XXVII Seminari Interdisciplinari – Barcelona, octubre / novembre 2008
Molts pedagogs i psicòlegs divideixen l’adolescència en tres subperíodes: preadolescència, adolescència i postadolescència. Aquesta darrera fase la situen aproximadament entre els disset i els vint-i-cinc anys. Hi ha un fet molt significatiu: els divuit anys, que representen la majoria d’edat. Es tracta d’una etapa en la qual els nois i les noies encara acostumen a viure amb els pares, principalment perquè en depenen econòmicament. N’hi ha molts amb feines temporals, que estan desenvolupant els seus estudis i que encara no han establert relacions sòlides amb una parella. És també un temps favorable perquè siguin manipulats i utilitzats, pel fet que estan oberts a la generositat, a l’aventura, a l’apassionament, a la participació i es plantegen interrogants seriosos, des d’un sentit crític, i en què sovint les respostes que n’obtenen els condueixen a un cert desencís.
Un 34,1% dels nois i noies abandona el sistema educatiu sense estudis secundaris postobligatoris finalitzats. El postadolescent viu una oferta universitària que no sempre és del seu grat i, en molts casos, a causa de la puntuació, ha d’escollir alguna carrera que no li interessa gaire. El mateix passa amb la qüestió laboral: no sempre pot escollir la feina que desitja. Al postadolescent se li demanen unes decisions que li seran vitals per a la resta de la vida.
Per altra banda, és una època en què està descobrint quelcom tan important com és el seu protagonisme vers la sociabilització, és a dir, en què intenta entendre i implicar-se en la societat i se li va creant una consciència social més enllà de la individualitat. Hi ha una major homogeneïtat entre iguals, atès que ja ha superat la pubertat; hi ha menys egocentrisme i un major interès pels valors abstractes i els principis morals; lluita per una major capacitació per tal d’entendre la realitat i d’implicar-se en allò que va vivint. És quan comença a descobrir que un no és l’amo del món.
En aquesta etapa de transició entre l’adolescència i la vida adulta, el postadolescent passa per les típiques crisis familiars, escolars, personals i socials de l’inici de la maduresa social. És cert que canvien els conflictes pares/fills, mestres/alumnes, i que segueixen els desacords entre els uns i els altres, però potser són menys intransigents, o si més no, hi ha menys discussió. No s’han pogut deslligar de l’autoritat moral, però sí de l’autoritat legal dels pares.
Com podem fer per ajudar a aquesta transformació de la persona? Segurament caldria una actitud d’escolta per ambdues parts. Ressituar el diàleg amb la humilitat de posar-se al mateix nivell de l’altre, amb una reciprocitat neta i sense demagògia, amistosa sia amb els pares, els mestres o els companys, sense cap mena de compra ni de venda, ni de lluita, ni d’engany. Es tractaria d’escoltar-se per fer-se mútuament més persones —uns postadolescents més adults—, per sentir-se, per raonar-se, per tolerar-se i per valorar-se malgrat els desacords. La postadolescència és un temps de treball per a refermar una autoestima adequada que faci que l’individu es trobi bé a la vida i amb si mateix, i que se senti digne de ser valorat i se’l pugui reconèixer tal com és, amb la seva capacitat intel·lectual, els seus sentiments, els seus somnis, les seves lluites i els seus projectes. Sens dubte, els postadolescents contribuiran a educar els adults.
Josep M. Forcada i Casanovas
Primera sessió:
«Postadolescència. Mites i paradoxes» Josep M. Forcada i Casanovas, Metge. Periodista. President de l’Àmbit Maria Corral
«Postadolescència. La complexitat d’una transició» Agnès Russiñol i Amat, Presidenta del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
«Ser joven y ciudadano en un contexto de incertidumbre» Jorge Benedicto Millán, Professor de Sociologia de la Universidad Nacional de Educación a Distancia
Segona sessió:
«Característiques psico-biològiques dels postadolescents» Eduard Rigo i Carratalà, Catedràtic de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears
«Drets i deures dels nous ciutadans» Begoña Roman i Maestre, Professora d’Ètica de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona
Tercera sessió:
«Salut i situacions de risc en els joves» Oriol Romaní i Alfonso, Coordinador del Màster en Antropologia Mèdica i Salut Internacional de la Universitat Rovira i Virgili. President del Grup IGIA
«Consciència i compromís social al voltant dels 18 anys» Josep Oriol Pujol i Humet, Director General de la Fundació Pere Tarrés
Quarta sessió:
«Transicions de l’escola al treball dels joves: reptes i paradoxes» Maribel García i Gracia, Investigadora al GRET (Grup de Recerca en Educació i Treball) de la Universitat Autònoma de Barcelona
«Els postadolescents com a reflex del món adult» Maria Viñas i Pich, Treballadora Social. Directora de la Fundació Carta de la Pau dirigida al’ONU
Cinquena sessió:
«Joventut i sexualitat: entre el plaer i el risc» Pere Font i Cabré, Psicòleg clínic. Fundador i director de l’Institut d’Estudis de la Sexualitat i la Parella
«Joventut: el repte de l’autonomia» David Martínez i García, Economista
Album fotogràfic del XXVII Seminari Interdisciplinari