Viure sàviament fa pensar en una persona sàvia!
Per als autors clàssics grecs eren els homes ancians,
els que deien que estaven preparats per fer política.
Avui ja no és així: l’home, la dona, el jove, l’infant
i a qualsevol edat podem ser savis perquè tots ens
mereixem la mateixa dignitat.
No es pot confondre amb persones cultes, intel·lectuals,
erudits… Més aviat, el savi és la persona assenyada.
Però, qui és l’assenyat o l’assenyada?
És qui sap aturar-se, contemplar, fer silenci, reflexionar,
re-veure, sorprendre’s i moure’s activament amb seny.