Aquest monogràfic, tal com s’anunciava en l’anterior, fa referència al I Congrés de Realisme Existencial organitzat pel CEARC (Centre d’Estudis Alfred Rubio de Castarlenas) de la Universitas Albertiana, celebrat els dies 14 i 15 de novembre del 2025 al Recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona, que va tractar el tema Fonaments per a una equitat.
Aquesta vegada aprofundim sobre el segon eix la responsabilitat i la corresponsabilitat social que permet ser conscients dels problemes que vivim avui i que, precisament, no es resolen des de la individualitat, sinó que requereixen respostes socials i responsabilitats compartides. Per tant, en aquest monogràfic publiquem la conferència, a càrrec de la doctora en Filosofia Natàlia Plá, titulada “Llibertat responsable i corresponsable”.
Cada persona coneix la seva responsabilitat i el com l’aplica en els seus fets quotidians. Sabem que prové del llatí responsum, és una forma llatina del verb respondre, per això diem que responsabilitat és ‘l’habilitat de respondre’. La responsabilitat és un valor que consisteix en la consciència de la persona, que li permet reflexionar, administrar, orientar i valorar les conseqüències dels seus actes.
El psicòleg i pedagog Bernabé Tierno (1940-2015) que va publicar tants llibres sobre els valors humans i guies per educar i que havíem entrevistat a la revista RE deia: «Cal considerar la resposta des de dues línies que hi convergeixen: haver de respondre i poder respondre. L’individu ha de ser lliure per assumir el compromís i, per això mateix, s’ha de reconèixer amb capacitat per a aquesta assumpció i consegüent resposta. Si no hi ha llibertat, no es pot parlar de responsabilitat moral, per això una persona és responsable quan té plena consciència de si mateixa. Per parlar de responsabilitat s’ha de tenir present l’autoconsciència i l’autopossessió. Tots hem estat cridats a la vida i per respondre-hi se’ns ha dotat d’habilitats i talents que hem de fer servir si volem considerar-nos i que ens considerin responsables. En aquesta frase tan senzilla estan recollits tots els elements que formen la unitat de la responsabilitat: som responsables davant de nosaltres mateixos i dels altres, som responsables de la vida i davant de la vida.»
A més, la responsabilitat cal exercir-la de forma compartida, aquest és el gran repte social per contribuir al bé de la societat. La corresponsabilitat és un deure que permet avançar des d’una mirada àmplia. En la secció entrevista, el professor Carles Pérez diu: «La corresponsabilitat la podríem definir com la suma d’esforços. En un món interconnectat, cap problema rellevant –la salut mental, l’educació, la sostenibilitat o la convivència– pot ser abordat únicament des d’una visió individualista. Per a nosaltres, la corresponsabilitat seria el reconeixement que l’èxit del nostre projecte educatiu és una tasca compartida. Això ens permet crear una cultura de la convivència basada en el respecte i en els objectius comuns de tots: professors, estudiants, famílies i societat.» Cada persona coneix el grau d’implicació en exercir la pròpia responsabilitat i la compartida.