<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Arxius de Revista RE - Àmbit d&#039;Investigació i Difusió Maria Corral</title>
	<atom:link href="https://ambitmariacorral.org/es/category/ambito-maria-corral/revista-re-es/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://ambitmariacorral.org/es/category/ambito-maria-corral/revista-re-es/</link>
	<description>Una entitat privada, sense ànim de lucre, atents al context actual i als mitjans de comunicació des d’una perspectiva interdisciplinària</description>
	<lastBuildDate>Thu, 02 Apr 2026 16:35:10 +0000</lastBuildDate>
	<language>es</language>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=6.9.4</generator>

<image>
	<url>https://ambitmariacorral.org/wp-content/uploads/2018/02/cropped-logo_512-32x32.png</url>
	<title>Arxius de Revista RE - Àmbit d&#039;Investigació i Difusió Maria Corral</title>
	<link>https://ambitmariacorral.org/es/category/ambito-maria-corral/revista-re-es/</link>
	<width>32</width>
	<height>32</height>
</image> 
	<item>
		<title>RESPONSABILITAT I CORRESPONSABILITAT</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/es/2026/03/responsabilitat-i-corresponsabilitat-3/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/es/2026/03/responsabilitat-i-corresponsabilitat-3/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 31 Mar 2026 06:20:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<category><![CDATA[Editorial]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=731558</guid>

					<description><![CDATA[RE 126]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/es/2026/03/responsabilitat-i-corresponsabilitat-3/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Entrevista a Carles Pérez Testor</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/es/2026/03/entrevista-a-carles-perez-testor-3/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/es/2026/03/entrevista-a-carles-perez-testor-3/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Assumpta Sendra Mestre]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 31 Mar 2026 06:10:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<category><![CDATA[Entrevista]]></category>
		<category><![CDATA[Entrevistes]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=731552</guid>

					<description><![CDATA[Rector de la Universitat Ramon Llull, doctor en medicina, especialista en psiquiatria, psicoterapeuta de parella i família, professor catedràtic, investigador del Grup deRecerca de Parella i Família de Blanquerna-URL. LA&#160; RESPONSABILITAT COMPARTIDA «Cal pensar en les futures generacions i en com oferir un servei excel·lent i transformador» Què entén per responsabilitat i corresponsabilitat? Ser responsable implica assumir les conseqüències –positives o negatives– de les pròpies accions, però també tenir la capacitat de preveure i anticipar l’impacte del nostre comportament sobre els altres. És, en essència, actuar amb consciència i coherència. És un compromís ètic que cadascú assumeix enfront de les seves tasques i enfront dels propis actes. Com a professors universitaris la nostra responsabilitat seria garantir una formació d’excel·lència, una recerca íntegra i fomentar la transparència en l’ús dels recursos. La responsabilitat dels estudiants seria el deure de ser actius en el propi aprenentatge i rigorosos acadèmicament. La corresponsabilitat la podríem definir com la suma d’esforços. En un món interconnectat, cap problema rellevant –la salut mental, l’educació, la sostenibilitat o la convivència– pot ser abordat únicament des d’una visió individualista. Per a nosaltres, la corresponsabilitat seria el reconeixement que l’èxit del nostre projecte educatiu és una tasca compartida. Això ens permet crear una cultura de la convivència basada en el respecte i en els objectius comuns de tots: professors, estudiants, famílies i societat. Es pot considerar la responsabilitat com un valor humà? Sí, sí, totalment. La responsabilitat és l’eix que permet que les societats funcionin amb confiança i en l’àmbit educatiu és clau per al creixement personal i professional. Com s’educa per a la responsabilitat? Com bé va assenyalar el Papa Pau VI a Evangelii Nuntiandi (1975), «l&#8217;home contemporani escolta més a gust els qui donen testimoni que els qui ensenyen, o si escolta els qui ensenyen, és perquè donen testimoni». Per això, la nostra responsabilitat no acaba a l&#8217;aula ni