En la foto de la portada,
potser ens costa veure uns ulls!
Certament són abstractes per fer-nos adonar
que cal esforçar-nos per mirar
d’una altra manera tot el cosmos.
Tot, vol dir tota la realitat existent,
sense quedar-nos ancorats en els racons.
S’ha de mirar amb la intel·ligència i amb el cor,
no hi ha ceguesa que valgui.
Refugiar-se en la immobilitat, o arraconar-se
en el passat porta a una mena de ‘suïcidi’.
Aquesta és una estranya mort pròpia
de la ignorància.
L’evolució, ja sabem que a vegades
causa dolor als egoistes.
Però, des d’una forma ètica –una nova ètica–
eixampla els límits del bé.
És hora que la societat, sortosament més sàvia,
s’abraci al cosmos per obrir noves mirades
amb veritable tendresa.
Josep M. Forcada