<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Arxius de Salut - Àmbit d&#039;Investigació i Difusió Maria Corral</title>
	<atom:link href="https://ambitmariacorral.org/category/categories/salut/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://ambitmariacorral.org/category/categories/salut/</link>
	<description>Una entitat privada, sense ànim de lucre, atents al context actual i als mitjans de comunicació des d’una perspectiva interdisciplinària</description>
	<lastBuildDate>Mon, 20 Oct 2025 06:43:05 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=6.9.4</generator>

<image>
	<url>https://ambitmariacorral.org/wp-content/uploads/2018/02/cropped-logo_512-32x32.png</url>
	<title>Arxius de Salut - Àmbit d&#039;Investigació i Difusió Maria Corral</title>
	<link>https://ambitmariacorral.org/category/categories/salut/</link>
	<width>32</width>
	<height>32</height>
</image> 
	<item>
		<title>El combat contra el desencís. Algunes claus</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2025/10/el-combat-contra-el-desencis-algunes-claus/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2025/10/el-combat-contra-el-desencis-algunes-claus/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 20 Oct 2025 06:05:11 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Educació]]></category>
		<category><![CDATA[Espai de formació]]></category>
		<category><![CDATA[Espiritualitat]]></category>
		<category><![CDATA[Salut]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=730683</guid>

					<description><![CDATA[Fotografia: Esther BorregoData de publicació: 20 d’octubre de 2025 El dimarts 7 d’octubre, l’Àmbit Maria Corral va iniciar les activitats d’aquest curs en el Recinte modernista de Sant Pau, va oferir una conferència sobre El combat contra el desencís. Algunes claus, a càrrec del professor Francesc Torralba. La directora de l’Àmbit, Assumpta Sendra, va donar la benvinguda als assistents i va plantejar la qüestió de com podem fer front al desencís que genera un sentiment de tristesa, de patiment, d’incertesa, per&#160; poder tenir una mirada esperançadora. El professor Torralba va introduir la seva conferència dient que el desencís és un combat que té lloc dins de l’ànima humana, que es pot vèncer o perdre. El drama és quan un ha perdut aquest combat. De vegades pot ser algú proper o llunyà, però ens sentim impotents de quina manera podem ajudar-lo quan ha caigut en el pou del desencís, el desànim o, senzillament, la desesperació. Va introduir algunes claus, no com si fossin un receptari, sinó que sorgeixen de la seva pròpia experiència i se l’has ha aplicat en circumstàncies de desencís, de pena o de desesperació, perquè si per a ell han estat valuoses, tal vegada ho poden ser per a altres persones. Hi ha discursos que neixen d’allò que hem llegit, escoltat o consultat en una gran biblioteca, però d’altres sorgeixen de l’experiència i que els macerem amb allò que hem llegit. Són els discursos que tenen més legitimitat intel·lectual. Recordant la frase de Santa Teresa de Jesús a Las Moradas, que també repeteix a Castillo interior del alma, a Vida, a Fundaciones: «No hablaré de nada que no haya experimentado una o muchas veces». Això és el principi d’humilitat. Quan parlem d’allò que no hem viscut o d’allò que no ens ha traspassat, és extraordinàriament fàcil fer el ridícul. En canvi, quan parlem d’allò que ens ha passat, com una malaltia que no planteja solucions científiques, la mort d’un ésser estimat, un fracàs laboral o la ruptura traumàtica d’una relació de parella, la pregunta és què et sosté, si és que hi ha alguna cosa que et sostingui, o es produeix una caiguda al buit sense cap tipus d’agafador. Quan un articula un discurs des de l’experiència, sap de què parla. Si el lector no ha fet una experiència anàloga a la que relaten els escrits de Santa Teresa, per exemple, es queda fora perquè no és capaç de desxifrar quin significat tenen aquells mots i què evoquen, ja que per a ell són buits de sentit. Fer un discurs sobre l’esperança és gairebé una tasca titànica. Els informes que ens arriben a escala regional, local o de les Organitzacions Internacionals, com de la FAO, l’OMS, la UNESCO ens encongeixen el cor. En tot cas, aquell que està ben informat ho té difícil per fer un discurs sobre l’esperança. Fer un discurs sobre el no hi ha res a fer et porta cap un