Contaminació mental

El magnífic reportatge de la periodista Laura Teixidor que va publicar al Diari de Girona el 14 de gener d’enguany, amb els titulars «El diagnòstic de les depressions es duplica des de la...

ESDEVENIMENTS

No hi ha esdeveniments!

Revista Re 113

Estrenem l’any amb un nou monogràfic la temàtica del qual afecta tothom, ja que no podem quedar-nos indiferents davant la realitat de les DESIGUALTATS…

Subscripció Revista RE

 

    Nom i Cognoms (*)

    Correu electrònic (*)

    Telèfon (*)

    Accepto a donar informació personal i estic d'acord amb les condicions de la Política de privacitat (Obligatori)

    Categories

    Revista RE

    Últim número

    • Desigualtat

      Estrenem l’any amb un nou monogràfic la temàtica del qual afecta tothom, ja que no podem quedar-nos indiferents davant la realitat de les DESIGUALTATS, bàsicament a causa de la inestabilitat econòmica, que el grau de pobresa i la xifra d’exclosos que augmenten per diferents motius: no disposar d’habitatge, addicció a la droga, a l’alcohol, o al joc, la manca de treball, malalties greus, la decrepitud, depressions, solitud amargada… Aquestes situacions són una constatació real de desnivells que lluiten per una igualtat en dignitat. Preocupa d’una manera greu l’increment de la indigència de tantes persones que no poden subsistir perquè no disposen dels mínims necessaris. Sovint quan es parla de les necessitats humanes, s’expressa amb la paraula ‘pobresa’ perquè en el fons qualsevol ésser humà és ‘pobre’ perquè està necessitat d’alguna cosa, té alguna mancança… Gairebé tothom, en algun moment, hem fet, fem o podem fer el gest de ‘pidolar’ perquè es demana el que sigui, que probablement no és diners, és simplement un petit gest de reconeixement, des d’una mirada, un somriure o una paraula. També, la manera com es tracta l’altre és una mostra d’igualtat o desigualtat perquè sempre hi ha preferències i favoritismes. Això fa pensar en la frase anomenada ‘regla d’or’: «Fes als altres allò que vols que et facin a tu»; portar-ho a terme té grans avantatges que faciliten la convivència humana. Un document d’Oxfam Intermón diu que: «L’1% més ric del planeta posseeix tanta riquesa com el 99% restant. La desigualtat entre els més rics i els més pobres segueix en augment, i és ja un dels principals desafiaments del nostre temps. Els nivells de desigualtat existents soscaven els nostres esforços per erradicar la pobresa, erosionen la cohesió social i suposen una amenaça per a la salut de les democràcies. Però la creixent desigualtat en termes de riquesa és només la punta de l’iceberg. Per sota s’amaga una complexa relació de desigualtats múltiples en termes de renda, d’accés a serveis socials bàsics, o a recursos productius; desigualtats entre grups ètnics, entre homes i dones, o entre zones geogràfiques. Aquestes desigualtats no són inevitables; poden reduir-se si s’apliquen les polítiques públiques adequades i, especialment, si corregim els desequilibris actuals en les relacions de poder i modifiquem les idees i creences injustes que la sustenten». Es constata que la desigualtat principal és l’econòmica, però n’hi ha d’altres tipus: social, jurídica, informativa, educativa, sexual, cultural, política, ètnica, religiosa, de gènere, de salut, per l’edat… i la desigualtat d’oportunitats. Els articles descriuen diferents realitats provocades per la desigualtat i que cal treballar des de valors com la justícia, l’equitat, la llibertat, la fraternitat, la pau, l’esperança… com actituds bàsiques per humanitzar les nostres relacions i integrar qualsevol ciutadà sigui qui sigui i vingui d’on vingui. La majoria desitgem un món més just i sabem que la reducció de les desigualtats demana un canvi transformador que exigeix grans esforços. Sortosament hi ha moltes entitats implicades en el treball solidari per contribuir al bé personal i social de les persones i dels col·lectius vulnerables. En aquestes pàgines podrem conèixer la tasca de la Fundació ajudantajudar, de Càritas, de Mansol Projectes, El Lloc de la Dona i de la Fundació Roure, que treballen per afavorir la igualtat.