al discurs; la nostra veritable tasca com a universitat és ser testimoni viu dels valors que prediquem i construïm. Educar en responsabilitat és educar per a la llibertat. L’educació és un pilar fonamental en la construcció de la societat, però com es contempla el sentit de la responsabilitat tant a l&#8217;escola com a la universitat? A l’escola, la responsabilitat s’hauria d’aprendre a partir d’hàbits quotidians: respectar els companys, cuidar el material, fer les tasques, gestionar conflictes. A la universitat, el repte és més ampli: es tracta de formar professionals responsables, capaços de prendre decisions ètiques, sostenibles i compromeses amb la societat. Aquí la responsabilitat adquireix una dimensió nova: la responsabilitat científica, la responsabilitat en la gestió del coneixement, la responsabilitat social de la institució i dels futurs graduats. Com respon la societat per oferir una formació humana individual i col·lectiva? La societat pot respondre des de múltiples vessants. Per exemple, l’escola i la universitat, com dèiem abans, que generen cultura, criteri i valors. No ens podem oblidar de les famílies, que són el primer espai d’aprenentatge cognitiu, però sobretot emocional. Les entitats socials i culturals, que generen comunitat, identitat i cohesió. I els mitjans de comunicació, que haurien de contribuir a crear un clima de respecte i informació rigorosa. Tanmateix, cal reforçar aquesta xarxa amb més sinergies entre institucions i amb polítiques públiques que prioritzin el benestar (i el benésser) emocional i la formació integral de les persones. La responsabilitat que és l’habilitat per respondre&#8230; contribueix a obtenir una resposta crítica i ètica&#8230; Com ens preparem? Podríem parlar de preparar-nos a dos nivells: individual i col·lectiu. En l’àmbit individual, conreant autoconeixement i estabilitat emocional, educant la capacitat de discerniment i integrant una ètica de la cura envers nosaltres i els que ens envolten. En l’àmbit col·lectiu, generant espais de debat, promovent la pluralitat de pensament i fomentant el respecte per la diferència. No hi pot haver responsabilitat sense reflexió, ni ètica sense diàleg. El millor model i exemple de responsabilitat és la pròpia persona. Com es pot sensibilitzar els ciutadans per actuar de forma responsable i ser conscients de la responsabilitat compartida vers un civisme i humanisme? No és fàcil respondre a aquesta pregunta. Abans parlàvem de la importància del fet de donar exemple. Per sensibilitzar hem de partir de la coherència personal. Quan un ciutadà veu que una institució, un líder o un professional actua amb responsabilitat, això crea confiança i la tendència és la d’imitar aquestes conductes. Aquí té un paper important la identificació projectiva. Però segur que seria necessari promoure campanyes de civisme centrades en valors compartits, impulsar iniciatives comunitàries de voluntariat i solidaritat i fomentar una educació que combini coneixement, empatia i compromís. La sensibilització també requereix exemplaritat pública: un entorn on la responsabilitat sigui reconeguda i valorada. Si tothom fos responsable de la seva manera de ser i de fer, potser la societat funcionaria d’una altra manera, des de l&#8217;administració pública, entitats, grups, família&#8230; I tant! Tindríem una societat molt més equilibrada. Als serveis públics hi hauria més eficàcia i les entitats i administracions serien més transparents. A les famílies hi hauria relacions més sanes. Segurament estaríem d’acord que la responsabilitat–adaptada a cada realitat– és un motor de transformació social. En el context universitari vostè forma part del grup de recerca de Parella i Família (GRPF) on investiguen des de la psicologia clínica i la psicologia social com de la psiquiatria i de l&#8217;educació. Quines línies de treball porten? El grup de recerca es va formar a partir de l’interès de dues institucions de la Universitat Ramon Llull: la Fundació Vidal i Barraquer des d’un vessant més clínic, d’atenció i acompanyament de parelles i famílies i la Fundació Blanquerna de d’un vessant educatiu i de recerca acadèmica. Actualment, treballem en: gènere, igualtat i multiculturalisme, amb la prevenció del conflicte i la violència intrafamiliar. L’estudi de les dinàmiques familiars contemporànies amb l’impacte de les noves formes de relació de parella. Vincle, aferrament i adopció internacional. Perinatalitat, infància i el desenvolupament emocional en infants i adolescents. Creació o traducció i validació, d’instruments d’avaluació de parella i família. El nostre grup de recerca vol ajudar a [...]]