pendent relliscós. Si el discurs sobre l’esperança només se sosté sobre una ingenuïtat o un positivisme pueril o, senzillament, sobre la ignorància o el desconeixement, quina legitimitat intel·lectual té? Cal buscar raons per donar esperança. Afortunadament, tenim alguns referents presents i alguns passats que ens hi ajuden, que s’han articulat en èpoques en les que hi havia més foscor que ara. Va ressaltar que cal fer un aclariment terminològic. Quan es parla d’esperança no es parla d’ingenuïtat ni d’espera passiva. Aquesta distinció la va fer Pedro Laín Entralgo en un assaig que distingia l’espera, que és passiva, de l’esperança que és activa i mou a l’acció. L’esperança sempre és un moviment dinàmic, encara que no tingui cap garantia de què es faci realitat mai, o potser se’n farà molt més enllà de la meva mort. Així s’explica el desenvolupament de la ciència, uns sembren i altres recullen. Hi ha una altra actitud que és l’evasió, molt vigent avui. Davant del drama del món, mirar de tancar-se en una càpsula hermètica, ja ho deia Voltaire: conrear el meu petit jardí i oblidar-me de tot allò que m’arriba perquè és molt difícil de processar, perquè al capdavall nosaltres som permeables. Si un consumeix cada dia notícies que parlen d’atrocitats, crueltats, genocidis, naturalment, s’enfonsa. La solució no és posar una membrana hermètica entre jo i el món. Aquesta és una via d’evasió. L’esperança és aquest dinamisme que et propulsa a persistir encara que no veus clar si te’n sortiràs. El diàleg entre Bloch i Marcel és molt il·luminador, va tenir lloc el maig de 1967. Bloch defensa l’esperança i se situa en el terreny de l’agnosticisme, i Marcel, en la fe o la filosofia pasqual, la mort no és l’última paraula en la vida humana, sinó que l’amor pot més que la mort. Això és objecte de fe. Van ser capaços de veure una esperança humana compartida. No és tan sols una virtut teologal, sinó que és una força intrínseca que necessita tot ésser humà per a qualsevol projecte que comenci. Van ser capaços d’albirar el camp d’intersecció, en aquest cas entre creients i no creients, aquesta força enigmàtica que fa que una persona, un poble, una comunitat persisteixi en la lluita per assolir els seus propòsits. Mentre que en&#160; la desesperació s’aturen perquè no veuen cap possibilitat. L’esperança no és un patrimoni només d’aquells que creuen. Hi ha un argument històric en el que se sosté l’esperança. Allò que s’ha conquerit gràcies al treball d’altres i que ens ha estat donat, molt sovint ho oblidem. Hi ha tota mena d’arguments que donen legitimitat a l’esperança. És el que va expressar Albert Camus en el mite de Sísif, això és una lluita constant, arribes a dalt i torna a caure la pedra, no avancem res, però de tant pujar el camí és més fressat, ja no t’esgarrinxes tant, s’ha fet més planer perquè altres t’han obert el camí. Per tant, hi ha l’argument històric. En ocasions l’esperança se sosté en el coneixement, la ciència i la tecnologia. Es posen en la ciència i la tecnologia la [...]]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2025/10/el-combat-contra-el-desencis-algunes-claus/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Actituds davant el fatalisme i la queixa</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2025/07/actituds-davant-el-fatalisme-i-la-queixa/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2025/07/actituds-davant-el-fatalisme-i-la-queixa/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Pilar Mariné Jové]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 14 Jul 2025 05:10:37 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Educació]]></category>
		<category><![CDATA[Salut]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=729130</guid>

