238 Cena Hora Europea

Revista RE

• 
  Desigualtat

  Estrenem l’any amb un nou monogràfic la temàtica del qual afecta tothom, ja que no podem quedar-nos indiferents davant la realitat de les DESIGUALTATS, bàsicament a causa de la inestabilitat econòmica, que el grau de pobresa i la xifra d’exclosos que augmenten per diferents motius: no disposar d’habitatge, addicció a la droga, a l’alcohol, o al joc, la manca de treball, malalties greus, la decrepitud, depressions, solitud amargada… Aquestes situacions són una constatació real de desnivells que lluiten per una igualtat en dignitat. Preocupa d’una manera greu l’increment de la indigència de tantes persones que no poden subsistir perquè no disposen dels mínims necessaris. Sovint quan es parla de les necessitats humanes, s’expressa amb la paraula ‘pobresa’ perquè en el fons qualsevol ésser humà és ‘pobre’ perquè està necessitat d’alguna cosa, té alguna mancança… Gairebé tothom, en algun moment, hem fet, fem o podem fer el gest de ‘pidolar’ perquè es demana el que sigui, que probablement no és diners, és simplement un petit gest de reconeixement, des d’una mirada, un somriure o una paraula. També, la manera com es tracta l’altre és una mostra d’igualtat o desigualtat perquè sempre hi ha preferències i favoritismes. Això fa pensar en la frase anomenada ‘regla d’or’: «Fes als altres allò que vols que et facin a tu»; portar-ho a terme té grans avantatges que faciliten la convivència humana. Un document d’Oxfam Intermón diu que: «L’1% més ric del planeta posseeix tanta riquesa com el 99% restant. La desigualtat entre els més rics i els més pobres segueix en augment, i és ja un dels principals desafiaments del nostre temps. Els nivells de desigualtat existents soscaven els nostres esforços per erradicar la pobresa, erosionen la cohesió social i suposen una amenaça per a la salut de les democràcies. Però la creixent desigualtat en termes de riquesa és només la punta de l’iceberg. Per sota s’amaga una complexa relació de desigualtats múltiples en termes de renda, d’accés a serveis socials bàsics, o a recursos productius; desigualtats entre grups ètnics, entre homes i dones, o entre zones geogràfiques. Aquestes desigualtats no són inevitables; poden reduir-se si s’apliquen les polítiques públiques adequades i, especialment, si corregim els desequilibris actuals en les relacions de poder i modifiquem les idees i creences injustes que la sustenten». Es constata que la desigualtat principal és l’econòmica, però n’hi ha d’altres tipus: social, jurídica, informativa, educativa, sexual, cultural, política, ètnica, religiosa, de gènere, de salut, per l’edat… i la desigualtat d’oportunitats. Els articles descriuen diferents realitats provocades per la desigualtat i que cal treballar des de valors com la justícia, l’equitat, la llibertat, la fraternitat, la pau, l’esperança… com actituds bàsiques per humanitzar les nostres relacions i integrar qualsevol ciutadà sigui qui sigui i vingui d’on vingui. La majoria desitgem un món més just i sabem que la reducció de les desigualtats demana un canvi transformador que exigeix grans esforços. Sortosament hi ha moltes entitats implicades en el treball solidari per contribuir al bé personal i social de les persones i dels col·lectius vulnerables. En aquestes pàgines podrem conèixer la tasca de la Fundació ajudantajudar, de Càritas, de Mansol Projectes, El Lloc de la Dona i de la Fundació Roure, que treballen per afavorir la igualtat.