<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Arxius de Espai de formació - Àmbit d&#039;Investigació i Difusió Maria Corral</title>
	<atom:link href="https://ambitmariacorral.org/category/ambit/espai-de-formacio/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://ambitmariacorral.org/category/ambit/espai-de-formacio/</link>
	<description>Una entitat privada, sense ànim de lucre, atents al context actual i als mitjans de comunicació des d’una perspectiva interdisciplinària</description>
	<lastBuildDate>Mon, 20 Oct 2025 06:55:38 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=7.0</generator>

<image>
	<url>https://ambitmariacorral.org/wp-content/uploads/2018/02/cropped-logo_512-32x32.png</url>
	<title>Arxius de Espai de formació - Àmbit d&#039;Investigació i Difusió Maria Corral</title>
	<link>https://ambitmariacorral.org/category/ambit/espai-de-formacio/</link>
	<width>32</width>
	<height>32</height>
</image> 
	<item>
		<title>El combat contra el desencís. Algunes claus</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2025/10/el-combat-contra-el-desencis-algunes-claus/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2025/10/el-combat-contra-el-desencis-algunes-claus/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 20 Oct 2025 06:05:11 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Educació]]></category>
		<category><![CDATA[Espai de formació]]></category>
		<category><![CDATA[Espiritualitat]]></category>
		<category><![CDATA[Salut]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=730683</guid>

					<description><![CDATA[Fotografia: Esther BorregoData de publicació: 20 d’octubre de 2025 El dimarts 7 d’octubre, l’Àmbit Maria Corral va iniciar les activitats d’aquest curs en el Recinte modernista de Sant Pau, va oferir una conferència sobre El combat contra el desencís. Algunes claus, a càrrec del professor Francesc Torralba. La directora de l’Àmbit, Assumpta Sendra, va donar la benvinguda als assistents i va plantejar la qüestió de com podem fer front al desencís que genera un sentiment de tristesa, de patiment, d’incertesa, per&#160; poder tenir una mirada esperançadora. El professor Torralba va introduir la seva conferència dient que el desencís és un combat que té lloc dins de l’ànima humana, que es pot vèncer o perdre. El drama és quan un ha perdut aquest combat. De vegades pot ser algú proper o llunyà, però ens sentim impotents de quina manera podem ajudar-lo quan ha caigut en el pou del desencís, el desànim o, senzillament, la desesperació. Va introduir algunes claus, no com si fossin un receptari, sinó que sorgeixen de la seva pròpia experiència i se l’has ha aplicat en circumstàncies de desencís, de pena o de desesperació, perquè si per a ell han estat valuoses, tal vegada ho poden ser per a altres persones. Hi ha discursos que neixen d’allò que hem llegit, escoltat o consultat en una gran biblioteca, però d’altres sorgeixen de l’experiència i que els macerem amb allò que hem llegit. Són els discursos que tenen més legitimitat intel·lectual. Recordant la frase de Santa Teresa de Jesús a Las Moradas, que també repeteix a Castillo interior del alma, a Vida, a Fundaciones: «No hablaré de nada que no haya experimentado una o muchas veces». Això és el principi d’humilitat. Quan parlem d’allò que no hem viscut o d’allò que no ens ha traspassat, és extraordinàriament fàcil fer el ridícul. En canvi, quan parlem d’allò que ens ha passat, com una malaltia que no planteja solucions científiques, la mort d’un ésser estimat, un fracàs laboral o la ruptura traumàtica d’una relació de parella, la pregunta és què et sosté, si és que hi ha alguna cosa que et sostingui, o es produeix una caiguda al buit sense cap tipus d’agafador. Quan un articula un discurs des de l’experiència, sap de què parla. Si el lector no ha fet una experiència anàloga a la que relaten els escrits de Santa Teresa, per exemple, es queda fora perquè no és capaç de desxifrar quin significat tenen aquells mots i què evoquen, ja que per a ell són buits de sentit. Fer un discurs sobre l’esperança és gairebé una tasca titànica. Els informes que ens arriben a escala regional, local o de les Organitzacions Internacionals, com de la FAO, l’OMS, la UNESCO ens encongeixen el cor. En tot cas, aquell que està ben informat ho té difícil per fer un discurs sobre l’esperança. Fer un discurs sobre el no hi ha res a fer et porta cap un pendent relliscós. Si el discurs sobre l’esperança només se sosté sobre una ingenuïtat o un positivisme pueril o, senzillament, sobre la ignorància o el desconeixement, quina legitimitat intel·lectual té? Cal buscar raons per donar esperança. Afortunadament, tenim alguns referents presents i alguns passats que ens hi ajuden, que s’han articulat en èpoques en les que hi havia més foscor que ara. Va ressaltar que cal fer un aclariment terminològic. Quan es parla d’esperança no es parla d’ingenuïtat ni d’espera passiva. Aquesta distinció la va fer Pedro Laín Entralgo en un assaig que distingia l’espera, que és passiva, de l’esperança que és activa i mou a l’acció. L’esperança sempre és un moviment dinàmic, encara que no tingui cap garantia de què es faci realitat mai, o potser se’n farà molt més enllà de la meva mort. Així s’explica el desenvolupament de la ciència, uns sembren i altres recullen. Hi ha una altra actitud que és l’evasió, molt vigent avui. Davant del drama del món, mirar de tancar-se en una càpsula hermètica, ja ho deia Voltaire: conrear el meu petit jardí i oblidar-me de tot allò que m’arriba perquè és molt difícil de processar, perquè al capdavall nosaltres som permeables. Si un consumeix cada dia notícies que parlen d’atrocitats, crueltats, genocidis, naturalment, s’enfonsa. La solució no és posar una membrana hermètica entre jo i el món. Aquesta és una via d’evasió. L’esperança és aquest dinamisme que et propulsa a persistir encara que no veus clar si te’n sortiràs. El diàleg entre Bloch i Marcel és molt il·luminador, va tenir lloc el maig de 1967. Bloch defensa l’esperança i se situa en el terreny de l’agnosticisme, i Marcel, en la fe o la filosofia pasqual, la mort no és l’última paraula en la vida humana, sinó que l’amor pot més que la mort. Això és objecte de fe. Van ser capaços de veure una esperança humana compartida. No és tan sols una virtut teologal, sinó que és una força intrínseca que necessita tot ésser humà per a qualsevol projecte que comenci. Van ser capaços d’albirar el