      Llegir més
    • 113.Desigualtat

      Anna-Bel Carbonell Rios Educadora El sentit i la utilització de les paraules, molts cops, ens porta a mantenir ocult, o amagat al nostre pensament, alguna de les diverses accepcions o significat dels mots, dotant-los d’una negativitat intrínseca que la major part de les vegades resulta falsa. Un exemple n’és la utilització i significació en determinats espais o sectors de la paraula que titula aquest article. Tots n’hem sentit a parlar, i apareix sovint als diaris i als noticiaris i, la majoria de vegades, en un sentit potencialment negatiu certament. Per poder existir la desigualtat com a concepte, requereix de la comparació, i aquesta alhora necessita dos o més paràmetres per poder dur-se a terme. I en funció d’aquests podem arribar a reconèixer dues possibilitats oposades, la igualtat o la desigualtat. Vist d’aquesta forma ens pot semblar que determinar la desigualtat és molt senzill, i en molts casos ho és tant com quan comparem una pera i una poma, o un cotxe i un vaixell. Aquests objectes no són iguals, i no té massa importància la seva classificació ja que tothom ho sap, i no cal entrar en una comparació sense més sentit que el d’elaborar un llistat de diferències sense més ressò. Però què succeeix quan el que volem comparar no és exactament un objecte material? Quina serà la conseqüència o efecte de la comparació? Aquesta comparació no es veurà afectada per elements externs al que estem comparant? I si ho és, en quant i en com? La desigualtat de la que tracta aquest escrit és la que es genera entre els éssers humans, entre d’altres es refereix a la diferència de riquesa entre les persones, i aquesta riquesa sota quins criteris es mesura? Mesurem coses tangibles com les propietats, els diners…? O intangibles com la bellesa, la felicitat, la dignitat, els drets, la justícia…? I com agrupem les persones per valorar-les… per països, per edats, per sexe, per religió…? Al final les mesures generals permeten determinar i emmarcar classificacions i estadístiques que ens han d’ajudar a detectar problemes i conseqüentment treballar a la recerca de solucions a les situacions de desigualtat detectades. No es tracta de menysprear la desigualtat existent, i entenc que hem de tendir a resoldre-la en determinades circumstàncies, especialment, quan afecta la vida de les persones, però reconeguem que en altres aspectes la seva existència es necessària, i sinó pensem què passaria si tots el fruits de la natura fossin iguals, o totes les coses materials ho fossin; el món seria d’una monotonia avorridíssima. I, ara, fem la translació i valorem les desigualtats humanes, reconeixent les diferències que ens enriqueixen i ens fan sumar perquè ens porten descobrir que tots som diferents, que l’essència de l’ésser humà és el seu ser únic i irrepetible, la seva consciència, la seva capacitat d’estimar i que ens hauria de convertir en humanament iguals. Dit això adonem-nos que un fet que ens iguala i desiguala alhora és la nostra fragilitat en totes les seves versions, la nostra vulnerabilitat en qualsevol dels seus paràmetres. En teoria som iguals en dignitat, però a la pràctica tots sabem i constatem tristament que no és així i ens dediquem a menystenir-nos i a humiliar-nos, per no voler reconèixer l’altre com a igual, per obtenir poder, per por a l’altre i la seva suposada ‘superioritat’, per… La desigualtat humana apareix quan oblidem que la dignitat i els drets de les persones no poden ser un ens que un cop elaborat i aprovat quedi en paper mullat; sinó que ha de ser una prioritat clara que ens porti a detectar on sorgeixen les veritables desigualtats i a fer-hi front sense generar-ne més. annabelcarbonell@gmail.com