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/es/2026/03/entrevista-a-carles-perez-testor-3/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Fonaments de la corresponsabilitat</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/es/2026/03/fonaments-de-la-corresponsabilitat-2/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/es/2026/03/fonaments-de-la-corresponsabilitat-2/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Leticia Soberón Mainero]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 31 Mar 2026 06:05:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<category><![CDATA[Articles]]></category>
		<category><![CDATA[Artículos]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=731548</guid>

					<description><![CDATA[Leticia Soberón MaineroPsicòloga i doctora en comunicació En temps convulsos com els actuals, és més que oportú plantejar-se la necessitat de corresponsabilitzar-nos en el terreny social per mantenir la pau i una convivència justa. Però la capacitat d&#8217;exercir una acció corresponsable no s&#8217;improvisa. No només és fruit de persones que individualment han madurat prou, sinó també de valors culturals compartits que apuntalin aquestes actituds i aquestes accions. Una cultura de l&#8217;individual&#8230; assedegada de solidaritat En el nostre context cultural, des del començament del segle XXI s&#8217;accentua el valor social de l&#8217;autogestió, l&#8217;autonomia i la independència dels individus. L&#8217;ideal és la persona que no necessita ningú ni depèn de ningú. Es valora i exerceix la pròpia llibertat en tots els camps possibles. A més, un generalitzat protagonisme dels drets ciutadans accentua aquesta manera de procedir, com si tot ens fos degut, mentre que s&#8217;ignoren els possibles deures compartits amb la resta de la societat. No obstant això, en aquesta mateixa societat hi ha una gran set d&#8217;espais on ser útils. Milers de joves busquen espais necessitats on ser voluntaris i aportar el seu temps. Certament, la cultura predominant no hi ajuda, però segurament hi ha alguna cosa en moltes persones, joves o no, que desitgen ser útils pels altres i exercir la seva corresponsabilitat en la humanització del món. Vegem, sobre la base de la proposta del psiquiatre Enrique Baca1, dos dels factors que més incideixen en la capacitat posterior d&#8217;assumir responsabilitats personals i compartides. Si tot fenomen humà és multicausal i no es pot assenyalar una única variable per explicar la conducta, cal anar als orígens del desenvolupament de la persona per localitzar almenys alguns dels elements evolutius que, en la vida adulta, sustentaran la capacitat d&#8217;actuar de manera corresponsable. La construcció de l&#8217;alteritat En els éssers humans la presència d&#8217;un altre com un altre-jo, com un proïsme, es desenvolupa al llarg de la primera i la segona infància. A partir dels tres anys, va emergint progressivament l&#8217;aparició de l&#8217;altre al camp experiencial del nen. Aquest procés s&#8217;anomena ‘construcció de l&#8217;alteritat’, que consisteix en el reconeixement de l&#8217;altre com a semblant, però diferent de mi. Algú respectable com jo. Les pautes per les quals el nen o nena va reconeixent els altres com a ‘propis’ o ‘aliens’, es creen quan comença a haver-hi contacte amb entorns fora de la família. I aquestes pautes dependran en part dels trets temperamentals i de seguretat adquirida, i en part de les categories culturals que l&#8217;envolten. Així, tota persona va tenint el concepte dels meus (la meva família i amics), els altres (propers i reconeguts com a veïns, condeixebles, família ampliada), i els altres, els desconeguts pel carrer, etc. Encara que això es remodela en l&#8217;adolescència, en què ‘els altres’ adquireixen una rellevància especial, en el món adult els altres acabaran constituint dues classes diferents de subjectes vistos des de la perspectiva del Jo consolidat. Aquestes classes són els altres proïsmes i els altres aliens. Els proïsmes solen ser vistos com a iguals en dignitat i drets. I els aliens, depenent de l&#8217;entorn cultural, poden ser vistos com a proïsmes potencials, com a possibles aliats o