camp d’intersecció, en aquest cas entre creients i no creients, aquesta força enigmàtica que fa que una persona, un poble, una comunitat persisteixi en la lluita per assolir els seus propòsits. Mentre que en&#160; la desesperació s’aturen perquè no veuen cap possibilitat. L’esperança no és un patrimoni només d’aquells que creuen. Hi ha un argument històric en el que se sosté l’esperança. Allò que s’ha conquerit gràcies al treball d’altres i que ens ha estat donat, molt sovint ho oblidem. Hi ha tota mena d’arguments que donen legitimitat a l’esperança. És el que va expressar Albert Camus en el mite de Sísif, això és una lluita constant, arribes a dalt i torna a caure la pedra, no avancem res, però de tant pujar el camí és més fressat, ja no t’esgarrinxes tant, s’ha fet més planer perquè altres t’han obert el camí. Per tant, hi ha l’argument històric. En ocasions l’esperança se sosté en el coneixement, la ciència i la tecnologia. Es posen en la ciència i la tecnologia la [...]]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2025/10/el-combat-contra-el-desencis-algunes-claus/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>«Reptes davant la transformació de la societat», a càrrec del professor Genís Roca</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2022/11/ressenya-de-lespai-de-formacio-reptes-davant-la-transformacio-de-la-societat-a-carrec-del-professor-genis-roca/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2022/11/ressenya-de-lespai-de-formacio-reptes-davant-la-transformacio-de-la-societat-a-carrec-del-professor-genis-roca/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Joan Romans Siques]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 02 Nov 2022 09:01:12 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Espai de formació]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=713434</guid>

					<description><![CDATA[El passat 4 d’octubre de 2022 va tenir lloc la ponència del professor Genís Roca...]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2022/11/ressenya-de-lespai-de-formacio-reptes-davant-la-transformacio-de-la-societat-a-carrec-del-professor-genis-roca/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>«Acompanyament en moments de vulnerabilitat» a càrrec de  Neus Calleja</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2021/07/ressenya-espai-de-formacio-acompanyament-en-moments-de-vulnerabilitat-a-carrec-de-neus-calleja/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2021/07/ressenya-espai-de-formacio-acompanyament-en-moments-de-vulnerabilitat-a-carrec-de-neus-calleja/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jul 2021 09:39:20 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Espai de formació]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=707950</guid>

					<description><![CDATA[El passat dimecres 16 de juny l’Àmbit Maria Corral va organitzar un nou Espai de Formació virtual, a càrrec de la psicòloga Neus Calleja per parlar sobre com acompanyar emocionalment en moments de vulnerabilitat. L’acció d’acompanyar requereix un esforç i demana saber escoltar de forma empàtica: «Hem de fer de manera regular l’exercici de «posar-nos en el lloc de». Quan preguntem a algú “com estàs” potser obrim una caixa de pandora i no estem preparats per afrontar el seus sentiments, i per això, cal tenir eines per gestionar les pròpies emocions i les alienes». Va començar explicant que la base d’un bon acompanyament és l’actitud empàtica. Aquesta empatia no vol dir sentir el que l’altre sent, sinó que comporta intentar comprendre els sentiments de l’altre. Això porta molts beneficis: una gran qualitat en la comunicació i un sentiment d’acompanyament i respecte. Això quan l’altre ho sent s’obre i així podem fer un acompanyament adequat. Però també té riscos, aquesta necessitat d’escoltar des del cor pot fer que el nostre cor estigui massa desprotegit, per tant, hem de saber com gestionar-ho. També comporta un gran esforç per evitar un procés d’identificació, és a dir, encara que haguem passat per una situació similar no som la mateixa persona. Per tant, potser no ens sentim igual; i al gestionar possibles sentiments dolorosos, a vegades tenim la necessitat de voler ajudar, però si ho vivim com una imposició haurem perdut la capacitat de mantenir-nos fora d’aquella situació per poder donar un cop de mà. Aquesta actitud empàtica comporta vigilar molt per poder crear un clima de confiança. Això ho farem a través del llenguatge no verbal, el llenguatge verbal (vigilant les nostres paraules) i el llenguatge paraverbal (quin to de veu faig servir o quin ritme, quin respecte faig dels silencis). La gràcia de l’empatia està en no dirigir en accés, però tampoc deixar que l’altre es perdi. A continuació, ens va situar davant la pregunta: «On som?» Aquest impacte de la pandèmia ens ha afectat molt. Ens trobem que hi ha una «trucada» (hi ha un nou virus), passem a la fase de negació (això no passarà aquí), fins que arriba i llavors apareix la ràbia (per què no s’han pres les mesures?), d’aquesta ràbia passem a la por, a què passarà. Arribat un punt fem una acceptació, confiem que entre tots ens en sortirem i arriba a un moment en què la pandèmia passa. Però hi ha hagut una distorsió. Quan semblava que ens recuperàvem hi havia un nou rebrot i s’ha allargat el procés d’acceptació. Aquest permanent sentiment de vulnerabilitat de no avançar és el causant de la gran freqüència de problemes emocionals que ens trobem en aquests moments.  