<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Arxius de Articles - Àmbit d&#039;Investigació i Difusió Maria Corral</title>
	<atom:link href="https://ambitmariacorral.org/tag/articles-re/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://ambitmariacorral.org/tag/articles-re/</link>
	<description>Una entitat privada, sense ànim de lucre, atents al context actual i als mitjans de comunicació des d’una perspectiva interdisciplinària</description>
	<lastBuildDate>Wed, 01 Apr 2026 14:17:37 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=6.9.4</generator>

<image>
	<url>https://ambitmariacorral.org/wp-content/uploads/2018/02/cropped-logo_512-32x32.png</url>
	<title>Arxius de Articles - Àmbit d&#039;Investigació i Difusió Maria Corral</title>
	<link>https://ambitmariacorral.org/tag/articles-re/</link>
	<width>32</width>
	<height>32</height>
</image> 
	<item>
		<title>Fonaments de la corresponsabilitat</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2026/04/fonaments-de-la-corresponsabilitat/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2026/04/fonaments-de-la-corresponsabilitat/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Leticia Soberón Mainero]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 01 Apr 2026 06:05:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<category><![CDATA[Articles]]></category>
		<category><![CDATA[corresponsabilitat]]></category>
		<category><![CDATA[Equitat]]></category>
		<category><![CDATA[Leticia Soberón]]></category>
		<category><![CDATA[solidaritat]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=731519</guid>

					<description><![CDATA[En temps convulsos com els actuals, és més que oportú plantejar-se la necessitat de corresponsabilitzar-nos en el terreny social per mantenir la pau i una convivència justa.]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2026/04/fonaments-de-la-corresponsabilitat/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Et reconec</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2026/01/et-reconec/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2026/01/et-reconec/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Anna-Bel Carbonell]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 07 Jan 2026 06:10:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<category><![CDATA[Articles]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=731009</guid>

					<description><![CDATA[El concepte d’equitat, manté una estreta relació amb el concepte d’igualtat, i fruit d’això en molts casos ]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2026/01/et-reconec/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Esperança humana</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2025/10/esperanca-humana/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2025/10/esperanca-humana/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Josep Lluís Socías Bruguera]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 01 Oct 2025 08:32:04 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<category><![CDATA[Articles]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=730608</guid>

					<description><![CDATA[Cada ésser viu, en iniciar la seva existència, neix com a 'programat' per créixer en el gènere de vida que li correspon]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2025/10/esperanca-humana/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Acompanyar per créixer</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2025/07/acompanyar-per-creixer/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2025/07/acompanyar-per-creixer/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Josep Alegre]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 01 Jul 2025 06:02:36 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<category><![CDATA[Articles]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=729011</guid>

					<description><![CDATA[La por és una emoció bàsica i necessària per a la nostra evolució humana. Compleix una funció protectora, des de la primera infància i ens acompanya al llarg de la vida. Ens ajuda a identificar perills i a desenvolupar estratègies per adaptar-nos a cada nova situació... ]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2025/07/acompanyar-per-creixer/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Vincles</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2025/04/vincles/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2025/04/vincles/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Elisabet Juanola Soria]]></dc:creator>
		<pubDate>Wed, 02 Apr 2025 03:02:05 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<category><![CDATA[Articles]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=727862</guid>

					<description><![CDATA[Elisabet Juanola SoriaPeriodista Dir que la vida és orgànica, és gairebé una redundància, però de vegades és necessari reconsiderar allò que pot semblar obvi per descobrir i entendre el que tenim davant els nassos. Orgànic o sistèmic és un ecosistema, o sigui, un bosc, però també una comunitat de veïns, fins i tot, el cotxe, que ja sabem que si li falla una peça, comença a destartalar-se. La pandèmia del Covid, ara fa cinc anys, va mostrar-nos de manera dramàtica la sistematicitat de l’espècie humana, però aquesta relació dependent, podria funcionar per contagiar esperança, alegria, benestar&#8230;? Per què no? Diuen que per resoldre problemes és més eficaç tenir bons amics, que tenir diners. I efectivament, els amics són un suport insubstituïble sempre, amb o sense problemes. És molt recomanable tenir-los i cuidar-los, però com es fa?, hi ha una recepta? Doncs possiblement començar per un mateix. És a dir, ser un bon amic, aprendre i desenvolupar les característiques que practiquen les persones que fan vincles sans, no tòxics. De vegades mesurem l’amistat en volum i cap enfora, és a dir: quants amics tinc, en lloc de mesurar-la en qualitat i cap endins: com puc ser millor amic o amiga? Ens ajuden a trobar el sentit de la vida, ens fan vibrar, tenir coratge, ànim i esperança. «DE VEGADES MESUREM L’AMISTAT EN VOLUM I CAP ENFORA, ÉS A DIR: QUANTS AMICS TINC, EN LLOC DE MESURAR-LA EN QUALITAT I CAP ENDINS» Ressalto algunes pistes extretes de les deu condicions de l’amistat escrites pel doctor Alfred Rubio que poden inspirar a generar vincles sans: Sens dubte, les bones relacions poden contagiar-se i aconseguir que els sistemes en què estem siguin gratificants i nutritius. elisabetjuanola@gmail.com]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2025/04/vincles/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Tenim set</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2025/01/tenim-set/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2025/01/tenim-set/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Elisabet Juanola Soria]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 02 Jan 2025 11:37:42 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<category><![CDATA[Articles]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=727278</guid>

