<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Arxius de Interculturalitat - Àmbit d&#039;Investigació i Difusió Maria Corral</title>
	<atom:link href="https://ambitmariacorral.org/category/categories/interculturalitat/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://ambitmariacorral.org/category/categories/interculturalitat/</link>
	<description>Una entitat privada, sense ànim de lucre, atents al context actual i als mitjans de comunicació des d’una perspectiva interdisciplinària</description>
	<lastBuildDate>Mon, 20 Oct 2025 06:43:16 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=6.9.4</generator>

<image>
	<url>https://ambitmariacorral.org/wp-content/uploads/2018/02/cropped-logo_512-32x32.png</url>
	<title>Arxius de Interculturalitat - Àmbit d&#039;Investigació i Difusió Maria Corral</title>
	<link>https://ambitmariacorral.org/category/categories/interculturalitat/</link>
	<width>32</width>
	<height>32</height>
</image> 
	<item>
		<title>Esquerdes</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2025/10/esquerdes/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2025/10/esquerdes/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Javier Bustamante Enríquez]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 20 Oct 2025 06:00:56 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Caseitat i convivència]]></category>
		<category><![CDATA[Interculturalitat]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=730677</guid>

					<description><![CDATA[Javier Bustamante EnríquezPoetaFoto: Javier BustamanteData de publicació: 20 d&#8217;octubre de 2025 En català es coneix com a terrissa de volta (ceràmica de volta), encara que en altres latituds se l&#8217;anomena ‘loza quebrada’. Des que es van començar a construir voltes, però sobretot a partir del segle XV, es va fer necessari omplir aquells espais buits que es generaven entre la curvatura de les voltes esmentades i el pla llis que corresponia al nivell superior. La solució que es plantejava era la utilització de material lleuger, com la cendra o peces de ceràmica trencades, que ja no servien per a la seva funció original. A partir d&#8217;obres de restauració i reforma en edificacions antigues, s&#8217;han trobat a l&#8217;interior de les voltes restes de ceràmica o peces senceres amb ‘defectes’. Aquestes peces resulten de processos fallits en la cocció del fang, els quals ocasionen esquerdes o fractures, i les fan no practicables per a l&#8217;ús al qual serien destinades. Són peces generalment completes que presenten gran resistència en estar totalment cuites. Solen trobar-se càntirs, gerres, bols, morters, orinals… formes que ocupen el màxim espai amb el menor pes possible. Són peces funcionals, generalment de caire popular, fetes en sèrie, sense més cura estètica i acabats senzills. Els constructors solien encarregar als terrissers partides d&#8217;aquestes peces defectuoses. Tot i que la ceràmica perdia el seu valor de mercat, els productors la conservaven acuradament perquè adquirien un valor de ‘farciment’. Tant als terrissers com als constructors interessava que no patissin danys, ja que la seva estructura era important per al nou ús de suport que adquiririen dins de les voltes. Una reflexió antropològica fa qüestionar-nos sobre com també hi ha persones que pateixen fractures a la seva vida per fallades del sistema. Aquestes persones perden el seu ‘valor de mercat’ dins de la lògica capitalista. Són condemnades a ser peces de farciment, amagades a la vista de l&#8217;estètica social, complint una funció de suport perquè no ens caigui el sostre ni ens enfonsi el terra. Trasllado aquesta lectura al fet migratori. Aquest segle XXI milers de persones es desplacen anualment des dels seus llocs d&#8217;origen buscant oportunitats laborals. Surten de països que van ser colonitzats i els recursos naturals dels quals van ser i continuen sent explotats per interessos estrangers sense que ells vegin els beneficis. Gravant també sobre aquells territoris danys ecològics irreparables. Aquestes ‘fractures’, aquestes ‘fallades d&#8217;origen’ expulsen les persones de les seves terres, marginant-les a viatges que serveixen de colador perquè només arribin els més forts o els que tinguin sort. Convertits en migrants, arriben als mal anomenats països desenvolupats per convertir-se en aquestes peces de ceràmica que serveixen per suportar les càrregues pesades de les nostres societats de consum. I aquí viuen amagant-se com gerros trencats per no tenir papers, però duent a terme feines dures i mal pagades. Quan aquestes persones migrades aconsegueixen un mínim d&#8217;ingressos, el destinen a les seves famílies, fins i tot a costa de viure en situacions infrahumanes entre nosaltres. Per a elles és més important complir aquest deure moral de ser proveïdors, encara que descuidin la seva pròpia integritat. A més de realitats com la migració, les nostres societats presenten moltes altres esquerdes. És important despertar una sensibilitat que gosi mirar a través d&#8217;aquestes fractures, que també són les nostres. No hi ha societat perfecta, perquè tot el que és humà és fal·lible. I, perquè és humà, és digne de ser mirat als ulls i de ser cridat pel seu nom. Cap persona està aquí de farciment, encara que estiguem passant per algun procés vital que comporti fractures.]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2025/10/esquerdes/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Diferents, però no tant</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2024/12/diferents-pero-no-tant/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2024/12/diferents-pero-no-tant/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Pere Reixach]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 09 Dec 2024 05:30:39 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Caseitat i convivència]]></category>
		<category><![CDATA[Interculturalitat]]></category>
		<category><![CDATA[Realisme existencial]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=726905</guid>

