<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Arxius de Números Revista RE - Àmbit d&#039;Investigació i Difusió Maria Corral</title>
	<atom:link href="https://ambitmariacorral.org/revista-re/numeros-revista-re-ca/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://ambitmariacorral.org/revista-re/numeros-revista-re-ca/</link>
	<description>Una entitat privada, sense ànim de lucre, atents al context actual i als mitjans de comunicació des d’una perspectiva interdisciplinària</description>
	<lastBuildDate>Tue, 09 May 2023 08:34:56 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=6.9.4</generator>

<image>
	<url>https://ambitmariacorral.org/wp-content/uploads/2018/02/cropped-logo_512-32x32.png</url>
	<title>Arxius de Números Revista RE - Àmbit d&#039;Investigació i Difusió Maria Corral</title>
	<link>https://ambitmariacorral.org/revista-re/numeros-revista-re-ca/</link>
	<width>32</width>
	<height>32</height>
</image> 
	<item>
		<title>108.La vida amb sentit</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2021/09/108-la-vida-amb-sentit/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2021/09/108-la-vida-amb-sentit/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 29 Sep 2021 17:00:32 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=708012</guid>

					<description><![CDATA[Just en un moment quan vivim tants diferents escenaris inquietants que generen incertesa i complexitat, presentem un nou monogràfic per tractar quelcom ben personal en què tothom té alguna cosa a dir i que pot tractar-se de moltes diferents maneres i tenir múltiples interpretacions: Viure amb sentit. Tot ésser viu té moltes possibilitats al llarg de la seva existència, però aquestes depenen de molts factors que han influït: des del país on has nascut, la família concreta, l’educació rebuda, l’entorn social&#8230; Cada persona té una història real i única amb uns orígens i un recorregut que ha permès evolucionar i construir el propi sentit. Avui nosaltres ens aturem en la realitat del moment en què sorprenentment fem les mateixes preguntes que ja els clàssics formulaven: D’on venim? Qui som? I, on anem? Aquestes mateixes qüestions plantejades en singular tenen més força: D’on vinc? Qui soc? I, on vaig? Es poden preguntar diverses vegades i segons en quina etapa de la vida es plantegen tenen diferents tipus de resposta. Sovint ens agradaria trobar sentit a tot allò que realitzem i ens adonem que la cerca és constant. Tot allò que té un sentit, d’alguna manera ha de tenir un significat, un valor una finalitat&#8230; Això requereix una actitud madura davant el recorregut humà de la vida i un esforç per descobrir el sentit que d’alguna manera transforma i fa copsar la realitat amb una nova mirada. Aquests dies hem fet seguiment, des dels mitjans de comunicació, de l’erupció del volcà de La Palma i vèiem com la lava s’anava emportant tot el que trobava, i de cop i volta tot desapareixia. Les imatges commocionaven, però viure-ho en primera persona esgarrifava. Que emotiu i dolorós va ser quan van deixar tornar a casa, només durant quinze minuts, per agafar el que volguessis perquè l’edifici, la casa&#8230; estava apunt de desaparèixer. Quin exercici tan dur de realitzar, en un temps tan breu, per poder agafar allò que més es valora o es necessita (documentació, diners, medicaments&#8230;). Que sorprenent sentir, encara més, la fragilitat de la vida humana davant d’un fenomen de la naturalesa terrorífic. Per aquestes persones afectades pels danys, ara és molt difícil aturar-se i preguntar-se pel sentit de la vida, però que impressionant poder expressar que, malgrat tot, estan vius. Aquest exercici humà i real sintonitza amb el paràgraf publicat en el llibre El sentit de la vida del filòsof Francesc Torralba quan fa referència a Viure cada dia com si fos l’últim. L’autor ressalta que cal una actitud realista davant la vida: «Viure com si fos l’últim dia és una idea que pot regular la vida de cada dia i dotar-la plenament de sentit, perquè en el darrer dia no es malbarata el temps amb nicieses.» Per tant, ressalta que «Qui entén que la seva vida té una missió, camina àgil i decididament cap a l’horitzó que s’ha marcat. Viu despert. Quan una persona es pregunta, en la seva interioritat, quin sentit té la seva vida, està despertant a la vida, s’està llevant d’un somni i s’adona, per primera vegada, de la responsabilitat que comporta el fet d’existir.» És a dir: «Viure amb la mirada atenta en la mort ens exigeix ser més responsables, ens estimula a vetllar per la qualitat de les nostres acciones i paraules. En definitiva, ens permet dotar d’un valor únic cada moment viscut.» Aturem-nos i reflexionem! Els articulistes ens conviden a pensar i estar atents a la realitat per percebre la pròpia vida amb sentit.]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2021/09/108-la-vida-amb-sentit/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>107. Assaborir la vida</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2021/07/107-assaborir-la-vida/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2021/07/107-assaborir-la-vida/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jul 2021 07:57:32 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=707934</guid>