					<description><![CDATA[El psiquiatra Viktor Frankl, mestre de la logoteràpia, al llibre L’home en busca de sentit...]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2025/01/tenim-set/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Ai quin riure!!!</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2024/10/ai-quin-riure/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2024/10/ai-quin-riure/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Àngels Geis Balagué]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 01 Oct 2024 07:10:44 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<category><![CDATA[Articles]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=726518</guid>

					<description><![CDATA[El Xavi té dos anys, en arribar a casa pregunta què hi haurà per sopar, el pare diu que verdura i peix. El Xavi diu que ell no vol peix perquè no li agrada i el pare li respon: no pateixis, tu menjaràs lluç. Fi del problema i tots contents...]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2024/10/ai-quin-riure/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Un grapat d’ulleres per veure el món</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2024/07/un-grapat-dulleres-per-veure-el-mon/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2024/07/un-grapat-dulleres-per-veure-el-mon/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Anna-Bel Carbonell]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 01 Jul 2024 06:10:14 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<category><![CDATA[Articles]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=726190</guid>

					<description><![CDATA[Al llarg de la meva etapa com educadora, als alumnes i companys de feina, els proposava diferents activitats perquè s’obrissin al món i ampliessin la seva mirada. El plantejament de l’exercici partia d’analitzar]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2024/07/un-grapat-dulleres-per-veure-el-mon/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Humanisme humil</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2024/04/humanisme-humil/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2024/04/humanisme-humil/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Javier Bustamante Enríquez]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 04 Apr 2024 07:20:10 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<category><![CDATA[Articles]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=725519</guid>

