La Salut és el títol del monogràfic. Un títol breu, però tractat en un sentit ampli i global, ja que la salut és considerada un bé preuat.
Sabem que reflexionar, parlar, escriure… sobre la salut és tractar sobre l’ésser humà i també sobre la vida i la mort. La bona o mala salut ens acompanya al llarg de la nostra trajectòria vital. Hi ha molts tipus de salut: física, emocional, mental, econòmica, alimentària, familiar, laboral, social… Constatem que sobre aquest tema els articulistes han escrit extensament perquè la salut permet anar al fons de la persona. Cada article tractat des de la pròpia disciplina o experiència possibilita pensar-hi.
Ens adonem de la salut quan aquesta manca. L’article de l’educadora Anna-Bel Carbonell fa adonar-nos d’aquesta realitat: «Veure en una persona malalta sols el dany orgànic i oblidar-se de la seva trontollant i imprevisible reacció emocional seria una gran errada. Cada persona és un món, i també cada cos i la manera com aquest rebrà la malaltia. Vet aquí, doncs, que la medicina no pot ignorar la capacitat de tota persona de posar en funcionament recursos sanadors des d’una visió integrativa, donat que cada ésser humà s’ha de contemplar des de múltiples dimensions: biològica, psicològica, espiritual, emocional i social, que tot i que no es poden separar, si que es poden distingir i enfortir, i ajudaran el malalt a enfrontar-se d’una manera o una altra a aquella nova i desconeguda realitat.»
Cada persona és un món i tothom reacciona de diferent manera davant d’una mateixa malaltia, ja que hi ha molts factors que influeixen en la resposta personal d’un diagnòstic. També és significatiu en aquesta situació la figura del professional, és a dir, del metge quan comunica qualsevol malaltia al pacient. L’article del doctor Jordi Craven descriu com el metge ha d’acompanyar el malalt: «El metge posa el seu coneixement i habilitats al servei del pacient, apropant-s’hi, escoltant les seves preguntes, avaluant el que comprèn bé o malament de les seves respostes, indaga sobre els seus valors i els del seu entorn i li fa consideracions avaluant pros i contres de cada opció. Dona temps, confiança, empatia positiva. Comparteix un camí amb el pacient! D’això també se’n diu humanitzar la medicina i els hospitals, en el sentit de donar una atenció que estigui al nivell de la immensa dignitat de la persona humana.»
Som conscients que la pandèmia ens ha deixat seqüeles de molts tipus i que, en concret, ha afectat la salut emocional i mental. Per tant, d’alguna manera busquem remeis per guarir la salut i per gaudir-ne. La Contra de La Vanguardia del 28 de març d’enguany en l’entrevista al biòleg naturalista Daniel Lumera diu que la millor inversió que podem fer per la salut és «quatre actes d’amabilitat al dia: cap a un mateix, cap a un altre ésser humà, cap a un animal i cap a la natura». A més, diu que «està demostrat que les persones amables viuen més i emmalalteixen menys».
L’Agenda 2030 que presenta els Objectius de Desenvolupament Sostenible, l’objectiu 3 es refereix «garantir una vida sana i promoure el benestar per a totes les persones a totes les edats». Aquest és un bon repte que demana responsabilitat per part de tots: tant el govern com els ciutadans perquè sabem que la salut és un dret reconegut com a prioritari a la societat. Que aquestes pàgines possibilitin als nostres lectors valorar la salut de forma integral!