					<description><![CDATA[Assaborir la vida és un bon propòsit! I ara encara més, en aquests temps convulsos i incerts. Aquest és un tema que es pot tractar des de molts vessants perquè la vida ho inclou tot! Però, l’acció que ressaltem és assaborir. En aquest títol d’assaborir la vida&#8230; cadascú pot afegir uns punts suspensius que permetin contextualitzar en la realitat personal i compartida. Sí, cal assaborir la vida&#8230; malgrat el virus, malgrat la postpandèmia, malgrat els límits, malgrat les frustracions, malgrat les malalties, malgrat les pèrdues, malgrat tantes circumstàncies difícils, etc. Un malgrat que sovint utilitzem per anar contra la voluntat o contra la força o la resistència d’alguna cosa. Un malgrat tan extens com convingui i es vulgui, però que no ofegui i permeti resistir i persistir. Tots constantment fem l’exercici d’assaborir. Ho fem a través dels cinc sentits de manera conscient o inconscient. Alguns exemples poden ser: quan tenim un bon plat a taula, salat o dolç, que es tasta amb el gust. L’aroma d’un vi, càlid o àcid, que s’olora. El cant dels ocells o les ones del mar que s’escolten al despertar. El tacte que permet detectar la pròpia pell, rugosa o fina. I en llenguatge figuratiu, es pot assaborir la bellesa d’un paisatge o la sortida del sol. Aquest recorregut dels cinc sentits forma part de l’itinerari vital, però sovint no en som conscients pel ritme accelerat que es porta. Per tant, un primer pas significatiu és prendre consciència d’aquesta realitat tan senzilla que ajuda al propi gaudi d’una vida fràgil i finita. Pot semblar ingenu davant la realitat que es viu reflexionar sobre assaborir la vida; però no! És un repte propositiu que vol afavorir l’essència de la persona i valorar com vivim, com realitzem la pròpia tasca, com pensem, com mirem, com parlem&#8230; És a dir, donar sentit a com exercim el com i re-veure quina és la pròpia manera de ser i de fer per millorar la qualitat humana.  En la conversa amb el psicòleg Fidel Delgado, entrevistat en aquest monogràfic, ell juga de forma creativa amb les paraules, és a dir, les ajunta i les separa, ja que cada paraula té un significat i també les diferents paraules (noms i verbs) són recursos valuosos que permeten aprendre. En castellà, ampliava la paraula saborear i deia que té la mateixa procedència que sabiduria. Per tant, cal aplicar aquesta saviesa al sentit del gust per poder assaborir realment la pròpia vida.  Sovint la vida se’ns fa costa amunt i actualment més, perquè tot ha canviat. Per aquest motiu, la portada i la contraportada mostren de forma creativa diferents tonalitats, matisos i intensitats de colors per expressar força i vitalitat des d’unes actituds humils per avançar. Els articles conviden a aprofundir sobre qualsevol aspecte humà, social, econòmic, educatiu, lúdic&#8230; Tots formen part d’una realitat que cal assumir. Tots som protagonistes de l’escenari que toca viure. I tots estem en una cerca constant per trobar el gust encertat a l’hora d’assaborir la vida. ]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2021/07/107-assaborir-la-vida/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>106. Pobresa i pobreses</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2021/04/106-pobresa-i-pobreses/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 06 Apr 2021 09:44:02 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://prova.claraesperanza.net/?page_id=2492</guid>

