Valors per a la convivència vol conjugar dues realitats vitals que formen part del col·lectiu humà. Per una banda, aporta continguts sobre els valors tan necessaris per conviure que és una realitat que tota persona experimenta: en la família, en una comunitat, en l’entorn laboral, l’escala de veïns, els grups de lleure, grups esportius… La majoria convivim amb altres. Per tant, aquest con-viure demana pensar com vivim i com ens comportem vers un mateix i vers els altres. Fa anys, vam publicar en el RE, número 59 del juliol 2009, sobre el perquè dels valors. És sorprenent al llegir-ho de nou, i copsar el sentit profund que es destacava en l’editorial: «Els valors són necessaris per a l’ésser humà i per a la convivència. No podem excloure cap dels valors que donen sentit a la vida, des dels valors humans bàsics, valors universals, valors morals… No hi ha receptes sobre com viure els valors, però sí que la història ha demostrat que donen qualitat a l’existència». En aquell moment també ens preguntàvem quins eren els valors més significatius del segle XXI i ressaltàvem: «La llibertat responsable que permet prioritzar altres valors tan fonamentals com l’amor, la felicitat, la bondat, la pau, la solidaritat…» Per tant, avui reafirmem el que pensàvem i escrivíem. Els valors humans són els grans pilars que sostenen qualsevol realitat on hi ha present la persona considerada com el valor més preuat, ja que cadascú té un valor, no l’econòmic, sinó pel sol fet d’existir, i cadascú té valors inherents que formen part de la seva essència, com la mateixa dignitat. I sabem que en el recorregut humà és necessari l’educació, tant reglada a l’escola com no reglada a la família, que contribueix a un aprenentatge per assumir i viure els valors que afavoreixin la convivència. Cada persona defineix el ‘valor humà’ de manera diferent, però el prioritari és prendre consciència del que són i encarnar-los en la pròpia vida. La professora Maria Carme Boqué en l’entrevista destaca: «Els valors de la llibertat, la igualtat i la solidaritat són els pilars de la convivència pacífica», però constata que «han de ser encarnats des de la perspectiva de la vulnerabilitat humana que tanta importància cobra en l’ètica de la cura». Per tant, cal partir d’aquesta fragilitat humana per assolir aquests valors que revesteixen la vida i a la vegada exigeixen responsabilitat per tenir cura d’un mateix, dels altres i de l’entorn. També publiquem uns fragments del llibre Cent valors per a una vida plena. La persona i la seva acció en el món del filòsof Francesc Torralba, que els vincula amb la convivència: «Els valors no serveixen només per viure la pròpia vida amb dignitat, sinó per deixar viure els altres. És necessari aprendre a viure, però també és necessari aprendre a deixar viure, perquè hi ha formes de vida que priven de viure els altres i vulneren el dret que aquests tenen a viure lliurement. Deixar viure és una manera activa de ser en el món, un estil de vida que es caracteritza pel respecte i l’atenció cap a les persones que ens rodegen». Tractar els valors és aprofundir sobre la mateixa vida, i en aquestes pàgines els articulistes ens conviden a la reflexió de molts valors que contribueixen a la convivència.  

Josep Alegre Professor i educador sociocultural L’ésser humà es desenvolupa gràcies a la cohabitació. Sense els altres difícilment podrem arribar a realitzar-nos. ‘Habitar amb’ és essencial per esdevenir ‘ésser’. Coexistim, convivim, aprenem a relacionar-nos des de ben petits, a partir de les experiències viscudes dins el nucli familiar. Anem mica en mica, obrint més vincles relacionals, l’escola, el veïnat, els amics… i aprenent noves habilitats socials. Anem desplegant una immensa xarxa de Vida Compartida, amb fils potents i resistents, que provenen de la diversitat social i cultural i de la idiosincràsia de cadascú i que s’enforteix quan es viu amb cohesió i respecte. La convivència no sempre és fàcil i comporta conflictes, dificultats que cal afrontar i resoldre. Podem activar les eines que cadascú de nosaltres tenim per trobar llaços d’unió i punts de trobada. Però ens hem de posar d’acord perquè els valors i les idees de cada persona poden ser ben diferents. Pensar més en allò comú i que ens uneix que no pas centrar-nos en el punt del des-encontre. Activar l’escolta, l’empatia, la comprensió de l’altre ens pot obrir un nou camí. Aparcar els nostres prejudicis i les nostres prioritats per un moment ens pot ajudar a crear actituds pro-socials, cooperatives i pacificadores. Alguns principis de valor es poden convertir en guia: l’obertura a allò plural i múltiple, la proximitat a allò divers, les experiències d’alteritat…, ens ajudaran a la comprensió d’altri, i fins i tot, a des-viure’ns per ells. És aquesta una aposta arriscada i atrevida que ens durà a humanitzar la Terra i a Compartir la Vida de veritat. En bona companyia Vivim en constant contacte amb els altres i, per això, hem de conjugar necessitats i desitjos propis i aliens. Cada persona té una escala de valors que transmet amb el seu actuar diari. Són valors que mouen els comportaments, orienten la vida i dissenyen la personalitat. Valors de convivència que s’aprenen amb l’entorn i