A la imatge d’aquesta contraportada volem expressar la desolació,
un món que t’arracona a la foscor.
A la portada mostrem el fragment d’una escultura del Parc de Vigeland d’Oslo.
És un rostre desolat i al darrera una abraçada d’empar.
La por acovardeix, bloqueja la llibertat, ofega la pau,
anul·la l’alegria, amarga l’ànima…
Tot això porta a situacions d’angoixa i a un desànim.
La por és l’amenaça que usen els poderosos.
És una cuirassa que utilitzen els covards.
És expressió de l’odi, conscient o inconscient.
Empetiteix la pròpia vida i la dels altres.
És com una arma barata per posseir les persones.
La por entristeix i pot portar a l’homicidi i al suïcidi.
La por et manipula i et fa manipulador.
Què podem fer?
Silenci, serenor…
Renunciar a la venjança, enfortir l’ànim, refugiar-se davant del mal,
treballar pel bé, no deixar de tenir esperança…
Saber perdonar, somriure i abraçar-se estretament
amb els que t’estimen i estimes.
Josep Maria Forcada Casanovas