250 Sopar Hora Europea
Pensar i repensar per reinventar-se
Celebrar 250 sopars demana aprofundir una vegada més en la realitat de la persona en la seva relació amb els altres, és a dir, amb la societat per intentar trobar-nos-hi millor, crear vincles, i que les relacions humanes entre uns i altres, i amb la natura siguin harmonitzades.
Fa dos anys el professor Genís Roca, en una conferència sobre Els reptes i oportunitats de la societat digital, presentava grans expectatives de canvis que demanaven fer una nova mirada de present i de projecció cap el futur. Si aquesta capacitat de canvi desapareix, la societat no avança. Quan les persones creuen que ‘ja estem bé’ i es pregunten ‘per què tants canvis?’ em fa pensar en una de les Meditacions de Marc Aureli (segle II dC): «No deixis d’observar com tot sorgeix mitjançant el canvi». Demana que descobrim «la força de la introspecció per assolir la responsabilitat i per obtenir el benestar». I considera que «tot canvi és llavor de futur».
En aquest Sopar intentarem repensar els grans canvis que s’han produït a Occident en les darreres dècades i, especialment, després de la pandèmia i amb el creixement de la societat digital. No oblidem que molts canvis tecnològics, com per exemple l’aparició de la màquina de vapor, van commoure la indústria, especialment els transports, com el tren que va disminuir l’esforç humà i va abreujar els temps dels desplaçaments de mercaderies i persones. És evident que els nous descobriments, gràcies als processos d’investigació en tots els camps i amb l’ajut de les noves tecnologies, han promogut alteracions i, a la vegada, han generat certa incertesa. Sabem que els avenços tècnics repercuteixen en el modus de treballar i de viure. Per molts, no és fàcil involucrar-se en aquest aprenentatge i acceptar noves formes d’entendre la vida.
Ben segur que no podem fer pronòstics, malgrat creiem en el valor que suposa el canvi. Però, qui no té certa por al futur? Potser l’única por justificable és el mal ús que es poden fer dels avenços, que poden utilitzar-se per fer el mal, com per exemple, les armes, des de les més simples fins a les atòmiques.
En aquest Sopar voldríem reflexionar sobre aquesta nova realitat social en què la raó, les emocions i els sentiments ens han d’ajudar a entendre la capacitat de canvi. Quantes entitats i grups humans defalleixen i es frustren per por a evolucionar?
En els darrers anys han sorgit noves formes de solidaritat, de repensar molts aspectes de la vida social que semblaven inamovibles, especialment amb el que té a veure amb la convivència. Caldrà revisar també altres plantejaments que es consideraven sòlids, crisi climàtica, sostenibilitat i medi ambient, formes d’actuació política, creences religioses, concepcions familiars, l’educació, l’economia, la biologia, la medicina, la psicologia, renovar una ètica social, plantejar el sentit dels valors, la intel·ligència artificial, i tants altres aspectes per afrontar una sèrie de reptes que sacsegen i qüestionen la dignitat humana, com les desigualtats, les injustícies, les guerres, la violència…
Per això, considerem que és un bon camí repensar per reinventar-nos i no tenir por als canvis. Ens atrevim a dir que aquesta sotragada que s’ha produït en aquests darrers anys ens fa entendre que més que una nova època, podem parlar d’una ‘nova era’. Com en totes les èpoques, el replantejament del ser persona demana reconsiderar la capacitat de ser i d’existir, sempre que cerquem el bé comú.
Josep M. Forcada Casanovas