llarg termini, sinó que és per l’avui i pel demà per superar la desesperança.&#160;&#160; Entre altres, preguntem als ponents: S’educa per tenir esperança? Com fer prevenció davant la desesperació per no arribar a situacions extremes? Com podem gestionar una actitud esperançadora en contextos difícils? I, com es treballa la resiliència, l’entusiasme, l’optimisme&#8230; per contagiar esperança? Una anécdota de Sergi García de @Fundaesp al respecto de las llamadas de los usuarios que esta organización recibe a diario. pic.twitter.com/yV2t8g0NBn &#8212; Àmbit Maria Corral (@AmbitMCorral) October 23, 2025]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2025/11/lesperanca-davant-la-desesperanca-2/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>La vellesa amb sentit</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2025/06/la-vellesa-amb-sentit-2/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2025/06/la-vellesa-amb-sentit-2/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 16 Jun 2025 03:00:05 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Sopars Hora Europea]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=728778</guid>

					<description><![CDATA[Tal vegada es podria titular ‘viure la vida amb sentit’. No es tracta de fer un muntatge intel·lectual, com es fa sovint per justificar realitats que poden ser absurdes com el cas de la violència o la guerra. L’ancianitat és una etapa de la vida que es pot viure de moltes maneres: amb salut o sense salut, amb diners o sense diners, amb solitud volguda o no volguda, des la viudetat o amb parella, en una comunitat gratificant o incòmoda&#8230;, és a dir, de moltes maneres diferents. L’any 1984, l’Àmbit Maria Corral va organitzar les IV Jornades Interdisciplinàries sobre L’ancianitat, nova etapa creadora, perquè la creativitat és una resposta del propi coneixement i del creixement humà, en bé propi i de la societat. Una creativitat innovadora davant de les idees que queden antiquades demana certa originalitat generadora de noves formes de ser i d’entendre la vida.&#160;&#160;&#160; L’anomenada vellesa és un temps vital dins la vida humana considerada aquesta com un contínuum, és a dir, un reguitzell d’instants lligats al fet de viure. Aquesta obvietat està governada per com un és capaç de prendre’s cada moment de l’existència: bons records, mals records, nostàlgies, ressentiments, somnis no realitzats, fracassos, èxits&#8230; És greu no assolir la història passada sense donar-se un vot d’aprovació a la pròpia història per poder acceptar-la sense manies i amb maduresa, i podríem afegir amb goig, perquè si el propi passat no hagués estat tal com va succeir, no existiria el present, que és un fet evidentment real. Fer un mal ús de la pròpia història desdibuixa i, fins i tot, destrueix el propi present, és a dir, la felicitat. Cada moment de la vida demana aturar-se per pensar-se i llençar-se a una creativitat vital per poder seguir creixent humanament. El vell i la vella, més que ningú, han de ser capaços de fer compatible les tradicionals formes per omplir el temps de la vida: fent d’avis (que és una bona cosa si es fa en mesura), viatjant, jugant a la petanca, fent exercici físic, treballant, fent de voluntaris&#8230; La vida de cada persona jubilada, ja que té menys obligacions i frueix de més edat, se li demana que no perdi el temps repensant el passat i especialment les coses amargues que ofeguen. Sembla que no hi ha tanta por a la mort perquè ningú se n’escapa (la pandèmia viscuda), el sofriment i el dolor són més ben tractats, tampoc espanta tant el futur transcendent (molts no hi creuen). En canvi es demana poder assaborir la pròpia vida amb llibertat, encara que hi hagi entrebancs i dificultats. El temps de l’ancianitat hauria de ser un temps de silencis per poder perdonar desenganys, fins i tot, injustícies per entendre més les persones del teu voltant des de la tolerància. El repte que cal aconseguir és la pròpia pau, encara que l’entorn no sigui favorable. Aquesta postura no és un egoisme, és aprendre a trobar-se bé sense estar tan pendent dels altres. És el temps de tenir cura del propi jo, és a dir, aquella salut mental de saber ser un mateix amb naturalitat i llibertat. Des d’aquesta fita un és capaç, fins i tot, de somriure perquè encara s’està viu. Josep M. Forcada Casanovas Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de AmbitMCorral (@ambitmcorral) Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de AmbitMCorral (@ambitmcorral) Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de