Viure sàviament és viure amb saviesa, ja que la persona es considera sàvia quan està atenta i desperta davant la realitat que toca viure i és conscient dels propis aprenentatges vitals amb el desig de contribuir al bé social i col·lectiu. La saviesa forma part de la pròpia vida i de l’experiència, no té res a veure en l’acumulació de coneixements i d’anys, sinó ben al contrari, es tracta de tenir curiositat, de desenvolupar la creativitat i la capacitat de sorprendre’s.
Un fet greu que no contribueix a aquesta saviesa és la ignorància per la manca d’interès. Hi ha persones que viuen com ‘anestesiades’ sense mostrar cap entusiasme davant de res. Aquesta és una actitud present a la societat que porta a un cert avorriment. També cal tenir en compte, les situacions difícils i complicades que no animen, ben el contrari, enfonsen perquè no es veu cap escletxa d’esperança i gairebé tot es valora de forma negativa.
Quan l’equip de redacció plantejàva aquest tema partíem d’unes pautes que considerem bàsiques i valuoses: La persona sàvia s’assabenta que té la sort d’existir, ara i aquí! És qui s’adona que és únic, però que la seva vida ha de comptar amb els altres. És capaç d’estimar, de sentir i d’emocionar-se. Percep la bellesa dels altres, de l’entorn i de la natura. Entén i tolera els qui viuen de la maldat i té esperança que canviïn. És capaç de construir i no destruir vides ni sentiments. S’alegra del bé dels altres. No viu amb ressentiments ni ganes de venjança i vol treballar per la pau. No s’espanta davant dels avenços socials, tecnològics, intel·lectuals… Creu en la pròpia llibertat i la dels altres i la respecta. I moltíssimes raons més… N’hi ha tantes… Aquest gran llistat fa adonar-nos que estem convidats a prendre consciència del que vivim i dels constants aprenentatges que són font de saviesa.
Alguns exemples molt senzills per conrear aquesta saviesa humana és la pròpia actitud davant la vida. Pensem per un instant: Com mirem i observem l’entorn més immediat? Veiem que tothom va accelerat i les presses no permeten aturar-nos. Vivim en un ambient híperconectat en què cadascú està en el seu món i no permet el diàleg amb els altres i la percepció és viure encara més incomunicats. O la necessitat que hi ha en què algú disposi de temps per escoltar, ja que la queixa constant és ‘no tinc temps’. Aquesta realitat forma part del nostre escenari quotidià que no permet asserenar-nos ni assaborir res.
Els articulistes coincideixen en el sentit de la saviesa que ha de beneficiar la persona i afavorir les relacions humanes. En l’entrevista, la psicòloga Assumpció Salat diu que: «Aprendre a valorar la vida que tenim, el temps que tenim aquí en aquest planeta Terra per poder seguir aprenent i creixent. Pensar que si patim o ens sentim avorrits de la vida vol dir que no l’estem mirant amb els ulls de la saviesa. Una persona amb saviesa agraeix i valora el que passa en la seva vida, ja que és sempre una oportunitat per poder seguir avançant i creixent. El savi valora i agraeix cada dia en aquesta escola que és la vida.» Prenem nota d’aquest consell que afavoreix a conrear la saviesa de la vida.