					<description><![CDATA[Pilar Mariné JovéPsicòloga especialista en clínicaFoto: people-1492052_1280 (Pixabay)Data de publicació: 14 de juliol de 2025 El fatalisme i la queixa són patrons mentals que poden quedar-se atrapats en cicles poc productius. Hi ha algunes estratègies que ens poden ajudar a reaccionar de manera favorable: &#8211; Canvia el focus mental: En lloc de concentrar-te en el que va malament o no pots controlar, dirigeix l&#8217;atenció cap a les accions concretes que sí que pots prendre. Pregunta&#8217;t: Què puc fer avui, per petit que sigui, per millorar aquesta situació? Aquest canvi d&#8217;enfocament et dona poder personal. &#8211; Practica la gratitud activa: No es tracta només de pensar en coses bones, sinó de reconèixer activament els aspectes positius del teu dia. Pot ser tan simple com valorar un cafè calent o una conversa agradable. Això reentrena el cervell per detectar oportunitats en lloc de problemes. &#8211; Converteix les queixes en accions: Quan et trobis queixant-te, para&#8217;t i reformula: En lloc de dir que ‘això és terrible’, què puc fer per canviar-ho?&#8217; Si no pots canviar la situació externa, pots canviar com hi respons o què aprens d&#8217;ella. &#8211; Cultiva la responsabilitat personal: El fatalisme sovint neix de sentir que no tenim control. Identifica les àrees de la teva vida on sí que tens influència –les teves decisions diàries, la teva actitud, les teves relacions– i actua amb consciència sobre elles. &#8211; Envolta&#8217;t de perspectives constructives: L&#8217;entorn social influeix molt en la nostra mentalitat. És important buscar persones que afrontin els problemes amb esperança i acció, en lloc d&#8217;aquelles que reforcen el pessimisme. &#8211; Limita l&#8217;exposició a notícies negatives: Estar constantment exposat a notícies alarmants pot augmentar l&#8217;ansietat. Estableix límits en el consum de mitjans i busca fonts fiables i equilibrades. &#8211; Apren a gestionar l&#8217;estrès: Tècniques com la meditació, la respiració profunda o el mindfulness poden ajudar a reduir l&#8217;estrès i millorar la teva capacitat per afrontar reptes. &#8211; Rutina saludable: Dormir bé, fer exercici regular (allibera endorfines) i una dieta equilibrada milloren la resistència a l&#8217;estrès. La clau d’aquestes estratègies està en la consistència: aquests canvis requereixen pràctica diària, però amb el temps es converteixen en nous hàbits mentals més saludables.]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2025/07/actituds-davant-el-fatalisme-i-la-queixa/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>La vellesa amb sentit</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2025/06/la-vellesa-amb-sentit/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2025/06/la-vellesa-amb-sentit/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 16 Jun 2025 04:10:37 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Caseitat i convivència]]></category>
		<category><![CDATA[Educació]]></category>
		<category><![CDATA[Salut]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=728744</guid>

					<description><![CDATA[El dijous 15 de maig de 2025 es va celebrar el 255 Sopar Hora Europea, per tractar sobre La vellesa amb sentit. Va donar la benvinguda el president de l’Àmbit Maria Corral, Josep Maria Forcada, que va ressaltar que la vellesa és el temps de tenir cura del propi jo...]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2025/06/la-vellesa-amb-sentit/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>L&#8217;estrès i la teva salut</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2025/05/lestres-i-la-teva-salut/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2025/05/lestres-i-la-teva-salut/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Remedios Ortíz Jurado]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 12 May 2025 06:00:13 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Caseitat i convivència]]></category>
		<category><![CDATA[Educació]]></category>
		<category><![CDATA[Salut]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=728470</guid>

					<description><![CDATA[Remedios Ortíz J.Metge de famíliaFoto: Geralt (Pixabay)Data de publicació: 12 de maig de 2025 L&#8217;estrès és una paraula –i un estat de les persones– que acompanya la nostra societat de manera habitual. Ens hi hem acostumat. Però és important saber què és realment l&#8217;estrès i com impacta a la nostra salut, per poder gestionar-ho millor. L&#8217;origen de l&#8217;estrès pot estar en causes psicològiques, com ara un conflicte familiar, els problemes laborals, les dificultats en les relacions socials, els canvis en l&#8217;estil de vida. També poden provocar-ho agents ambientals, com ara sorolls, vibracions, radiacions, temperatures extremes, etc. durant un període llarg de temps. Tot això provoca canvis a l&#8217;organisme, que s&#8217;enquadren en l&#8217;anomenada resposta fisiològica a situacions