Aquest monogràfic sobre Les cosmovisions. Noves mirades, tal com indica el subtítol permet fer distintes mirades des de diferents angles. Això permet obtenir una visió ampla de la realitat existent amb l’objectiu de comprendre aquesta realitat i poder fer la corresponent interpretació. És un tema complex en què la majoria dels autors defineixen la cosmovisió com un conjunt d’opinions i creences que formen un concepte general del món. És una teoria de la realitat que té una persona sobre l’existència i el món. També una cosmovisió defineix nocions comunes aplicables en molts camps de la vida, des de l’economia, la política, la filosofia, la religió… Fins i tot, hi ha la cosmovisió sobre el sentit de la vida.
Etimològicament prové de la paraula alemanya Weltanschauung que welt significa ‘món’ i anschauen significa ‘observar’. L’article de Josep Sabater descriu el sentit del concepte i la seva evolució: «Els pensadors de l’antiga Grècia categoritzaven la cosmovisió com a Kosmotheoría. Els clàssics llatins la denominaven visio mundi i els filòsofs idealistes alemanys Weltanschauung. Es partia d’aquestes nocions fonamentals per tal d’emmarcar una comprensió conceptual de l’ésser humà davant del món. En el bressol de la cultura filosòfica hel·lènica, doncs, la teoria passava per davant de la visió o de la pràctica; és a dir, l’estudi, l’especulació, la meditació i la reflexió sobre els fets i esdeveniments del món tenia ‘el seu lloc’ en la ment, font de coneixement d’on brollaven les idees, intuïcions i pensaments abstractes. La realitat, en si mateixa, era ‘davant’ l’home, amb la seva necessitat d’entendre-la i explicar-la.»
Les cosmovisions evolucionen i cada època ha marcat el propi tret característic. En la secció entrevista, el professor Daniel Gabarró menciona cinc cosmovisions: la pretradicional, la tradicional, la moderna, la postmoderna i la integral. Ell descriu i contextualitza cada una. Ressaltem la cinquena cosmovisió, la integral en què diu: «Que incorpora una visió espiritual (és a dir, més enllà del que es pot tocar i mesurar) de la realitat. Mentre pels postmoderns la humanitat és el centre, mentre pels moderns el centre és el mercat global o pels tradicionals el centre és la nació, pels integrals el centre de tot és el Kosmos, l’Univers i, per tant, és la primera cosmovisió que situa els éssers humans com a part d’una totalitat i no com a centre d’aquesta.»
En aquest monogràfic fem ressò del llibre Les cosmovisions socials. La peça que faltava dels autors Daniel Gabarró i Jaume López en què diuen: «Volem contribuir a millorar les polítiques públiques, que afecten milers de persones i que busquen millorar les seves vides a fi que siguin més eficaces. Volem contribuir a beneficiar molta gent, tan bon punt aquest nou eix s’incorpori en la visió habitual de la ciutadania en general i, en especial, en el dia a dia de les administracions públiques, les associacions, les fundacions, les ONGs… Perquè aquesta clau connecta allò que és col·lectiu amb allò que és individual.»
També publiquem el díptic i la ressenya del 250 Sopar Hora Europea celebrat el dijous 16 de maig del 2024 sobre Pensar i repensar per reinventar-se organitzat per l’Àmbit Maria Corral. Aquest tema ens convida a fer una nova mirada realista del conjunt de la societat i des d’una perspectiva personal, per prendre consciència del que hem viscut, del que vivim i fer projecció cap al futur.