					<description><![CDATA[Pobresa i pobreses és el títol d’aquest monogràfic que presenta diferents formes de pobreses humanes que, de manera conscient o inconscient, es viuen. Sovint pensem que el pobre és només aquell que no té diners i li toca sobreviure al carrer sense un sostre i pidolant almoina. D’aquests n’hi ha molts i, evidentment, preocupa aquesta realitat en què, sortosament, hi ha moltes persones i entitats que vetllen per contribuir a solucionar-ho. Aquestes situacions són punyents i no permeten sentir-nos tranquils, ja que aquest tipus de pobresa porta cap a una misèria i s’arriba a l’extrem en què la vida gairebé no té sentit i es perd tota esperança. Aquest escenari commou i, ara, amb la pandèmia tot ha quedat més sacsejat, ja que ha provocat molts tipus de crisis que han desestabilitzat i, encara, han proporcionat més desigualtats. L’economista Arcadi Oliveres sempre proclama i lluita per la igualtat i una distribució de béns per a tothom. Amb gran realisme presenta les xifres dels desnivells econòmics i de l’incompliment dels drets humans i diu que:«La pobresa existeix perquè les relacions econòmiques i polítiques internacionals injustes han allunyat els països rics i pobres». A més, «les persones tenen consciència de la pobresa, però és necessari conèixer l’origen i generar canvis per erradicar-la.» Anar a fons del significat de pobresa i adonar-se que malgrat ser ric en tot, la persona segueix sent pobre és sorprenent. Però, la pobresa és molt més, ja que el sentit que volem donar-hi és el de la pobresa com una vivència que cal reconèixer i que afecta la persona. És una pobresa capaç d’entendre la feblesa humana per obrir-se a noves formes de comprendre la vida des d’una actitud humil que ens fa conscients que no podem amb tot, malgrat l’esforç personal i la pròpia intel·ligència. Aquesta nova pobresa és quan es busca el bé dels altres. És una nova forma de viure solidària i fraternal que demana una responsabilitat per exercir noves capacitats de veure el món des de l’òptica de compartir recursos humans, psicològics, espirituals, ètics&#8230; La professora Begoña Román en el seu article Pobresa: una malaltia crònica complexa escriu: «La pobresa és complexa i contextual. Ja no basta en donar el peix ni la canya quan no hi ha riu, mar o peixos. On no hi ha riquesa, no s’albiren oportunitats, ni esperances. I la manca d’esperances és la pitjor de les pobreses, perquè l’esperança és motivació per participar i proposar-se qualsevol millora.» L’educadora Anna-Bel Carbonell escriu en el seu article que: «La pobresa té moltes dimensions i matisos. El concepte de pobresa admet complements adjectivals que fan aparèixer d’altres pobreses més enllà que l’econòmica. La pobresa espiritual, emocional, educativa, d’estimació i cura, cultural i creativa, digital&#8230; Aquestes pobreses malgrat ser intangibles i difícils de convertir en estadístiques numèriques i pel fet que, fins i tot, poden arribar a ser invisibles, ens bufetegen igualment i es fan presents en la nostra quotidianitat.» Per tant, aquesta gamma de pobreses que presenten els diferents articles, com la pobresa davant la malaltia, davant la soledat, la incomunicació&#8230; fan sentir l’individu a la intempèrie i fan reconèixer la pròpia indigència perquè, en definitiva, qualsevol ésser humà és indigent perquè està necessitat d’alguna cosa. Assumir aquesta pobresa humana fa sentir-nos fràgils i vulnerables, i ens porta cap a la humilitat sincera i profunda de la persona. ]]></description>
		
		
		
			</item>
		<item>
		<title>105. Fragilitat i vulnerabilitat</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2021/01/105-fragilitat-i-vulnerabilitat/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 07 Jan 2021 09:29:39 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://prova.claraesperanza.net/?page_id=2468</guid>

					<description><![CDATA[Fragilitat i vulnerabilitat, dues paraules utilitzades des de sempre, però que actualment davant de tot el que vivim a causa de la pandèmia estan molt més en ús. L’etimologia de cada paraula prové del llatí: fragilitat del verb frango que significa trencar, i vulnerabilitat de vulnus que significa ferida. En el context antropològic, des que l’ésser humà neix es constata la seva fragilitat que l’acompanya al llarg de tota la vida i quan s’arriba a la vellesa és més evident perquè el cos humà està feble i sembla trencar-se. També la condició humana és vulnerable perquè en qualsevol moment poden ferir-nos. Sabem que la fragilitat humana i la vulnerabilitat són realitats i condicionants presents en el nostre entorn que cal assumir de manera natural. Però, sovint, la seva acceptació requereix un esforç perquè a ningú li agrada mostrar la pròpia feblesa ni ser ferit. El biòleg André Giordan en el seu llibre El meu cos, la primera meravella del món presenta un inventari del cos humà ple de revelacions sorprenents. Convida a fer un viatge pel propi cos que descriu únic i que pel fet de ser una peça única i irrepetible requereix tenir-ne molta cura: «Soc i seguiré sent irremeiablement únic. Mai ningú no ha tingut ni tindrà mai la mateixa fórmula genètica que jo. Una peça única mereix respecte. Normalment, se la col·loca dins d’una vitrina i, si això no és suficient, se l’exposa en un museu sota una gran protecció. Com que no soc qualsevol cosa, ja tinc prou cura de mi? Tinc prou consideració per aquell o aquella que soc jo?» Aquestes preguntes fan reflexionar si es valora prou la pròpia fragilitat. Per exemple, les persones amb salut més fràgil i delicada són més vulnerables perquè estan més indefenses. Sovint la persona es qüestiona la seva fragilitat, però es constata molt fàcilment perquè tothom a la mínima pot trencar-se per qualsevol fet inesperat. La qualitat de fràgil mostra ser delicat, feble, inconsistent, dèbil, fluix&#8230; I segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans vulnerable és «aquell que pot ésser vulnerat. Susceptible d’ésser afectat per allò que hom diu, d’ésser convençut o vençut en una discussió, en una qüestió, etc.». Per tant, veiem en la quotidianitat quantes vegades la persona se sent indefensa i segons el que toca viure se sent desemparada. Eduard Sala en l’entrevista, en la pregunta de si «des de la pandèmia, de cop i volta, tots som més vulnerables», diu que: «Cuidar-nos a nosaltres i els uns als altres hauria d’esdevenir la prioritat en qualsevol agenda pública o privada. Sempre i arreu, però molt especialment, en el context que estem vivint ara.» Els articulistes presenten diferents aspectes a partir de reconèixer la fragilitat i la vulnerabilitat contextualitzades bàsicament en l’actualitat, ja que a causa de la Covid-19 tot ha quedat sacsejat. Aquesta realitat demana fer noves mirades per trobar respostes a molts interrogants que provoquen certes angoixes. Això demana gestionar de forma correcta les emocions i els sentiments des de la raó humana per refer-nos i de forma conjunta avançar. ]]></description>
		