					<description><![CDATA[Els lectors del Diari de Girona hem d’agrair a l’autora Pilar Ruiz Costa el seu clarivident article «Ells» (28/9/24) perquè ajuda a desfer prejudicis sobre...]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2024/12/diferents-pero-no-tant/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>El cos, un microcosmos de la societat. La pell, un embolcall humà</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2024/04/el-cos-un-microcosmos-de-la-societatla-pell-un-embolcall-huma/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2024/04/el-cos-un-microcosmos-de-la-societatla-pell-un-embolcall-huma/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 15 Apr 2024 06:30:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></category>
		<category><![CDATA[Caseitat i convivència]]></category>
		<category><![CDATA[Comunicació i cultura digital]]></category>
		<category><![CDATA[Interculturalitat]]></category>
		<category><![CDATA[Sopars Hora Europea]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=725638</guid>

					<description><![CDATA[El dijous 21 de març de 2024 es va celebrar el 249 Sopar Hora Europea, per tractar sobre...]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2024/04/el-cos-un-microcosmos-de-la-societatla-pell-un-embolcall-huma/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Body Art i històries de vida</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2024/04/ibody-art-i-i-histories-de-vida/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2024/04/ibody-art-i-i-histories-de-vida/#comments</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Jaume Aymar Ragolta]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 15 Apr 2024 06:15:27 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Caseitat i convivència]]></category>
		<category><![CDATA[Comunicació i cultura digital]]></category>
		<category><![CDATA[Interculturalitat]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=725617</guid>

					<description><![CDATA[Deia Paul Valery que «la pell és allò més profund que existeix». Personalment m’agrada aquesta aparent paradoxa. De fet, la pell és l’òrgan més gran del cos i els humans podem decorar-lo...]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2024/04/ibody-art-i-i-histories-de-vida/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>2</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Mendoza, ciutat de bellesa transformadora i dels Festivals de Flauta del Món</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2018/10/mendoza-ciutat-de-bellesa-transformadora-i-dels-festivals-de-flauta-del-mon/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2018/10/mendoza-ciutat-de-bellesa-transformadora-i-dels-festivals-de-flauta-del-mon/#comments</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 15 Oct 2018 08:59:30 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Interculturalitat]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://prova.ambitmariacorral.org/?p=20127</guid>

					<description><![CDATA[En el món hi ha innombrables iniciatives que promouen la convivència i la consciència d’una millor forma de vida, la cura del planeta...]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2018/10/mendoza-ciutat-de-bellesa-transformadora-i-dels-festivals-de-flauta-del-mon/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>1</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Construir un nou nosaltres</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2018/03/construir-un-nou-nosaltres/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2018/03/construir-un-nou-nosaltres/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 19 Mar 2018 09:07:16 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Interculturalitat]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://prova.ambitmariacorral.org/?p=17816</guid>

					<description><![CDATA[Encara que de moviments migratoris...]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2018/03/construir-un-nou-nosaltres/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Coresponsabilitat davant els desplaçats</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2015/11/coresponsabilitat-davant-els-desplacats/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2015/11/coresponsabilitat-davant-els-desplacats/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 02 Nov 2015 09:38:05 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Antropología]]></category>
		<category><![CDATA[Ciències socials]]></category>
		<category><![CDATA[Educació]]></category>
		<category><![CDATA[Families i relacions humanes]]></category>
		<category><![CDATA[Interculturalitat]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://prova.ambitmariacorral.org/?p=14845</guid>