      Llegir més
    • Entrevista a Llum Delàs Ugarte

      Llum Delàs Ugarte És llicenciada en Psicologia i en Teologia. Màster en Psicogeriatria. És religiosa del Sagrat Cor de Jesús. Està vinculada a diferents entitats socials i és presidenta de la Fundació Roure. Assessora sobre temes socials de l’Obra Social de La Caixa i forma part del patronat de la Fundació de l’Esperança.   La gravetat de les desigualtats   “Des de la Fundació Roure fem una acció social de proximitat. Som una entitat arrelada a Ciutat Vella, des d’on atenem les necessitats bàsiques de la gent gran i famílies.”   Al llarg de la seva vida ha rebut una extensa formació, que segons vostè ha anat realitzant segons les necessitats del moment per fer dignament la seva feina. Sí durant el meu recorregut de formació i professional he anat aprenent molt i en temps complicats. Vaig viure el Maig del 68 a la Universitat i llegíem el pas d’una societat sacralitzada i monolítica a una altra de rebel i arriscada que tenia com a referents altres països i continents. Just en aquell moment es creava la llicenciatura en Psicologia que vaig estudiar amb un component d’altres disciplines que eren fortes en altres latituds, per exemple l’Estadística dels Estats Units. Quin altre moment significatiu ressaltaria en aquest procés d’aprenentatge? Una segona part del meu procés d’aprenentatge l’he fet a partir del Concili Vaticà II i la relació de l’Església i la Universitat. Ha estat un treball basat en l’acolliment de joves universitaris i de professors, tots ells molt plurals d’ideologies i de reptes per un futur que pogués donar resposta al que es vivia. I en quin moment es troba del seu recorregut vital i professional? Jo l’anomeno com una tercera etapa que és la meva maduresa que l’he passada al peu del carrer. Aquest és el lloc on he aprés més i on cada dia em deixo sorprendre per la saviesa dels grans, la generositat de la societat catalana, l’acollida del diferent, de l’estranger, les mediacions per aplacar baralles, les ofertes per redreçar itineraris personals desfets per la vulnerabilitat, la droga i la distància gairebé infinita amb les persones dels governs que construeixen el país que tenim avui. Aquest és un aprenentatge real amb moltes lliçons de vida. Com descriuria el moment actual què vivim? Estem assistint a moltes convulsions socials. Els moments que vivim són de crisi. Veiem amenaces per totes bandes. Hi ha temors generalitzats. Cal analitzar l’accent dels governs a escala global: dretes, esquerres, dictadura dels capitalismes, dictadura del proletariat… Dictadures i democràcies que no han estat capaces de posar l’accent no ja en la igualtat sinó en l’equitat. Les diferències fan que no podem pretendre ser iguals. I més quan aquesta igualtat es reivindica a diari només des dels drets i no també des de les obligacions. Per tant, cal tenir en compte els drets i els deures? SÍ. Els drets i els deures són ara a la batalla de les nostres institucions públiques. D’aquí que s’hagi apartat la vista d’una construcció social bona per a tothom amb l’aportació de tots. Les anàlisis acadèmiques de les desigualtats que vivim en aquests moments, encara tenen unes bases estadístiques procedents del món acadèmic que amb l’acceleració del nostre món a partir de les tecnologies arriben massa tard per poder posar remei a les moltes vulnerabilitats existents. Quines situacions considera més injustes? Al meu parer, els “tempos” en les resolucions dels problemes que tenim avui dia són extremadament injustos: El temps de la justícia. El temps de les administracions per resoldre qualsevol tràmit. El temps dels permisos per qualsevol iniciativa inclusiva i benefactora per als més vulnerables. El temps de l’absurda llei d’estrangeria, que una vegada ha acollit els migrats, els deixa tres anys abandonats sense opcions de treballar per poder viure i indirectament els obliga a la delinqüència per poder subsistir. El temps d’escolta per entendre la situació… Vosaltres des de la Fundació Roure escolteu atentament moltes diferents situacions de grans dificultats. Sí, des de la fundació on treballo contemplem la desigualtat que afecta avui el nostre món empobrit. El patiment de tantes persones que no poden cobrir les seves necessitats bàsiques: l’habitatge, l’alimentació, la salut mental, l’educació dels fills, la soledat no volguda la de les persones grans… La Fundació Roure ha celebrat trenta anys de vida, un llarg recorregut que ha permès acompanyar moltes persones… Des de la Fundació Roure fem una acció social de proximitat. Som una entitat arrelada a Ciutat Vella, on atenem les necessitats bàsiques de la gent gran, persones i famílies. Quins són els objectius prioritaris de la vostra Fundació? Ens adrecem a les persones amb pocs recursos i procurem prevenir situacions de marginació i aïllament. Supervisem el benestar de les persones més fràgils per poder millorar la seva qualitat de vida. Proporcionem uns serveis adequats a cadascú o els derivem  a altres institucions que s’ajustin a les seves necessitats. Intentem trobar les eines necessàries per aconseguir l’autonomia de la persona atesa. I pretenem sensibilitzar envers el món de la pobresa. La Fundació Roure també porta a terme diferents projectes? Tenim diversos projectes que en el seu conjunt cada dia atenen més de 2.300 persones. Alguns d’aquests projectes són “Viure i Conviure” en què facilitem la convivència solidària entre persones grans i estudiants universitaris. Un altre projecte és “Àpats en Família” que és un menjador social que proporciona aliments a famílies i a persones en situació de fragilitat. Hi ha projecte de “Dutxes Socials” que estan adaptades per a persones grans, sense llar o amb greus mancances en els seus habitatges l També hi ha el projecte de  “Botigues Solidàries” on hi ha la venda de roba i d’articles de la llar de segona mà, taller i formació en costura, bugaderia solidària… Com creu que podem viure honestament en un món tan desigual? Crec que podem apel·lar a dues coses. Per una banda, el compromís polític per revertir aquesta situació d’injustícia. I per altra banda, la solidaritat de la societat civil organitzada que, a través de la generositat de tanta Llegir més