Davant d’aquesta situació podem tenir diferents emocions: por, angoixa, tristesa o ira. Que són normals i s’han d’entendre com una resposta adaptativa a la situació. Això comporta una feina de reconèixer-les per poder acceptar-les i regular-les. Però hi ha persones que encara se senten molt vulnerables. Va presentar l’esquema de crisi per entendre on és cadascú i què és el que necessita. Tots partim de l’homeòstasi, aquest equilibri intern i extern (com em sento respecte a l’exterior i com m’afecten els factors externs en el meu interior). Una situació crítica ens sacseja i l’equilibri es desfà i això comporta estar en crisi i pot portar un procés crític d’elaboració interna per adaptar-nos a la nova situació. I a partir d’un treball personal i un acompanyament ens anem adaptant a aquesta nova situació, anem resolent aquesta crisi i aconseguim un nou equilibri. Però hi ha persones que no poden elaborar aquest procés crític per diferents motius i és quan comencen els problemes de salut mental. ¿Quina diferència hi ha entre aquestes persones, que requeriran un acompanyament personal sempre amb la finalitat d’un nou equilibri? Afirmà que hi ha un augment en casuística de problemes en la salut mental: s’han disparat els ingressos, les medicacions, es diu que es necessita més suport de serveis professionals, perquè aquestes emocions que hem viscut ens han portat a una situació de la qual no es pot sortir per un mateix i es crea un trastorn d’ansietat. Hi ha un estrès posttraumàtic quan en el moment que intento sortir d’aquesta situació no me’n surto. No trobem l’equilibri i ens trobem amb problemes d’adaptació. Per altra banda, les persones que tenien problemes de salut mental previs han tingut més ingressos i han necessitat més medicació. Aquestes persones s’han sentit completament aïllades, han perdut el suport a nivell professional i s’ha agreujat la seva situació. O els trastorns en joves: les TCA, les autolesions –hi ha un patiment emocional tan gran que com no saben abordar-lo i no saben com els poden ajudar, perden el control sobre el seu propi malestar, per tant, es fan mal físic perquè aquest sí el controlen–. Acostumen a haver-hi problemes d’estat d’ànim que en l’etapa de l’adolescència poden passar desapercebuts. A més, també hi ha hagut un augment en maltractaments. Va explicar com podem acompanyar en diferents situacions, com per exemple, en problemes d’ansietat. Amb la detecció del problema d’ansietat el cos s’activa, de manera que no sap per on anar i moltes vegades davant d’aquesta situació de perill indefinit ens protegim: tancant-nos o evitant aquelles situacions que ens semblen fòbiques. Per ajudar aquestes persones, hem de fer un treball emocional previ amb nosaltres mateixos per acceptar aquestes situacions i acceptar el com els podem ajudar. El primer de tot és l’actitud de recolzament: ¿com acompanyem algú si no entenem la seva situació? i, a vegades, intentar entendre el posicionament de l’altre vol dir deixar de banda el meu i només acompanyar-la, és a dir, empatitzar amb la seva situació i sentiments. També centrar-nos allà on ens demana ajuda i no on creiem que la necessita: «No és tan important saber què dir com saber què necessita aquella persona», i recolzar positivament la intervenció terapèutica. En casos de tristesa o depressió cal també acceptar els seus sentiments, escoltar quins són presents (manca d’autoestima, [...]]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2021/07/ressenya-espai-de-formacio-acompanyament-en-moments-de-vulnerabilitat-a-carrec-de-neus-calleja/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>«Com reduir l’estrès?» a càrrec de Daniel Gabarró</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2021/05/ressenya-de-lespai-de-formacio-com-reduir-lestres-a-carrec-de-daniel-gabarro/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2021/05/ressenya-de-lespai-de-formacio-com-reduir-lestres-a-carrec-de-daniel-gabarro/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 20 May 2021 12:15:19 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Espai de formació]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=707844</guid>

					<description><![CDATA[El passat 18 de maig l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral va organitzar un nou Espai de Formació a càrrec del mestre, psicopedagog, llicenciat en humanitats i diplomat en direcció i organització d’empresa, Daniel Gabarró, per parlar plantejar-nos com reduir l’estrès Va estructurar la formació en cinc estratègies per entendre la globalitat de com nosaltres podem manejar i viure amb menys estrès: «Una certa quantitat d’estrès, l’eutrès, que és bo, ens permet estar actius, fer coses&#8230; el que passa és que quan aquesta potència es passa de voltes ens sentim aclaparats i esgotats, i la pregunta seria: “Quan la meva vida s’omple d’estrès, quines estratègies puc fer servir?”». La primera és la biologia: Quan volem reduir l’estrès hem de tenir present que tenim un cos  que té la seva dinàmica, la seva normativa i hem de cuidar el cos per tenir menys estrès. Els estudis científics diuen que dormir un mínim de set hores facilita no tenir estrès, i les persones que dormen menys tenen una tendència a no descansar bé i, sovint, la nostra ment no funciona com hauria de funcionar. Per això, s’ha de vigilar amb la dieta física i psicològica, és a dir, no mirar la televisió, el telenotícies, un thriller just abans de dormir, perquè l’últim que entra a la nostra ment és el que marca la nostra son. També és important la respiració, ja que calma la ment i el cos. Quan respirem amb calma i profundament, automàticament la nostra ment es calma. Aquesta evidència científica és molt útil ensenyar-la fins i tot als infants. Un altre element important és la natura i el que s’anomena «banys de bosc», és a dir, tenir contacte amb la natura, ja que això equilibra la nostra biologia. A més, fer esport suau, tenir cada dia una estona de moviment, tenir una alimentació sana: menjar preferentment fruita, i verdura i mantenir relacions humanes properes i joioses. La segona estratègia és reeducar la ment: Per gestionar el nostre estrès és important governar la pròpia ment. L’estrès és una tensió que sentim en la nostra ment. Quin és l’origen del que jo sento? L’origen de tots els meus sentiments? D’on han aparegut aquests sentiments? Mentre no sapiguem com funcionem per dintre, difícilment podrem governar el nostre interior. I el més important per poder tenir una vida significativa és que jo mani dins meu. És a dir, governar el que sento, el que he decidit ser, el que genera l’atmosfera emocional i sentimental. Tot el que jo sento neix del que jo penso, té a veure amb les meves veus interiors. Si ens haguessin ensenyat a ser amics de les nostres veus, podríem estar feliços amb els nostres pensaments. Per reeducar la ment cal identificar els pensaments i veus que tenim, que ens maltracten: que jutgen, comparen, endevinen un futur terrible, exigeixen fingint motivar (has de ser millor&#8230;). Això significa que no t’acceptes tal com ets, que no t’estimes. Identificar-los i no fusionar-nos amb ells, és a dir, no lluitar contra ells perquè llavors creixen. No fer-los cas. Abraçar-los des d’un espai de calma i reeducar-los perquè em parlin diferent: cert, assenyat, m’ajudi, repetir-m’ho, relacionar-los amb una cançó&#8230; Li dones una forma nova de relacionar-te