					<description><![CDATA[Per Leticia Soberón Psicòloga i doctora en ciències socials Barcelona, novembre 2015 Foto: Creative Commons Confesso que aquestes línies, més que oferir respostes, plantegen els interrogants que no deixen d’assaltar-me cada dia i, sobretot, cada nit. Un riu interminable de fugitius sirians i iraquians avança sense control, omplint Turquia i Jordània, que estan al límit de les seves forces. Grècia i Hongria tanquen les fronteres, igual que els països limítrofs. Altres intenten arribar per mar, en barques de fortuna, amb els resultats que bé coneixem. La majoria dels desplaçats somia arribar a Alemanya, encara que es queden on els admetin. Però el nombre dels que fugen és superior a qualsevol capacitat organitzativa d’acollida. Fa poc, Síria tenia vint-i-dos milions d’habitants. Ara, però, amb gairebé totes les ciutats principals devastades per la guerra civil, la població està delmada, i els que no han mort van pels camins i cauen en mans de màfies o de l’Estat islàmic. Estan desarrelats, pobres i dominats per la por. És possible que tot això, en part, sigui conseqüència de les estratègies polítiques inadequades dels països desenvolupats envers l’Orient Mitjà. I un malestar general s’estén entre la població europea. Es té la sensació que s’ha de fer alguna cosa, i aviat. Però…, què i qui ho hauria de fer? Com ressituar les persones que truquen a la nostra porta, si són centenars de milers i no tenen territori, ni menjar, ni res de res? Així i tot, fa l’efecte que «l’un per l’altre i tot està per fer». Els governs no es posen d’acord; la guerra continua, les faccions contràries arrasen les ciutats, expulsant-ne els pocs que hi queden, que vaguen pels camins sense destí fixe quan ja ha caigut l’hivern. Nosaltres, l’anomenada «població civil» d’una societat tan pròspera, il·lustrada i organitzada com l’europea, imant per als pobles marcats per la violència i la pobresa, som també coresponsables del que els nostres governs decideixen. Sense nosaltres els governs no són res! No poden assumir en solitari la càrrega de l’acollida. Però tampoc no podem admetre tranquil·lament que es construeixin murs perquè els fugitius no entrin, perquè els condemnem a morir de fam i de fred a les nostres portes. Continuarem passius mirant cap a una altra banda? És urgent col·laborar decididament amb les entitats que ja treballen amb les poblacions desplaçades, als llocs d’origen o al llarg del seu camí. Són moltes i posen el focus en prioritats diverses: ACNUR, Càrites, Oxfam, Save the Children, Creu Roja, Ajuda a l’Església Necessitada, UNICEF, Metges sense Fronteres, Programa Mundial d’Aliments… I, alhora, siguem més exigents amb els nostres governs perquè busquin la pau. No ens quedem inerts davant d’aquesta situació. ¿Per a què ens serveixen, sinó, les nostres enormes capacitats tecnològiques, intel·lectuals? ¿Per a què, les xarxes socials, la connectivitat, si no podem resoldre junts un problema que és de tots? Passi el que passi amb les gestions russes per a arribar a un acord de pau, la nostra contribució a la sostenibilitat d’aquesta pau i l’acollida de persones és indispensable. També som protagonistes coresponsables d’una història que encara podem resoldre perquè els nostres veïns puguin viure.]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2015/11/coresponsabilitat-davant-els-desplacats/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Saber saber</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2015/03/saber-saber/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2015/03/saber-saber/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 23 Mar 2015 06:40:48 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Educació]]></category>
		<category><![CDATA[Interculturalitat]]></category>
		<category><![CDATA[Realisme existencial]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://prova.ambitmariacorral.org/?p=14100</guid>