      Llegir més

    Números anteriors

    Si vols adquirir-n’he algún dels últims números en format digital pots fer-ho a través de la web iQuiosc.cat 

    Sopar Hora Europea
    • 243 Els ressentiments, obstacles per a la convivència

      El ressentiment és l’acció de ressentir-se. Sabem que el prefix re-implica duplicació o repetició, però en aquest cas té una connotació negativa. És ben cert que, quan el ressentiment s’instal·la dins la persona, es converteix en llavor d’odi i d’enfrontament amb els altres, amb el passat, amb el present i, fins i tot, amb el futur. El punt III de la Carta de la Pau, dirigida a l’ONU proposa eliminar els absurds ressentiments que obstaculitzen la pau. I en el mateix punt pregunta: «per què no ser amics i així poder treballar junts per construir globalment un món més solidari i més gratificant per als nostres fills i per a nosaltres mateixos?». Qualsevol tipus de ressentiment afecta i altera la condició humana perquè d’alguna manera bloqueja l’ésser i provoca conflictes, tensions en les relacions humanes. Hi ha diferents nivells de ressentiments i de diverses tipologies. Els més reconeguts són els ressentiments històrics que provenen de fets anteriors al nostre engendrament, però n’hi ha d’altres que es van generant en el present: l’intergeneracional, l’interreligiós, l’interètnic, els personals, els socials, els polítics, els sexistes… Aquesta realitat ens fa adonar del gran ventall de formes de pensar i actuar que generen actituds negatives. Constatem que els ressentiments són un obstacle per a la convivència, són una emoció tòxica que perjudica i esclavitza. Són sentiments negatius que no deixen lloc als positius. Això requereix fer un exercici personal de reconeixement per poder actuar de forma coherent i refer tot el que s’ha viscut negativament. L’ésser humà desitja viure d’una manera autèntica des de l’acceptació del que li ha tocat viure i ha possibilitat la seva existència. El gran repte de les persones, del conjunt de la societat i del món globalitzat és poder eliminar els ressentiments. Els autors Jaume Soler i Maria Mercè Conangla, en el seu llibre Sense ànim d’ofendre proposen que «no és intel·ligent viure arrossegant el pes de les ofenses, perquè ja no es tracta de qui tingui la raó sinó de preguntar-nos on ens ha dut aquesta raó de què presumim. ¿Hem aconseguit gaudir d›un espai interior serè, on pugui créixer l›amor, la tendresa i la creativitat o bé vivim infeliços, desenganyats de nosaltres mateixos i dels altres, ressentits i agressius? Cal alliberar-nos del pes i de la toxicitat de l’ofensa tot recorrent el camí cap al perdó i la reconciliació». Aquestes evidències sacsegen la persona i fan qüestionar-nos: estem ressentits?, de què?, per què?, com influeixen personalment i socialment aquests ressentiments?, com els arrosseguem?, com els transmetem?, com els identifiquem?, com els gestionem?, com condicionen la felicitat?, com eduquem per a una cultura de la pau Àmbit Maria Corral 243 Sopar Hora Europea Dijous 16 de febrer de 2023 PONENTS: Maria Carme Boqué Torremorell Doctora en Pedagogia. Professora titular de la Universitat Ramon Llull Maria Mercè Conangla i Marin Psicòloga i escriptora Presideix la Fundació Ecologia Emocional Jordi Palou-Loverdos Director de la Fundació Carta de la Pau Advocat i mediador Moderador: Ignasi Batlle Molina Col·laborador de la Universitas Albertiana Escolta aquí les ponències del 243 Sopar hora europea!

