Josep Alegre
Professor i educador sociocultural
L’ésser humà es desenvolupa gràcies a la cohabitació. Sense els altres difícilment podrem arribar a realitzar-nos. ‘Habitar amb’ és essencial per esdevenir ‘ésser’. Coexistim, convivim, aprenem a relacionar-nos des de ben petits, a partir de les experiències viscudes dins el nucli familiar. Anem mica en mica, obrint més vincles relacionals, l’escola, el veïnat, els amics… i aprenent noves habilitats socials. Anem desplegant una immensa xarxa de Vida Compartida, amb fils potents i resistents, que provenen de la diversitat social i cultural i de la idiosincràsia de cadascú i que s’enforteix quan es viu amb cohesió i respecte.
La convivència no sempre és fàcil i comporta conflictes, dificultats que cal afrontar i resoldre. Podem activar les eines que cadascú de nosaltres tenim per trobar llaços d’unió i punts de trobada. Però ens hem de posar d’acord perquè els valors i les idees de cada persona poden ser ben diferents. Pensar més en allò comú i que ens uneix que no pas centrar-nos en el punt del des-encontre. Activar l’escolta, l’empatia, la comprensió de l’altre ens pot obrir un nou camí. Aparcar els nostres prejudicis i les nostres prioritats per un moment ens pot ajudar a crear actituds pro-socials, cooperatives i pacificadores. Alguns principis de valor es poden convertir en guia: l’obertura a allò plural i múltiple, la proximitat a allò divers, les experiències d’alteritat…, ens ajudaran a la comprensió d’altri, i fins i tot, a des-viure’ns per ells. És aquesta una aposta arriscada i atrevida que ens durà a humanitzar la Terra i a Compartir la Vida de veritat.
En bona companyia
Vivim en constant contacte amb els altres i, per això, hem de conjugar necessitats i desitjos propis i aliens. Cada persona té una escala de valors que transmet amb el seu actuar diari. Són valors que mouen els comportaments, orienten la vida i dissenyen la personalitat. Valors de convivència que s’aprenen amb l’entorn i enriqueixen l’educació: la coherència, la gratitud, la valentia, la paciència, l’amor a la natura… De petits som grans imitadors i aprenem amb l’exemple. Després la relació amb els adults ens aportarà normes i valors socials que anirem seleccionant i fent nostres, al llarg de la vida, fruit de la reflexió i del sentit crític. Amb ells anirem creant llaços d’amistat, de companyia, d’identitat. També prendrem decisions i actuarem en conseqüència, posarem en pràctica tot el que hem descobert i gaudirem de la bona companyia, del joc compartit, del treball comú…
Aprendre a conviure és una finalitat bàsica de l’educació. Sumar esforços per sembrar aquest esperit comunitari i afavoridor d’una cultura de pau. L’educació que donem als nostres fills serà la soca sobre la qual construiran la seva pròpia personalitat i escala de valors. I això serà el que aplicaran en el seu actuar futur. Per això, cal ajudar-los a gaudir de relacions sanes i diverses que els ajudin a poder viure en societat. Aquesta tasca no només és de la família o dels educadors. És un compromís de tota la societat que ha de vetllar per un món més humanitari i solidari. Hem de ser bons exemples per als altres i això demana revisions periòdiques personals. Perdem molt de temps jutjant, etiquetant, comparant i en el fons contribuïm a generar més inseguretat o malestar… Tots som educands i educadors.
Acompanyar i, de vegades, deixar-se acompanyar. L’acompanyant ha de propiciar un ambient receptiu, de confiança i comprensió. Intentar entendre les raons de l’altre, el seu dolor, la seva alegria… escoltar-lo, fer-li costat, acompanyar-lo…; de vegades, utilitzar el sentit de l’humor, les bromes que promoguin un clima positiu i tranquil; d’altres, compartint temps, inquietuds i lleure… Els valors que hi ha darrera d’aquestes actituds seran el nostre senyal d’identitat, el codi i la brúixola que inspira i guia la nostra manera de ser, actuar i sentir.
Viure en pluralisme
El punt d’origen dels valors per a la convivència està dins de cadascú. Per això primer serà bo fer un treball personal, d’escolta interior i revisar les nostres pròpies emocions de manera saludable: expressant el que sentim, revisant els nostres punts dèbils i valorant com apliquem els nostres punts forts… Amb aquesta petita revisió podrem entendre millor els altres. L’autoestima és la capacitat de poder entendre l’altre i posar-te a la seva pell, la qual cosa, serà difícil si abans no has estat capaç de mirar ‘dins teu’ i veure i acceptar tot el que hi trobes.
Ser honestos i sincers amb nosaltres mateixos ens pot ajudar molt a entendre els altres en la seva pluralitat. Valorar les nostres diferències com a possibilitat d’enriquiment mutu, cercar el costat positiu dels altres i valorar els moments de trobada com a font d’enriquiment, entusiasme i alegria. Conquerim la nostra felicitat fruint de la felicitat dels altres.
Anem fent camí des de la nostra identitat i amb la identitat diversa dels altres. Cal ser-ne conscients. Les diferents opinions ens enriqueixen. Equivocar-se ens fa créixer. Quan afrontem la Vida amb actitud pacient, serena i tolerant i som capaços de canalitzar els nostres impulsos més primaris ens vinculem millor amb els altres. Entendre com se senten i què pensen els altres, empatitzar ens fa ser més solidaris i reflexius. La intel·ligència interpersonal ens ajuda a entendre i valorar el fons de cada persona. Ens aporta humilitat quan reconeixem les febleses i benestar davant les fortaleses. Les nostres relacions personals esdevenen més solides.
El món tan plural i divers com és, ens demana manifestacions assertives, tolerants, respectuoses i de més confiança vers els altres. Afavorir el respecte per la dignitat i els drets de les persones és responsabilitat de tots. Això demana també una bona dosi de tolerància. És una identitat contextual i relacionant, que confronta postures positivament, fomenta el diàleg i l’acord, recerca solucions conjuntes, provoca acollida i hospitalitat i es disculpa quan s’equivoca cercant el bé comú.
En un denominador comú
Dialogar de manera assertiva i constructiva suposa flexibilitzar les nostres postures i orientar-nos cap el consens, la cohesió i la col·laboració. És des d’aquesta intel·ligència emocional on entendrem millor les trobades i desacords, amb la finalitat d’assolir una solució inclusiva, integradora i recíproca. Amb aquest estil solidari d’acolliment, generositat, justícia, pau, interculturalitat, ecologia i afecte mutu, que neix del contacte amb l’altre, és on es conrea l’amistat i la fraternitat humanes. El nostre desenvolupament sòcio-personal passa pel coneixement d’un mateix, dels altres i l’ús i la interpretació de tots els llenguatges. Aquesta identitat en relació i interdependència ens pot conduir a una vida viable.
Som Companys de Vida i hem de saber conjugar les coexistències. Conviure amb altres éssers tan diversos i plurals ens demana canvis sincrònics i harmònics…, són propostes molt valuoses per fruir de la nostra vida. Per assolir-ho hem d’actuar de manera cooperativa, tolerant i flexible per tal de conformar un teixit afectiu que abraci les diferències en convivència permanent. Són els principis de valors els que ens marquen el recorregut. Des d’una mirada àmplia i generosa i conreant actituds pro-socials, podrem caminar plegats i en bona companyia. Així doncs, Compartim la Vida!