Quan convidem a pensar en el perquè de Com ens relacionem? s’obren un ven- tall de dimensions que diferents experts tracten en aquest monogràfic: des d’una vessant humanista, psicològica, sociològica, pedagògica… que ofereixen diverses reflexions, idees, pautes, propostes, suggeriments… que ajuden a arribar a fons en una qüestió tan humana.
En un moment en què ens toca viure tanta incertesa acompanyada d’un ritme accelerat que genera un cert vertigen, s’evidencia que hi ha més dificultats en la comunicació. Aquesta realitat genera un dèficit i una crisi de les relacions humanes. Per exemple, encertar el llenguatge adequat i d’entesa entre els pares i els fills adolescents; relacions trencades amb motiu de situacions difícils que generen soli- tuds mal assumides; també relacions trencades a causa de diferentstipus d’addic- cions com drogoaddiccions o, fins i tot, casos d’addiccions a les xarxes socials que es multipliquen, sobretot entre joves que s’aïllen del món real; gent gran que per diverses circumstàncies no es relaciona perquè no té familiars ni ningú al seu entorn; crisis de relacions en el món laboral; desigualtats econòmiques que fan que les persones s’apartin del seu entorn perquè tenen la preocupació per subsistir; també per causes de tipus polític, religiós, esportiu, cultural, sindical, humanitari… on es creen susceptibilitats i es tanquen portes a la comunicació.
Davant d’aquest escenari se’ns demana lucidesa i accions urgents en diferents àmbits per recuperar vincles capaços de promoure afecte i veritable comunicació. Alguns autors manifesten en els seus articles que vivim situacions de manca de credibilitat i de confiança. L’articulista Pere Reixach constata que: «En una societat mancada de confiança no s’hi pot viure, ens destrueix i s’autodestrueix. Per a la vida social, la confiança és com l’aire que respirem. Si aquest aire que ens dona vida està contaminat, ens malmet la salut fins a situacions irreversibles. Així mateix la confiança contaminada per la desconfiança, és la mort de les institucions que vetllen (o han de vetllar) per la dignitat i el benestar dels ciutadans.» Això demana un canvi d’actituds i una dedicació profunda en la formació humana en qualsevol etapa de la vida per comprendre’ns a nosaltres mateixos i saber relacionar-nos amb els altres. És a dir, començar per la pròpia relacióintrapersonal per fer una mirada cap endins i d’aquesta manera generar la trobada vers els altres per compartir relacions interpersonals.
En una entrevista al filòleg i teòric de la comunicació Sebastià Serrano, a la revista Valors, diu que: «En aquests moments, la millor inversió que pot fer l’home és obrir-se alsaltres […], aquells que s’obrin, que tinguin més amics… superaran més fàcilment l’estrès i la por. I, molt probablement, sabran transformar aquesta por controlada en satisfacció i, potser, fins i tot, en felicitat.» Viure, sentir i gaudir de les relacions humanes demana un posicionament obert i generós. Això permetrà establir noves situacions gratificants que conduiran a relacions autèntiques.
El monogràfic convida a reflexionar per prendre consciència del valor preuat que tenen les relacions humanes, perquè siguin sanes i de qualitat, perquè generin actituds positives i les visquem, també, des de les emocions… Crear i començar relacions humanes està a l’abast de tothom, però requereix un esforç apropar-te a desconeguts per encetar el procés de noves relacions. Aquest fet de relacionar- nos demana i reclama dedicació, temps i atenció. Les bones relacions ajuden a créixer i a madurar i, com no, a superar les dificultats i contrarietats que formen part de la realitat humana.