enriqueixen l’educació: la coherència, la gratitud, la valentia, la paciència, l’amor a la natura… De petits som grans imitadors i aprenem amb l’exemple. Després la relació amb els adults ens aportarà normes i valors socials que anirem seleccionant i fent nostres, al llarg de la vida, fruit de la reflexió i del sentit crític. Amb ells anirem creant llaços d’amistat, de companyia, d’identitat. També prendrem decisions i actuarem en conseqüència, posarem en pràctica tot el que hem descobert i gaudirem de la bona companyia, del joc compartit, del treball comú… Aprendre a conviure és una finalitat bàsica de l’educació. Sumar esforços per sembrar aquest esperit comunitari i afavoridor d’una cultura de pau. L’educació que donem als nostres fills serà la soca sobre la qual construiran la seva pròpia personalitat i escala de valors. I això serà el que aplicaran en el seu actuar futur. Per això, cal ajudar-los a gaudir de relacions sanes i diverses que els ajudin a poder viure en societat. Aquesta tasca no només és de la família o dels educadors. És un compromís de tota la societat que ha de vetllar per un món més humanitari i solidari. Hem de ser bons exemples per als altres i això demana revisions periòdiques personals. Perdem molt de temps jutjant, etiquetant, comparant i en el fons contribuïm a generar més inseguretat o malestar… Tots som educands i educadors. Acompanyar i, de vegades, deixar-se acompanyar. L’acompanyant ha de propiciar un ambient receptiu, de confiança i comprensió. Intentar entendre les raons de l’altre, el seu dolor, la seva alegria… escoltar-lo, fer-li costat, acompanyar-lo…; de vegades, utilitzar el sentit de l’humor, les bromes que promoguin un clima positiu i tranquil; d’altres, compartint temps, inquietuds i lleure… Els valors que hi ha darrera d’aquestes actituds seran el nostre senyal d’identitat, el codi i la brúixola que inspira i guia la nostra manera de ser, actuar i sentir. Viure en pluralisme El punt d’origen dels valors per a la convivència està dins de cadascú. Per això primer serà bo fer un treball personal, d’escolta interior i revisar les nostres pròpies emocions de manera saludable: expressant el que sentim, revisant els nostres punts dèbils i valorant com apliquem els nostres punts forts… Amb aquesta petita revisió podrem entendre millor els altres. L’autoestima és la capacitat de poder entendre l’altre i posar-te a la seva pell, la qual cosa, serà difícil si abans no has estat capaç de mirar ‘dins teu’ i veure i acceptar tot el que hi trobes. Ser honestos i sincers amb nosaltres mateixos ens pot ajudar molt a entendre els altres en la seva pluralitat. Valorar les nostres diferències com a possibilitat d’enriquiment mutu, cercar el costat positiu dels altres i valorar els moments de trobada com a font d’enriquiment, entusiasme i alegria. Conquerim la nostra felicitat fruint de la felicitat dels altres. Anem fent camí des de la nostra identitat i amb la identitat diversa dels altres. Cal ser-ne conscients. Les diferents opinions ens enriqueixen. Equivocar-se ens fa créixer. Quan afrontem la Vida amb actitud pacient, serena i tolerant i som capaços de canalitzar els nostres impulsos més primaris ens vinculem millor amb els altres. Entendre com se senten i què pensen els altres, empatitzar ens fa ser més solidaris i reflexius. La intel·ligència interpersonal ens ajuda a entendre i valorar el fons de cada persona. Ens aporta humilitat quan reconeixem les febleses i benestar davant les fortaleses. Les nostres relacions personals esdevenen més solides. El món tan plural i divers com és, ens demana manifestacions assertives, tolerants, respectuoses i de més confiança vers els altres. Afavorir el respecte per la dignitat i els drets de les persones és responsabilitat de tots. Això demana també una bona dosi de tolerància. És una identitat contextual i relacionant, que confronta postures positivament, fomenta el diàleg i l’acord, recerca solucions conjuntes, provoca acollida i hospitalitat i es disculpa quan s’equivoca cercant el bé comú. En un denominador comú Dialogar de manera assertiva i constructiva suposa flexibilitzar les nostres postures i orientar-nos cap el consens, la cohesió i la col·laboració. És des d’aquesta Llegir més

Maria Carme Boqué Torremorell És mestra d’educació infantil i primària, Postgraduada en Mediació i Resolució de Conflictes i Doctora en Pedagogia. Professora Titular dels Graus en Educació de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull, on imparteix classes als futurs mestres d’infantil, primària i secundària. Ha col·laborat amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en els programes de convivència i mediació. És membre de diferents grups de recerca en què les principals investigacions giren al voltant de la cultura de pau, la ciutadania, la participació democràtica, la convivència, les violències i la mediació escolar. I és autora i coautora de diferents articles i llibres. Els valors són vius “Els valors de la llibertat, la igualtat i la solidaritat són els pilars de la convivència pacífica” Com defineix un valor humà? Aquesta no és una pregunta gens fàcil de respondre a la capçalera d’una entrevista. Per això, ho faré de manera senzilla: un