ESDEVENIMENTS

No hi ha esdeveniments!

Revista Re

L’últim monogràfic va tractar sobre el sentit del tacte i, fruit de la reflexió, va sorgir l’interès per tractar sobre el sentit de la vista…

Subscripció Revista RE

 

    Nom i Cognoms (*)

    Correu electrònic (*)

    Telèfon (*)

    Accepto a donar informació personal i estic d'acord amb les condicions de la Política de privacitat (Obligatori)

    Categories

    Revista RE

    Últim número

    • Com mirem?

      L’últim monogràfic va tractar sobre el sentit del tacte i, fruit de la reflexió, va sorgir l’interès per tractar sobre el sentit de la vista que és el més utilitzat i complex per tot allò que ens possibilita: percebre la llum, la foscor, diferenciar colors, veure-hi de lluny i de prop, distingir els moviments, descobrir l’entorn… El títol, formulat com a pregunta, pretén donar-hi més rellevància ja que és molt significatiu el com nosaltres mirem, perquè en el com hi ha inclosa una intencionalitat. Per tant, Com mirem? demana fer una aturada real a aquesta acció que realitzem constantment a través dels nostres ulls, aquests òrgans especialitzats, que tenen per funció rebre estímuls, copsar imatges i assimilar informació, tot gestionat a través del cervell humà. L’article del doctor Josep M. Forcada descriu aquest procés de forma detallada: «Els ulls són la finestra d’entrada de les imatges que mitjançant una lent concreta, el cristal·lí, les deixa passar a la retina que destria els colors i d’aquesta pel nervi òptic es transmeten al quiasme i l’escorça visual del cervell que gestiona les sensacions visuals amb precisió. Això s’integra per les neurones a les diferents àrees de la memòria i de les emocions, i segons estudis científics és a l’hipocamp, a l’escorça entorrinal i altres espais. Tot això fa que aquest sentit de la vista sigui tan ric en funcions.» També el professor Sebastià Serrano en la secció entrevista diu que els ulls: «Són la millor mostra per saber si la persona amb què estàs interactuant està bé o no. Això requereix observació.» Per tant, si no hi cap trastorn en la visió cal ser conscients dels nostres ulls i de la nostra mirada concreta. El com mirem convida a mirar-nos en el mirall per fer la pròpia descoberta. En un article del doctor Alfred Rubio titulat Encontre en el mirall deia: «Avui m’he fixat en els meus ulls. M’he mirat com quan un mira als ulls una altra persona, posant en aquesta mirada l’ànima i establint-se amb ‘aquest altre’ una conversa profunda sense necessitat de paraules. Avui, sense saber perquè, m’he mirat així. He establert amb mi mateix un diàleg profund que m’ha arribat amb una certa esgarrifança a la mateixa consciència. En veure’m objectivat, m’he descobert un entre els altres, tan digne de ser apreciat, estimat, com s’ha de fer amb el pròxim.» En aquestes pàgines llegirem moltes idees que descriuen el sentit de la vista, ja que a través de la mirada podem mirar de maneres molt diferents i diverses. Cada mirada és personal i única, i requereix enfocar bé: hi ha la mirada dòcil, acollidora, esperançada, agressiva, alegre, trista, generosa, honesta, manipuladora, frívola, buida, indiferent… La mirada expressa la pròpia manera de ser i d’estar. I així la mirada és la pròpia actitud davant la vida, des d’ella podem negar, afirmar, insinuar… Des de la mirada ens comuniquem, oferim informació i en rebem. El sentit de la vista tan ampli i complex permet actuar constantment: veure, mirar, observar, admirar, contemplar… I, des del sentit de la vista, podrem reconèixer l’altre i els altres i la realitat que vivim.


