Just en un moment quan vivim tants diferents escenaris inquietants que generen incertesa i complexitat, presentem un nou monogràfic per tractar quelcom ben personal en què tothom té alguna cosa a dir i que pot tractar-se de moltes diferents maneres i tenir múltiples interpretacions: Viure amb sentit.
Tot ésser viu té moltes possibilitats al llarg de la seva existència, però aquestes depenen de molts factors que han influït: des del país on has nascut, la família concreta, l’educació rebuda, l’entorn social… Cada persona té una història real i única amb uns orígens i un recorregut que ha permès evolucionar i construir el propi sentit.
Avui nosaltres ens aturem en la realitat del moment en què sorprenentment fem les mateixes preguntes que ja els clàssics formulaven: D’on venim? Qui som? I, on anem? Aquestes mateixes qüestions plantejades en singular tenen més força: D’on vinc? Qui soc? I, on vaig? Es poden preguntar diverses vegades i segons en quina etapa de la vida es plantegen tenen diferents tipus de resposta.
Sovint ens agradaria trobar sentit a tot allò que realitzem i ens adonem que la cerca és constant. Tot allò que té un sentit, d’alguna manera ha de tenir un significat, un valor una finalitat… Això requereix una actitud madura davant el recorregut humà de la vida i un esforç per descobrir el sentit que d’alguna manera transforma i fa copsar la realitat amb una nova mirada.
Aquests dies hem fet seguiment, des dels mitjans de comunicació, de l’erupció del volcà de La Palma i vèiem com la lava s’anava emportant tot el que trobava, i de cop i volta tot desapareixia. Les imatges commocionaven, però viure-ho en primera persona esgarrifava. Que emotiu i dolorós va ser quan van deixar tornar a casa, només durant quinze minuts, per agafar el que volguessis perquè l’edifici, la casa… estava apunt de desaparèixer. Quin exercici tan dur de realitzar, en un temps tan breu, per poder agafar allò que més es valora o es necessita (documentació, diners, medicaments…). Que sorprenent sentir, encara més, la fragilitat de la vida humana davant d’un fenomen de la naturalesa terrorífic.
Per aquestes persones afectades pels danys, ara és molt difícil aturar-se i preguntar-se pel sentit de la vida, però que impressionant poder expressar que, malgrat tot, estan vius. Aquest exercici humà i real sintonitza amb el paràgraf publicat en el llibre El sentit de la vida del filòsof Francesc Torralba quan fa referència a Viure cada dia com si fos l’últim. L’autor ressalta que cal una actitud realista davant la vida: «Viure com si fos l’últim dia és una idea que pot regular la vida de cada dia i dotar-la plenament de sentit, perquè en el darrer dia no es malbarata el temps amb nicieses.» Per tant, ressalta que «Qui entén que la seva vida té una missió, camina àgil i decididament cap a l’horitzó que s’ha marcat. Viu despert. Quan una persona es pregunta, en la seva interioritat, quin sentit té la seva vida, està despertant a la vida, s’està llevant d’un somni i s’adona, per primera vegada, de la responsabilitat que comporta el fet d’existir.» És a dir: «Viure amb la mirada atenta en la mort ens exigeix ser més responsables, ens estimula a vetllar per la qualitat de les nostres acciones i paraules. En definitiva, ens permet dotar d’un valor únic cada moment viscut.»
Aturem-nos i reflexionem! Els articulistes ens conviden a pensar i estar atents a la realitat per percebre la pròpia vida amb sentit.