socis per a iniciatives i treballs, o com una amenaça de la qual cal defensar-se a priori. De manera força esquemàtica, podem dir que, si la construcció de l&#8217;alteritat és exitosa, la persona tindrà les bases per col·laborar amb els altres, siguin propis o aliens. Si no, estarà menys dotada per a aquest tipus de relació. Això es complementa amb el locus de control. El locus de control És l&#8217;actitud que té el subjecte de situar en ell mateix o en els altres l&#8217;origen del que li passa. El locus de control intern fa que el subjecte assumeixi que té la capacitat per dirigir la seva vida en termes generals. Que pot incidir, dins dels seus límits i circumstàncies, en allò que li passa. A la zona on la seva actuació és possible, considera que pot actuar i ho fa. El concepte mateix de control intern s&#8217;associa, per tant, amb autogovern i responsabilitat: la persona es troba inserida en una dinàmica de llibertat. En canvi, per a una persona amb locus de control extern, allò que li passa i allò que els passa als seus està sempre determinat per forces exteriors que van des de l&#8217;atzar, la sort, l&#8217;acció d&#8217;altres, les circumstàncies, etc., davant de les quals poc pot fer. Aquesta actitud s&#8217;associa a la passivitat en la conducta, al fatalisme, a la sensitivitat (que pot arribar a la suspicàcia) a la interpretació de les possibles accions externes sobre els resultats i, també, a la des-responsabilització i negació de la llibertat pròpia. Tant la construcció de l&#8217;alteritat com el locus de control es configuren a edats primerenques, però es poden modular al llarg de la vida. I mentre hi ha vida, hi ha esperança. letisober@gmail.com]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/es/2026/03/fonaments-de-la-corresponsabilitat-2/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Contraportada</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/es/2026/03/contraportada-22/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/es/2026/03/contraportada-22/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Josep Maria Forcada Casanovas]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 31 Mar 2026 06:00:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<category><![CDATA[La contra]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=731546</guid>

					<description><![CDATA[Responsabilitat vol dir donar resposta.
És ‘no fer-se el sord’, això es veu de seguida.
És només una paraula, és una resposta sincera,
és sentir-se compromès i implicat amb els altres,
és una virtut social.
La responsabilitat és una qualitat ètica
que molts han oblidat.]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/es/2026/03/contraportada-22/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Sumari nº 126</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/es/2026/03/sumari-no-126-2/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/es/2026/03/sumari-no-126-2/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 30 Mar 2026 03:00:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=731583</guid>

					<description><![CDATA[Editorial Llibertat responsable i corresponsableNatàlia Plá L’educació com a constructora d’identitats responsables i corresponsables: un camí cap a l’equitatAlina J. Bello Dotel Responsabilitat co-resposta Guany o pèrdua de llibertat?Josep Just Sabater L’Equitat com a optimització de la JustíciaFrancesc Xavier Altarriba Visat per a un periodistaElisabet Juanola Soria Fonaments de la corresponsabilitatLeticia Soberón Mainero La responsabilitat compartidaEntrevista a Carles Pérez Testorper Assumpta Sendra Mestre La contraJosep Maria Forcada]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/es/2026/03/sumari-no-126-2/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>ÉS POSSIBLE L’EQUITAT?</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/es/2026/01/es-possible-lequitat-2/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/es/2026/01/es-possible-lequitat-2/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 07 Jan 2026 06:20:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=731033</guid>