      Llegir més
    • 112.Abraçar la realitat

      Anna-Bel Carbonell Rios Educadora He pujat al turó més alt i m’hi he assegut per contemplar, bocabadada, el paisatge de la vall i el seu riu, com si s’hi veiés reflectida tota la humanitat. Pujar al turó m’ha suposat un esforç de regularitat de les meves passes compassades amb la respiració en el llarg ascens. He pujat amb esforç i he estat temptada de parar i recular, però al cap i a la fi quelcom dins meu m’ha fet treure forces d’on jo creia que no n’hi havia i he acabat arribant al cim i, un cop a dalt i amb el cor obert i la mirada ample, he observat la grandesa del paisatge i he constatat la meva petitesa. Un paisatge real per observar sense falsedats el món en què vivim i poder abraçar-lo. El sol comença a amagar-se darrera l’horitzó, i el cel es tenyeix de colors que es reflecteixen sobre el blau de la mar, mentre tranquil·lament asseguda al balcó embadaleixo gaudint del paisatge excels que alhora em fa empetitir. I si us pregunteu que tenen en comú les dues situacions, a part de provocar sentiments en els protagonistes, és que, independentment de la predisposició a gaudir-ne, els protagonistes de les imatges són allà cada dia, independentment de si som capaços d’apreciar-ho o no. En totes dues escenes ha calgut fer quelcom especial, com fugir o aparcar la nostra quotidianitat, cercant un moment concret i definit per poder gaudir de tots dos moments, instants reals del món en el qual vivim. En totes dues escenes s’ha mirat des d’una alçada suficient i necessària per generar distància i silenci, per mirar des d’una certa perspectiva, deixant fluir sentiments i emocions. Perquè… què millor que contemplar la realitat, tal i com és per disposar-nos a acceptar-la i abraçar-la? Per intervenir en la realitat que ens ha tocat viure primer cal mirar i deixar-se embolcallar per ella. Som qui som gràcies a un cúmul de circumstàncies i viure el present ens demana conèixer el passat, tot i que no sempre ens agradi, i trepitjar amb fermesa i alhora suavitat un present que, també, pot no ser el somniat però és el nostre. Mirar i eixamplar la mirada per poder reconèixer la realitat i acceptar-la. Això, no vol dir, ni de bon tros, justificar-la, ni resignar-s’hi, ni deixar de lluitar pel que és correcte i just, però sí ens pot ajudar a treballar i encarregar-nos d’ella amb intenció de millorar-la. Les mirades de cadascú de nosaltres són diverses i personals, i totes elles enfoquen o desenfoquen segons l’honestedat, l’ètica, les influències del que hagi viscut i els prejudicis de cada persona. Una mirada nítida i realista no sempre és fàcil, però seria l’òptima; ni ens donarà la visió del món que potser desitgem tot i que, per suposat, serà una visió parcial perquè no podem pretendre abastar tota la realitat, sinó que hem de tenir clar que, mirem com mirem, més aviat n’obtindrem una visió limitada o de conjunt de la realitat. Això sí, una mirada transparent i serena, el màxim de lliure possible i amb criteri, ens pot oferir una fotografia a color o en blanc i negre; viva i canviant o estàtica; angoixada i desesperant o amb un bri d’esperança ancorada en la bondat de les persones disposades a abraçar i estimar prou la realitat humana com per a poder avançar en positiu. annabelcarbonell@gmail.com


