Atrevir-se

De directora de Recursos Humans a formadora d'humans adolescents, on qualsevol recurs és poc. Així va ser el cop de timó que vaig donar a la meva vida...

ESDEVENIMENTS

No hi ha esdeveniments!

Revista Re

La Salut és el títol del monogràfic. Un títol breu, però tractat en un sentit ampli i global, ja que la salut és considerada un bé preuat…

Subscripció Revista RE

 

    Nom i Cognoms (*)

    Correu electrònic (*)

    Telèfon (*)

    Accepto a donar informació personal i estic d'acord amb les condicions de la Política de privacitat (Obligatori)

    Categories

    Revista RE

    Últim número

    • La Salut

      La Salut és el títol del monogràfic. Un títol breu, però tractat en un sentit ampli i global, ja que la salut és considerada un bé preuat. Sabem que reflexionar, parlar, escriure… sobre la salut és tractar sobre l’ésser humà i també sobre la vida i la mort. La bona o mala salut ens acompanya al llarg de la nostra trajectòria vital. Hi ha molts tipus de salut: física, emocional, mental, econòmica, alimentària, familiar, laboral, social… Constatem que sobre aquest tema els articulistes han escrit extensament perquè la salut permet anar al fons de la persona. Cada article tractat des de la pròpia disciplina o experiència possibilita pensar-hi. Ens adonem de la salut quan aquesta manca. L’article de l’educadora Anna-Bel Carbonell fa adonar-nos d’aquesta realitat: «Veure en una persona malalta sols el dany orgànic i oblidar-se de la seva trontollant i imprevisible reacció emocional seria una gran errada. Cada persona és un món, i també cada cos i la manera com aquest rebrà  la malaltia. Vet aquí, doncs, que la medicina no pot ignorar la capacitat de tota persona de posar en funcionament recursos sanadors des d’una visió integrativa, donat que cada ésser humà s’ha de contemplar des de múltiples dimensions: biològica, psicològica, espiritual, emocional i social, que tot i que no es poden separar, si que es poden distingir i enfortir, i ajudaran el malalt a enfrontar-se d’una manera o una altra a aquella nova i desconeguda realitat.» Cada persona és un món i tothom reacciona de diferent manera davant d’una mateixa malaltia, ja que hi ha molts factors que influeixen en la resposta personal d’un diagnòstic. També és significatiu en aquesta situació la figura del professional, és a dir, del metge quan comunica qualsevol malaltia al pacient. L’article del doctor Jordi Craven descriu com el metge ha d’acompanyar el malalt: «El metge posa el seu coneixement i habilitats al servei del pacient, apropant-s’hi, escoltant les seves preguntes, avaluant el que comprèn bé o malament de les seves respostes, indaga sobre els seus valors i els del seu entorn i li fa consideracions avaluant pros i contres de cada opció. Dona temps, confiança, empatia positiva. Comparteix un camí amb el pacient! D’això també se’n diu humanitzar la medicina i els hospitals, en el sentit de donar una atenció que estigui al nivell de la immensa dignitat de la persona humana.» Som conscients que la pandèmia ens ha deixat seqüeles de molts tipus i que, en concret, ha afectat la salut emocional i mental. Per tant, d’alguna manera busquem  remeis per guarir la salut i per gaudir-ne. La Contra de La Vanguardia del 28 de març d’enguany en l’entrevista al biòleg naturalista Daniel Lumera diu que la millor inversió que podem fer per la salut és «quatre actes d’amabilitat al dia: cap a un mateix, cap a un altre ésser humà, cap a un animal i cap a la natura». A més, diu que «està demostrat que les persones amables viuen més i emmalalteixen menys». L’Agenda 2030 que presenta els Objectius de Desenvolupament Sostenible, l’objectiu 3 es refereix «garantir una vida sana i promoure el benestar per a totes les persones a totes les edats». Aquest és un bon repte que demana responsabilitat per part de tots: tant el govern com els ciutadans perquè sabem que la salut és un dret reconegut com a prioritari a la societat. Que aquestes pàgines possibilitin als nostres lectors valorar la salut de forma integral!  