					<description><![CDATA[Per Javier Bustamante Enriquez Poeta Barcelona, març 2015 Foto: Creative Commons L’any 1128 Hug de Sant Víctor va escriure l’obra Didascalion, títol que prové de la paraula grega didascalia i que es podria traduir per «assumptes relacionats amb la instrucció». En aquest text del segle xii s’atorga una especial importància a la lectura. Destaco tres lliçons que Hug dóna al lector amb relació a la humilitat i al fet d’aprendre: la primera, que no s’ha de menysprear cap coneixement o escrit, sigui el que sigui. La segona, que no s’avergonyirà d’aprendre de cap home. La tercera, que quan ell mateix hagi aconseguit el coneixement, no mirarà ningú de dalt a baix. Que contemporanis que ens resulten aquests suggeriments o lliçons, que són vàlids no solament per a la lectura o la tasca acadèmica, sinó per a la vida mateixa! «No menysprear cap coneixement o escrit» ens suggereix, primerament, el nostre mestre medieval. Això es pot traslladar a valorar tot el que existeix. Tot és susceptible d’ensenyar-nos, d’aportar-nos, d’enriquir el nostre patrimoni. En una entrevista, una mare de família deia que els qui més l’han ensenyat són els seus fills. Ells li han mostrat el valor del límit. Sempre l’han estimulat a aprendre més, tant de si mateixa com de tot allò necessari per a ajudar-los a créixer. De la situació més insignificant que ens passi avui dia, podem aprendre’n. I no parlem ja dels grans esdeveniments de la vida, aquells que ens deixen marques profundes, com la malaltia, la mort, el fet de conèixer persones que ens acompanyaran tota la vida, el descobriment de la pròpia vocació, els errors… «No avergonyir-nos d’aprendre de cap home» o dona, continua instruint-nos Hug de Sant Víctor. Recordem que aquestes lliçons anaven destinades a persones que s’endinsaven en el món de les lletres, cosa que a l’Edat Mitjana no podia fer pas tota la població. Aquesta recomanació trenca amb la distància que imposa l’acadèmia, atorgant o reconeixent el saber a qualsevol persona i, per tant, «desjerarquitzant». El fet que una altra persona no sigui versada en el mateix que jo pretenc conèixer, no vol dir que no pugui jo aprendre’n alguna cosa o fins i tot molt. El tema de la vergonya sorgeix aquí, just quan abordem valors com la humilitat o el coneixement. I no és gratuït. Una de les definicions d’humilitat ens la dóna Teresa d’Àvila: «caminar en veritat». ‘Humilitat’, com ‘humanitat’, parteixen de la paraula humus, «terra». Allò de caminar, que ens suggereix Teresa, ens remet a la terra, a estar plantats en un mateix nivell de realitat. Qui camina en veritat, no té per què avergonyir-se d’un mateix ni de l’altre. Tots podem aprendre de tots, i tots podem,  igualment, ensenyar. Ens situem, doncs, en el pla de compartir, de posar en comú, en aquest cas, el coneixement. El darrer suggeriment d’Hug de Sant Víctor ve a concloure aquest recorregut: «quan hàgim aconseguit el coneixement, no hem de mirar ningú de dalt a baix». Que n’és, d’humà envanir-se del que un té i els altres no! És el principi de l’ús i abús del poder. Quan transformo una situació de «diferència» en condició de «desigualtat» i em situo en un punt d’avantatge, llavors puc ser capaç de cometre actes d’inhumanitat. Mirar algú de dalt a baix és voler elevar la meva alçada artificialment. D’aquesta manera, menyspreo l’altre i deixo de voler compartir el mateix terra amb ell. També instrumentalitzo el coneixement mateix i tot el procés d’ensenyament-aprenentatge que he recorregut, ja que ho converteixo en una eina de prestigi i no en un ben comú. Què ens deixa Hug de Sant Víctor en aquests breus consells? Apreciar-ho tot, perquè tot ens fa present que som vius i estem en relació amb altres éssers. Compartir no empobreix ni hauria de ser motiu de vergonya; constantment donem i rebem, d’una manera conscient i inconscient. Encara que aparentment posseïm alguna cosa més que els altres, això no ens fa pas superiors ni inferiors, en tot cas, ens fa responsables d’allò que tenim i tant de bo que ens faci disposats a transformar en servei aquesta capacitat o potencialitat. És important saber, però potser encara és més important «saber saber». Aquesta saviesa és més cordial que intel·lectual.]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2015/03/saber-saber/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Violència de gènere, respecte i educació</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2015/03/violencia-de-genere-respecte-i-educacio/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2015/03/violencia-de-genere-respecte-i-educacio/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Sun, 01 Mar 2015 20:35:33 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Caseitat i convivència]]></category>
		<category><![CDATA[Educació]]></category>
		<category><![CDATA[Interculturalitat]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://prova.ambitmariacorral.org/?p=14102</guid>