		
		
			</item>
		<item>
		<title>104. Benser per recuperar-nos</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2020/10/104-benser-per-recuperar-nos/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Oct 2020 07:21:45 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://prova.claraesperanza.net/?page_id=2442</guid>

					<description><![CDATA[En aquest monogràfic, conscients de la realitat que encara vivim, hem volgut fer una nova reflexió relacionada amb la temàtica publicada en l’últim RE que proposava Mirar endavant, i aquest tracta sobre el BENSER PER RECUPERAR-NOS. ¿Què pretenem aportar de nou que realment pugui afavorir la persona i ajudi a avançar en aquests moments tan complexos en què tot està afectat? Vivim diferents tipus de crisi: sanitària, laboral, social, econòmica, emocional, espiritual&#8230; D’aquí sorgeix la importància d’aquest benser, perquè la persona pugui estar ben arrelada en el seu propi ésser per poder assumir qualsevol tipus de dificultat i de contrarietat. Aquest benser parteix de la pròpia realitat, amb la corresponent acceptació de qui soc i dels propis límits. Tothom és convidat a benser pel sol fet d’existir sense cap mena de discriminació, ja que no importa qui siguis i d’on vinguis. Aquest és un salt qualitatiu que demana maduresa per acceptar qualsevol persona i mirar-la amb dignitat, perquè l’altre és tan digne d’existir com un mateix. Si partíssim d’aquesta premissa tan bàsica i, alhora, exigent, els resultats serien diferents perquè augmentaria el sentit de la responsabilitat i de la solidaritat. Aquests valors humans són presents en el nostre entorn i sortosament es practiquen, però encara cal potenciar-los molt més perquè siguin efectius a tot arreu sense distinció. Cal veure quina ha de ser la manera apropiada per poder sobreviure a aquesta situació pandèmica que ha afectat tothom de diferent manera. Com ja hem dit en altres ocasions, la fragilitat s’ha fet més present i ha despertat, a la vegada, un neguit i una valentia per poder anar endavant. Tal com dèiem a l’editorial de l’anterior revista RE: «La pandèmia ha sacsejat, directament o indirectament, qualsevol racó del món perquè el coronavirus no entén de fronteres, classes socials, rics, pobres, treballadors, aturats, persones sanes, malaltes, joves, vells&#8230;». Aquesta evidència viscuda per tothom des de diferents nivells ha fet sentir, encara molt més, la vulnerabilitat humana, tan necessària per capbussar-se a fons en les pròpies entranyes i poder refer-nos per anar perfilant i enfortint el benser. Els articulistes tracten aquest tema des de diverses vessants en què des d’una mirada conjunta la seva reflexió pugui beneficiar el nostre fer quotidià. La pro- fessora Anna Forés, experta en la recerca de la resiliència, presenta «algunes de les aportacions més significatives de les accions i recursos que han utilitzat les persones per promoure la resiliència en aquests moments». Aquestes accions queden contemplades en vuit verbs que cal conjugar: transitar, emocionar-se, prioritzar, crear i experimentar, connectar, aturar-se, confiar i teixir comunitat. Aquesta última acció l’hem volgut relacionar amb la il·lustració de la portada i contraportada a càrrec de l’artista Marta Montcada, que ens ha cedit la imatge Moviment en xarxa, i amb el comentari de Josep M. Forcada que a la contraportada expressa: «El desig d’un futur complex en què la solidaritat ha d’aconseguir entrelligar esforços de tota la societat, amb creativitat i compromís personal&#8230; La solidesa dels pilars verticals i transversals simbolitzen una comuna relació que hauria d’existir en la societat perquè no trontolli ni flaquegin les forces&#8230;». Sabem que el desig és tornar al que anomenem «nova normalitat», que mai serà la mateixa que abans perquè els escenaris han canviat. No podem ser ingenus, cal ser intel·ligents perquè tenim la certesa que continuem sent els protagonistes, amb moltes exigències en el guió: ser corresponsables i complidors de les mesures de seguretat. L’expressió més proclamada en l’escenari de la vida és que encara vivim més la incertesa. Aquesta realitat demana, tant de forma personal com comunitària, gestionar i educar la incertesa de manera adequada per recuperar-nos davant de qualsevol situació. ]]></description>
		
