És psicòloga i diplomada en Ensenyament Primari.
És directora del centre de psicologia i formació Àgape.
És una incansable buscadora de respostes, d’eines i coneixements que ens permetin a tots una vida millor i més harmoniosa. Per això, ha dedicat i dedica la seva vida a aquesta tasca. És una dona compromesa amb el seu treball i amb el servei als altres sigui a través dels libres, dels cursos, conferències, radio, televisió, de les trobades amb amics… Sempre ha buscat i busca moltes fórmules per tal de poder arribar a la gent i portar el seu missatge.
CRÈIXER EN SAVIESA
«La disposició del lector ha de ser la de voler aprendre
i la de creure que és possible afrontar la vida amb molta més harmonia
i amb millors resultats»
Assumpció Salat sempre ha tingut la inquietud d’entendre el perquè de l’existència humana, de les relacions humanes, dels conflictes i del patiment. Per això, en el seu llibre Omplir-se de saviesa fa aquesta proposta humana, però a la pràctica com ens omplim de saviesa?
Una vegada en una conversa d’amics en un gimnàs vaig escoltar com un li deia a l’altre: «Mengano és un home molt savi». Jo amb curiositat em vaig apropar per escoltar i si es referien a la saviesa intel·lectual, tenir molts coneixements de tot tipus, geografia, història, tecnologia, etc., i vaig pensar això no és la saviesa que jo busco.
Quin tipus de saviesa buscaves?
La saviesa de la qual jo parlo en aquest llibre és la ‘saviesa’ de saber viure la vida i la mort, de saber afrontar els reptes tant de salut, com de relacions, com econòmics o els que tenen a veure amb els canvis que es donen a les nostres vides en tots els sentits. Tenir habilitats i coneixements per saber afrontar aquests aspectes de la vida és una part molt important de la saviesa, i d’això parlo en el meu llibre.
Quina disposició ha d’haver-hi, en aquest cas, per part del lector per copsar aquest tipus de saviesa?
La disposició del lector ha de ser la de voler aprendre i la de creure que és possible afrontar la vida amb molta més harmonia i amb millors resultats tots aquests aspectes anomenats: Relacions humanes; Salut, energia i vitalitat; Canvis, inclosa la mort; Economia i recursos.
Al meu entendre, els problemes de l’ésser humà en la seva vida sempre es troben en alguna d’aquestes quatre categories. Per tant, cal la disposició interna de creure i pensar que no en sabem, que si tenim dificultats i conflictes en aquests aspectes de la vida vol dir que ens falten eines, habilitats i coneixements, en definitiva saviesa.
En el llibre diu que la saviesa «és un estat que ens permet celebrar cada instant de la nostra vida en plenitud». Com s’aconsegueix davant les dificultats, patiments…?
És veritat, l’estat de plenitud és sempre un resultat, una conseqüència d’una manera d’afrontar i gestionar els fets de la vida. La vida sempre ens planteja reptes i si SABEM COM FER-HO, si tenim en el nostre interior els coneixements adequats o savis, això portarà com a conseqüència el fet d’actuar i respondre de manera sàvia, i al fer-ho vivim com a resultat la pau, la plenitud, l’harmonia, el goig de viure. Llavors tenim més ganes de tenir una vida llarga, molt llarga, ja que l’estem gaudint i no patint.
En concret, descriu quatre indicadors necessaris per millorar la nostra vida. En primer lloc, parla de les relacions humanes. Com exercitar aquest pilar tan bàsic per a la convivència humana?
Exactament, els problemes esmentats, entre ells les relacions humanes es converteixen a la vegada en un indicador. Vull dir que si jo puc observar que al llarg dels anys, a mesura que vaig vivint les relacions humanes es fan per a mi més fàcils, més harmonioses, menys conflictives, i cada vegada sento que hi ha menys i menys persones que em treuen de polleguera o alteren la meva pau, això vol dir que vaig bé, que estic adquirint coneixements de saviesa, ja que la millora de les relacions humanes en la meva vida és un indicador clar del meu creixement en saviesa.
Per millorar en aquest aspecte em cal fer un canvi intern de percepció, un canvi de com veig un ésser humà. Normalment hem estat educats en veure i pensar que hi ha bones i males persones, aquí el canvi cap a la saviesa és pensar que hi ha persones que en saben més, que han après més, que estan més plenes de saviesa i altres que estan més endarrerides, que tenen menys coneixements, que encara no en saben i fan el millor que poden i saben amb els coneixements i creences que tenen en el seu interior. Canviar aquesta manera de pensar, ja és un gran pas de saviesa. La vida és una escola, en l’escola hi ha alumnes i els alumnes tenen diferents nivells de saviesa, alguns estan en cursos més avançats i altres en cursos més endarrerits.