amb tu, un nou idioma. Substituir el que et diuen per coses que valguin la pena. La tercera estratègia és parar, respirar i mirar: «T’atures una estona i ets conscient de tu i mentre respires t’adones de tu i que “jo” estic mirant, “jo” soc aquí, aquest “jo” que està immòbil i sempre és idèntic. El fons de l’ésser humà i de l’ésser de Déu és un únic i un mateix fons i quan m’aturo intento tocar aquest fons. Això ho pots fer en qualsevol moment i lloc, buscar el teu fons i allà hi ha un espai de calma que va molt més enllà de l’estrès.» La quarta és la higiene emocional: «Cada dia fem una higiene física, però al llarg del dia també ens carreguem emocionalment i hem de tenir un espai per deixar anar les tensions del dia. Hi ha una sèrie d’activitats que deixen anar aquestes tensions emocionals amb la veu i amb el cos. Buscar un entorn segur i un sistema senzill com la piscina, ballar, cantar, cridar, però s’ha de moure el cos per no tensar-se.» La cinquena i última estratègia és actuar des dels valors: «El primer pas és descobrir els propis valors que tinc i una forma bastant raonable de fer-ho és en acció, en coses que ja faig, no en aquelles que m’agradaria fer.» Va proposar pensar tres relacions difícils i tres relacions joioses i si observem, veurem que amb les persones que estimem fem coses diferents d’aquelles amb les que no estimes. A les persones que estimes intentes escoltar-les, els hi dones temps, fas servir una sèrie de valors que són un fet. Com canviarien les difícils si apliquessis aquests valors que ja apliques a les joioses? I una vegada descoberts, actuar per expressar-los conscientment. Nosaltres vivim exactament la quantitat d’amor que som capaços de mobilitzar, és a dir,  jo no puc viure l’amor que tu em tens, sinó l‘amor que jo et tinc a tu. I vist des d’aquesta perspectiva, hem de descobrir els nostres valors per actuar des d’ells i la nostra vida s’omplirà d’autoestima perquè ens sentirem valuosos, és a dir, l’autoestima apareix com una conseqüència natural. Un cop descoberts els valors, actuar només dins la teva realitat. Va afirmar que per manejar l’estrès hem de deixar de “robar” els problemes als altres. Gran part del nostre estrès ve perquè “robem” els problemes dels altres, volem que pensin, facin, com nosaltres volem. A més, hem de fer les coses sense obligació, sinó perquè ho hem decidit. I, per últim, renunciar a l’èxit, ja que si fallo cap veu no em maltracta. Aquesta exposició va possibilitar el diàleg entre els assistents, ja que va haver-hi aclariments entre les emocions i els sentiments i hi havia interès a practicar aquestes estratègies per sentir-se bé.  ]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2021/05/ressenya-de-lespai-de-formacio-com-reduir-lestres-a-carrec-de-daniel-gabarro/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Diàleg amb Marian Baqués i Trenchs</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2021/04/ressenya-del-dialeg-amb-marian-baques-i-trenchs/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2021/04/ressenya-del-dialeg-amb-marian-baques-i-trenchs/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Fri, 23 Apr 2021 07:50:14 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Espai de formació]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=707578</guid>

					<description><![CDATA[El passat dimarts 20 d’abril l’Àmbit Maria Corral i la revista RE, edició en català, va organitzar un nou diàleg de reflexió, aquesta vegada, amb el professor Marian Baqués i Trenchs per parlar sobre l’últim monogràfic de la revista RE que tracta sobre Pobresa i Pobreses i la seva entrevista «Aprendre, pensar, viure&#8230; és un procés». Va començar la seva intervenció explicant el conte El vestit nou de l’emperador, il·lustrat per Pilarín Bayés, que relata la història d’un emperador obsessionat per mostrar el seu poder, l’enganyen i li prometen fer-li un vestit amb una tela invisible als ulls de la gent ignorant, quan l’emperador fa una desfilada per ensenyar el vestit als súbdits, un nen delata la seva nuesa. Amb aquest conte volia tractar el tema de la pobresa, no la sociològica, sinó aquella inherent a la condició humana. Va fer referència a l’editorial de la revista RE: «Anar a fons del significat de pobresa i adonar-se que malgrat ser ric en tot, la persona segueix sent pobre és sorprenent. Però, la pobresa és molt més, ja que el sentit que volem donar-hi és el de la pobresa com una vivència que cal reconèixer i que afecta la persona. És una pobresa capaç d’entendre la feblesa humana per obrir-se a noves formes de comprendre la vida des d’una actitud humil que ens fa conscients que no podem amb tot, malgrat l’esforç personal i la pròpia intel·ligència.» Marian afirmà que: «Sortim del ventre de la mare, nusos, sense res. Naixem radicalment desvalguts. Ens han de vestir per protegir-nos; ens han d’acompanyar per anar-nos construint una personalitat que ens ajudi a estructurar-nos per dins. Anem creixent vestits i acompanyats. Ens anem fent vestits i acompanyats. A poc a poc va formant-se dins nostre una personalitat que ens enriqueix, que ens dóna un sentit com a membres actius en aquesta vida. Ens valida. Necessitem construir-nos des de dins, no des de fora. La riquesa ens neix de dins.» Explicà que: «Els humans podem representar un rol que els altres saben que no correspon a la persona, però li van seguint el joc, fan veure que s’ho creuen. Aquell “Viure com si&#8230;”, aparentar. Mentrestant, el protagonista necessita proveir-se de vehicles, cases, ostentacions per damunt de les possibilitats reals, títols&#8230; O bé discursos grandiloqüents, inflats, petulants, que disfressen la més buida i impotent esterilitat. Una mena de narcisisme, si no és que amaga el desvergonyiment de qui hi suca en benefici propi. “I tan pobres com som”, del nostre Salvat-Papasseit.» També va fer referència a l’article de Josep Just Sabater: «Caldria no confondre la pobre­sa d’esperit amb la pobresa en l’esperit». Els pobres d’esperit no van enlloc. Jesús parla de pobresa en l’esperit. «Benaurats els pobres en l’esperit», proclama Jesús, o, si voleu «benaurats els qui tenen esperit de pobresa». Comentà el seu descobriment de Henry David Thoreau –pioner que entre el 4 de juliol de 1845 fins al 6 de setembre de 1847 va viure solitari en una cabana a tocar el llac Walden– i del llibre Walden o la vida als boscos, «tot un deix anarquista, utòpic, romàntic però bàsicament un defensor de la natura»: «És una qüestió interessant fins a quin punt els homes conservarien el seu rang si es llevessin les vestidures. Podríeu, en aquest cas, dir amb certesa quina companyia d’homes civilitzats pertanyia a la classe més respectada?» També va dir que: «Podríem entrar en altres divagacions sobre la pobresa i contestar-nos la pregunta: “Què puc fer jo per ser menys pobre?”