d&#8217;estrès. Als anys cinquanta, els estudis fets en animals per intentar analitzar els mecanismes d&#8217;aquesta resposta van demostrar que els estímuls estressants activaven al cervell dos importants circuits neuronals, responsables de l&#8217;alliberament de substàncies que permetien a l&#8217;animal respondre als estímuls esmentats. En concret, davant d&#8217;una situació d&#8217;estrès s&#8217;engega per una banda el sistema nerviós simpàtic. L&#8217;activació d&#8217;aquest sistema prepara l&#8217;organisme per respondre a una situació viscuda com una amenaça. Es dilaten les pupil·les, s&#8217;obren les parpelles, s&#8217;activen les glàndules sudorípares, es dilaten els vasos sanguinis de les grans masses musculars i s&#8217;estrenyen els vasos sanguinis de la resta del cos, s&#8217;incrementa l&#8217;activitat del cor que produeix una despesa cardíaca més gran i s&#8217;obren els bronquis per afavorir el pas de l’aire als pulmons i s’inhibeixen les secrecions al sistema digestiu. També el sistema nerviós simpàtic actua sobre la medul·la adrenal, localitzada al pol superior dels ronyons, afavorint l&#8217;alliberament d’adrenalina i noradrenalina. Aquestes substàncies són hormones i fan que algunes parts del cos responguin de la mateixa manera que el sistema nerviós simpàtic. Un cop al torrent sanguini, els seus efectes triguen a desaparèixer, motiu pel qual algunes manifestacions d&#8217;estrès es prolonguen en el temps. L&#8217;altre circuit implicat en la resposta a l&#8217;estrès és el sistema endocrí hipofisiari suprarenal, responsable que a la glàndula hipofisiària es produeixi l&#8217;hormona ACTH, la qual a través de la sang arriba a l&#8217;escorça suprarenal que recobreix la medul·la adrenal i provoca l&#8217;alliberament de glucocorticoides. Tant l&#8217;adrenalina, com la noradrenalina i els glucocorticoides són substàncies implicades en la producció de glucosa, indispensable en els organismes vius per obtenir energia. En definitiva, aquests tres mediadors químics són els causants dels canvis físics que es produeixen a l&#8217;organisme davant de situacions d&#8217;estrès, i que tenen per objecte preparar l&#8217;individu per a la fugida o l&#8217;atac. És important destacar que la intensitat de resposta a l&#8217;estrès pot variar depenent de l&#8217;estímul i també de les estratègies que l&#8217;individu adopta a l&#8217;hora d&#8217;afrontar l&#8217;estrès; s&#8217;ha constatat una relació estreta entre els agents psicològics afavoridors de l&#8217;estrès i els nivells d&#8217;aquests mediadors químics. Observacions realitzades sobre l&#8217;acció que aquests mediadors exerceixen a l&#8217;origen de malalties físiques han mostrat com en els subjectes sotmesos a més estrès previ a una intervenció quirúrgica, la recuperació era més llarga i les ferides trigaven més a cicatritzar. A més a més, l&#8217;estrès pot augmentar la vulnerabilitat a les malalties infeccioses. Aquesta troballa va obrir als anys vuitanta un nou camp de recerca anomenat psiconeuroimmunologia, disciplina que s&#8217;ocupa d&#8217;estudiar les interaccions existents entre els factors psicològics, el sistema nerviós i el sistema immunitari. Els estímuls estressants aguts o breus en el temps, com ara parlar en públic o una competició esportiva, exerceixen una acció positiva sobre el sistema immunitari; en canvi, situacions estressants de llarga durada el poden danyar greument. L&#8217;estrès crònic perd el sentit adaptatiu i es converteix en un enemic de la salut. La funció immunitària pateix un deteriorament en situacions d&#8217;estrès prolongades, com són les que pateixen els cuidadors que atenen persones amb malalties cròniques o bé l&#8217;exposició a entorns on es viuen conflictes familiars o laborals de manera constant i duradora. En aquest dany hi estan implicats, a més del sistema hipofisiari suprarenal i el sistema simpàtic, els canvis en l&#8217;alimentació, la mala qualitat del son, la manca d&#8217;exercici físic, fins i tot, a algunes vegades el consum de drogues, a les quals hi ha una predisposició més gran en aquestes circumstàncies. Es pot concloure que són múltiples els mecanismes fisiològics pels quals interactuen els sistemes nerviós i immunitari, i s&#8217;ha comprovat en experiments realitzats amb animals de laboratori, els efectes nocius de l&#8217;estrès crònic sobre la