      Llegir més
    • Entrevista a Sebastià Serrano

      Sebastià Serrano Catedràtic de lingüística a la Universitat de Barcelona. Ha impartit moltes classes com a professor, i com a comunicador expert en llenguatge ha donat molts cursos i conferències. Ha publicat diferents llibres, dels quals destaquem: El regal de la comunicació, Els secrets de la felicitat i La festa dels sentits. I acaba de publicar El regal de la lectura.L’expressió de la mirada L’expressió de la mirada «Els ulls són la millor mostra per saber si la persona amb què estàs interactuant està bé o no» Entrevisto el professor Serrano, just l’endemà d’escoltar una entrevista pel programa Islàndia de RAC1 a càrrec del periodista Albert Om en motiu del seu darrer llibre publicat, El regal de la lectura, considerat com «una oda a la lectura i al llenguatge» i descrit com «una petita joia sobre el poder fascinant del llenguatge i de la lectura per a la salut del nostre cervell». Per tant, al llarg de la nostra conversa aquest llibre i en concret el cervell humà hi tenen protagonisme. Precisament la lectura requereix l’ús del sentit de la vista? Sí, la lectura ens permet parlar amb els ulls i comunicar-nos. A través de la lectura ens podem comunicar amb qualsevol personatge, amb Dante, Cervantes… A més, qui llegeix està comprovat que s’allarga la vida i també dona benestar. En concret el seu llibre La festa dels sentits està definit com «una autèntica obra mestra del mag de la comunicació». Què ressaltaria d’aquesta obra? Ara que he estat estudiant sobre el cervell i el sistema nerviós, sabem que tot comença amb els sentits, en les sensacions i després hi ha les percepcions, llavors obtenim la informació, el pensament i el coneixement i d’aquí sorgeix l’acció, la nostra activitat. Per tant tot és un procés, ja que iniciem amb les sensacions i acabem amb les accions que ens porten a actuar d’una manera determinada. El sentits són com les ‘finestres’ per on ens entra tot, i si afegim una ‘finestra’ interior possibilitem la reflexió. D’aquestes ‘finestres’ que són els sentits humans, per què la vista és el sentit que més utilitzem? És el més utilitzat per nosaltres, ja ho era pels primats. En la nostra evolució hi ha hagut altres sentits privilegiats. El primer sentit era l’olfacte. A mi m’agrada anomenar que el cervell era com una mena de ‘nas enriquit’ perquè permetia olorar els entorns. El sentit de la vista que es desenvolupa en els mamífers permet avançar molt ja que, per exemple, pots veure el menjar i triar-lo, pots escollir parella… Per aquestes accions fer ús de la vista facilita la supervivència. Del nostre cervell, la vista és la part més gran i no es pot comparar amb el que el cervell dedica als altres sentits. La novetat del sentit de la vista és que permet obtenir informació a distància, ja des de la distància es pot distingir i rebre informació. Per tant, hi ha una dimensió de l’espai perquè podem veure tant des de la lluny com de prop. Quina diferència hi ha entre veure i mirar? Què requereix més atenció? L’atenció és justament el que fixa la diferència. En l’acció de veure, la persona no s’implica, és una acció ràpida, en canvi l’acció de mirar requereix atenció i també hi ha intenció. I quan diem que cal mirar bé? Mirar bé vol dir fixar-te. Per tant, és encara una mirada més atenta i detallada, en què s’obté informació d’allò que mires. Això també demana capacitat d‘observació. El veure, mirar, mirar bé i l’observació són indicatius de la importància del sentit de la vista. Sovint, mirem i sembla que no veiem res? El gran repte humà és posar atenció en allò que vivim, que fem, que comuniquem… També actualment és un repte pedagògic, ja que els escolars d’avui semblen més distrets i quan et distreus no pots aprofitar allò que t’ensenyen. És important ensenyar com posar atenció, ja que hi ha molta manca de concentració. Per exemple, quan es llegeix i es fa bé es desenvolupa aquesta habilitat de la concentració. Això em recorda el model educatiu Montessori que ja deia que era necessari donar llibertat per llegir. I en els adults, per ser capaços de posar atenció, ja que també hi ha dificultats, hi ha diverses teràpies que poden ajudar, com el mindfulnes. Quan estem atents, la ment i el cos ho agraeixen. L’atenció serà un bé preuat, metafòricament serà el ‘múscul més important del cervell’. I quan ad-mirem, quin significat pren el prefix ad-, vol dir que som més conscients? Admirar és un grau més elevat. Jo diria que l’afegit és l’emotivitat emocional en positiu. Admirar és una actitud que requereix temps i concentració. A més, en l’admiració també es contempla l’estimació. Admirem persones concretes, obres d’art, la natura… L’expressió facial té una gran força! Quantes vegades sense dir res es parla des la mirada que constantment expressa. Els nostres cervells tenen fascinació per les cares. Les dues grans fascinacions són les cares i les veus. La nostra capacitat d’entendre les cares és fascinant. Amb una mil·lèsima de segon ja percebem en la cara de l’altre les seves intencions, les seves emocions i el seu estat de l’ànim. Sorprenentment, al veure una cara ens preguntem: ‘me’n puc refiar’? Les nostres ments estan dissenyades per percebre la informació de la cara. Per percebre l’altre tenim dues maneres, és a través de la cara i de la veu. Quan es parla sabem si la persona es troba bé, està enfadat o content. A més, a través de la parla entenem el que ens diu l’altre. Diuen que «els ulls són el reflex de l’ànima»? En la cara tenen un paper fonamental els ulls. Són la millor mostra per saber si la persona amb què estàs interactuant està bé o no. Això requereix observació. Per exemple, en els primats el blanc de l’ull de la nineta tot és fosc, en canvi en la persona no. Aquest blanc permet saber que l’altre, per exemple, està escoltant i seguint Llegir més


      Llegir més

    Números anteriors

    Si vols adquirir-n’he algún dels últims números en format digital pots fer-ho a través de la web iQuiosc.cat 

    Sopar Hora Europea
    • 241 La realitat, ens interpel·la?