AmbitMCorral (@ambitmcorral) Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de AmbitMCorral (@ambitmcorral)]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2025/06/la-vellesa-amb-sentit-2/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Les pors i les angoixes porten al desànim</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2025/04/les-pors-i-les-angoixes-porten-al-desanim-2/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2025/04/les-pors-i-les-angoixes-porten-al-desanim-2/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 08 Apr 2025 06:00:25 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Sopars Hora Europea]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=727965</guid>

					<description><![CDATA[Sovint, les pors i les angoixes envaeixen l’estat emocional, tant en&#160;la persona com en els grups socials. Hi ha molts tipus de pors que fan trontollar l’estabilitat emocional i que provoquen diferents angoixes que condicionen les conductes humanes. La por és una pertorbació angoixant de l’estat d’ànim. Hi ha pors que són fonamentades com la mort, la fam, el desamor, la venjança, els enemics, el fracàs, les pèrdues&#8230; Les pors porten a un cert pessimisme que a la vegada comporta tristor i és difícil de superar i resoldre de forma racional per manca d’optimisme i de fortalesa humana. No es pot negar que les creences religioses influeixen en l’ésser humà des d’una dimensió transcendent, però habitualment un mateix, sense ajuda, és incapaç de sortir d’aquest ‘clot’ que fa vulnerable la persona. Tal vegada, potser no s’ha ensenyat a entendre que moltes situacions adverses es poden dialogar amb altres que ho han experimentat i han aconseguit sortir-ne. Es constata que les pors psicològicament condueixen a una angoixa personal que també gairebé sempre és justificable. La por paralitza i fa trontollar la vida i no permet gaudir-la, altera i destrossa la vida emocional, desgavella el nord personal que impedeix assaborir l’existència. Davant l’angoixa també és necessari el diàleg perquè els experts sàpiguen tractar-la. Cal fiar-se d’allò que aconsellen per recuperar l’autoestima i un ordre mental per sortir d’un estat de confusió. Ben cert que l’estat d’angoixa és una situació psicològica que no s’esgota en si mateixa, afecta moltes dimensions de la personalitat i de la conducta: depressió, neurosi, paranoia&#8230; Fins i tot, arriba a emmalaltir el més profund de l’ésser humà que condueix a un buit existencial de greus conseqüències com és menysvalorar la pròpia vida i la dels altres. Les pors aboquen al desànim i no deixen vèncer els obstacles que la causen. El desànim influeix en altres elements com la desconfiança, la menysvaloració dels altres, la manca de solidaritat, es cau en actituds totalitàries i dominadores, com la manipulació&#8230; I és notable el retrocés que es produeix en el món científic, cultural, religiós, polític, econòmic&#8230; Aquest panorama real de la societat demana repensar un present, encarat cap un futur, amb uns referents per recuperar actituds socials positives que portin a una estabilitat emocional equilibrada i a una confiança sòlida. Ens preguntem: Com gestionar les pors i les angoixes? Com animar davant el desànim? Com superar situacions difícils que generen tanta inseguretat? Com ajudar a obrir escletxes d’esperança davant la desesperança? En aquest Sopar demanem als experts aprofundir en unes actituds personals per tal de cercar respostes davant tants interrogants, sense caure en utopies. És molt fàcil caure en fantasies com la d’un ‘regne de Xauxa’, que proclamava el Quixot en el discurs als cabrers. Qualsevol canvi comporta riscos, però són necessaris per avançar i millorar personalment i socialment, malgrat la fragilitat humana. Josep M. Forcada Casanovas]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2025/04/les-pors-i-les-angoixes-porten-al-desanim-2/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>253 Som éssers necessitats</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2025/03/253-som-essers-necessitats/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2025/03/253-som-essers-necessitats/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Sat, 08 Mar 2025 20:45:24 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Sopars Hora Europea]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=727674</guid>