					<description><![CDATA[Per Sofia Gallego Psicòloga i pedagoga Barcelona, març 2015 Foto: Creative Commons Ja fa uns quants dies els diferents mitjans de comunicació social es van fer ressò dels resultats obtinguts en un estudi elaborat pel Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), per encàrrec de la Delegación del Gobierno para la Violencia de Género, organisme dependent del Ministerio de Sanidad, Igualdad y Servicios Sociales del govern espanyol. No és aquest el lloc per a parlar de les característiques tècniques de l’estudi esmentat. La importància dels organismes implicats són la garantia de la seva correcció. Les opinions que expresso en aquest escrit parteixen de les informacions aparegudes en els diversos mitjans de comunicació escrits. Aquest estudi té per objectiu el coneixement de la població en la franja entre quinze i vint-i-nou anys. Admeto, doncs, que les meves reflexions no faran justícia a la totalitat de l’informe. El retrat dels nostres joves que l’estudi recull respecte a la violència de gènere no és gaire afalagador. A partir de les conclusions explicades en les diferents informacions, sembla que els joves tenen unes pautes de pensament que s’adiuen amb una visió patriarcal, en què és l’home de la casa qui té el poder de decisió sobre gairebé tot, i accepta que la dona no treballi fora de casa, fent realitat aquell refrany castellà que ens recorda que la dona s’ha d’estar a casa i, si cal, fins i tot amb la cama trencada perquè no pugui sortir. En català diríem enganxada a la filosa. I no solament això, sinó que el patriarca pot interferir també en les relacions socials de la dona, prohibint que tingui contacte amb les seves amistats i/o familiars. Tots aquests comportaments de control no es perceben com a violència. La violència s’acostuma a associar als cops i als maltractaments físics en general, però s’oblida que també es pot maltractar psíquicament. De tot plegat es pot deduir que els nois i noies no tenen un concepte clar sobre què és realment la violència de gènere. Davant d’aquesta situació, la pregunta que em faig és què fem malament amb els nostres joves, ja que després de múltiples campanyes publicitàries encara semblen mes o menys ancorats en el model androcèntric del qual parlàvem més amunt. Assenyalar un culpable és massa fàcil. La situació és prou complexa per a pensar en diversos factors, uns d’influència més llunyana, com ara els mitjans de comunicació, incloent-hi pel•lícules, sèries, publicitat, còmics, i també factors familiars, com els models de comportaments i actituds de la família més o menys propera que poden presentar davant d’una situació de violència domèstica. Certament ens trobem davant d’un greu problema social les solucions del qual no semblen fàcils. Seria massa senzill pensar que unes quantes campanyes publicitàries a la televisió i als diaris aportarien la solució del problema. La solució se’m dibuixa més complexa: hem de començar a pensar en una intervenció educativa que descarti de totes passades la violència de qualsevol tipus: la física i la psíquica. La nostra societat, en un intent de democratització mal entès, ha abaixat la guàrdia en la correcció en el tracte social: allò que en el segle passat s’anomenava educació o, més ben dit, urbanitat, entenent com a tal un conjunt de normes que regien les relacions socials, respecte per l’altre, pensar en l’altre com la representació d’un mateix… Agredir l’altre també és agredir-se un mateix. O és que necessitem humiliar l’altre per a sentir-nos nosaltres superiors? Qualsevol intervenció educativa o social que es dissenyi ha de tenir, segons el meu criteri, dos destinataris: en primer lloc, l’agressor, fent-li veure l’altre com a mereixedor de respecte i estimació; en segon lloc, la víctima, ajudant-la a prendre consciència de la seva vàlua i fent-la sentir digna de ser estimada i respectada. Com a objectiu prioritari caldria saber determinar quina és la ratlla vermella que no es pot trepitjar en qüestió de violència de gènere.]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2015/03/violencia-de-genere-respecte-i-educacio/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Cinc claus per a entendre el fanatisme</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2015/01/cinc-claus-per-a-entendre-el-fanatisme/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2015/01/cinc-claus-per-a-entendre-el-fanatisme/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 26 Jan 2015 11:47:20 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Caseitat i convivència]]></category>
		<category><![CDATA[Ciències socials]]></category>
		<category><![CDATA[Families i relacions humanes]]></category>
		<category><![CDATA[Interculturalitat]]></category>
		<category><![CDATA[Realisme existencial]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://prova.ambitmariacorral.org/?p=14080</guid>