. La més radical pobresa personal és, segurament, la manca de sentit a la vida. Persones, la vida de les quals, no té cap significat. Penso que totes i tots entenem què vol dir que la nostra vida tingui un sentit. Per què passa això?». Amb Begoña Román va donar resposta a què podem fer: «Cal treballar així polítiques de reconeixement recíproc, ja que l’autoesti­ma, l’autoconfiança i l’autorespecte queden minvats per anys d’exclusió i patiments que han pogut provocar ressentiment, humiliació, malfiança. Tanmateix, la creació de capacitats precisa de vincles sòlids (d’aquí ve solidaritat).» També parlà de la vulnerabilitat dels infants i va fer referència a l’article d’Anna-Bel Carbonell: «Un infant ha de poder viure feliç, envoltat de fantasia i de realitat alhora. Necessita aprendre jugant i jugar aprenent, créixer estimant i es­timar creixent. Sentir-se acompanyat però no envaït; segur i amb les necessitats primàries cobertes. I aquestes són les mancances que estan patint la majoria dels infants actualment, i més especialment els de les famílies amb menys recursos.» Va acabar explicant una conversació amb la dibuixant Pilarín Bayés: «Entre altres coses em va explicar el cas d’un home sempre molt ocupat que es va veure obligat a aturar-se en un poblet suís que domina una esplèndida vall. Va preguntar a la persona que li havia d’arreglar l’afer que l’havia portat allà què podia fer mentrestant. Li suggerí que contemplés el paisatge. L’home sempre ocupat li respongué: “No tinc temps per mirar el paisatge”, a la qual el seu interlocutor li respongué: “Perdoni però vostè és pobre”». A continuació es va obrir un diàleg amb els participants, que va permetre tractar diferents temes: el sentit de la vida, la manca de sentit, la solitud, l’acompanyament, la malaltia, la mort, la vellesa, els joves&#8230; I també es va aprofundir en diferents tipus de pobreses: humana, d’esperit, econòmica, sociològica, psicològica&#8230; En conclusió, la pobresa real i autèntica requereix fortalesa humana.]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2021/04/ressenya-del-dialeg-amb-marian-baques-i-trenchs/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>«El cervell humà: biologia, ment i transcendència» a càrrec de Ramon Maria Nogués i Carulla</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2021/03/ressenya-de-lespai-de-formacio-el-cervell-huma-biologia-ment-i-transcendencia-a-carrec-de-ramon-maria-nogues-i-carulla/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2021/03/ressenya-de-lespai-de-formacio-el-cervell-huma-biologia-ment-i-transcendencia-a-carrec-de-ramon-maria-nogues-i-carulla/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Fri, 26 Mar 2021 11:39:05 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Espai de formació]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=695475</guid>

					<description><![CDATA[El passat 18 de març, l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral va organitzar un nou Espai de Formació sobre el tema: «El cervell humà: biologia, ment i transcendència» a càrrec del professor Ramon Maria Nogués i Carulla, doctor en Biologia, catedràtic emèrit de la Unitat d’Antropologia Biològica i especialista en l’evolució molecular del cervell. Va començar afirmant que el cervell és l’òrgan de referència del que diem «vida mental». Va estructurar la ponència en diferents esquemes. En primer lloc, el referent a la biologia, que considera que un fet elemental i molt acceptat és que l’espècie humana som fills evolutius del món dels primats i l’evolució del cervell com a part de l’organisme i no al marge d’aquest: «El pensament no és una cosa aïllada». Va descriure que: «A través de l’evolució de l’espècie humana hem passat d’un món mental animal molt complex, però fonamentalment estereotipat per sobreviure, a un món que a més d’estar preocupat per això, té certes preocupacions que podríem qualificar de luxoses, és a dir, que passen allò que és necessari per sobreviure. L’evolució està basada en dades molt abundants i variades sobre el canvi biològic que es pot detectar avui en els humans respecte a altres espècies anteriors: genètics, psicològics, la morfologia i fisiologia general del cervell i, fins i tot, signes culturals. Hem produït canvis en el cervell deguts a l’autodomesticació, de forma que l’espècie humana a través de la convivència va provocant unes modulacions en la forma de viure i expressar els temes culturals. Això ens porta a unes reflexions importants respecte el món mental i de la capacitat de coneixement que tenim: la limitació darwiniana, és a dir, els humans ens hem de convèncer que, tot i ser molt llestos, inevitablement estem limitats en la nostra capacitat de conèixer. I la conseqüència també d’això és que la nostra ment ha d’estar oberta simplement perquè la realitat segurament no és del tot abastable per part de l’espècie humana. En tot el que nosaltres fem i coneixem cal reconèixer que estem reduïts a un agnosticisme bàsic». A continuació, va fer unes consideracions sobre la ment i la complexitat del món mental i relacionà les estructures cerebrals amb les seves funcions (imatge 1). Explicità que: «L’organisme funciona bé per milers d’automatismes que es troben al tronc cerebral dels quals no tenim consciència i són fonamentals per sobreviure. L’eix hipotalàmic-hipofisiari, que connecta l’hipotàlem i la hipòfisi, és el centre hormonal principal i hi tenim gravats els programes cerebrals per sobreviure, i tot animal que funcioni bé els ha de poder desplegar d’una forma normal. El sistema límbic ens permet expressar les emocions i els sentiments. El sentiment no afegeix noves conductes, però tenyeix les conductes que fem. Per altra banda, el raonament i la consciència. El nostre nivell d’intel·ligència és diferent al dels animals perquè va acompanyat de la consciència, tema que des del punt de vista mental encara la neurologia no té cap element explicatiu. I per últim, el cervell social. La ment queda oberta a un grau d’indeterminació que el solucionem construint sistemes simbòlics