					<description><![CDATA[El concepte vulnerabilitat prové de la paraula llatina vulnus, que significa ferida, i es pot aplicar a una persona o a un grup social. Malgrat que hi ha graus de vulnerabilitat, tots participem de la mateixa fragilitat. La catedràtica de filosofia Begoña Román, en una conferència pronunciada a la Fundació Carta de la Pau, recordava que: «Tots som subjectes de cuido i d&#8217;atenció, perquè som fràgils i vulnerables, som subjectes de necessitats. És a dir, sense els altres no podem tirar endavant. La necessitat no és una mena de fluixesa existencial. Dependre d&#8217;altres no ha de ser ni una càrrega social ni una qüestió vergonyosa. Volem viure amagant les nostres necessitats, sense reconèixer que necessitem dels altres, com si tinguéssim un greu problema quan reconeixem que sense ells no podrem desenvolupar la nostra vida ni les nostres tasques». El realisme existencial ens recorda que els éssers humans no som autosuficients. Això implica que tenim gana, set, fred, dolor, por, que emmalaltim i que un dia morirem, i que si els altres ens obliden no serem capaços de ser en plenitud. L’antropòloga Yayo Herrero diu que les persones complim dues característiques bàsiques: «La primera és que som ecodependents, és a dir, no hi ha vida sense naturalesa. L&#8217;aigua, els aliments, l&#8217;energia i tot allò que cal per mantenir-nos ve directament de la natura. Però, a més, els éssers humans som radicalment interdependents entre nosaltres. Una criatura acabada de néixer no sobreviu si ningú no la cuida. El mateix passa en la vellesa. I ja no diguem si patim alguna malaltia o diversitat funcional. Som finits, per tant, ecodependents i interdependents». Aquesta dependència és alhora la nostra condició humana, és l&#8217;única manera que tenim de ser i d’existir en aquest món. Una mena de deliri contemporani ha portat a confondre autonomia amb autosuficiència. Tot i que la nostra societat no acabi d&#8217;acceptar-ho, la fragilitat ens acompanyarà sempre. Prendre consciència de la nostra condició de vulnerabilitat és la primera lliçó que s’hauria d’aprendre a la vida. Com deia Viktor Frankl: «Quan ja no podem alterar les circumstàncies, podem variar la nostra actitud davant d’elles». No podem canviar la nostra condició de vulnerabilitat, però sí la nostra manera d&#8217;afrontar-la i les nostres actituds per assumir-la. No reconèixer que som éssers necessitats, ens porta a convertir la vida en una competència entre persones i grups. L&#8217;autosuficiència edifica societats instal·lades en la desconfiança i en darrer terme en la por i en el rebuig a l&#8217;altre; i així, és molt difícil crear estructures de confiança, establir vincles sòlids entre els uns i els altres. Si ens descobrim fràgils, serà més senzill demanar ajut, dur a terme el nostre projecte vital i els diferents projectes socials i polítics. Reconèixer la nostra indigència ens fa ser més humils i obre al diàleg i a la trobada, com un intent d&#8217;eliminar les diferències, de sumar positivament la diversitat i d&#8217;implementar sinergies que construeixin una realitat comuna. Si som conscients de la nostra fragilitat, no tendirem a creure&#8217;ns millors o inferiors als altres, sinó que viurem un profund respecte envers les persones i valorarem en positiu tot allò que ens porta a ser més solidaris, a ajudar-nos mútuament i a viure en una societat més fraternal, preocupada per les persones més febles i per les entitats més afeblides. Jordi Cussó Porredón En el #SHE253, Jordi Cusso, director de la @UAlbertiana. pic.twitter.com/fCvvCJthLS &#8212; Àmbit Maria Corral (@AmbitMCorral) February 20, 2025 En el #SHE253, Pilar Mariné, psicóloga especialista en clínica, da inicio a su ponencia. pic.twitter.com/yrlAGBZqxb &#8212; Àmbit Maria Corral (@AmbitMCorral) February 20, 2025 Xavier Vidal inicia su ponencia con una cita al @Pontifex_es pic.twitter.com/x2UujvSOo8 &#8212; Àmbit Maria Corral (@AmbitMCorral) February 20, 2025]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2025/03/253-som-essers-necessitats/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>252 La força de les paraules amb sentit</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2024/12/252-la-forca-de-les-paraules-amb-sentit/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2024/12/252-la-forca-de-les-paraules-amb-sentit/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 09 Dec 2024 04:20:17 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Sopars Hora Europea]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=726921</guid>