					<description><![CDATA[RE 125]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/es/2026/01/es-possible-lequitat-2/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Entrevista a Miriam Feu</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/es/2026/01/entrevista-a-miriam-feu-2/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/es/2026/01/entrevista-a-miriam-feu-2/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Assumpta Sendra Mestre]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 07 Jan 2026 06:15:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=731036</guid>

					<description><![CDATA[És economista i Secretària general de Càritas Catalunya.Ha coordinat l&#8217;Observatori de la realitat social de Càritas Diocesana de Barcelona i actualment coordina l&#8217;Observatori de la realitat social de Càritas Catalunya GARANTIR LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS «Som conscients de la realitat més propera del nostre entorn?Coneixem persones en situació d’exclusió social amb noms i cognoms?Ens han explicat alguna vegada la seva història de vida?Això és el que realment ens toca el cor i ens fa moure» Com defineix l’equitat? L’equitat és un terme que ens agrada fer servir com a contrari a la desigualtat social, i s’acosta a allò que entenem com a justícia social, perquè busca revertir les desigualtats que venen d’origen i donar a cadascú segons les seves necessitats. És a dir, busca garantir la igualtat d’oportunitats per a totes les persones. Això implica destinar més recursos i donar més suport a les persones que es trobin en situació de major vulnerabilitat, des d’una mirada de garantir drets socials. Sembla gairebé una utopia ‘la igualtat d’oportunitats per a totes les persones’. Ho veu possible? Hi ha persones que no tenen ni els mínims per subsistir&#8230; Faré servir les paraules de Joan Subirats quan diu que «l’exclusió no és un fenomen inevitable. Tampoc no és quelcom consubstancial ni inscrit en les noves formes de desenvolupament econòmic. És un fenomen ‘polititzable’, és a dir, susceptible de resposta tant des de les institucions públiques com des de la capacitat de reacció de la societat civil». Per tant, aconseguir la igualtat d’oportunitats per a tothom depèn de la nostra resposta com a societat, incloent aquí el conjunt de polítiques públiques que es poden desenvolupar. L’equitat és considerada com una forma de justícia social, però com aplicar aquesta justícia per viure en una societat justa? En primer lloc ens cal conèixer la realitat social, i en aquest sentit és molt important disposar d’un bon diagnòstic, com per exemple, els que realitza la Fundació FOESSA.En segon lloc ens cal passar del diagnòstic a la transformació de les causes generadores de desigualtat i d’injustícia i per fer-ho és important disposar d’un marc normatiu que ens orienti, d’un marc legislatiu adequat i de polítiques públiques que posin en el centre les persones en situació de major vulnerabilitat. Un dels exemples més clars actualment a Catalunya seria la dificultat per a moltes persones de poder accedir i mantenir un habitatge digne: com a diagnòstic ens trobem que afecta al 24,9% de la població catalana; com a marc normatiu i legislatiu sabem que el dret a l’habitatge com a dret humà està recollit en diversos tractats internacionals, a la constitució espanyola, a l’estatut d’autonomia de Catalunya i en un conjunt de lleis que el regulen, però que, tanmateix en condiciona l’efectivitat a la disponibilitat de recursos. Finalment, ens trobem que no existeixen polítiques públiques realment efectives que se centrin en els col·lectius en situació de major vulnerabilitat, per tant, acaba sent un dret reconegut però vulnerat. Recentment Càritas ha presentat un Informe elaborat per la Fundació FOESSA (Foment d&#8217;Estudis Socials i de Sociologia Aplicada) en què un 17% de la població catalana es troba en situació d’exclusió social. Quins són els riscos per caure en aquesta situació? L’estudi de la Fundació FOESSA ens parla de les persones en situació d’exclusió social, un concepte que va més enllà de la pobresa econòmica. Ens trobem exclosos quan no podem participar amb normalitat en la nostra societat i això inclou tres grans eixos: d’una banda, l’eix econòmic (els nostres ingressos i la nostra capacitat per poder consumir); d’altra banda, l’eix polític i de ciutadania, que inclou l’educació, la salut, l’habitatge i la participació política; finalment, l’eix relacional, que inclou la nostra xarxa de suport (familiar, amics, companys de feina, veïns&#8230;).L’exclusió social és un procés dinàmic que porta a una acumulació de dificultats en algun dels tres eixos (o en tots