					<description><![CDATA[Javier Bustamante EnríquezPoeta mexicà L’Humanisme com a concepte i moviment cultural va néixer a l’Itàlia del segle XIV i es va expandir per Europa durant els segles XV i XVI. A la nostra península es va viure amb molta intensitat. Va estar a la base de les grans transformacions de la modernitat. Com tots els ismes, fa referència a un sistema de pensament, que en aquest cas, posa al centre l’ésser humà. Aquest Humanisme històric consistia en re-visitar els clàssics greco-llatins. Potser responia a una necessitat filosòfica de replantejar-se la vida, l’organització social, la política, l’ètica… cercant respostes en els pensadors del passat. El Renaixement és la seva aportació cultural. A Catalunya, segles després, es va viure la Renaixença com una valoració de les característiques nacionals, els trets antropològics que donaven coherència com a realitat cultural. Els éssers humans, al llarg de la Història, amb majúscula, però també al llarg de les nostres històries singulars, hem passat per períodes on ens hem deshumanitzat, per dir-ho d’alguna manera. Hem deixat d’escoltar-nos com a persones, com a comunitats i com a espècie que cohabita amb d’altres éssers vius. Hem deixat de mirar d’on venim, aquest humus que ens fa humans, humils. Cercar l’humanisme implica aturar-nos i contemplar en primera persona del singular i també del plural per veure qui soc, qui som, què volem i com ho volem. No des d’un egoisme, sinó des d’una consciènciaoberta que és capaç de sentir, pensar i actuar amb llibertat. I amb caritat, és a dir, amb una intel·ligència cordial, tal com l’entenia Jesús de Natzaret. En ple segle XXI estem en un procés on la tecnocràcia i el poder que la impulsa fa d’allò humà objecte de consum. Tot és consumible i, dins d’aquesta lògica, desechable. De fet, la nostra identitat dins del mon digital esdevé un producte. En anar navegant per internet, anem deixant cookies, rastres que fan de nosaltres com trofeus comercials. Aquesta cosificació de la persona la deshumanitza i tots els usuaris de tecnologies digitals, d’alguna manera, seguim aquest joc. Però és important no caure en fatalismes. Important, molt important, és cada dia despenjar-nos durant bona part de la jornada de les xarxes digitals i posar els peus en la terra: palpar l’humus. Aquest posar els peus a la terra, que pot ser literal, descalçar-nos, ens recorda la nostra fragilitat, l’atenció de per on caminem per no fer-nos mal i no fer mal a ningú, prendre la temperatura de l’ambient, notar els canvis de terreny&#8230; Però també el descalçar-nos pot ser simbòlic: treure’ns allò que ens separa de les altres persones, dels seus processos vitals, escoltar el que ens demana la nostra pròpia natura i el nostre cor. Aquesta eina, el descalçar-nos, ens humanitza. Ens fa adonar-nos de la nostra unicitat i els nostres límits. Ambdues coses són font de llibertat. Saber-me únic em fa responsable de mi mateix, soc jo qui porta la meva vida. I comprendre els límits que tinc em fa interdependent dels altres éssers que conviuen amb mi. De fet, la llibertat és un estat de co-existència, no una parcel·la d’individualitat. Jordi Pigem, en el seu llibre Tècnica i totalitarisme acaba amb un fragment de la novel·la de Tolkien, El senyor dels anells, que diu: &#8211; Querría que esto no hubiese tenido que ocurrir en mi tiempo –dijo Frodo. &#8211; Yo también –dijo Gandalf–, y lo querrían todos todos aquellos que llegan a ver tiempos como estos. Pero decidirlo no está en sus manos. Todo lo que nos toca decidir es qué hacemos con el tiempo que nos es dado. Sens dubte, una qüestió molt realista: què podem fer amb allò que sí que està a les nostres mans? El moment històric de la humanitat que ens ha tocat viure és aquest, com podem viure’l de manera humilment humana? Sovint ens sentim objecte de consum de nosaltres mateixos i fem de les altres persones i éssers també objectes de consum. Utilitzem per satisfer les nostres necessitats reals i fictícies. Cal contemplar i escoltar les conseqüències d’aquest tipus de relació que cosifica, per poder prendre la decisió de cercar noves maneres de ser humanes i humans arrelats en aquest moment històric que ens ha tocat viure. «Descalçar-nos, ens re corda la nostra fragilitat, l’atenció de per on caminemper no fer -nos mal i no fer mal a ningú… el descalçar-nos, ens humanitza. Ens fa adonar-nos de la nostra unicitat i els nostre s límits» franciscojbustamante@hotmail.com]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2024/04/humanisme-humil/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Confiança bàsica: un regal de llarga durada</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/2024/01/confianca-basica-un-regal-de-llarga-durada/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/2024/01/confianca-basica-un-regal-de-llarga-durada/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Leticia Soberón Mainero]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 02 Jan 2024 08:10:04 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<category><![CDATA[Articles]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=724538</guid>