funció immunitària, amb predisposició als processos infecciosos. I què passa si qui pateix estrès de manera perllongada és una mare gestant? El fetus també n&#8217;acusa l&#8217;impacte. Avança la investigació sobre els efectes adversos que l&#8217;estrès prenatal genera en el desenvolupament del sistema nerviós i endocrí. Se sap que en els fetus les mares dels quals havien estat exposades a maltractament o a un altre tipus d&#8217;estrès greu durant l&#8217;embaràs, s&#8217;apreciaven anomalies al cervell i al sistema endocrí, i estaven més predisposats a patir processos infecciosos. Per contra, un entorn pacífic i acollidor afavoreix un desenvolupament més saludable. Es va realitzar un interessant experiment de laboratori amb cries de rata els primers dies de vida; es tractava de demostrar els efectes de les primerenques vivències en el desenvolupament de la resposta a l&#8217;estrès. Per això s&#8217;acariciava les cries durant uns minuts al dia; es va observar que en créixer i en fer-se adultes aquestes cries mostraven una resposta menor davant d&#8217;estímuls estressants i els seus nivells de glucocorticoides en sang eren més baixos que en aquelles que no havien estat acariciades. En canvi, en aquelles cries de rata exposades a una separació primerenca de la mare es detectava un nivell més alt de glucocorticoides en la sang i una resposta a l&#8217;estrès més intensa, cuidaven pitjor les cries i generaven efectes adversos duradors en la resposta a l&#8217;estrès de la prole. Aquestes consideracions breus sobre els efectes de l&#8217;estrès en la salut pretenen afavorir l&#8217;interès per conèixer els processos que tenen lloc en la resposta del nostre organisme davant de situacions de perill físic i tensió psicològica; volen ser una invitació a incentivar la reflexió sobre les actituds [...]]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2025/05/lestres-i-la-teva-salut/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Les pors i les angoixes porten al desànim</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2025/04/les-pors-i-les-angoixes-porten-al-desanim/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2025/04/les-pors-i-les-angoixes-porten-al-desanim/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 08 Apr 2025 06:20:12 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Caseitat i convivència]]></category>
		<category><![CDATA[Podcast cat]]></category>
		<category><![CDATA[Realisme existencial]]></category>
		<category><![CDATA[Salut]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=727983</guid>

					<description><![CDATA[El dijous 27 de març del 2025 es va celebrar el 254 Sopar Hora Europea, per tractar el tema Les pors i les angoixes porten al desànim...]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2025/04/les-pors-i-les-angoixes-porten-al-desanim/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Som éssers necessitats</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2025/03/som-essers-necessitats/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2025/03/som-essers-necessitats/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 10 Mar 2025 13:31:06 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Educació]]></category>
		<category><![CDATA[Podcast cat]]></category>
		<category><![CDATA[Realisme existencial]]></category>
		<category><![CDATA[Salut]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=727712</guid>

					<description><![CDATA[L’Àmbit Maria Corral va celebrar el dijous 20 de febrer el 253 Sopar Hora Europea, que va tractar sobre Som éssers necessitats...]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2025/03/som-essers-necessitats/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Més enllà del diagnòstic</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2025/02/mes-enlla-del-diagnostic/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2025/02/mes-enlla-del-diagnostic/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Anna-Bel Carbonell]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 10 Feb 2025 03:01:31 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Educació]]></category>
		<category><![CDATA[Realisme existencial]]></category>
		<category><![CDATA[Salut]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=727512</guid>