      Llegir més


    • 242 Un món injustament desigual

      Vivim temps convulsos i complicats. Sortim d’una pandèmia i hem entrat en un nou conflicte bèl·lic que ha acabat de posar el món potes enlaire. Escoltem vaticinis per als propers anys i tots són desanimadors: crisis, manca de recursos, inflació, atur, canvi climàtic, més despesa en armament i, per suposat, una major desigualtat social. Res que no haguéssim viscut en altres crisis, però aquesta vegada tot s’enverina perquè la guerra a Ucraïna fa trontollar el nostre estat del benestar i dels models democràtics. L’informe que el 2014 va presentar Oxfam titulat Governar per a les elits, ja anunciava la crisi econòmica que estem patint i la seva influència en les nostres democràcies. L’enorme i creixent concentració d’ingressos i de riquesa que experimenten molts països suposa una amenaça mundial per a les societats estables, perquè una distribució desequilibrada de la riquesa desvirtua les institucions i debilita el contracte social entre les institucions i l’Estat. Si bé entenem que una societat on tots tinguin el mateix és impossible d’assolir, és important que la desigualtat no arribi a ser inadmissible. Cal buscar mecanismes per veure: ¿com podem reduir les grans bretxes que separen els que tenen en excés d’aquells que no tenen gairebé res? La democràcia és impossible en una societat profundament desigual, cal reduir aquestes desigualtats. La iniquitat és incompatible amb la democràcia. És cert que sempre hi haurà desigualtats i que la democràcia és mantenir l’equilibri en un món desequilibrat. Però la qüestió és: ¿quina desigualtat és èticament acceptable si volem viure en països democràtics? Malgrat les desigualtats tenen un origen econòmic, són socials. La desigualtat social és una situació socioeconòmica que es presenta quan una comunitat, grup social o col·lectiu rep un tracte desfavorable respecte de la resta de membres de l’entorn a què pertanyen. No es manifesta només en aspectes, com el poder adquisitiu, hi ha altres elements que poden provocar la desigualtat social, com són la cultura, l’ètnia, la raça, la religió, l’origen i la nacionalitat, els costums i la ideologia. La desigualtat social comporta, a més a més d’una situació de marginació i aïllament, l’assenyalament d’aquests grups per aquesta circumstància. Molts autors es pregunten com podem refer la democràcia, en una societat on van augmentant les desigualtats però que encara manté un bon nivell de benestar social. Això no ho podem traslladar a societats on aquest benestar no existeix. El problema d’uns és consolidar la democràcia, el dels altres és edificar-la. Cal revisar els valors de la democràcia per poder-la enfortir, i això demana equilibrar el valor ‘individu’ amb el valor ‘col·lectiu’, els drets i els deures. Cal cercar un equilibri entre el bé privat i el bé comú. El problema de la desigualtat ve d’exagerar els drets de l’individu o dels col·lectius, com si ambdós alhora no fossin possibles. Segons algunes bases econòmiques, si cadascú busca el seu interès, trobarem un interès millor per al conjunt. La pregunta que es desprèn és: ¿el que considerem millor per a nosaltres ho és també per al conjunt de la societat? Quan votem, ho fem pensant en el bé del conjunt o en el nostre interès privat? Llibertat vol dir drets, igualtat vol dir equitat i fraternitat vol dir solidaritat. I no podem fer, com hem fet fins ara, prioritzar-ne un obviant o menystenint els altres. La democràcia demana un equilibri en tots aquests valors i entre drets i deures. Tenim drets humans, per assolir un món més just i més humà. La desigualtat desmesurada no és cap dret, però ¿és un deure per revertir el que ens impedeix assolir un món més equitatiu i fraternal? Jordi Cussó Porredón 242 Sopar Hora Europea Dijous 17 de novembre de 2022 PONENTS: Llum Delàs Ugarte Presidenta de la Fundació Roure Joaquim Planasdemunt Tobeña Economista Albert Sáez Casas Director d’El Periòdico MODERADORA: Pauline Lodder Col·laboradora de la Universitas Albertiana