					<description><![CDATA[La paraula és una de les més importants fonts de comunicació, permet expressar el que penses o sents, desitges&#8230; Possibiliten dialogar amb els altres. Paraula parlada, paraula escrita, paraula cantada, paraula callada i paraula amb gestos. Quina emoció tan gran senten les parelles quan intenten fer pronunciar unes primeres paraules als seus fills! Al principi són uns sons, després balbucegen i més endavant ja enllacen les paraules i descobreixen el sentit del que volen expressar. I després aprenen a valorar les frases i fer-les servir per jugar-hi, exclamar-se, compartir, mostrar amor o odi, confiança&#8230; Els antropòlegs diuen que l’homo sapiens ja tenia una mena de comunicació verbal i uns sons que a mida que el seu cervell s’anava desenvolupant aquesta verbalització es va anar perfeccionant. Un paper molt important és el que correspon a la memòria, la capacitat de recordar per construir frases amb sentit. Cal tenir present els estudis que s’estan fent amb els simis que tenen un llenguatge verbal específic i que els experts són capaços d’identificar. També és interessant la gestualització que comporta aquests conceptes intel·lectuals. Tradicionalment parlem dels sentits: vista, oïda, olfacte, gust i tacte, però avui m’atreveixo a afegir el sentit de la parla, ja que s’han detectat en el cervell uns centres neuronals propis per emmagatzemar i computeritzar la recepció dels mots i respondre a través de l’acció de la xarxa neuronal. Curiosament la paraula en el llenguatge oriental, continguda en l’Antic i Nou Testament, no sols és expressió d’un pensament, sinó que comporta la personalitat del qui la pronuncia, ‘més que un alè invisible’ surt de la boca un bagatge interior. És una paraula eficient que roman viva i activa a la vegada. &#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160;&#160; És meravellosa la força en què s&#8217;expressen les paraules per comunicar-se amb els altres. Però, n’hi ha de bones i dolentes, ambivalents com quan s’utilitzen per mentir, odiar, menysprear, calumniar, violentar&#8230; Sovint, el que parla, no s’assabenta de la càrrega ètica i del seu profund sentit que comporta. Paraules amb sentit són aquelles que s&#8217;elaboren des del pensament madur des de la memòria i la intel·ligència. Per sobre de tot &#160;les paraules d’amor o les que utilitzen els poetes que fan com una mena de música, les fan dringar perquè arribin més bé al cor de l&#8217;altre. O les que s’utilitzen en el dol sincer, o en el patiment, en l&#8217;enyorança, en la tendresa, en la pregària, en la cançó&#8230; També hem de tenir present aquelles paraules clau, que avui es poden cercar a les xarxes i al núvol a través d’aplicacions que permeten extreure diferents resultats i relats. Actualment, les paraules i els números tenen una especial importància en la Intel·ligència Artificial. Les paraules amb sentit serveixen per tenir cura de no fer malbé l’amistat o el sentit social de la vida. Aquelles que donen un magnífic fruit de bé. En aquest Sopar voldrem escoltar paraules d’aquestes. Josep M. Forcada Casanovas]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2024/12/252-la-forca-de-les-paraules-amb-sentit/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>L’alegria, font del bon humor</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2024/11/lalegria-font-del-bon-humor-3/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2024/11/lalegria-font-del-bon-humor-3/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 11 Nov 2024 07:00:36 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Comunicació i cultura digital]]></category>
		<category><![CDATA[Educació]]></category>
		<category><![CDATA[Podcast cat]]></category>
		<category><![CDATA[Salut]]></category>
		<category><![CDATA[Sopars Hora Europea]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=726644</guid>

					<description><![CDATA[L’Àmbit Maria Corral va celebrar el dijous 24 d’octubre el 251 Sopar Hora Europea, amb el tema L’alegria, font del bon humor.]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2024/11/lalegria-font-del-bon-humor-3/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>251 L’alegria, font del bon humor</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2024/11/251-lalegria-font-del-bon-humor/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2024/11/251-lalegria-font-del-bon-humor/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 11 Nov 2024 04:49:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Sopars Hora Europea]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=726649</guid>