		
		
			</item>
		<item>
		<title>103. Mirar endavant</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2020/07/103-mirar-endavant/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 02 Jul 2020 05:14:59 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://prova.claraesperanza.net/?page_id=2415</guid>

					<description><![CDATA[La pandèmia ha sacsejat, directa o indirectament, qualsevol racó del món per­què el coronavirus no entén de fronteres, classes socials, rics, pobres, treballa­dors, aturats, persones sanes, malaltes, joves, vells&#8230; Per tant, aquesta realitat viscuda ha fet sentir la fragilitat humana perquè tots hem estat i som candi­dats a ser contagiats. Coneixem prou bé unes estadístiques amb uns resultats que han alterat la realitat quotidiana. I si, entre aquestes xifres, hi ha un ésser estimat, afecta encara molt més. Avui, cal guarir moltes ferides obertes, trastorns emocionals i psicològics i el sentiment de tristor. Tot això genera un malestar que demana fer un procés per acceptar totes les conseqüències generades pel virus i la prevenció del contagi: el confinament, mantenir les distàncies i assumir una nova manera de viure i conviure sense el contacte directe i, la manca de les abraçades. Davant d’aquesta situació cal trobar com refer-nos, malgrat molts tipus de pors i tanta inseguretat que porta a una inestabilitat. En aquesta realitat viscuda, cal considerar alguns col·lectius que han patit de forma més agreujada. Per exemple, l’exclusió social s’ha fet més visible res­saltant la pobresa i les carències més bàsiques per a la subsistència. S’ha patit l’aïllament de persones afectades pel virus, tant en hospitals com en residèn­cies de gent gran, que no han pogut rebre visites dels familiars pel risc al con­tagi i no s’ha pogut acompanyar en l’etapa final de la vida. Ha mancat aquesta calidesa humana que tant ha deshumanitzat. En les residències, el suport del personal ha estat heroic malgrat la migradesa de recursos sanitaris, i en els hospitals el personal ha mostrat la seva professionalitat i qualitat humana. Ningú ha escatimat cap esforç i això mereix un reconeixement. El cert és que no es pot canviar res del que ha succeït. Per tant, aquest mono­gràfic MIRAR ENDAVANT vol ser propositiu per avançar davant els grans canvis a tots els nivells. Els articulistes reflexionen sobre diferents aspectes, des de la psicologia, sociologia, filosofia, educació, economia, exclusió so­cial&#8230;, però encara queden altres aspectes a tenir en compte, com la política, sanitat, investigació, els mitjans de comunicació, la religió, l’espiritualitat&#8230; Però, sabem que el més sensat i coherent és el propi seny i criteri, i la manera de ser, estar i actuar en el lloc que pertoca. Quantes vegades hem sentit: «res tornarà a ser igual», «ens ha canviat tot», fins i tot les noves maneres de relacionar-nos en format virtual. Ara els escenaris són diferents, amb un virus catalogat com un enemic o com una guerra sen­se armes que demana estar alerta. La Covid-19 ha obligat a fer una aturada forçada i a viure l’experiència d’un confinament: famílies convivint en espais reduïts, infants, nens i adolescents superant nous aprenentatges, i gent gran experimentant la solitud. Aquestes situacions i altres han permès tocar fons! Alguns ho han viscut bé plantejant-se noves preguntes per trobar respostes autèntiques; altres ho han patit amb una crisi que ha generat trastorns d’an­goixa i depressió; altres donant valor a allò essencial i obviant el més superfi­cial&#8230; Aquestes diverses percepcions han fet adonar-se, encara més, tant de la vulnerabilitat com de la capacitat de resistència humana. Sortirem reforçats, malgrat tanta complexitat amb moltes variables perquè el demà sigui millor que l’avui. Durant aquest període s’ha mostrat la solidaritat i l’agraïment, i s’han evi­denciat molts valors que semblaven soterrats. Tot plegat ha fet sentir-nos més humans i més humils. La Covid-19 demana, urgentment, ser corresponsables per assumir noves etapes, ser creatius per realitzar nous replantejaments, can­vis de paradigmes per transformar i fer una nova mirada per re-humanitzar la societat. &#160; &#160;]]></description>
		
