Quan em pregunten quina edat tinc i la meva resposta és 82 anys!
em diuen que ‘no ho sembla’ i m’aguanto el somriure.
Val la pena aparentar? O és millor estar content de ser tal com ets?
És tan bonic ser un nen o una nena, ser un noi o una noia, una dona
o un home, i ser vell o vella! Tots envellim com diu el títol del monogràfic.
Hem d’aprendre a mirar la pròpia vida i la dels altres. Això demana utilitzar
una lent que tant serveixi per a llarga distància com microscòpica, és a dir,
de prop i de lluny.
Encisarà descobrir la bellesa que comporta la vellesa, i ben segur que la
tendresa no tindrà res a veure amb la compassió perquè ets vell. Encara
que arrosseguis xacres o malalties, com tothom i en qualsevol edat, amb
aquesta nova mirada de la lent entendrem el que deia Sòcrates, és el temps
en què la persona ha de poder dedicar-se a la política, és a dir, tenir cura
de la ciutadania per tal que la societat sigui més feliç.
Josep M. Forcada