En segon lloc parla de la salut, l’energia i la vitalitat, com mantenir-ho?
Sí, la salut ja fa molt temps que la medicina ha assumit i demostrat que té a veure molt en aspectes actitudinals i mentals. És a dir, parlem de la psicosomàtica. De la gran relació que hi ha entre la manera de pensar i veure la vida i els resultats que obtenim a nivell de salut.
Mira, fa poc temps un metge de l’Hospital Clínic de Barcelona em deia: «Els metges en sabem poc i ens falta aprendre molt sobre la malaltia del càncer, ara bé, una cosa que sí sabem és que l’actitud és un element clau en la recuperació del malalt». Una sàvia reflexió.
Posem un exemple, si jo penso que hi ha persones dolentes que em volen fer mal i em volen fer patir i tenen la ‘culpa’ de tot el meu malestar o patiment, està clar que aquest pensament no ajuda gens a la meva salut, no m’ajuda a mantenir el bon funcionament en el meu cos. Aquest pensament no és un pensament de saviesa. És un pensament que anem i anirem canviant a mesura que ens anem omplint de saviesa.
En tercer lloc, tracta sobre la part econòmica, els recursos necessaris per viure. Aquesta és una gran preocupació perquè encara vivim desigualtats econòmiques i persones que no tenen els mínims?
Sí, és veritat, hi ha persones que no tenen el mínims per poder viure. Ara bé, l’enfocament, enlloc de buscar culpables més aviat hauria de ser potser un altre. Pensar que si una persona no té recursos econòmics, no és pas fruït de la seva mala sort, sinó més aviat una conseqüència de la seva falta d’habilitats, coneixements i eines per poder generar recursos. Per tant, en l’enfocament de la saviesa, l’EDUCACIÓ és un element clau. Es tracta de destinar recursos a ensenyar a educar les persones per tal que tinguin bons resultats no sols en la seva economia sinó també en les altres problemàtiques que normalment van associades a la pobresa econòmica, salut, adaptació als canvis i relacions humanes. Si observem, veurem que en general quan hi ha un problema econòmic també hi ha una dificultat per adaptar-se als canvis de la vida, a determinades relacions humanes, i a vegades també problemes de salut.
I en quart lloc, sobre l’adaptació als canvis que es produeixen a la vida. Com exercir la flexibilitat tan necessària per assumir els canvis?
Els canvis en les nostres vides són per molts de nosaltres un repte difícil d’assumir, vull dir amb això que veure els canvis com una oportunitat de millora i d’aprenentatge no és a vegades fàcil. Sovint veiem els canvis de les nostres vides com una desgràcia, com una mala sort, com un fet que no hauria de passar o de donar-se en les nostres vides. Així són moltes les persones que veuen com una injustícia o com una mala sort el fet de tenir una malaltia o el fet de perdre una feina, una separació matrimonial i tot un reguitzell de canvis que tendim a etiquetar com a ‘dolents’.
La visió de saviesa és sempre la de veure els canvis com una oportunitat d’aprenentatge, com un punt de sortida per desenvolupar-nos interiorment amb saviesa, com una oportunitat de fer un canvi intern de creences, de idees, de pensaments. La saviesa té molt a veure amb una ment flexible, una ment oberta, una ment científica, una ment que vol comprovar, observar, verificar si canviant els ‘mapes’ o paradigmes mentals canvia la realitat externa i es torna més harmoniosa.
En l’aprenentatge constant durant la vida hi ha molts diferents moments i etapes, però com s’accepta tot el que toca viure?
El que toca viure és quelcom molt canviant i depèn en gran mesura de la nostra manera de pensar, del nostre ‘mapa’ mental. Poso un exemple personal: Quan jo tenia 32 anys vaig fer un viatge amb el que era i havia estat el meu promès, tot i que havíem tingut des dels 24 anys, com a anades i vingudes, vull dir èpoques en les que ens veiem i tractàvem i altres en les que ens distanciàvem. Als 32 anys en una d’aquestes retrobades vam fer un viatge a Amsterdam. Va ser bonic, i quan vam tornar ho vam deixar, vam tenir una altra època de distanciament. Al cap de molts anys quan jo en tenia 45 ens vam tornar a retrobar, ell s’havia casat, tenia un fill i feia poc s’havia separat. En aquella trobada ell em va confessar que quan vam fer aquell viatge a Amsterdam, ell em volia demanar en matrimoni, però no es va atrevir, ja que em va veure molt canviada en actituds i manera de ser, no era la noia que ell havia conegut i de la que s’havia enamorat.