					<description><![CDATA[Què és la salut? Segons l’Organització Mundial de la Salut és «un estat de complet benestar físic, mental i social...]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2025/02/mes-enlla-del-diagnostic/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Apressa&#8217;t lentament</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2025/01/apressat-lentament-2/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2025/01/apressat-lentament-2/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Mauricio Chinchilla Pineda]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 13 Jan 2025 06:05:07 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Educació]]></category>
		<category><![CDATA[Realisme existencial]]></category>
		<category><![CDATA[Salut]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=727340</guid>

					<description><![CDATA[Mauricio ChinchillaPeriodistaFoto: geralt (Pixabay)Data de publicació: 13 de gener de 2025  «Tanta urgència tenim per fer coses, que oblidem l&#8217;única cosa important, viure.» Robert Louis Stevenson  Davant la pressa, calma, més que no pas lentitud. «A poc a poc i bona lletra», diu una dita. Les hores del dia són les que són, vint-i-quatre. L&#8217;ús del temps és bàsic, molt important a l&#8217;hora de viure una vida ‘normal’, de repartir les activitats vitals. Ora et labora, proposava Benet de Núrsia. En una societat laica podríem dir: practica la solitud i el silenci, i treballa, per tu, pels altres. En la voràgine diària, escassament dediquem temps a estar amb nosaltres mateixos. El problema de les presses, com deia el britànic Chesterton, és que al final ens fan perdre molt de temps.&#160; Les responsabilitats laborals no han d&#8217;estar per sobre de les responsabilitats familiars. Si, vivim, perquè volem, la cultura de la hiperceleritat. S&#8217;exigeixen resultats a un termini curtíssim i cada vegada més ràpid. Però, viure així ens fa més feliços? On és el plaer de l&#8217;espera? Quin sentit té córrer tant quan no sabem cap on volem anar?&#160; L&#8217;home urbà ha caigut desgraciadament en la hiperactivitat sense treva, en la so- brecàrrega de compromisos i activitats, i encara pitjor, als nens també se&#8217;ls programa el dia, el temps, la vida: després de l&#8217;horari lectiu, reforç, piscina, idiomes, música, un llarg etcètera. I després tal professió, tal altra, i després tal treball o tal altre. La societat del malbaratament està malalta d&#8217;èxit, i qui ens ha ensenyat a afrontar el fracàs, la frustració? El periodista José Maria Romera afirma que l&#8217;agitació que impera en el nostre temps deixa poc espai a la reflexió i a l&#8217;assossec. Esperar és gairebé un acte heroic quan la conducta més freqüent davant el rebuig o el fracàs és l&#8217;abandó tot just començar. Només en la mesura que ens reconciliem amb la durada pròpia de cada cosa podrem obtenir-ne el màxim benefici.&#160; Segons quin estil de vida es porta pot passar factura. Un alt percentatge de ciutadans, sobretot el de les gran urbs, pateixen estrès, l&#8217;anomenada malaltia del segle XXI i una de les principals causes de baixa laboral. Per combatre l&#8217;estrès cal aprendre a regular les emocions i ser molt conscients de la percepció pròpia, subjectiva de la realitat. Centrar-me més en l’«ésser» que en el «tenir», tal com manifestava l&#8217;humanista Erick Fromm.&#160; La societat ‘occidental’ ens ha fet creure que ser és tenir, que és indispensable adquirir moltes coses per ser, com si l&#8217;individu que no posseeix res no fos ningú. I encara que cal tenir coses per subsistir, no és pas el que dona sentit a la vida, com l&#8217;ésser. Tenir sembla un concepte relativament senzill, però ser constitueix una forma molt complicada i difícil. «Hem de permetre&#8217;ns descansar, donar-nos espai per&#160;recuperar-nos. En aquest procés és fonamental treballar la capacitat d&#8217;estar conscients en el moment present, evitant la preocupació, la hipòtesi negativa que desencadena l&#8217;estrès», així ho afirma Andrés Martin, autor del llibre Con rumbo propio, un llibre per reduir l&#8217;estrès. Una obra que convida a reflexionar sobre la vida i com viure-la amb més plenitud, que anima a marcar aquest camí que ens permeti recuperar l&#8217;equilibri personal i la sobirania. I encara més: preguntem-nos quantes vegades hem fet exercici el darrer any, quantes hem sortit al