que estan entre el cervell limitat i una realitat misteriosa, poc comprensible. Per tant, la ment humana és una realitat absolutament complexa, és una ment singular i les principals singularitats són la consciència i la noció del jo. I complexitat vol dir que qualsevol conducta humana inclou sempre pulsions bàsiques, emocions i raons. El neuròleg Antonio Damasio diu que la raó humana en la majoria dels casos no funciona bé si no és recolzada emocionalment.» També va comentar que quan aquest món complex queda obert el coronem amb els sistemes simbòlics que són sistemes de pensament a través dels quals s’aguanta el sistema mental humà: filosofies, ciències, estètiques, ètiques, espirituals, religions&#8230; El darrer punt va centrar-ho en els sistemes simbòlics de tipus espiritual i religiós (imatge 2). Aquests sistemes canvien per seguir aguantant el pensament humà per dalt, segons la imatge. Va parlar de la transcendència i el misteri en sentit d’Einstein, és a dir, saber que la realitat és misteriosa. «La religió està en crisi i ha guanyat pistonada l’espiritualitat. El panorama que es planteja sobre les preguntes últimes que es fa la persona humana i com els sistemes simbòlics poden ajudar a donar resposta». Tal com es veu en els tres cercles de la imatge, comparteixen camp la psicologia, l’espiritualitat i les religions. També va fer una petita distinció entre espiritual i religiós (imatge 3) pel que fa al camp mental, la imatge del jo i la pràctica espiritual. El diàleg amb els participants va ser enriquidor davant la complexitat del tema tractat com el cervell i la ment humana, i va donar noves respostes a tantes preguntes que sempre ens fem sobre el funcionament del cervell humà, encara gran desconegut.]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2021/03/ressenya-de-lespai-de-formacio-el-cervell-huma-biologia-ment-i-transcendencia-a-carrec-de-ramon-maria-nogues-i-carulla/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>«Nous reptes econòmics davant la Covid-19» a càrrec de Joan Buscà</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2021/02/ressenya-de-lespai-de-formacio-nous-reptes-economics-davant-la-covid-19-a-carrec-de-joan-busca/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2021/02/ressenya-de-lespai-de-formacio-nous-reptes-economics-davant-la-covid-19-a-carrec-de-joan-busca/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Fri, 26 Feb 2021 11:28:49 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Espai de formació]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=695426</guid>

					<description><![CDATA[El passat 18 de febrer l’Àmbit Maria Corral va organitzar un nou Espai de Formació virtual sobre «Nous reptes econòmics davant la Covid-19» a càrrec de Joan Buscà. Joan Buscà, com a especialista en economia, afirmà que estem en temps convulsos i el futur és bastant incert. La pandèmia ha suposat un sotragueig i canvis en la vida de les persones i les empreses i, com a conseqüència, de l’economia. Per això, va compartir com els economistes veuen la situació actual econòmica des d’una mirada analítica, no només a Espanya sinó mundialment. «Fer un pronòstic de futur és molt difícil perquè estem davant un esdeveniment que no havia succeït mai en la història: una pandèmia mundial. Aquest fet ha provocat una sotragada econòmica. I hem arribat a la conclusió que l’economia va molt lligada a com va la pandèmia sanitària.» L’economia post-Covid-19 Va començar explicant què era el Producte Interior Brut (PIB), que és una dada per calcular la riquesa d’un país. «Quan sabem la riquesa d’un país podem saber si la cosa va bé o malament. Es calcula amb el valor de la producció, tot el que es produeix s’ha de distribuir i tot el que es distribueix s’ha de consumir. La suma d’aquests tres paràmetres és el PIB, que és la riquesa d’un país». «A principis del 2020 ens trobem amb una crisi econòmica com mai. Això ha passat perquè si al planeta som 7.700 milions de persones que ens quedem a casa durant tres mesos, només consumim el que realment necessitem. No es va anar a cines, restaurants, viatges&#8230; per primera vegada el món ha quedat aturat. Per això el Fons Monetari Internacional la qualifica com la pitjor crisi en un segle, ja que l’enriquiment d’Espanya ha caigut un 11%.» Va descriure els diferents tipus de crisi econòmica: «L= és una caiguda espectacular de l’enriquiment i una pujada que li costa bastant, inclús en línia recta; U= una caiguda bastant espectacular i una pujada que costa una mica; V= una baixada i una pujada més gradual; La descripció gràfica de la crisi que estem vivint seria un K= perquè després de la baixada tan forta hi ha coses que remuntaran i altres que ja no remuntaran. A Espanya sembla que la recuperació és en V asimètrica, és a dir, al primer trimestre de l’any 2020 va haver-hi una baixada espectacular, a mesura que els confinaments es van afluixant la pujada és asimètrica però anem pujant. El Fons Mundial va aprovisionar que Espanya tindria una baixada de les més importants, però la recuperació que esperem pel 2021 és bastant ràpida. El 2020 s’ha tancat amb una caiguda del PIB del l’11,4%, però al quart trimestre hi va haver un creixement intertrimestral del 2,8% i es preveu pel 2021 un creixement anual del 6,1%. El resum del PIB a Catalunya de l’any 2020 és: els sectors que més han patit són el de Mobilitat i Transport Públic que ha baixat un 50%, el turístic un 77% i la restauració també ha baixat un 48%. Com i quan sortirem d’aquesta crisi? Hi ha dos factors: un són les vacunes que ajudaran a prevenir, i l’altre és que no gastem diners perquè no es pot. La solució serà quan arribi la vacuna + liquiditat. Ara és el moment que els governs donin liquiditat a  les micro i petites empreses perquè si no tenen diners no poden viure. Una solució seria el “préstec pou”: el govern deixa els diners a les empreses i quan aquestes comencen a facturar els hi tornen. A la conclusió que s’arriba és que la pandèmia i l’economia són dos gots comunicants: si la pandèmia puja, l’economia baixa i si la pandèmia baixa, l’economia puja. Quan bona part de la població estigui vacunada podrà començar a gastar diners perquè tingui la necessitat de canviar la roba, de viatjar&#8230; La Unió Europea destinarà en ajudes 1.824.300 milions (2021 -2027). Els tres primers anys es repartiran 750.000 milions d’euros. A Espanya 140.000, dels quals 72.700 són subvenció i la resta són