      Llegir més
    • 110. Poders preventius

      Una eina jurídica per la qualitat de vida Joaquim Planasdemunt Tobeña Economista Les eines o reflexions, jurídiques o econòmiques, tenen també molta relació amb la salut, en tant que qualitat de vida. Com és ben sabut, els éssers humans tenim una existència contingent i limitada. Contingència quant a la seva no necessitat: la nostra existència no era necessària; cadascun de nosaltres existeix, però podia no haver existit. És més, fent un càlcul biològic, la probabilitat d’existència és aclaparadorament infinitesimal. Per si no n’hi hagués prou, a més, és limitada en molts sentits. El primer i obvi, el que marca la línia temporal: hi va haver un temps, en què no existíem; arribat un dia vam començar a existir, i un dia ho deixarem de fer. Conèixer aquest límit, saber que un dia deixarem d’existir, produeix en moltes persones un gran neguit. Al llarg de la meva vida professional, he pogut acompanyar moltes persones a la seva organització econòmica i, en multitud d’ocasions, he pogut constatar fins a quin punt pot arribar aquest desassossec davant de la mort. Desassossec que sovint es transforma en repulsa, tant per la sola idea de la mort, com sobretot per la de la mort pròpia. Ràpidament, ho aparten de la ment i de la conversa, «si us plau, no parlem d’aquest tema». Així podem veure com persones amb gran capacitat de planificació o extraordinàriament acurades en l’organització de la seva vida i de la seva economia, no es preparen per a una cosa tan òbvia com que un dia deixaran d’existir i que, probablement, abans d’aquell dia, les seves facultats es veuran minvades. No s’adonen que el fet de no haver-ne parlat, de no haver-se preparat, no evitarà allò que és inexorable i connatural al nostre ésser. Tot i la resistència inicial que pot produir pensar, organitzar i preparar-se per al darrer període de la nostra existència, també he constatat que és una tasca que aporta serenitat. Tot i que no és fàcil, és important el diàleg amb la família o persones més properes sobre com afrontar aquesta etapa. Tractar-hi temes de salut, d’economia, d’habitatge, així com també considerar les possibilitats jurídiques i legals que tenim a la nostra disposició: fer testament, atorgar poders preventius, dictar un testament vital o pensar en qüestions de tipus fiscal. «Acceptar amb alegria morir, és el secret bàsic per viure amb felicitat la vida» De totes aquestes qüestions, els poders preventius mereixen una menció especial. Des de fa relativament pocs anys, la legislació espanyola ha permès aquesta nova tipologia de poders, que tenen la característica de no perdre la seva efectivitat amb el deteriorament cognitiu de la persona. Aquests poders faciliten l’atenció de les persones que van perdent facultats o pateixen algun tipus d’accident que els pugui deixar temporalment o definitivament incapacitades. I, en darrer terme, eviten el dur, enutjós, psicològicament dolorós i llarg procés d’incapacitació judicial d’una persona. Tot i la seva bondat, atorgar un poder d’aquesta naturalesa té els seus riscos. És important reflexionar-hi detingudament i, abans de fer cap pas definitiu, acudir a algun professional per assessorar-se. Tanmateix, cal ressenyar que, igual que té els seus riscos i no s’ha de pecar d’ingenuïtat, també suposa un profund i bell acte de confiança en una altra o altres persones. La maduresa adquirida amb la vida hauria de ser bona consellera per saber triar bé a qui confiem aquest poder sobre la nostra vida. Temes, com el que ens ocupa aquí, no són de fàcil conversa. Tot i així, és bo afrontar-los perquè ens ajudin a visualitzar i preveure possibles dificultats que puguin anar sorgint, així com a clarificar idees. Això aporta sempre tranquil•litat i serenitat a les nostres vides. A finals del segle passat, la proposta antropològica del doctor Alfred Rubio, el Realisme Existencial, va aportar una valuosa eina per afrontar el desassossec de saber-se limitat en el temps. Amb un sòlid raonament filosòfic sustentat en evidències, proposà que «acceptar amb alegria morir, és el secret bàsic per viure amb felicitat la vida». Aquesta acceptació ens hauria de portar en responsabilitat recíproca, a assumir que podem emmalaltir o accidentar-nos en qualsevol moment, i a preparar-nos per al tram final de la nostra existència que pot suposar pèrdua de facultats físiques i probablement cognitives. Encara que soni una cosa estranya, reconforta pensar que el nostre jo futur i el nostre entorn més proper agrairan el temps i l’esforç ara emprats a preparar aquest darrer temps de les nostres vides que, sens dubte, alleujaran i dotaran d’una particular bellesa una situació de per si gens senzilla. jplanasdemunt@gmail.com  


      Llegir més

    Números anteriors

    Si vols adquirir-n’he algún dels últims números en format digital pots fer-ho a través de la web iQuiosc.cat 

