Estrenem l’any amb un nou monogràfic la temàtica del qual afecta tothom, ja que no podem quedar-nos indiferents davant la realitat de les DESIGUALTATS, bàsicament a causa de la inestabilitat econòmica, que el grau de pobresa i la xifra d’exclosos que augmenten per diferents motius: no disposar d’habitatge, addicció a la droga, a l’alcohol, o al joc, la manca de treball, malalties greus, la decrepitud, depressions, solitud amargada… Aquestes situacions són una constatació real de desnivells que lluiten per una igualtat en dignitat. Preocupa d’una manera greu l’increment de la indigència de tantes persones que no poden subsistir perquè no disposen dels mínims necessaris. Sovint quan es parla de les necessitats humanes, s’expressa amb la paraula ‘pobresa’ perquè en el fons qualsevol ésser humà és ‘pobre’ perquè està necessitat d’alguna cosa, té alguna mancança… Gairebé tothom, en algun moment, hem fet, fem o podem fer el gest de ‘pidolar’ perquè es demana el que sigui, que probablement no és diners, és simplement un petit gest de reconeixement, des d’una mirada, un somriure o una paraula. També, la manera com es tracta l’altre és una mostra d’igualtat o desigualtat perquè sempre hi ha preferències i favoritismes. Això fa pensar en la frase anomenada ‘regla d’or’: «Fes als altres allò que vols que et facin a tu»; portar-ho a terme té grans avantatges que faciliten la convivència humana. Un document d’Oxfam Intermón diu que: «L’1% més ric del planeta posseeix tanta riquesa com el 99% restant. La desigualtat entre els més rics i els més pobres segueix en augment, i és ja un dels principals desafiaments del nostre temps. Els nivells de desigualtat existents soscaven els nostres esforços per erradicar la pobresa, erosionen la cohesió social i suposen una amenaça per a la salut de les democràcies. Però la creixent desigualtat en termes de riquesa és només la punta de l’iceberg. Per sota s’amaga una complexa relació de desigualtats múltiples en termes de renda, d’accés a serveis socials bàsics, o a recursos productius; desigualtats entre grups ètnics, entre homes i dones, o entre zones geogràfiques. Aquestes desigualtats no són inevitables; poden reduir-se si s’apliquen les polítiques públiques adequades i, especialment, si corregim els desequilibris actuals en les relacions de poder i modifiquem les idees i creences injustes que la sustenten». Es constata que la desigualtat principal és l’econòmica, però n’hi ha d’altres tipus: social, jurídica, informativa, educativa, sexual, cultural, política, ètnica, religiosa, de gènere, de salut, per l’edat… i la desigualtat d’oportunitats. Els articles descriuen diferents realitats provocades per la desigualtat i que cal treballar des de valors com la justícia, l’equitat, la llibertat, la fraternitat, la pau, l’esperança… com actituds bàsiques per humanitzar les nostres relacions i integrar qualsevol ciutadà sigui qui sigui i vingui d’on vingui. La majoria desitgem un món més just i sabem que la reducció de les desigualtats demana un canvi transformador que exigeix grans esforços. Sortosament hi ha moltes entitats implicades en el treball solidari per contribuir al bé personal i social de les persones i dels col·lectius vulnerables. En aquestes pàgines podrem conèixer la tasca de la Fundació ajudantajudar, de Càritas, de Mansol Projectes, El Lloc de la Dona i de la Fundació Roure, que treballen per afavorir la igualtat.