valor és allò que val. Vivim en entorns farcits d’objectes, d’aparells i de dades que ens aclaparen. Què en queda al final del dia de tot plegat? Doncs només allò que ens toca, ens inspira i ens mou a ser millors persones. Per tant, ‘allò que val’ és significatiu en la mesura en què ens ajuda a créixer humanament com a individus i com a societats. Sovint, entenem els valors com a intangibles, però aquest no és el meu cas. Jo crec fermament que els valors són vius i es poden i s’han de dur a la pràctica, encara que sigui de manera imperfecta. La qüestió és, onada rere onada, incansablement i amb coratge, fer tot el possible per apropar-nos a la millor versió de cadascú de nosaltres. Podem considerar que és el mateix un valor que una actitud? No, els valors pertanyen més a l’àmbit de les creences, mentre que les actituds incorporen explícitament la disposició a actuar. Les actituds poden brollar d’un sentiment, d’un pensament o d’un estímul físic, per exemple: la por, un desacord, una agressió… Òbviament, en els exemples anteriors, l’actitud seria de rebuig i podria, o no, estar sustentada en valors. En canvi, quan ‘actuem en conseqüència’ fem conscientment allò que creiem, és a dir, l’actitud que adopten davant una determinada circumstància es correspon amb el valor que la inspira. D’això en diem “coherència”. Quins valors considera més necessaris per a la convivència humana? Sens dubte, els valors de la llibertat, la igualtat i la solidaritat són els pilars de la convivència pacífica, però encarnats des de la perspectiva de la vulnerabilitat humana que tanta importància cobra en l’ètica de la cura. Ens cal, ara més que mai, defensar la vida en totes les seves manifestacions centrant-nos en les necessitats bàsiques, la protecció i el benestar. Això comporta posar en joc la responsabilitat i la cura envers un mateix, els altres i el planeta que compartim procurant evitar qualsevol tipus de dany. En aquest sentit, no hem d’oblidar, que en defensa de valors abstractes —pàtria, justícia, honor— al llarg de la història i, lamentablement també en l’actualitat, s’han comès atrocitats. En el context educatiu, en concret a l’escola ja des d’infants, com s’ensenyen els valors? No deixa de ser curiós el fet que l’educació en valors estigui totalment subjecta al signe polític dels governs que ostenten el poder. En lloc de consensuar uns valors mínims de convivència democràtica per tal d’equipar èticament les noves generacions, l’educació en valors, juntament amb l’educació afectiva i sexual, són causa permanent de controvèrsia i enfrontament. Cal recordar, que la primera mesura del ministre d’educació del Partit Popular, José Ignacio Wert, quan va arribar al poder el 2011, va ser erradicar la matèria de ciutadania i drets humans que acabava de prescriure el govern predecessor de signe socialista. Però, això, només és part del problema, ja que per a una educació en valors de qualitat es necessiten docents amb una formació ferma i una presència sòlida de l’ètica en el currículum. A banda, hi ha pedagogies que no s’ensenyen, sinó que es viuen i la didàctica de l’educació en valors només deixa petjada quan és vivencial. En principi tothom educa i tots som educats, però com prendre consciència que, fins i tot, anant pel carrer mostrem els valors des del que som i fem? En una societat pretesament laica s’ha cregut que era possible renunciar a educar en valors amb l’excusa d’evitar l’adoctrinament. Com a resultat, una àmplia majoria d’infants resten indefensos davant els valors que els transmeten la factoria Disney, primer, i les xarxes socials, tot seguit. Perquè en valors eduquem tothom i en qualsevol circumstància. De vegades, em pregunten per la qüestió de l’assetjament escolar, també conegut com a bullying, i a mi m’agrada assenyalar les seves arrels en el si de cada família quan, enfront notícies de patiment en diverses parts del planeta, s’actua amb total indiferència. De manera anàloga, l’assetjament envers un company o companya només és possible gràcies al silenci de la majoria d’espectadors que, bo i coneixent la situació, opten per girar el cap. I les famílies, cada vegada més variades, com han d’assumir el seu rol d’educar en valors als seus fills? Penso, però això només és una opinió, que les famílies, siguin del tipus que siguin, necessiten urgentment temps per a constituir-se i, actualment, el temps és un bé escàs. Ara tot ho fem de pressa i, fins i tot el temps dedicat als àpats (comprar, cuinar, parar taula, menjar, fregar plats…) s’ha escurçat gràcies a les màquines i als menjars preparats que permeten que tothom pugui seguir enganxat a la seva pantalla particular: s’han de veure sèries, s’ha de xatejar, s’han de seguir quotidianament els creadors de continguts, etc. Llavors, si no guanyem temps per ‘estar en família’, sense distraccions, és ben difícil plantejar cap tipus d’educació que permeti ‘ser en família’. En conseqüència, la batalla dels valors es trasllada a l’escola, on se socialitzen persones amb creences plurals que han d’aprendre a conviure de manera natural i Llegir més

La imatge de la portada és un conjunt de persones que caminen: uns semblen aïllats, altres conversant entre ells…, on està la convivència?…