    Sopar Hora Europea
    • 239 Sopar Hora Europea: Fake news i la Postveritat

      Un dels reptes tecnològics del segle XXI és lluitar contra les fake news, és a dir, les notícies falses, per poder identificar-les, evitar la seva reproducció i poder desmentir-les. Alguns autors consideren que és com una mena d’epidèmia que demana trobar mecanismes per cercar la veracitat. Les notícies falses corren fàcilment, des dels comentaris que un fa al carrer, en una tertúlia, per telèfon, des dels mitjans de comunicació… o per Internet. Quan és per Internet aquest fenomen se l’anomena fake news perquè l’emissor és anònim i hi ha grans dificultats per controlar-ho. Els habituals mitjans de comunicació, la ràdio, premsa, televisió ja tenen els seus codis ètics i les lleis civils que reconeixen i valoren la falsedat de les notícies. A més, el dret civil recull les falsedats i aplica els corresponents càstigs per restituir el bon nom o la fama o el dany moral. La cerca de la veracitat dels fets permet rectificar el missatge. Quan parlem de fake news ens les xarxes socials ens trobem en un fenomen molt estès, ja que fàcilment es pot modificar, tergiversar o retocar imatges, vídeos, àudios… sense que es qüestioni la veracitat. Podríem dir que entre altres, les fake news porten la intenció d’enganyar, de manipular, induir a l’error i confondre l’usuari per ta l d’aconseguir uns fins perversos. És fàcil tenir accés a Internet i a les diferents xarxes i plataformes: Facebook, Twitter, WhatsApp… que es viralitzen i es multipliquen fins a l’infinit. Són les mentides, sempre n’hi han hagut, però ara són en uns mitjans i un context nou que d’una manera senzilla és accessible només fent un click! A més, aquests missatges es fan córrer lliurament i quan s’utilitzen políticament o socialment per desprestigiar, desqualificar i danyar són una amenaça per la credibilitat i la convivència. Cal posar-nos en el lloc de l’emissor per esbrinar quines són les seves intencions, el seu to invasiu i poc respectuós. La majoria que som els receptors hem de valorar quin és el nostre grau de recepció, quines emocions vivim quan ens sentim interpel·lats per missatges que no són veritat i estan manipulats amb la intencionalitat de ferir el lector. De fet la Postveritat és una mena de mentida en base a les emocions. En el rerefons hi ha fets emocionals que afavoreixen aquesta falsa credibilitat que desinforma i condiciona els receptors per crear unes respostes que poden fomentar unes actituds que el faran canviar. Sabem que és difícil mantenir una actitud ètica davant el dubte que poden crear els missatges. Des de fa temps se sap que els algoritmes de les grans xarxes socials afavoreixen que les persones vegin només els continguts que sintonitzen amb les seves preferències, creences, ideologies… I es creen àmbits tancats (clusters) de pensament i opinió dins dels quals la visió és cada cop més radical. És fàcil crear narratives fantasioses que originen les fake news, sense que els usuaris contrastin aquestes històries amb altres punts de vista. Aquests haurien de ser capaços de saber gestionar i esbrinar què és veritat i què és mentida i que són les mitges veritats. Tots som productors de relats, narracions i missatges. Ens preguntem: Què fan les organitzacions i administracions nacionals i internacionals per aturar aquesta epidèmia de les fake news? Quines són les causes d’aquest fenomen de les postveritats tan habituals? Què podem fer per verificar l’autenticitat de les informacions rebudes? Qui ensenya a diferenciar la informació veraç de les fake news? Quins fonaments ètics han de guiar-nos per evitar ser re-emissors d’informacions falses?   Ponents: Joan Salicrú i Maltas Periodista. Promotor de la productora audiovisual Clack. Codirector de la revista Valors Leticia Soberón Mainero Psicòloga. Experta en Intel·ligència  Col·laborativa.  Cocreadora de delibera.com  Alba Tobella Codirectora – Verificat   Moderadora: Assumpta Sendra i Mestre Directora de l’Àmbit Maria Corral

      Llegir més
    • 238 Sopar Hora Europea: «Quines esperances aporta la ciència al món d’avui?»

      El nostre planeta és l’únic on sabem que hi ha vida, una vida extraordinària de la qual formem part.

