SOM ÉSSERS INTERDEPENDENTS queda ben descrit en la reflexió de la contraportada en què l’autor anomena tres paraules claus que formen part de la convivència humana: Dependència = Sinònim d’esclavatge; Independent = Deixeu-me sol, i
Interdependent = Soc social i alhora sociable. Per tant, cadascú ha de valorar el propi grau de ser interdependent.
La psicòloga Maria Mercè Conangla en el seu article adverteix que: «No som illes. Podem ser persones autònomes, però no som autosuficients, i ens necessitem per satisfer les nostres necessitats. La qüestió és que, de vegades, no en prenem consciència fins que provem el regust amarg de la soledat. Ens agrupem en comunitats per supervivència, per interès o per afinitat. En tots els casos ens mou una barreja d’egoisme i generositat perquè, quan ens sentim units als altres, la por es redueix. Confiem que, el que no pugui un, podran els altres».
Són les pròpies actituds humanes i maneres de ser i de fer que ens defineixen la personalitat i el caràcter. Tot això, permet adonar-nos de les dependències i com depenem dels altres. Sabem que és necessari poder confiar en l’altre per començar qualsevol tipus de relació. A més, la confiança contribueix a superar tantes pors i dubtes a l’iniciar noves formes de relació. Sempre hi ha el desig de sentir-se lliure per prendre decisions i no sentir-se ofegat per l’altre o pels altres.
En aquest monogràfic publiquem les aportacions dels ponents del 253 Sopar Hora Europea, organitzat per l’Àmbit Maria Corral, que tractava el tema Som éssers necessitats i en aquestes necessitats hi ha els altres. La convocatòria del díptic
ressalta l’aportació de l’antropòloga Yayo Herrero en què diu que les persones complim dues característiques bàsiques: «La primera és que som ecodependents, és a dir, no hi ha vida sense naturalesa. L’aigua, els aliments, l’energia i tot allò que cal per mantenir-nos ve directament de la natura. Però, a més, els éssers humans som radicalment interdependents entre nosaltres. Una criatura acabada de néixer no sobreviu si ningú no la cuida. El mateix passa en la vellesa. I ja no diguem si patim alguna malaltia o diversitat funcional. Som finits, per tant, ecodependents i interdependents».
En qualsevol moment del cicle vital es depèn d’algú. És molt diferent ser un infant, un adolescent, un jove, un adult o un ancià. En totes les etapes de la vida hi ha diferents circumstàncies, però la certesa és que hi ha la necessitat de sentir algú, ‘una mà amiga’ que dona suport humà. Per això, en qualsevol ambient, sigui familiar, social, comunitari… cal marcar i conèixer els límits i donar sentit a uns valors humans i actituds que faciliten la convivència: el respecte, el diàleg, l’escolta, el silenci, l’acompanyar, la llibertat, el discernir…
Vivim moments socials de gran complexitat que generen incerteses i que demanen tenir coratge per superar pors i neguits. I es necessita la capacitat per crear teixits sòlids que permetin relacionar-nos amb els altres sense caure en esclavatges ni relacions possessives ni tòxiques. Els articles ofereixen diferents opinions per prendre consciència que som éssers interdependents.