Anna-Bel Carbonell Rios Educadora El sentit i la utilització de les paraules, molts cops, ens porta a mantenir ocult, o amagat al nostre pensament, alguna de les diverses accepcions o significat dels mots, dotant-los d’una negativitat intrínseca que la major part de les vegades resulta falsa. Un exemple n’és la utilització i significació en determinats espais o sectors de la paraula que titula aquest article. Tots n’hem sentit a parlar, i apareix sovint als diaris i als noticiaris i, la majoria de vegades, en un sentit potencialment negatiu certament. Per poder existir la desigualtat com a concepte, requereix de la comparació, i aquesta alhora necessita dos o més paràmetres per poder dur-se a terme. I en funció d’aquests podem arribar a reconèixer dues possibilitats oposades, la igualtat o la desigualtat. Vist d’aquesta forma ens pot semblar que determinar la desigualtat és molt senzill, i en molts casos ho és tant com quan comparem una pera i una poma, o un cotxe i un vaixell. Aquests objectes no són iguals, i no té massa importància la seva classificació ja que tothom ho sap, i no cal entrar en una comparació sense més sentit que el d’elaborar un llistat de diferències sense més ressò. Però què succeeix quan el que volem comparar no és exactament un objecte material? Quina serà la conseqüència o efecte de la comparació? Aquesta comparació no es veurà afectada per elements externs al que estem comparant? I si ho és, en quant i en com? La desigualtat de la que tracta aquest escrit és la que es genera entre els éssers humans, entre d’altres es refereix a la diferència de riquesa entre les persones, i aquesta riquesa sota quins criteris es mesura? Mesurem coses tangibles com les propietats, els diners…? O intangibles com la bellesa, la felicitat, la dignitat, els drets, la justícia…? I com agrupem les persones per valorar-les… per països, per edats, per sexe, per religió…? Al final les mesures generals permeten determinar i emmarcar classificacions i estadístiques que ens han d’ajudar a detectar problemes i conseqüentment treballar a la recerca de solucions a les situacions de desigualtat detectades. No es tracta de menysprear la desigualtat existent, i entenc que hem de tendir a resoldre-la en determinades circumstàncies, especialment, quan afecta la vida de les persones, però reconeguem que en altres aspectes la seva existència es necessària, i sinó pensem què passaria si tots el fruits de la natura fossin iguals, o totes les coses materials ho fossin; el món seria d’una monotonia avorridíssima. I, ara, fem la translació i valorem les desigualtats humanes, reconeixent les diferències que ens enriqueixen i ens fan sumar perquè ens porten descobrir que tots som diferents, que l’essència de l’ésser humà és el seu ser únic i irrepetible, la seva consciència, la seva capacitat d’estimar i que ens hauria de convertir en humanament iguals. Dit això adonem-nos que un fet que ens iguala i desiguala alhora és la nostra fragilitat en totes les seves versions, la nostra vulnerabilitat en qualsevol dels seus paràmetres. En teoria som iguals en dignitat, però a la pràctica tots sabem i constatem tristament que no és així i ens dediquem a menystenir-nos i a humiliar-nos, per no voler reconèixer l’altre com a igual, per obtenir poder, per por a l’altre i la seva suposada ‘superioritat’, per… La desigualtat humana apareix quan oblidem que la dignitat i els drets de les persones no poden ser un ens que un cop elaborat i aprovat quedi en paper mullat; sinó que ha de ser una prioritat clara que ens porti a detectar on sorgeixen les veritables desigualtats i a fer-hi front sense generar-ne més. annabelcarbonell@gmail.com

Llum Delàs Ugarte És llicenciada en Psicologia i en Teologia. Màster en Psicogeriatria. És religiosa del Sagrat Cor de Jesús. Està vinculada a diferents entitats socials i és presidenta de la Fundació Roure. Assessora sobre temes socials de l’Obra Social de La Caixa i forma part del patronat de la Fundació de l’Esperança.   La gravetat de les desigualtats   “Des de la Fundació Roure fem una acció social de proximitat. Som una entitat arrelada a Ciutat Vella, des d’on atenem les necessitats bàsiques de la gent gran i famílies.”   