préstec. Com es repartiran aquests diners? Micro-empreses, PIMES, sanitat, medi-ambient i digitalització. És una crisi que no ens portarà a reconstruir, sinó a re-emprendre i re-inventar-se: pensar noves tecnologies, millorar productes, pensar les necessitats que té l’empresa&#8230; Hi ha quatre temes econòmics que estan a la “UCI”: el primer és el deute públic d’Espanya que és de 1,3 bilions d’euros. El segon, hem tancat l’any amb 20.479 empreses tancades, això representa que 255.800 persones que han anat a l’atur. El tercer, hi ha 2,5 milions d’empleats en ERTO. Estem en una taxa d’atur de 3.850.000 persones. I l’últim és que moren centenars de persones cada dia. I quatre anècdotes que han arribat per quedar-se: canvis d’hàbits en el consumidor, ja que les compres per Internet en un mes van pujar un 60%. Ja no paguem amb diners, sinó amb targeta. El moviment d’efectiu ha baixat un 40%. El 40% dels pisos a Barcelona seran reformats i es convertiran en habitatges unipersonals. I hi ha 400 avions encallats als aeroports espanyols (però esperem que es recuperi).» Per finalitzar l’Espai de Formació es va obrir un diàleg amb els participants en què es va poder conèixer altres perspectives i alternatives de la situació econòmica del present amb una mirada cap al futur i amb un sentit esperançador.]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2021/02/ressenya-de-lespai-de-formacio-nous-reptes-economics-davant-la-covid-19-a-carrec-de-joan-busca/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Diàleg amb Josep M. Forcada sobre «Fragilitat i vulnerabilitat»</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2021/01/ressenya-dialeg-amb-josep-m-forcada-sobre-fragilitat-i-vulnerabilitat/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2021/01/ressenya-dialeg-amb-josep-m-forcada-sobre-fragilitat-i-vulnerabilitat/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 25 Jan 2021 11:39:13 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Espai de formació]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://prova.ambitmariacorral.org/?p=692406</guid>

					<description><![CDATA[El passat 19 de gener l’Àmbit Maria Corral va organitzar un diàleg amb Josep Maria Forcada, autor dels articles «Ens juguem la felicitat» i «Raó, emocions i sentiments», publicats a l’últim monogràfic de la revista RE sobre Fragilitat i vulnerabilitat. Inicià la seva aportació fent referència al fet que el tema que es tractava era una continuació dels dos darrers publicats, el número 103 sobre Mirar endavant i el 104 sobre el Benser per recuperar-nos. Per començar va proposar respondre a les preguntes més elementals i bàsiques de «qui som, què fem en aquest món i si estem contents de ser-hi. L’Àmbit i la revista RE parteixen del Realisme Existencial que va posar en marxa el doctor Alfred Rubio a partir de tenir consciència de la realitat de ser éssers existents que justifica el perquè val la pena submergir-se amb força a la vida», i ressaltà la frase de Ramon Llull: «Ja que estem vius, alegrem-nos d’existir. Estar content és una qüestió metafísica, és saber que tens alguna cosa a fer en aquest món. És una actitud que va més enllà de la pura racionalitat. Nosaltres, encara, som esclaus de la definició de persona com un “animal racional”, però som molt més, ja que tenim la capacitat de sentir, d’estimar, de recordar&#8230; Totes aquestes accions omplen l’existència.» Explicà que: «Els sentiments sempre els hem situat com si es tractés d’una categoria intel·lectual secundària però, sortosament en l’actualitat, científicament sabem que les emocions i els sentiments es generen en el nostre cervell, són existents i tenen el seu curs neuronal. Ara ens enfrontem a una realitat on el virus ens ha fet obrir els ulls&#8230; I un dels punts més greus que afecta és la vida emocional.» Va insistir en la importància d’adonar-nos que som persones fràgils, ja que deia que: «Tenim un concepte de persona en què ens sembla que tot ho sabem fer, que tot ho sabem resoldre&#8230; com si fóssim semidéus i no comptem massa amb esdeveniments que incideixen de manera involuntària, agressiva i ens desmunten el que teníem previst. L’aspecte emocional ha fallat perquè molts no estan preparats per entendre que naixem i morim i que al mig hi ha una trajectòria de coses que van passant. Però hi ha dues realitats que la gent li costa entendre: la malaltia i la mort.» Va fer referència a diferents pensadors que davant del problema de la mort l’han viscut de diferents maneres, per exemple com Sartre, que els produeix un desencís i un desengany que els fa entendre l’existència com un procés negatiu precisament perquè acaba en la mort. Comentà que: «La solució vàlida és assumir la realitat d’una manera amable, com Sant Francesc d’Assís, que parlava de la “germana mort”, per entendre que acompanya fins al final de la vida i en la mesura que tu ets capaç de viure serenament i ets capaç de saber que ets vulnerable i fràgil. Aquest virus ens ha portat aquest “tresor” d’entendre tant la vulnerabilitat com la fragilitat.» Cal tenir present com nosaltres entenem la realitat i com ens anem ficant en aquest món de vulnerabilitat. L’autor va fer un paral·lelisme amb la guerra i amb la “guerra actual virològica” de la qual en va parlar fa uns anys Bill Gates que considerava una guerra veritable que produiria terrabastalls humans entre els quals incloïa l’eliminació de molts éssers humans. «Jo utilitzaré la paraula “guerra” solament com un símil d’allò que passa a les guerres habituals, ja que hi ha un gran nombre de persones, les més vulnerables, que sofreixen les conseqüències, especialment les qui tenen menys recursos econòmics, socials, intel·lectuals, espirituals&#8230; El virus ha provocat una “malaltia” potent i en aquest símil de la ‘guerra’ en una primera fase es produeix un gran desconcert i inestabilitat, on es trasbalsa tot i afecta, com no, la capacitat de portar una vida més o menys normal: es confina, es retalla la llibertat, s’entra en un estat de por, especialment la por a la mort, que és gairebé una obsessió. L’angoixa de poder menjar, un lloc per protegir-se i poder viure produeix una sensació d’abatiment i depressió, que provoquen un sentiment d’impotència davant la realitat de la vida. Davant de la Covid-19, aquesta impotència afecta especialment un sector de la societat que viu aquests efectes negatius. Podríem pensar en un 40% de la ciutadania. Altres s’ho miren en certa