		
		
			</item>
		<item>
		<title>102. Com verificar? Notícies, missatges, imatges&#8230;</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2020/04/102-com-verificar-noticies-missatges-imatges/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Fri, 03 Apr 2020 13:29:47 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://prova.claraesperanza.net/?page_id=2389</guid>

					<description><![CDATA[En forma de pregunta presentem un nou monogràfic per tractar el tema de les Fake News i de la Postveritat. La qüestió és Com verificar? Notícies, missatges, imatges&#8230; Tots sabem que verificar significa comprovar. Etimològicament verificació prové del llatí verificare que vol dir «presentar com vertader», per tant és el procés de buscar proves davant d’allò que és fals i mentida. Històricament sempre ha estat present aquest fenomen global de les fake news des de qualsevol mitjà de comunicació, però des que hi ha accés a Internet i a través de les xarxes socials és una realitat més evident. És a dir, són les mentides de tota la vida en un context nou. Els creadors de les notícies falses saben que fàcilment l’usuari fa un click i ja ha picat l’ham. Avui, a través de les xarxes tant es pot ser consumidor com productor de les falses notícies. La funció primordial dels mitjans de comunicació és informar i just les fake news són el contrari, desinformar i manipular de manera intencionada per enganyar, confondre i induir a l’error. Tot això desestabilitza i genera una desconfiança. Produeix desconcert, incertesa, dubte, sospita&#8230; i té repercussions en tots els sentits segons el grau de la falsedat: pot desprestigiar una persona, un col·lectiu, una empresa&#8230; A més, són missatges contradictoris i falsos que acostumen a circular de forma anònima. En aquestes pàgines presentem uns fragments d’una anàlisi de l’estat actual de l’ètica de la informació, que tracta sobre l’ètica de la ignorància, informació incompleta, falsa i falsejada i altres formes d’engany i incompetència, a càrrec del professor Froehlich. També un altre aspecte a considerar són els rumors tan freqüents en els mitjans de comunicació i en la mateixa vida. Sovint es funciona amb especulacions no confirmades que es difonen ràpidament i causen dany. Antigament eren de boca en boca i actualment són virals a través de les xarxes. En el monogràfic es publica un article que porta per títol «Una vacuna contra els rumors». Un dels reptes tecnològics del segle xxi és lluitar contra les fake news per identificar-les, evitar la seva reproducció i desmentir-les. Cal cercar mecanismes per protegir-nos i com a usuaris s’ha de saber entendre i comprendre qualsevol notícia, missatge i imatge. És necessari veure més enllà d’un titular o imatge que capta la nostra atenció. Esbrinar qui és l’autor i contrastar la font. Hem de saber gestionar aquest nou món digital que possibilita comunicar-nos de manera ràpida, però a la vegada és una allau desbordant de dades de tota mena. En aquest context també cal tenir en compte la postveritat que és l’art de mentir. I sorprenentment quan una mentida es repeteix diverses vegades s’acaba convertint en una veritat. Publiquem un article que parla de les postveritats com mentides emocionals produïdes per auto- enganys. Els articulistes donen resposta de com verificar les notícies, els missatges i les imatges. Es fa un crit d’alerta per ser ciutadans ben formats i informats, per no caure en el cercle de falsedats.]]></description>
		
		
		
			</item>
		<item>
		<title>101. Una mirada humana al Planeta</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2020/01/101-una-mirada-humana-al-planeta/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 13 Jan 2020 11:26:41 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://prova.claraesperanza.net/?page_id=2363</guid>