      La proposta del Sopar vol qüestionar de quina manera s’utilitzen els cinc sentits per veure com ens interpel·la la realitat concreta que ens toca viure a través dels sentits, que permeten anar a l’essència de l’ésser. Això demana fer noves preguntes: Com percebem la realitat? Ens impliquem? Quin és el nostre compromís? La realitat és immesurable i contempla molts diferents escenaris i situacions. Per copsar-la de manera correcta cal contextualitzar, ja que no és el mateix la realitat que vivim ara i aquí, que la realitat que viuen, per exemple, a Ucraïna enmig d’una guerra. No és el mateix estar en un entorn de pobresa que en un entorn favorable. Canvia molt tenir salut o patir una malaltia. També cal tenir en compte les diverses cultures i països. Sabem que la realitat és el conjunt de tot el que existeix i que és real, que no és fictícia. La realitat afecta el pensament, les idees, les emocions, la forma d’actuar… Al llarg de la història de la humanitat s’ha anat analitzant els diferents processos de la realitat, que d’alguna manera és el recorregut de l’existència humana i moltes ciències han fet els corresponents estudis per analitzar-la. A més, hi ha la pròpia concepció de la realitat, la de cada ésser humà que és única i irrepetible. Davant la realitat tan àmplia i a la vegada personal, cal ser conscient de l’ús que fem dels sentits humans. El sentit del tacte permet ‘tocar’ de diferents maneres. De manera simbòlica podem quedar-nos només en l’epidermis de la realitat o, ben al contrari, podem anar a fons per prendre consciència del que vivim tant a nivell extern com intern. Això demana fer ús del sentit de la vista, però sovint mirem i no veiem el que succeeix perquè les presses no ho permeten i potser perquè tenim por a la descoberta de la realitat. A la vegada cal tenir una oïda ben atenta per escoltar el que succeeix i també escoltar les paraules, queixes, elogis i sentiments que altres pronuncien. I quantes vegades l’olfacte percep moltes situacions tant agradables com desagradables que causen rebuig. I el sentit del gust, de manera figurativa, ens apropa a tastar de manera complementària la realitat. Tots els sentits aporten dades i és el cervell humà que fa tot un procés, que sintetitza, que l’elabora la memòria i l’ajuda a entendre el que percep. Cada persona reacciona de diferent manera davant d’una mateixa realitat. Hi ha qui respon amb una actitud receptiva, dòcil, generosa, solidària, compromesa… Hi ha qui respon de forma hipòcrita, manipuladora, amb rebuig… També hi ha una resposta indiferent. Davant de la realitat present en tants diversos escenaris i de la pròpia realitat, entre altres, preguntem: Com s’educa el cervell per entendre la realitat? Com gestionem des dels sentits el que ens toca viure? Ens sentim protagonistes de la realitat o només som espectadors? Assumpta Sendra Mestre

      Llegir més


    • 240 Com llegim la història?

      Com llegim la història? El darrer Sopar Hora Europea va tractar sobre les falses notícies que apareixen en els mitjans de comunicació per esbrinar què hi ha de falsedat i de veracitat, i per copsar els perjudicis que produeixen les falsedats i com detectar-les. Quan llegim la història fem referència al passat, tant del llunyà com el present. En aquest cas intervenen molts elements de credibilitat que són les diverses fonts: paleografia, documents escrits, relats populars, tradicions, etc. i a més la intenció dels redactors. La història més propera als nostres temps s’abasteix principalment ja de documents escrits, d’imatges, d’elements electrònics i d’àmplies tecnologies pròpies d’una evolució documental. Com s’ha d’entendre, avui, la veracitat històrica? Potser contrastant les fonts, intentant situar el lector a les realitats dels temps en què succeeixen els fets, tenint en compte el passat, la cultura de l’època, els fets socials, els religiosos, etc., és a dir, el propi context. La nova historiografia té una gran cura de situar els temps dels esdeveniments i va més enllà de la simplificació del fets bèl·lics, polítics o dels governants. Sovint es barregen llegendes i tradicions que esbiaixen la realitat i es produeixen mitges veritats. Això es complica quan apareix la novel·lació dels esdeveniments històrics que necessiten fer molt atractiva la lectura i s’hi barreja la imaginació dels autors que normalment solen ampliar en nombre de pàgines les seves versions. El lector avui, excepte l’historiador, cau fàcilment en el parany de la lectura ràpida que va estar molt de moda fa uns anys quan s’explicaven tècniques d’agilització del moviment dels ulls, fins i tot per llegir de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta. Deien que s’agafava una idea general. Altres mètodes són a partir de la lectura dels índexs i dels titulars per fabricar un cert relat personal en què és suficient l’espigolar fragments de frases per concloure amb les ratlles finals de l’obra. Quants lectors presumeixen de llegir novel·les i obres sense afany de crítica! Sabem que la cerca de textos a través de les xarxes ens possibilita molta documentació, però cal tenir cura amb la procedència de les fonts i contrastar-les. En aquest Sopar no es tracta de fer una classe de lectura, sinó de saber aprofundir els moments històrics. Goethe deia que: «per llegir cal entendre, per escriure cal saber i per comprendre cal creure». Pensar en fets puntuals desarrelats de l’entorn, del passat i del seu futur desfigura la realitat. D’una manera especial intervé l’esperit crític que serveix per contrastar els esdeveniments i apartar-se de la simplicitat còmoda que sovint és el recurs per llegir novel·la, però llegir història és molt més seriós i profund. Quantes rancúnies, odis i venjances s’han justificat per una mala lectura de la història, fent-la tendenciosa, frívola, satírica… que porten a ressentiments que són contraris a la pau i a la convivència i no faciliten l’objectivitat per tenir una justa memòria de la història.