					<description><![CDATA[Per Leticia Soberón Mainero Psicòloga i doctora en ciències socials Madrid, gener 2015 Foto: filoelartedesaber Una setmana després de ser sacsejats per la violència fanàtica i per la massiva resposta de defensa a la llibertat d’expressió, molts estan repensant amb calma què és el que ha passat i com afrontar el futur multicultural de la nostra societat. La desconfiança generalitzada i el prejudici són les sortides més fàcils, capitalitzades pels partits polítics xenòfobs, que treuen profit d’aquestes situacions. Però sabem que aquest camí xenòfob i atemorit ens condueix al passat i no al futur. Per això és necessari entendre millor tants joves nascuts a Europa, fills d’immigrants, quan passen de la creença religiosa al fonamentalisme i, d’aquí, al fanatisme i la violència. En aquesta situació hi ha, almenys, els següents elements: Una identitat personal feble. Sovint la història individual fa que un subjecte tingui una identitat personal poc definida, ambigua, feble. I una manera d’enfortir-la és assimilant-la a una identitat col•lectiva forta: política, ideològica, esportiva, religiosa, de gènere… La persona «desapareix» lliurant-se a les consignes d’un líder o un grup que li indica per on anar i li dóna seguretat i sentit. Però ha renunciat a conduir la seva vida per si mateix –o potser no ho ha arribat a fer mai. Una identitat col•lectiva tancada. Tots tenim una identitat col•lectiva o més d’una: cognom familiar, lloc d’origen, llengua, territori… Ens aporten sentiment de pertinença i relacions properes. Però hi ha diferents maneres de viure aquestes relacions: en diàleg i en relació amb unes altres, o tancant-nos i excloent els diferents. Exemples extrems d’identitats col•lectives tancades són les sectes, les bandes de delinqüents o les màfies. Es té només contacte amb «els nostres» i el món exterior no interessa. Els líders que construeixen enemics. Qualsevol grup humà pot pugnar amb altres per tenir més adeptes, o competir per arribar al poder tractant els altres grups com a adversaris a vèncer o convèncer. Però hi ha líders polítics, religiosos o ideològics que, per multiplicar i cohesionar els seus seguidors, converteixen els adversaris en enemics: amenaces perilloses que generen por i ràbia en els seguidors. L’enemic ja no és considerat humà, sinó animal o cosa. I d’aquí a eliminar-lo hi ha un pas. Construir enemics és un procés tan fàcil com perillós. Unes creences malaltes. Totes les persones tenim creences, idees generals sobre la vida que no podem demostrar però que ens ajuden a entendre el món i a entendre’ns a nosaltres mateixos. De vegades les creences se simplifiquen fins al punt de convertir el món en un tauler en blanc i negre: els bons (nosaltres) i els dolents (ells, els que no som nosaltres). El creient, llavors, es convenç que el món serà millor sense els dolents. Aquest és el fanatisme, la creença malalta per simplificació, irracionalitat i emotivitat desbordada. Un messianisme violent. La persona fanàtica que ha arribat en aquest punt es considera investida per una missió purificadora, patriòtica o heroica, i emprèn accions violentes –manipulades pels líders, que sempre queden fora de perill– que la fan arriscar-se o immolar-se per fer desaparèixer l’enemic. Aquesta és la lògica del terrorisme i de la trista violència de masses. L’educació multicultural no és suficient: cal enfortir en les persones la pròpia identitat personal, l’acceptació de si mateixes i dels altres, el pensament crític, la capacitat de deliberació i diàleg. El contrari porta a l’infantilisme i al fanatisme. Per a saber-ne més: Claves para revisar mis creencias Al dia amb les creences]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2015/01/cinc-claus-per-a-entendre-el-fanatisme/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
	</channel>
</rss>