tres). Per tant, és un fenomen multidimensional. Que actualment el 17% de la població catalana (és a dir, 1,3 milions de persones) es trobi en situació d’exclusió social és preocupant, perquè són nivells que no aconseguim reduir malgrat ens trobem en un moment de creixement econòmic i perquè s’hi afegeix un 36% de la població en situació d’integració precària, és a dir, en una situació inestable que les pot fer caure en l’exclusió quan el cicle econòmic canviï.Els principals motors d’aquesta situació són l’habitatge i el mercat laboral: el primer, com ja hem comentat, per les grans dificultats per accedir a un habitatge digne, i el segon, perquè es troba polaritzat i genera situacions de precarietat laboral, on les persones, malgrat tenir una feina, no poden assumir les despeses més bàsiques de la seva vida. Aquests dos motors es veuen multiplicats per factors com la salut, l’educació o les relacions socials. Aquest darrer és molt important, perquè disposar d’una bona xarxa de suport (ja sigui familiar, o d’amics, veïns, etc.) pot marcar la diferència entre poder sortir de l’exclusió o quedar-se de manera cronificada. El contrari de l&#8217;exclusió és la inclusió, com afavorir-la per no patir discriminació? Els processos d’inclusió són dinàmics i impliquen refer totes les dimensions i eixos que s’han anat trencant durant el procés d’exclusió. Així, si una persona es troba en aïllament social, precarietat laboral i exclusió residencial, s’han de refer les tres dimensions: ha de poder reconstruir la seva xarxa social, tornar a treballar i accedir a un habitatge digne. Per tant, s’ha d’acompanyar la persona des d’una mirada holística, no serveix compartimentar i separar. A més, ha de ser ella la protagonista del seu procés d’inclusió. Finalment, s’ha de fer des d’una mirada de drets, atenent que totes les persones tenim el dret a una vida digna, independentment del nostre origen, religió, sexe, etc. Les administracions públiques són les garants de drets per a totes les persones. L&#8217;educació, en concret en els centres escolars, és un factor clau per contribuir cap una igualtat de qualsevol persona. Quines competències bàsiques considera que cal treballar? L’educació és un dels elements principals que poden trencar amb la transmissió de [...]]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/es/2026/01/entrevista-a-miriam-feu-2/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Et reconec</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/es/2026/01/et-reconec-2/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/es/2026/01/et-reconec-2/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Anna-Bel Carbonell]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 07 Jan 2026 06:10:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=731038</guid>

					<description><![CDATA[Anna-bel Carbonell RiosEducadora El concepte d’equitat, manté una estreta relació amb el concepte d’igualtat, i fruit d’això en molts casos pot dur a confusió i/o males interpretacions que es fonen en una fina línia difícil de diferenciar. L’equitat procura mirar les persones, reconeixent i acceptant les diferències, i qüestionant-se quines necessitats té cadascú. Lògicament no tothom té les mateixes necessitats. Podríem dir que la igualtat parla de regles i normes, i que l’equitat és un dels principis que justifiquen l’accés universal al sistema educatiu, al sistema de salut, al dret a l´habitatge, a cobrir les necessitats bàsiques&#8230; L’equitat parla d’oportunitats per a qualsevol ésser humà vingui d’on vingui i sigui qui sigui, parla de facilitar camins per a una vida millor a la qual tots tenim dret però no tots hi tenim accés de la mateixa manera. I, vet aquí, que això em porta a reflexionar i pensar que en la societat actual una cosa és l’ús i sentit literal de les paraules per elles mateixes i un altre el sentit que se’ls atorga quan posem en pràctica el que signifiquen. Llavors, sovint, el que volen dir es perverteix i es confon a l’hora de posar-les en pràctica. I un exemple clar el trobem en el tema del valor de la vida humana i en concret dels migrants, dels refugiats, dels demandants d’asil&#8230; El reconeixement del diferent es fa a partir de la mirada cap a l’altre, acollint-lo, escoltant les seves històries, entenent els seus límits i les seves possibilitats, les seves desesperacions i les seves esperances. Ajudar-lo equitativament