      Llegir més


    • 239 Sopar Hora Europea: Fake news i la Postveritat

      Un dels reptes tecnològics del segle XXI és lluitar contra les fake news, és a dir, les notícies falses, per poder identificar-les, evitar la seva reproducció i poder desmentir-les. Alguns autors consideren que és com una mena d’epidèmia que demana trobar mecanismes per cercar la veracitat. Les notícies falses corren fàcilment, des dels comentaris que un fa al carrer, en una tertúlia, per telèfon, des dels mitjans de comunicació… o per Internet. Quan és per Internet aquest fenomen se l’anomena fake news perquè l’emissor és anònim i hi ha grans dificultats per controlar-ho. Els habituals mitjans de comunicació, la ràdio, premsa, televisió ja tenen els seus codis ètics i les lleis civils que reconeixen i valoren la falsedat de les notícies. A més, el dret civil recull les falsedats i aplica els corresponents càstigs per restituir el bon nom o la fama o el dany moral. La cerca de la veracitat dels fets permet rectificar el missatge. Quan parlem de fake news ens les xarxes socials ens trobem en un fenomen molt estès, ja que fàcilment es pot modificar, tergiversar o retocar imatges, vídeos, àudios… sense que es qüestioni la veracitat. Podríem dir que entre altres, les fake news porten la intenció d’enganyar, de manipular, induir a l’error i confondre l’usuari per ta l d’aconseguir uns fins perversos. És fàcil tenir accés a Internet i a les diferents xarxes i plataformes: Facebook, Twitter, WhatsApp… que es viralitzen i es multipliquen fins a l’infinit. Són les mentides, sempre n’hi han hagut, però ara són en uns mitjans i un context nou que d’una manera senzilla és accessible només fent un click! A més, aquests missatges es fan córrer lliurament i quan s’utilitzen políticament o socialment per desprestigiar, desqualificar i danyar són una amenaça per la credibilitat i la convivència. Cal posar-nos en el lloc de l’emissor per esbrinar quines són les seves intencions, el seu to invasiu i poc respectuós. La majoria que som els receptors hem de valorar quin és el nostre grau de recepció, quines emocions vivim quan ens sentim interpel·lats per missatges que no són veritat i estan manipulats amb la intencionalitat de ferir el lector. De fet la Postveritat és una mena de mentida en base a les emocions. En el rerefons hi ha fets emocionals que afavoreixen aquesta falsa credibilitat que desinforma i condiciona els receptors per crear unes respostes que poden fomentar unes actituds que el faran canviar. Sabem que és difícil mantenir una actitud ètica davant el dubte que poden crear els missatges. Des de fa temps se sap que els algoritmes de les grans xarxes socials afavoreixen que les persones vegin només els continguts que sintonitzen amb les seves preferències, creences, ideologies… I es creen àmbits tancats (clusters) de pensament i opinió dins dels quals la visió és cada cop més radical. És fàcil crear narratives fantasioses que originen les fake news, sense que els usuaris contrastin aquestes històries amb altres punts de vista. Aquests haurien de ser capaços de saber gestionar i esbrinar què és veritat i què és mentida i que són les mitges veritats. Tots som productors de relats, narracions i missatges. Ens preguntem: Què fan les organitzacions i administracions nacionals i internacionals per aturar aquesta epidèmia de les fake news? Quines són les causes d’aquest fenomen de les postveritats tan habituals? Què podem fer per verificar l’autenticitat de les informacions rebudes? Qui ensenya a diferenciar la informació veraç de les fake news? Quins fonaments ètics han de guiar-nos per evitar ser re-emissors d’informacions falses?   Ponents: Joan Salicrú i Maltas Periodista. Promotor de la productora audiovisual Clack. Codirector de la revista Valors Leticia Soberón Mainero Psicòloga. Experta en Intel·ligència  Col·laborativa.  Cocreadora de delibera.com  Alba Tobella Codirectora – Verificat   Moderadora: Assumpta Sendra i Mestre Directora de l’Àmbit Maria Corral