					<description><![CDATA[Leticia Soberón MaineroPsicòloga Tots coneixem persones amb seguretat en si mateixes, que confien en les pròpies capacitats, s&#8217;arrisquen a explorar experiències i iniciatives noves; se senten confortables en l&#8217;entorn social, estableixen vincles amb els qui els envolten i estan convençudes que superaran les adversitats. A l&#8217;altre extrem estarien aquelles que viuen la seva vida en un to d&#8217;inseguretat i desconfiança general, temen ser enganyades, generen tendència a l&#8217;aïllament i de vegades dificultat per emprendre canvis i superar obstacles. Entre aquests dos extrems ens podem situar la majoria de les persones. Aquestes actituds de confiança/desconfiança es desenvolupen en base de les experiències prèvies, que condicionen la manera com despleguem la nostra vida. I les experiències més originàries se situen a la primeríssima infància. En l&#8217;argot psicològic –seguint l&#8217;escola d&#8217;Erik Erikson– es parla de la &#8216;confiança bàsica&#8217; com a origen d&#8217;aquestes actituds. Aquesta confiança o seguretat bàsica es genera entre els 0 i els 3 anys; es comença a desenvolupar des del moment mateix del naixement en què la supervivència del nadó depèn completament de les cures que rebi dels qui l&#8217;envolten. Del part en endavant, les relacions del nounat amb el seu entorn deixen de ser només biològiques (com succeïa al ventre matern), i comencen a ser, a més, simbòliques (gestos, to de veu, llenguatge). El nounat es troba en situacions que poden anar des de l&#8217;acceptació i l&#8217;acolliment, o la relativa indiferència, fins al rebuig, amb tots els matisos intermedis. Aquesta acollida o el rebuig dels adults cap al nen es manifesta en la qualitat de la relació que hi estableix, i en les cures que li atorguen. Aquestes poden ser satisfactòries (neteja, alimentació, cures, estímuls, afecte) i ofertes de manera rítmica i sostinguda, o insatisfactòries en el sentit de escasses, arrítmiques o aleatòries, imprevisibles i fins i tot hostils. L&#8217;acollida del nadó genera un vincle fort amb qui en té cura. L&#8217;acceptació incondicional d&#8217;aquesta nova persona fonamenta l&#8217;experiència –per descomptat prèvia al pensament i la paraula– de seguretat i de confiança. El nadó percep l&#8217;entorn com un lloc amable on es pot viure, i ell o ella com algú digne de ser estimat. Per contra, el rebuig genera l&#8217;aparició de vivències de precarietat i inseguretat. L&#8217;entorn es viu com a hostil i perillós, i ell o ella com a indigne de rebre amor. Al llarg dels primers tres anys, aquestes experiències es van consolidant, des de les maneres més elementals a unes de més elaborades, configurant l&#8217;experiència individual de seguretat davant del món i confiança davant la vida. Per descomptat que aquest procés està modulat, a més, pel temperament innat del nen: actiu/passiu, explorador/desinteressat, alegre/malenconiós. I en les progressives interaccions amb l&#8217;ambient, des del seu propi estil anirà construint la seva personalitat. Per gestionar aquestes vivències, el petit desenvolupa mecanismes de defensa i integració cada cop més conscients, i es van associant progressivament algunes paraules que descriuen allò que sent.1 A aquest procés fonamental segueixen altres desafiaments (autonomia vs. vergonya i dubte, laboriositat vs. passivitat…) que aniran configurant la persona com algú més o menys capaç de gestionar la vida, crear vincles amb els qui l&#8217;envolten i assolir uns objectius. Totes aquestes consideracions fan veure el que és vital –i en certa manera, no tan difícil– que és fer-li als nadons aquest regal de llarg abast: les condicions d&#8217;atenció, de cures i d&#8217;acollida perquè creixin amb una vivència de confiança bàsica. Aquestes condicions no impliquen que l&#8217;adult que té cura del petit hagi d&#8217;estar lligat a ell, ni que satisfaci instantàniament totes les necessitats; l&#8217;acolliment sincer i l&#8217;acceptació incondicional poden conviure amb moments d&#8217;absència o postergació de l&#8217;atenció, i també progressivament amb l&#8217;establiment de límits. Quan el nen comença a moure&#8217;s i deambular, haurà de saber fins on i en quines condicions fer-ho, on són els límits que li aporten seguretat i una vivència d&#8217;estar protegit. Els límits s&#8217;han de posar sense ira i sense complexos de culpa, ja que sempre hi trobaran resistència. Però està vist que els petits que han viscut sense haver estat confrontats amb límits desenvolupen actituds tiràniques i incapacitat per posposar la satisfacció dels seus desitjos. El que és important és que la tònica general sigui de regularitat i estabilitat en els ritmes d&#8217;alimentació, neteja, joc, somni. I els missatges verbals, el to de veu, les interaccions entre els adults al voltant del nen, com més serenitat i harmonia transmetin, millor. El món ideal no existeix, i sempre hi haurà frecs, diferències, situacions incòmodes que el nadó d&#8217;alguna manera percebrà. Però com dic, si la tònica general és d&#8217;acollida i de serenitat, estarem donant a aquesta nova persona el regal més important i fonamental: les condicions perquè visqui amb seguretat i confiança bàsica. Aquesta és la primera pedra d’una vida viscuda amb experiència de plenitud. letisober@gmail.com 1 Cfr. E. Baca: Breviario del animal humano. Triacastela, 2019. ISBN 978-84-17252-08-3]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/2024/01/confianca-basica-un-regal-de-llarga-durada/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
	</channel>
</rss>
