Molts, potser, desitjarien veure en la portada uns esclats de llum i de colors.
Però hem triat aquesta escultura que mostra la silueta de dues persones.
A més, hi ha uns núvols foscos com si s’apropés una tempesta.
Però en l’horitzó hi clareja una llum que els núvols foscos deixen veure.
Aquestes llums clares, potser a vegades llunyanes, ens diuen que existeix la claror.
Malament si no sabem veure la llum que hi ha darrere de cada foscor!
Com veiem, un sosté l’altre i a aquest altre li penja un braç,
segurament afeblit per un dolor.
No sabem què pretén l’escultor, però en aquest context sobre l’esperança
hi veiem el significat que té que algú et porti en braços.
Tots necessitem que ens acompanyin a la vida per no caure en la desesperança,
encara que hi hagi tantes raons desesperants: les injustícies, calamitats, guerres,
odi, venjances…
No és només allò que diem: sentir una mà amiga,
és molt més, ha de ser un cor i una ànima que traspuï bondat
i compromís d’amistat, millor dit, un amor inundat de tendresa, de cor i d’ànima.
Josep Maria Forcada Casanovas