      Llegir més


    • 241 La realitat, ens interpel·la?

      La proposta del Sopar vol qüestionar de quina manera s’utilitzen els cinc sentits per veure com ens interpel·la la realitat concreta que ens toca viure a través dels sentits, que permeten anar a l’essència de l’ésser. Això demana fer noves preguntes: Com percebem la realitat? Ens impliquem? Quin és el nostre compromís? La realitat és immesurable i contempla molts diferents escenaris i situacions. Per copsar-la de manera correcta cal contextualitzar, ja que no és el mateix la realitat que vivim ara i aquí, que la realitat que viuen, per exemple, a Ucraïna enmig d’una guerra. No és el mateix estar en un entorn de pobresa que en un entorn favorable. Canvia molt tenir salut o patir una malaltia. També cal tenir en compte les diverses cultures i països. Sabem que la realitat és el conjunt de tot el que existeix i que és real, que no és fictícia. La realitat afecta el pensament, les idees, les emocions, la forma d’actuar… Al llarg de la història de la humanitat s’ha anat analitzant els diferents processos de la realitat, que d’alguna manera és el recorregut de l’existència humana i moltes ciències han fet els corresponents estudis per analitzar-la. A més, hi ha la pròpia concepció de la realitat, la de cada ésser humà que és única i irrepetible. Davant la realitat tan àmplia i a la vegada personal, cal ser conscient de l’ús que fem dels sentits humans. El sentit del tacte permet ‘tocar’ de diferents maneres. De manera simbòlica podem quedar-nos només en l’epidermis de la realitat o, ben al contrari, podem anar a fons per prendre consciència del que vivim tant a nivell extern com intern. Això demana fer ús del sentit de la vista, però sovint mirem i no veiem el que succeeix perquè les presses no ho permeten i potser perquè tenim por a la descoberta de la realitat. A la vegada cal tenir una oïda ben atenta per escoltar el que succeeix i també escoltar les paraules, queixes, elogis i sentiments que altres pronuncien. I quantes vegades l’olfacte percep moltes situacions tant agradables com desagradables que causen rebuig. I el sentit del gust, de manera figurativa, ens apropa a tastar de manera complementària la realitat. Tots els sentits aporten dades i és el cervell humà que fa tot un procés, que sintetitza, que l’elabora la memòria i l’ajuda a entendre el que percep. Cada persona reacciona de diferent manera davant d’una mateixa realitat. Hi ha qui respon amb una actitud receptiva, dòcil, generosa, solidària, compromesa… Hi ha qui respon de forma hipòcrita, manipuladora, amb rebuig… També hi ha una resposta indiferent. Davant de la realitat present en tants diversos escenaris i de la pròpia realitat, entre altres, preguntem: Com s’educa el cervell per entendre la realitat? Com gestionem des dels sentits el que ens toca viure? Ens sentim protagonistes de la realitat o només som espectadors? Assumpta Sendra Mestre

      Llegir més


    • 240 Com llegim la història?