					<description><![CDATA[La joia, el goig i la felicitat estan lligades al bé per sentir-lo i transmetre’l. Els pensadors parlen del ben ser pel ben existir. Els clàssics grecs, com Sòcrates, Aristòtil, Plató i altres demanaven als ciutadans reconèixer la necessitat de fer el bé i cercar la veritat. I molts s’emparaven en les virtuts per crear concòrdia a la societat. El bé crida a fer el bé, convoca a ben ser i enriqueix l’esperit. Aquestes qualitats és bo exercir-les per poder donar sentit a la vida i s’han d’aprendre de la família, de l’escola, de l’ambient, de les creences, de la societat, de la genètica&#8230; i del sentit de l’humor. Tot això va configurant la personalitat. Aquest procés implica la consciència que fa que no sigui tan idíl·lic com sembla perquè pel camí es troben obstacles greus com les guerres, odis, venjances, injustícies, malalties&#8230; que condueixen a actituds negatives. Assolir l’alegria, diguem-ne ‘interior’ no és fàcil. Hem escollit per aquest Sopar el tema l’alegria, font del bon humor, és a dir, de l’alegria brolla el bon humor, com una actitud senzilla que aplana els camins pel ben ser. L’alegria segurament és l’estat emocional més bell i més amagat, i que la majoria de persones són capaces de sentir. L’alegria està envoltada de misteri, com ho és l’amor i són difícils d’explicar racionalment. Alguns parlen d’un cert èxtasi, d’un sentir-se inundat de bé, d’un plaer inabastable, d’una mena de sensació de ferma esperança per superar entrebancs, per saber trobar la cara amable de cada moment, d’una capacitat per compartir i donar un tros del seu cor als demés&#8230; L’alegria és com un tresor que traspua felicitat, pau i un dolç somriure que, a vegades, només se n’assabenten les persones sintòniques amb la felicitat. No és una poesia misteriosa, és una realitat capaç d’embolcallar les dificultats, les misèries i els problemes, amb la pau d’esperit per asserenar el cor. Les persones que fan bon humor saben apropar-se suaument als altres, potser amb un somriure o amb gestos de confiança, amb tendresa i amb actituds nobles. El bon humor és convincent, es fica per les escletxes dels sentiments per fer esclatar un somriure, o per sotraguejar el cervell que s’ha aturat davant d’una dificultat, d’un problema o d’un desamor. ¿Qui es resisteix davant d’un somriure o d’una mirada dolça o d’una rialla neta? Els humoristes saben posar-se al costat de moltes persones per dir-los «vine, no tinguis por, jo tinc una ‘especial força’ que és l’humor i junts podrem riure i espolsarem les puces de la tristor». Tothom està capacitat, en un moment o altre de la vida, per mostrar un cert humor, ja sigui positiu o negatiu, qui més qui menys ha pogut somriure i fer somriure o, si més no, explicar algun acudit per donar una empenta a l’estat d’ànim. És clar, hi ha el risc de frivolitzar i el pitjor de voler fer riure, a vegades, no s’entén. Ser graciós és un risc perquè s’ha de ser capaç d’entendre què li passa a l’altre i saber com se sent i saber veure què puc fer perquè millori el seu ànim. Que no s’aturi el goig i la pau d’esperit, encara que no siguin masses els qui ho exerceixin, però no dubtem que l’alegria i el bon humor seran una bona llavor per sentir-se bé davant la realitat. &#160; Josep M. Forcada Casanovas]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2024/11/251-lalegria-font-del-bon-humor/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Pensar i repensar per reinventar-se</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2024/05/pensar-i-repensar-per-reinventar-se/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2024/05/pensar-i-repensar-per-reinventar-se/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 29 May 2024 08:01:08 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></category>
		<category><![CDATA[Caseitat i convivència]]></category>
		<category><![CDATA[Educació]]></category>
		<category><![CDATA[Podcast cat]]></category>
		<category><![CDATA[Realisme existencial]]></category>
		<category><![CDATA[Sopars Hora Europea]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<category><![CDATA[Vídeos cat]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=725781</guid>

					<description><![CDATA[En el marc de la celebració del 250 Sopar Hora Europea, la directora de l’Àmbit Maria Corral, Assumpta Sendra, va presentar...]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2024/05/pensar-i-repensar-per-reinventar-se/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
	</channel>
</rss>