camp, quantes excursions hem fet. Hem contemplat el paisatge des de dalt d&#8217;una muntanya, el riu des de les seves ribes o el mar des de la platja? Quant temps hem dedicat a parlar amb la nostra gent gran, amb els nostres nens, amb els nostres amics? El sofriment és l&#8217;experiència humana per definició, «inherent a la vida». I s&#8217;amplifica més quan un es nega&#160;a acceptar que forma part de les regles de joc del món en què vivim. Néixer, emmalaltir, envellir i morir són etapes pròpies de la vida, cal aprendre a acceptar-les, així com acceptar-nos tal com som, reconeixent virtuts, però també defectes. Evitar tota forma d&#8217;extremisme o conceptes com el pecat i la culpa, també pot ser útil per alleujar l&#8217;estrès.&#160; Quina meravella poder dir en veu alta que som limitats: això vol dir que som vius. Quin pes, és a dir, quant d&#8217;estrès ens trauríem de sobre si poguéssim afirmar com l&#8217;escriptor grec Nikos Kazantzakis: «Les grans lleis de la naturalesa són: no corris, no siguis impacient i confia en el ritme etern».&#160;]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2025/01/apressat-lentament-2/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Coherència personal per a un desenvolupament sostenible </title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2025/01/coherencia-personal-per-a-un-desenvolupament-sostenible/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2025/01/coherencia-personal-per-a-un-desenvolupament-sostenible/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Ivon Ayala Galan]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 13 Jan 2025 06:00:08 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Educació]]></category>
		<category><![CDATA[Realisme existencial]]></category>
		<category><![CDATA[Salut]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=727334</guid>

					<description><![CDATA[Ivon Ayala GalánBiòlogaFoto: flutie 8211 (Pixabay)Data de publicació: 13 de gener de 2025 Tots els éssers vius, des del moment que comencem a existir, anem incidint en el medi més o menys hostil o amigable en què ens movem i ens desenvolupem i, alhora que lluitem per adaptar-nos-hi, l&#8217;anem modificant d&#8217;una forma més o menys deliberada en benefici propi. Aquestes modificacions, produïdes potencialment per qualsevol organisme viu, abasten des de la secreció de toxines fins a l&#8217;abocament massiu de substàncies de rebuig. De fet, és així com va aparèixer l&#8217;oxigen en la nostra atmosfera: com un producte tòxic que els primers organismes fotosintètics alliberaven al medi extern, i al que la resta d’organismes s&#8217;hi van anar adaptant; finalment, allò que era un verí va esdevenir un recurs essencial per als organismes més evolucionats. Igual que la resta dels ésser vius, els humans també hem anat incidint en el medi; però les alteracions que hem anat provocant s&#8217;han agreujat d&#8217;ençà de la Revolució Industrial, de l&#8217;inici del creixement exponencial de la nostra població i de la desproporció del repartiment i l&#8217;explotació dels recursos naturals entre els diferents països.&#160; Els anys seixanta del segle passat, amb el naixement de les ideologies hippies, va començar un corrent de revaloració del medi natural del qual van sorgir els primers moviments ecologistes organitzats, que ja en aquell moment tractaven de cridar l&#8217;atenció sobre la poca racionalitat amb què l&#8217;ésser humà es relacionava amb el seu entorn. D&#8217;aquesta manera, els ecologistes van ser capdavanters en la presa de consciència social davant la modificació i la destrucció progressiva de factors i recursos.&#160; L&#8217;ecologisme, però, havia nascut de les cendres de la modernitat; això vol dir que, a més de recuperar valors vitals, com ara l&#8217;estima de la vida i la defensa del present, també havia heretat els valors de la postmodernitat. Quins?&#160; La postmodernitat, com a reacció davant la modernitat, no creu en la raó fonamentadora com a eina de crítica; com a conseqüència, en negar la raó, l’ésser humà es recolza en un sentimentalisme exacerbat. Quines són les implicacions de tot això en l&#8217;ecologia? Un sentimentalisme desvinculat de la raó ens faria militants inconscients i incoherents, enduts per les onades de la moda… Potser això és el que va passar a les dècades dels vuitanta i dels noranta del segle passat: érem ecologistes per moda, més que per íntim convenciment. Però, i ara?