      Llegir més


    • Els ponents del 237 Sopar Hora Europea han dit…

      Neus Calleja: «Els nostres pensaments influeixen en la nostra conducta, però també com les nostres conductes influeixen en els nostres pensaments. En canvi, les emocions, segurament van per lliure. L’emoció té una part genètica important, ja des de ben petits mostrem diverses emocions i cada persona les mostra de manera diferent. També intervé el bagatge personal: En funció de les meves experiències interpreto i reacciono davant dels estímuls i de les pròpies emocions, i el caràcter o la manera que tinc de respondre en funció de l’emoció que sento». Àngels Geis: «Gestionar les emocions no és fàcil, perquè el llenguatge del cor és complicat. Passar de les emocions als sentiments passa per saber-hi connectar, saber-se escoltar: Només és quan ens hem escoltat que podem connectar amb les nostres pròpies emocions i així poder acollir-les per entendre-les i gestionar-les. És important també legitimar-les, és a dir, tenim dret a sentir qualsevol cosa, però no a fer qualsevol cosa amb el que sentim, però això és un pas difícil com a consequència de com ens han ensenyat a relacionar-nos.» Alexandre Gironell: «Tenim tres cervells: el reptilià, el límbic o emocional –format pels nuclis: tàlem, hipotàlem, hipocamp, accumbens i amígdala–, que funciona molt ràpid, és molt instintiu, fa respostes impulsives i automàtiques, i es basa en l’instint de supervivència. I el tercer cervell és el cognitiu. Aquests cervells estan units i treballen en conjunció i es van desenvolupant a poc a poc al llarg de la vida. A més, són importants les emocions com a formació del cervell.»

      Llegir més


    • Els ponents del 236 Sopar Hora Europea han dit…

      Tomàs Molina: «El canvi climàtic no es podrà evitar però sí que ens hi podrem adaptar i limitar-lo el màxim possible. Per poder mantenir el Planeta cal ser i fer el millor possible, semblant a com es té cura del cos humà. I ser una societat educada i responsable.» Juan David Escorcia: «Si no dissenyem un model de conservació, preservació i autosostenibilitat, la Terra no podrà per si mateixa suportar les modificacions. No hem d’inventar res nou per aprendre a protegir el nostre Planeta al mateix temps que gaudim de la nostra pròpia evolució tecnològica i comunicativa.» Margarida Feliu: «L’Educació és un repte però no és la solució als problemes ambientals, tot i que és un pilar mentre esperem que la ciència ajudi. No hi ha límits, per tant tothom pot fer-hi coses.» Hem de possibilitar que qualsevol persona pugui actuar i transformar el nostre entorn.»

      Llegir més

    Escolta aquí les ponències de l’últim Sopar hora europea!

    Barra_spotify_1a
    Barra_google_1a

    Àmbit en Twitter

    Si quieres saber más sobre este capítulo 240 del #SoparHoraEuropea, ingresa a nuestra página web y encuentra la información completa sobre nuestro tema de hoy “¿cómo leemos la historia?” https://ambitmariacorral.org/es/

    #Apuntes del #SoparHoraEuropea Bienvenida la historia para resignificar, crear solidaridad ante la crueldad y conmover los corazones.

    La búsqueda del aprendizaje, conocer las fuentes, crear una versión de los hechos además de aplicar un método de pedagogía comparada para poner en relación la información, son algunas de las sugerencias de nuestros invitados para leer mejor la historia.

    3

    “La historia es una aproximación de la realidad. El historiador siempre se enfrenta a misterios”, señala Juan Carlos Losada, historiador y colaborador en medios de comunicación.

    “La historia como la conocemos es una historia de occidente. Europa centró su orbe cómo ombligo del mundo...y sigue ahí”, comenta Montserrat Rico, asesora de historia y escritora.

    Load More...

    Espais de formació
    Diàlegs Revista RE

    Universitas Albertiana

    La Universitas Albertiana és una associació no lucrativa que busca generar, difondre i compartir coneixement…

    Revista RE

    ètica en temps de penúria

    Número 61
    Gener 2010

    Institut Diversitas

    Els eixos d’intervenció prioritaris de l’Institut Diversitas són la diversitat…

    Memòria 2019

    L’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral és una associació, declarada…

    40 anys de l'Àmbit Maria Corral
    L'Àmbit celebrà 40 anys d'existència al 235 Sopar Hora Europea que tractà sobre «Creativitat i fidelitat»
    Pinzellades de Realisme Existencial
    Fragments de diferents articles d'Alfred Rubio sobre diferents aspectes de la persona i la societat
    Vorera del riu Congost
    Compartim el video que va ser el suport durant la ponència de Josep M. Forcada en el 225 Sopar Hora Europea per mostrar el procés de pintar un quadre.
    Fes-te col·laborador de l'Àmbit

      Accepto a donar informació personal i estic d'acord amb les condicions de la Política de privacitat (*)