      Com llegim la història? El darrer Sopar Hora Europea va tractar sobre les falses notícies que apareixen en els mitjans de comunicació per esbrinar què hi ha de falsedat i de veracitat, i per copsar els perjudicis que produeixen les falsedats i com detectar-les. Quan llegim la història fem referència al passat, tant del llunyà com el present. En aquest cas intervenen molts elements de credibilitat que són les diverses fonts: paleografia, documents escrits, relats populars, tradicions, etc. i a més la intenció dels redactors. La història més propera als nostres temps s’abasteix principalment ja de documents escrits, d’imatges, d’elements electrònics i d’àmplies tecnologies pròpies d’una evolució documental. Com s’ha d’entendre, avui, la veracitat històrica? Potser contrastant les fonts, intentant situar el lector a les realitats dels temps en què succeeixen els fets, tenint en compte el passat, la cultura de l’època, els fets socials, els religiosos, etc., és a dir, el propi context. La nova historiografia té una gran cura de situar els temps dels esdeveniments i va més enllà de la simplificació del fets bèl·lics, polítics o dels governants. Sovint es barregen llegendes i tradicions que esbiaixen la realitat i es produeixen mitges veritats. Això es complica quan apareix la novel·lació dels esdeveniments històrics que necessiten fer molt atractiva la lectura i s’hi barreja la imaginació dels autors que normalment solen ampliar en nombre de pàgines les seves versions. El lector avui, excepte l’historiador, cau fàcilment en el parany de la lectura ràpida que va estar molt de moda fa uns anys quan s’explicaven tècniques d’agilització del moviment dels ulls, fins i tot per llegir de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta. Deien que s’agafava una idea general. Altres mètodes són a partir de la lectura dels índexs i dels titulars per fabricar un cert relat personal en què és suficient l’espigolar fragments de frases per concloure amb les ratlles finals de l’obra. Quants lectors presumeixen de llegir novel·les i obres sense afany de crítica! Sabem que la cerca de textos a través de les xarxes ens possibilita molta documentació, però cal tenir cura amb la procedència de les fonts i contrastar-les. En aquest Sopar no es tracta de fer una classe de lectura, sinó de saber aprofundir els moments històrics. Goethe deia que: «per llegir cal entendre, per escriure cal saber i per comprendre cal creure». Pensar en fets puntuals desarrelats de l’entorn, del passat i del seu futur desfigura la realitat. D’una manera especial intervé l’esperit crític que serveix per contrastar els esdeveniments i apartar-se de la simplicitat còmoda que sovint és el recurs per llegir novel·la, però llegir història és molt més seriós i profund. Quantes rancúnies, odis i venjances s’han justificat per una mala lectura de la història, fent-la tendenciosa, frívola, satírica… que porten a ressentiments que són contraris a la pau i a la convivència i no faciliten l’objectivitat per tenir una justa memòria de la història.

      Llegir més


    Escolta aquí les ponències de l'últim Sopar hora europea!

    Barra_spotify_1a
    Barra_ivoox_1_cat

    Àmbit en Twitter

    Espais de formació

    Universitas Albertiana

    La Universitas Albertiana és una associació no lucrativa que busca generar, difondre i compartir coneixement…

    Revista RE

    ètica en temps de penúria

    Número 61
    Gener 2010

    Institut Diversitas

    Els eixos d’intervenció prioritaris de l’Institut Diversitas són la diversitat…

    Memòria 2019

    L’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral és una associació, declarada…

    40 anys de l'Àmbit Maria Corral
    L'Àmbit celebrà 40 anys d'existència al 235 Sopar Hora Europea que tractà sobre «Creativitat i fidelitat»
    Pinzellades de Realisme Existencial
    Fragments de diferents articles d'Alfred Rubio sobre diferents aspectes de la persona i la societat
    Vorera del riu Congost
    Compartim el video que va ser el suport durant la ponència de Josep M. Forcada en el 225 Sopar Hora Europea per mostrar el procés de pintar un quadre.
    Fes-te col·laborador de l'Àmbit

      Accepto a donar informació personal i estic d'acord amb les condicions de la Política de privacitat (*)