En aquell moment vaig entendre que el que ens toca viure depèn molt de nosaltres. Jo havia fet un canvi intern, un canvi de caràcter, de manera de pensar i allò va canviar el meu destí, el que em tocava viure.
Sabem que la vida és un continu aprenentatge. Com despertar el desig d’aprendre, la curiositat, la capacitat de sorprendre’ns…?
La vida és un continu aprenentatge, és cert, i una de les maneres que té la vida per empènyer aquest aprenentatge i aquestes ganes de canviar, de créixer, d’adquirir noves eines i nous coneixements és el PATIMENT. És a dir, el patiment humà és el motor, allò que fa que moltes persones comencin a buscar respostes, comencin a buscar ajudes, comencin a llegir llibres, acudeixin a un psicòleg.
Venen a vostè, com a psicòloga?
En la meva feina les persones venen a nosaltres perquè pateixen, és llavors quan tenim l’oportunitat de poder fer i donar aquesta educació, aquestes eines, aquests coneixements de saviesa. Si una persona està bé amb els seus resultats de vida, amb els quatre aspectes que hem anomenat no busca el canviar per aprendre, quan hi ha conflictes és quan l’ésser humà es mobilitza per poder disminuir o deixar de patir. Tant de bo, que quan estem bé seguíssim, tenint aquestes ganes d’aprendre de millorar. En el marc de la saviesa el pensament és: «Qualsevol situació o fet en la vida d’un ésser humà per bé que estigui sempre és susceptible de ser millorada».
Com es pot elaborar el propi pla pedagògic?
Cal entendre el pla pedagògic com aquests fets o canvis que es provoquen en les nostres vides i davant dels quals sovint no veiem la relació causa-conseqüència, és a dir, aquells fets en els que no ens veiem a nosaltres com a causants d’allò que ens passa.
En algunes coses entenem i veiem la causa d’allò que estem vivint, però en altres ocasions no la veiem, ni l’entenem. Quan ens passa això, veure els canvis o situacions que ens presenta la vida com un pla docent o pedagògic, és un element clau. En el fons és dir: veig tot el que passa a la meva vida com una oportunitat per aprendre.
Ara bé, està clar que com més bon alumne un sigui i més aprengui, el pla pedagògic tendirà a fer-se més fàcil, menys complicat. Com més saviesa acumulo en el meu interior més fàcil es farà per a mi afrontar els canvis i situacions que em planteja la vida ja que tinc moltes més eines. Per tant, si volem simplificar el nostre pla docent la clau està en créixer en saviesa. Això que dic ho he comprovat i verificat a la meva vida, ho puc dir amb veu ben alta i segura.
També en el seu llibre convida a ser persones competents, en comptes de ser competitius. Què vol dir ser competent?
Un alumne o una persona competitiva és aquella que es compara amb els altres, aquella que vol ser millor que l’altre, tenir més que l’altre, més reconeixement, més diners, més saviesa, més de tot, en definitiva.
En canvi, el competent no es compara amb l’altre per tal de superar-lo a tenir o fer més que l’altre, sinó que aprofita i aprèn de l’altre la manera o les maneres de millorar en les seves habilitats i coneixements. El competent valora i busca el propi creixement i millora, per estar cada dia millor i millor en tots els aspectes i a la vegada s’alegra quan veu que l’altre potser en sap més o en té més del que sigui. El competent demana ajuda al que en sap més o en té més per tal de poder millorar.
I un últim consell que afavoreixi a conrear la saviesa de la vida?
Aprendre a valorar la vida que tenim, el temps que tenim aquí en aquest planeta Terra per poder seguir aprenent i creixent. Pensar que si patim o ens sentim avorrits de la vida vol dir que no l’estem mirant amb els ulls de la saviesa. Una persona amb saviesa agraeix i valora el que passa en la seva vida, ja que és sempre una oportunitat per poder seguir avançant i creixent. El savi valora i agraeix cada dia en aquesta escola que és la vida.
Assumpta Sendra Mestre