      Llegir més




    • Els ponents del 237 Sopar Hora Europea han dit…

      Neus Calleja: «Els nostres pensaments influeixen en la nostra conducta, però també com les nostres conductes influeixen en els nostres pensaments. En canvi, les emocions, segurament van per lliure. L’emoció té una part genètica important, ja des de ben petits mostrem diverses emocions i cada persona les mostra de manera diferent. També intervé el bagatge personal: En funció de les meves experiències interpreto i reacciono davant dels estímuls i de les pròpies emocions, i el caràcter o la manera que tinc de respondre en funció de l’emoció que sento». Àngels Geis: «Gestionar les emocions no és fàcil, perquè el llenguatge del cor és complicat. Passar de les emocions als sentiments passa per saber-hi connectar, saber-se escoltar: Només és quan ens hem escoltat que podem connectar amb les nostres pròpies emocions i així poder acollir-les per entendre-les i gestionar-les. És important també legitimar-les, és a dir, tenim dret a sentir qualsevol cosa, però no a fer qualsevol cosa amb el que sentim, però això és un pas difícil com a consequència de com ens han ensenyat a relacionar-nos.» Alexandre Gironell: «Tenim tres cervells: el reptilià, el límbic o emocional –format pels nuclis: tàlem, hipotàlem, hipocamp, accumbens i amígdala–, que funciona molt ràpid, és molt instintiu, fa respostes impulsives i automàtiques, i es basa en l’instint de supervivència. I el tercer cervell és el cognitiu. Aquests cervells estan units i treballen en conjunció i es van desenvolupant a poc a poc al llarg de la vida. A més, són importants les emocions com a formació del cervell.»

      Llegir més

    Escolta aquí les ponències de l'últim Sopar hora europea!

    Barra_spotify_1a
    Barra_ivoox_1_cat

    Àmbit en Twitter

    Sigue el próximo encuentro Sopar Hora Europea en un nuevo formato. Visita nuestra página web y conoce cómo seguirlo.
    ,,➡️https://ambitmariacorral.org/es/

    A propósito de la desigualdad y su estrecha relación con la crisis climática, ¿Buscan las personas la verdad o que les den la razón? Una cuestión desde el acceso a la información que plantea @albertsaezc del @elperiodico

    "Debemos pensar en nombre de quién realizamos acciones para luchar en contra de la desigualdad" comenta LLum Delàs Ugarte de la @fundacioroure

    "¿En qué medida nuestros actos individuales generan esta injusta desigualdad? El mundo medioambiental nos ha marcado razones importantes para determinarlo", señala @albertsaezc director de @elperiodico en la #242she

    Entre las variadas razones que conducen a la desigualdad, @JoaquinPlanasd1 señala la de los salarios y las reducidas políticas públicas en contra de la desigualdad.

    Espais de formació
    Diàlegs Revista RE

    Universitas Albertiana

    La Universitas Albertiana és una associació no lucrativa que busca generar, difondre i compartir coneixement…

    Revista RE

    ètica en temps de penúria

    Número 61
    Gener 2010

    Institut Diversitas

    Els eixos d’intervenció prioritaris de l’Institut Diversitas són la diversitat…

    Memòria 2019

    L’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral és una associació, declarada…

    40 anys de l'Àmbit Maria Corral
    L'Àmbit celebrà 40 anys d'existència al 235 Sopar Hora Europea que tractà sobre «Creativitat i fidelitat»
    Pinzellades de Realisme Existencial
    Fragments de diferents articles d'Alfred Rubio sobre diferents aspectes de la persona i la societat
    Vorera del riu Congost
    Compartim el video que va ser el suport durant la ponència de Josep M. Forcada en el 225 Sopar Hora Europea per mostrar el procés de pintar un quadre.
    Fes-te col·laborador de l'Àmbit

      Accepto a donar informació personal i estic d'acord amb les condicions de la Política de privacitat (*)