					<description><![CDATA[L’educació mediambiental té una arrel molt clara: el respecte a la persona.Respectar la persona, la pròpia i la dels altres, vetllar per la seva salut i pel seu benestar, en el més ampli sentit de la paraula, porta inevitablement a tenir cura de la seva gran casa, que és el planeta, i que és, a la vegada, la casa de tots. Tenir cura dels boscos, la terra, els rius, els mars, l’aire que respirem, així també com dels animals i les plantes, no només és una manera de cuidar i mantenir el planeta, és sobretot un deure ètic i un requisit exigible a qualsevol persona. Els humans habitem el planeta, no en som posseïdors, no en podem disposar de forma arbitrària ni irresponsable. L’hem rebut de les generacions anteriors i l’hem de preservar per a les futures. Vetllar pel planeta és un deure de justícia envers la natura que ens acull i ens possibilita la vida, tal com expressem en el monogràfic sobre Una mirada humana al Planeta. Els experts en temes mediambientals estudien les causes i els remeis dels mals que afecten el nostre planeta: el canvi climàtic amb totes les seves conseqüències prou conegudes com són l’augment de les temperatures, el desgel del pols, la contaminació de l’aire&#8230; Prèviament a tot això, abans d’aplicar les mesures que ens proposin els entesos en la matèria hi ha un remei a l’abast de tots: l’educació cívica. Un gest tan senzill com és anar a la muntanya, a la platja i no deixar-hi la llauna de beguda, o el paper d’alumini de l’entrepà, o la bossa de plàstic, és tan fàcil com beneficiós per salvaguardar la salut i la bellesa de la natura. No malgastar aigua, no llençar aliments, fer un ús assenyat de la calefacció i l’aire condicionat&#8230; són accions senzilles i molt eficaces. Només cal ser-ne conscients. Ja queden enrere els temps quan crèiem que el planeta era el gran abocador que assumiria totes les deixalles de la indústria humana sense ressentir-se’n. Ara sabem que és viu, i com a tal n’hem de tenir cura. Hi ha la necessitat d’una legislació i posar-se d’acord per acometre grans canvis en l’ús del carbó, dels hidrocarborants, vetllar perquè les grans fonts contaminants, s’aturin i s’extingeixin, tenir cura de la capa d’ozó&#8230; Per a això i altres inconvenients cal la implicació de les nacions. Farà trenta anys, el novembre de 1990, l’Àmbit d’Investigació i Difusió Marial Corral, conscient de la preocupació pel medi ambient, va organitzar unes Jornades Interdisciplinàries amb el títol L’esclat de l’ecologia, on diferents experts en la qüestió van tractar diversos aspectes. Ressaltem dues de les conclusions finals: 1) «La problemàtica ecològica posa en qüestió alguns dogmes fonamentals de la ideologia de la modernitat, com ara la creença en el progrés il·limitat i la confiança absoluta en l’omnipotència de la raó humana» i 2) «La preservació del medi ambient és, primer de tot, una qüestió ètica. El pitjor enemic de la societat és, sovint, l’home mateix. Cal assumir unes noves pautes de comportament que menin cap a un nou estil de vida.» Els humans som un fruit de la creació, de la natura i habitem una casa que hem heretat. Cal conservar-la, embellir-la i deixar-la apunt pels qui vindran. Educació en un sentit global, respecte i més seny, són els primers passos per cuidar, guarir i conservar la Terra. ]]></description>
		
		
		
			</item>
		<item>
		<title>100. 25 anys de la revista RE</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2019/10/100-25-anys-de-la-revista-re/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 09 Oct 2019 11:37:41 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://prova.claraesperanza.net/?page_id=2355</guid>

					<description><![CDATA[Per a aquest exemplar número 100, hem volgut oferir una presentació diferent a fí que, en fer una mirada a les revistes publicades durant vint-i-cinc anys, es percebi la varietat de temàtiques tractades de passat, present i futur, on sempre el protagonista ha estat i és la persona. Hem fet una selecció d’entrevistes, que hem considerat interessants i profundes i que contextualitzades en el seu moment tenien sentit, però segueixen sent igual de significatives perquè tant les preguntes com les respostes conviden a la reflexió. Això permet fer una nova mirada des d’una actitud serena per re-pensar el més valuós de l’existència i ser conscients dels límits humans per acceptar-los. Tot això des d’una actitud humil per descobrir la realitat concreta de l’ésser humà. La revista RE en català, de pensament i opinió, es va editar per primera vegada a finals de l’any 1994. Ha estat una publicació trimestral, que ha tractat cent temàtiques diferents, desenvolupades de forma interdisciplinària des del realisme existencial. El consell assessor i l’equip sempre hem volgut oferir uns continguts sòlids per aportar un sentit de la pròpia realitat tant per a la persona com per a la societat. A partir d’aquest número 100, el gener del 2020, només oferirem la revista en format digital, que fins ara ja es podia adquirir l’exemplar a través de la pàgina web www.iquiosc.cat de l’APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català). Els subscriptors i lectors de la revista RE, rebreu una carta informativa explicant les novetats i canvis per poder accedir al nou format. En aquest darrer editorial publicat en format paper volem agrair a totes les persones que han fet possible la publicació de la revista RE al llarg d’aquests vint-i-cinc anys: articulistes, anunciants, correctors, subscriptors, lectors&#8230; Desitgem que seguireu col·laborant en aquesta nova etapa que s’inicia, per la qual comptem amb els col·laboradors habituals i altres que s’hi incorporaran. En l’acte de la Nit de Revistes i la Premsa en Català organitzat l’APPEC, el 27 de juny, vam rebre el reconeixement pels vint-i-cinc anys de la publicació de la revista RE, per la professionalitat i constància a tractar temes que ajuden a la reflexió humana. (A la portada publiquem el guardó.)]]></description>
		
