S’educa per ser lliures?
No hi ha dubte que el progrés tècnic i científic ha esdevingut l’eina bàsica que ens prepara per afrontar el futur. Però, som conscients que allò que realment sosté el nostre món és l’experiència acumulada al llarg de la història de la humanitat. Necessitem totes les eines possibles per afrontar els reptes de present i de futur si volem construir una societat on totes les persones visquem dignament.
Per això, no es pot reduir ni limitar l’ educació a una mera adquisició d’informacions i d’ensenyaments útils per a la vida, que facin de l’educand una persona instruïda, culta, preparada, tècnicament competent per enfrontar les tasques i els nous desafiaments. És important que es tingui una preparació intel·lectual i tècnica adequada, però no consisteix en això l’essència de l’educació. L’ acció formativa no pot oferir només mitjans que permetin adquirir avantatges socials, econòmiques o benestar material. Educar és molt més que ensenyar determinades matèries perquè es ‘guanyin la vida’, sense negar que poden ser molt útils per assolir les exigències d’una societat cada vegada més tecnològica.
Ens hem adonat de la importància de dedicar esforços i recursos a educar les emocions. La visió racionalista de formar sobretot la intel·ligència ha quedat desfasada. ¿Quantes persones brillants i erudites han demostrat una personalitat immadura i són egocèntriques i inadaptades? A més de tenir uns coneixements, es necessita educar les emocions per aprendre a relacionar-nos amb els altres i afrontar amb maduresa la realitat que ens envolta que és molt complexa.
Aquest esforç del món educatiu és molt lloable i cal desitjar que segueixi incrementant. N’hi ha prou amb això? La persona és intel·ligent i té sentiments específics, però té una altra potència molt bàsica per viure i conviure que és la llibertat. I en aquest Sopar volem preguntar-nos: S’educa prou per a la llibertat? Tenim llibertat de dir sí o no lliurament? Comptem amb la llibertat dels altres, com un màxim bé?
La llibertat humana, com la raó, tenen límits. L’ ésser humà és essencialment social i està envoltat dels altres per crear societat i fer créixer en paral·lel el cultiu i l’educació de la raó i de les emocions amb la llibertat.
Ensenyar a reconèixer i acceptar els límits de la pròpia llibertat correspon a la persona. D’ altra banda, ha d’estar harmoniosament lligada al grau de desenvolupament de la intel·ligència i de les emocions, perquè, per exemple, l’amor no es pot imposar, o és lliure o no és veritable amor. Sense llibertat no podem estimar. Com més gran sigui la clarividència de la nostra raó, més gran la responsabilitat del nostre lliure albir.
Alguns creuen que la seva llibertat no té límits. D’aquí neixen postures aclaparadores, que volen imposar-se als altres sense respectar-ne la llibertat. Naturalment després d’ aconseguir una llibertat responsable i corresponsable, cal oferir a les persones uns codis d’ètica, segons les creences o convencions socials, o una proposta d’ètica de mínims. Volem plantejar com assolir una bona estructura interna per viure de forma equilibrada la capacitat de la llibertat de manera coherent amb la intel·ligència i amb les emocions. Aquesta serà font de ben-ser a la societat.
Jordi Cussó Porredón