no vol dir eliminar la seva diferència per així assimilar-lo en una falsa integració en la nostra societat. Ajudar-lo vol dir posar en valor qui és, i respondre a la qüestió de què li cal per poder tenir una oportunitat justa quan el punt de partença és un de molt diferent al nostre. Perquè l’equitat implica un tracte diferenciat davant de situacions específiques, sempre amb la finalitat d’aconseguir la igualtat en l’exercici dels drets. La diversitat ens enriqueix a tots i sempre desvetlla la nostra imaginació a l’hora d’oferir a cadascú el que realment necessita i li serà d’utilitat per no viure submergit en un sentiment constant d’absència de futur. Per aquest motiu, en moltes ocasions es requerirà que s’ajustin les regles, sense que això vulgui dir favoritisme, ni privilegis especials, sinó reconèixer que la vida no reparteix les cartes de manera justa. En el fons l’equitat és un valor directament relacionat amb la justícia, és una forma de respecte i de dir-li a l’altre ‘et reconec’ i estic aquí per estendre’t la mà amb les eines que necessitis per en sortir-te’n. annabelcarbonell@gmail.com]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/es/2026/01/et-reconec-2/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Contraportada</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/es/2026/01/contraportada-20/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/es/2026/01/contraportada-20/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Josep Maria Forcada Casanovas]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 07 Jan 2026 06:05:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<category><![CDATA[La contra]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=731041</guid>

					<description><![CDATA[Una portada i una contra sorprenents: una paret de pedres irregulars.Potser, ens agradaria més que fos de pedres iguals col·locadesde manera uniforme.No podem confondre la igualtat amb l’equitat.És fàcil posar un uniforme a les persones: auster, simple i,fins i tot, amb poca gràcia.No cal dir que els uniformes se solen revestir amb estrelles,amb cintes daurades, amb medalles, amb penjolls artístics&#8230;,que serveixen per distingir nivells de poder,o per demostrar que aparentment semblen iguals,però hi ha elements que marquen les diferències.Aquestes irregularitats estranyes que veiem a les pedresvolen simbolitzar les diferències de cada persona o col·lectiu.Aquestes arestes irregulars són una mostra de la realitatque volen afavorir l’equitat.Per això, cal treballar per la dignitat, per la llibertat, per la noblesa&#8230;Hem d’aprendre a polir aquestes arestes de les pedres, que potser podem lligaramb una cinta d’or o es podrien pintar de colors: com el blau color del cel,el verd color de la natura, el vermell color de l’amor,o el blanc color de l’ànima que serveix per omplir de tendresa.Hem de contribuir a polir les pedres per ajudar els altresi aportar pau i justícia per afavorir l’equitat per a qualsevol ésser humà. Josep Maria Forcada Casanovas]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/es/2026/01/contraportada-20/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Sumari nº 125</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/es/2026/01/sumari-no-125-2/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/es/2026/01/sumari-no-125-2/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Mauricio Mardones]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 07 Jan 2026 06:00:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=731043</guid>

					<description><![CDATA[Editorial I Congrés de Realisme Existencial FONAMENTS PER A UNA EQUITAT Convocatòria del congrés Presentació del congrésGemma Manau Conclusions de l’eix 1Diversitat, desigualtat i exclusióPaulo Herrera Conclusions de l’eix 2Responsabilitat i corresponsabilitat socialAlina Bello Conclusions de l’eix 3Tecnologia i desigualtat socialDavid Martínez Presentació del congrésJordi Cussó Diversitat, Desigualtat i ExclusióBegoña Román Vers una actitud, mirada i conducta equitativesJosep Just Sabater Esclavitud abolida no és llibertatElisabet Juanola Soria Et reconecAnna-Bel Carbonell Rios Garantir la igualtat d’oportunitatsEntrevista a Miriam Feuper Assumpta Sendra Mestre La contra]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/es/2026/01/sumari-no-125-2/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
	</channel>
</rss>