Al llarg de la seva vida ha rebut una extensa formació, que segons vostè ha anat realitzant segons les necessitats del moment per fer dignament la seva feina. Sí durant el meu recorregut de formació i professional he anat aprenent molt i en temps complicats. Vaig viure el Maig del 68 a la Universitat i llegíem el pas d’una societat sacralitzada i monolítica a una altra de rebel i arriscada que tenia com a referents altres països i continents. Just en aquell moment es creava la llicenciatura en Psicologia que vaig estudiar amb un component d’altres disciplines que eren fortes en altres latituds, per exemple l’Estadística dels Estats Units. Quin altre moment significatiu ressaltaria en aquest procés d’aprenentatge? Una segona part del meu procés d’aprenentatge l’he fet a partir del Concili Vaticà II i la relació de l’Església i la Universitat. Ha estat un treball basat en l’acolliment de joves universitaris i de professors, tots ells molt plurals d’ideologies i de reptes per un futur que pogués donar resposta al que es vivia. I en quin moment es troba del seu recorregut vital i professional? Jo l’anomeno com una tercera etapa que és la meva maduresa que l’he passada al peu del carrer. Aquest és el lloc on he aprés més i on cada dia em deixo sorprendre per la saviesa dels grans, la generositat de la societat catalana, l’acollida del diferent, de l’estranger, les mediacions per aplacar baralles, les ofertes per redreçar itineraris personals desfets per la vulnerabilitat, la droga i la distància gairebé infinita amb les persones dels governs que construeixen el país que tenim avui. Aquest és un aprenentatge real amb moltes lliçons de vida. Com descriuria el moment actual què vivim? Estem assistint a moltes convulsions socials. Els moments que vivim són de crisi. Veiem amenaces per totes bandes. Hi ha temors generalitzats. Cal analitzar l’accent dels governs a escala global: dretes, esquerres, dictadura dels capitalismes, dictadura del proletariat… Dictadures i democràcies que no han estat capaces de posar l’accent no ja en la igualtat sinó en l’equitat. Les diferències fan que no podem pretendre ser iguals. I més quan aquesta igualtat es reivindica a diari només des dels drets i no també des de les obligacions. Per tant, cal tenir en compte els drets i els deures? SÍ. Els drets i els deures són ara a la batalla de les nostres institucions públiques. D’aquí que s’hagi apartat la vista d’una construcció social bona per a tothom amb l’aportació de tots. Les anàlisis acadèmiques de les desigualtats que vivim en aquests moments, encara tenen unes bases estadístiques procedents del món acadèmic que amb l’acceleració del nostre món a partir de les tecnologies arriben massa tard per poder posar remei a les moltes vulnerabilitats existents. Quines situacions considera més injustes? Al meu parer, els “tempos” en les resolucions dels problemes que tenim avui dia són extremadament injustos: El temps de la justícia. El temps de les administracions per resoldre qualsevol tràmit. El temps dels permisos per qualsevol iniciativa inclusiva i benefactora per als més vulnerables. El temps de l’absurda llei d’estrangeria, que una vegada ha acollit els migrats, els deixa tres anys abandonats sense opcions de treballar per poder viure i indirectament els obliga a la delinqüència per poder subsistir. El temps d’escolta per entendre la situació… Vosaltres des de la Fundació Roure escolteu atentament moltes diferents situacions de grans dificultats. Sí, des de la fundació on treballo contemplem la desigualtat que afecta avui el nostre món empobrit. El patiment de tantes persones que no poden cobrir les seves necessitats bàsiques: l’habitatge, l’alimentació, la salut mental, l’educació dels fills, la soledat no volguda la de les persones grans… La Fundació Roure ha celebrat trenta anys de vida, un llarg recorregut que ha permès acompanyar moltes persones… Des de la Fundació Roure fem una acció social de proximitat. Som una entitat arrelada a Ciutat Vella, on atenem les necessitats bàsiques de la gent gran, persones i famílies. Quins són els objectius prioritaris de la vostra Fundació? Ens adrecem a les persones amb pocs recursos i procurem prevenir situacions de marginació i aïllament. Supervisem el benestar de les persones més fràgils per poder millorar la seva qualitat de vida. Proporcionem uns serveis adequats a cadascú o els derivem  a altres institucions que s’ajustin a les seves necessitats. Intentem trobar les eines necessàries per aconseguir l’autonomia de la persona atesa. I pretenem sensibilitzar envers el món de la pobresa. La Fundació Roure també porta a terme diferents projectes? Tenim diversos projectes que en el seu conjunt cada dia atenen més de 2.300 persones. Alguns d’aquests projectes són “Viure i Conviure” en què facilitem la convivència solidària entre persones grans i estudiants universitaris. Un altre projecte és “Àpats en Família” que és un menjador social que proporciona aliments a famílies i a persones en situació de fragilitat. Hi ha projecte de “Dutxes Socials” que estan adaptades per a persones grans, sense llar o amb greus mancances en els seus habitatges l També hi ha el projecte de  “Botigues Solidàries” on hi ha la venda de roba i d’articles de la llar de segona mà, taller i formació en costura, bugaderia solidària… Com creu que podem viure honestament en un món tan desigual? Crec que podem apel·lar a dues coses. Per una banda, el compromís polític per revertir aquesta situació d’injustícia. I per altra banda, la solidaritat de la societat civil organitzada que, a través de la generositat de tanta Llegir més