distància perquè tenen recursos i medis per subsistir.» Un altre aspecte que va tractar va ser: «Preparar-nos per aquest demà, que és el més difícil. Tot això ha passat en un moment en què l’economia estava en declivi i el virus ha afectat concretament en els països mitjanament pobres. A més, ha canviat tot un modus de funcionar la societat.» Va fer referència a l’article «Reiniciant el sistema» de l’economista Xavier Mambrilla que demana entrar de ple a nous reptes per reiniciar el sistema econòmic, com són les noves tecnologies, que per exemple ja durant aquest any s’ha produït un gran avenç en el treball online i en l’ensenyament online. L’economista fa referència a  «l’automatització, la intel·ligència artificial, la digitalització, la bigdata, criptomonedes, ciberespai, paraules que impliquen una transformació tecnològica, noves formes de consumir i treballar que avancen lentament i ara en la pandèmia de forma abrupta es fa teletreball, finances digitals, entreteniment, consum a domicili&#8230;» Davant de tot axiò s&#8217;ha de comptar amb un esforç ecològic pensant en el futur. Forcada ressaltà que: «La conseqüència d’aquest virus que ha sotraguejat el nostre món fa pensar que haurem de canviar el mecanisme i la forma de convivència i de socialització i també d’implicació per part de tothom en emprendre noves fases d’entrar en un projecte econòmic en què fallen les formes capitalistes i d’altres totalitàries». Va expressar que: «Tota aquesta innovació amb tants canvis tecnològics que tergiversen les formes tradicionals és el començament d’una nova era. Potser es complirà el que alguns diuen “l’era tecnològica”». També va parlar de la resiliència, en el sentit de «Mirar de trobar les escletxes personals i col·lectives [...]]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2021/01/ressenya-dialeg-amb-josep-m-forcada-sobre-fragilitat-i-vulnerabilitat/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>«Nous reptes econòmics davant la Covid-19» a càrrec de Joan Buscà</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2021/01/espai-de-formacio-nous-reptes-economics-davant-la-covid-19-a-carrec-de-joan-busca/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2021/01/espai-de-formacio-nous-reptes-economics-davant-la-covid-19-a-carrec-de-joan-busca/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 21 Jan 2021 12:10:44 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Espai de formació]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://prova.ambitmariacorral.org/?p=689241</guid>

					<description><![CDATA[Inscripcions: https://forms.gle/uFSkEUxxsJtVFNsX9]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2021/01/espai-de-formacio-nous-reptes-economics-davant-la-covid-19-a-carrec-de-joan-busca/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>«La fortalesa humana vers les adversitats» &#8211; Gemma Cànovas</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2020/12/ressenya-espai-de-formacio-la-fortalesa-humana-vers-les-adversitats-gemma-canovas/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2020/12/ressenya-espai-de-formacio-la-fortalesa-humana-vers-les-adversitats-gemma-canovas/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 23 Dec 2020 11:51:25 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Espai de formació]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://prova.ambitmariacorral.org/?p=685251</guid>

					<description><![CDATA[Dijous 17 de desembre l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral va organitzar un nou Espai de Formació a càrrec de Gemma Cànovas i Sau, psicòloga clínica i psicoterapeuta, per tractar sobre el tema: «La fortalesa humana vers les adversitats.» La directora de l’Àmbit Assumpta Sendra presentà el tema tractat i va ressaltar que en aquest moment, a causa de la pandèmia, tot s’ha alterat: la salut, el treball, l’economia, l’educació, l’estat emocional… Tot això ha generat pors, manca de seguretat, incertesa… Per tant, cal treballar algunes actituds humanes, com la fortalesa, la resiliència o reconèixer els límits. La psicòloga Gemma Cànovas va descriure el context social en què hi hagut una caiguda de valors i de referents en una societat canviant a gran velocitat. Vivim en una societat de risc tal com deia el sociòleg Ulrich Beck i en una societat líquida, tal com deia el sociòleg i filòsof Zygmunt Bauman. A vegades sorgeixen imprevistos i realitats no desitjades, la qual cosa provoca més ansietat i angoixa, però s’ha de tenir cura d’un mateix i vigilar l’estrès, ja que es pot cronificar. També va comentar que ara afavoreix compartir missatges de positivisme, ja que ajuda a enfocar la vida amb optimisme, però això pot comportar uns riscos, ja que la vida no és una línia recta i sovint patim tristesa, dol, pèrdues&#8230; Això fa que el nostre estat d’ànim variï, per això ens cal més fortalesa interna per tenir més recursos per fer-hi front i no negar les adversitats que se’ns presenten malgrat estar instal·lats en la incertesa. Va explicar unes eines bàsiques que potencien l’autovaloració per poder percebre la realitat com se’ns presenta: la capacitat de resiliència per fer un repàs de la situació viscuda i fer front a les dificultats; els límits de la realitat posen a prova les frustracions, prendre perspectiva dels conflictes, tractant cada conflicte segons les necessitats; I com dosificar les energies, ja que som energia i cal dosificar-la. Aquest procés requereix aprendre a escoltar-nos. També va parlar del sentit de l’existència, de l’autoconeixement i de com evolucionem. Cal comprendre els alts i baixos del propi estat anímic. Cal saber comunicar-nos i donar valor a les paraules que expressem. Per acabar, va parlar sobre com potenciar la creativitat com a eina sanadora fonamental en èpoques marcades per les percepcions negatives de la realitat que envolta tant la persona com la societat. La creativitat la podem percebre des de la bellesa, l’estètica, l’art… A més, la creativitat també és terapèutica. L’Espai de Formació va concloure amb un diàleg entre els participants i la formadora que va permetre aprofundir més sobre les diferents eines bàsiques que afavoreixen la fortalesa humana davant les adversitats. &#160;]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2020/12/ressenya-espai-de-formacio-la-fortalesa-humana-vers-les-adversitats-gemma-canovas/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
	</channel>
</rss>