&#160; El fet d&#8217;actuar seguint només la tònica general i no la pròpia convicció no permet realitzar totes les coses positives que de debò es poden fer, perquè la creativitat personal queda malmesa. Calen uns sentiments autèntics, recolzats en la raó en una mesura justa, que ens menin a una coherència personal primer, per estendre-la després arreu i per tots els vessants possibles de l&#8217;ecologia.&#160; Molts representants de totes les branques del coneixement fa temps que intenten treballar «a l&#8217;uníson» per la mateixa fita de no degradar més el nostre planeta, per la recuperació dels espais degradats, pel desenvolupament sostenible&#8230; Però no se&#8217;n surten, o no del tot. Potser falla la coherència personal de què parlàvem; o potser el que falla és que les diferents propostes a seguir no són universals.&#160; Si volem treballar, per exemple, pel desenvolupament sostenible, com acordar unes bases vàlides per a tothom? Podríem fer un plantejament previ a qualsevol altre de caire ètic o moral: una perspectiva existencialment realista. És evident que la natura existia abans de l&#8217;aparició de l’ésser humà. Per cobrir les seves necessitats, la humanitat ha treballat per l&#8217;aprofitament dels recursos que tenia al seu abast, però no els ha creat de nou: només els ha transformat, sovint d&#8217;una manera desmesurada i provocant greus alteracions en el medi ambient. L’exhauriment de recursos degut a la mala gestió ens ha de fer adonar de què no podem existir tot sols: necessitem del nostre entorn! L&#8217;acceptació d&#8217;aquesta realitat ens ha de dur a reconèixer que no n&#8217;hi ha prou d&#8217;anar transformant les matèries primeres, sinó que també cal tenir-ne cura, d’aquestes mateixes matèries primeres i de les ja transformades; hem d&#8217;arribar a ser capaços de conservar allò que tenim, com ja feien els nostres rebesavis, perquè no ha estat creat per la nostra mà del no-res, sinó que ho hem transformat a partir d&#8217;una realitat preexistent: en últim terme, la natura, entitat que no podem recrear, tan sols mantenir.&#160; Aquestes actituds existencials ens menaran, segurament, a l&#8217;adopció de disposicions morals coherents. Per exemple, a una revisió profunda de la societat de consum: més que anar vers una austeritat extrema que ens impedeixi gaudir del nostre entorn, potser és millor dirigir-nos a una utilització racional dels recursos de què disposem, de manera que no s&#8217;alteri negativament el nostre entorn i que tothom pugui fruir-ne. Personalment, crec que ja ens hem posat en marxa però encara ens queda un llarg camí per recórrer. Cal continuar ideant projectes realistes vers els quals puguem anar treballant des d&#8217;ara; de fet, si no es planifica, no es pot fer res, ja que no hi ha cap fita cap a on anar. Cal que comencem treballant la coherència personal per poder continuar sent coherents a gran escala. Comparteixo l&#8217;opinió del filòsof escriptor irlandès Edmund Burke que va dir: «Ningú no ha comès una equivocació més gran que aquell que no ha fet res perquè només podia fer una mica».&#160;]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2025/01/coherencia-personal-per-a-un-desenvolupament-sostenible/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>L’alegria, font del bon humor</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2024/11/lalegria-font-del-bon-humor-3/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2024/11/lalegria-font-del-bon-humor-3/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 11 Nov 2024 07:00:36 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Comunicació i cultura digital]]></category>
		<category><![CDATA[Educació]]></category>
		<category><![CDATA[Podcast cat]]></category>
		<category><![CDATA[Salut]]></category>
		<category><![CDATA[Sopars Hora Europea]]></category>
		<category><![CDATA[Temes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=726644</guid>

					<description><![CDATA[L’Àmbit Maria Corral va celebrar el dijous 24 d’octubre el 251 Sopar Hora Europea, amb el tema L’alegria, font del bon humor.]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2024/11/lalegria-font-del-bon-humor-3/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
	</channel>
</rss>