		
		
			</item>
		<item>
		<title>99. Ser creatius per avançar</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2019/07/99-ser-creatius-per-avancar/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àmbit Maria Corral]]></dc:creator>
		<pubDate>Fri, 05 Jul 2019 09:09:02 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://prova.claraesperanza.net/?page_id=2328</guid>

					<description><![CDATA[Ser creatius per avançar és la proposta del monogràfic que convida a ser cons- cients del significat d’aquesta paraula o concepte que tant anomenem: la creativitat, però amb l’afegit d’una acció molt concreta: per avançar. Això demana una actitud seriosa i responsable perquè sabem que la creativitat podem desenvolupar-la totes les persones i l’objectiu prioritari és avançar, créixer i madurar. L’etimologia de la paraula prové de «crear» a partir del no-res. Per tant, partim d’un inici que possibilita crear quelcom nou de diverses maneres. A vegades, hem considerat que ser creatiu és només per a uns quants que han desenvolupat una part més artística, però tota persona és creativa i pot exercir-la en la realitat quoti- diana perquè d’alguna manera tots disposem de les nostres capacitats formades pel propi coneixement, les habilitats, les motivacions i l’entusiasme. Avui més que mai que vivim en una societat accelerada on predomina la immedia- tesa i tot sembla més efímer, on la incertesa i la inseguretat són constantment presents, cal reaccionar i proposar nous reptes que contribueixin a la millora. Sovint els canvis fan por, però el cert és que no ens podem quedar immòbils. Cal ser capa- ços d’arriscar-nos per buscar noves vies, solucions o alternatives. A més, cal projectar la creativitat en plural perquè amb la suma dels diferents tipus de creacions podríem estalviar-nos esforços i intentar projectar cap a una creativitat més col·lectiva per aprofitar el potencial de cadascú que pugui beneficiar el nostre entorn. Aquesta creativitat que podem anomenar col·laborativa i compartida dema- na noves actituds com respectar la llibertat, ser responsable i confiar en els altres. Tractar sobre la creativitat no és nou ni és únicament ser innovador, però sovint cal fer una aturada per pensar-hi i reflexionar sobre el significat profund d’aquesta capacitat que tots podem desenvolupar. En diferents publicacions de la revista RE l’hem aprofundit. En l’editorial del número 38 (abril del 2004) ja parlàvem d’una mirada ètica per fer un correcte ús de la creativitat, ja que en principi tots sabem crear: «Ser creatiu hauria de ser una actitud entusiasta davant la vida, una intuïció i adonar-se de les necessitats de l’altre, d’avui i del futur. Un procés creatiu ha de pre- veure que el que es pugui fer avui no tingui repercussions destructores i que no vagi en contra de la natura, la ciència o el bé. La creativitat suposa l’esforç de viure amb una dimensió d’obertura dinàmica i progressiva davant les incerteses i no tenir por.» En l’editorial del número 78 (abril del 2014) sobre Reinventar-se dèiem: «Els canvis demanen estar atents i disposats a modificar actituds per replantejar-nos noves formes que comportin millores. No ens podem pas estancar ni empetitir davant les dificultats. Per això les qualitats que reinventar requereix són la confiança, el coratge, l’emprenedoria, la motivació&#8230; Actituds que faciliten la comunicació entre els grups per avançar.» I en el número 84 (octubre del 2015) sobre Intel·ligència creativa escrivíem: «La creativitat ha de ser humil, oberta, fidel, ha de respectar l’altre, els principis d’una empresa, d’un projecte&#8230; i sentir-se’n partícip. També la fidelitat fa sentir-se arrelat a uns criteris i principis que reforcen els propis passos per avançar.» Rellegir aquests paràgrafs fa adonar-nos de la vital i significativa importància de ser creatius per avançar, cadascú al seu ritme des d’una mirada atenta i solidària.]]></description>
		
		
		
			</item>
	</channel>
</rss>
