Tot va de pressa i s’exigeix immediatesa en qualsevol fet. Tot sembla efímer que no permet gaudir-ne i tenim la percepció que ens falta temps. Es viu de forma accelerada i es desitja viure amb més calma, de forma serena i tranquil·la per donar sentit a allò que es viu. Sembla que no hi ha temps per assaborir res i si algú afluixa el ritme en el seu caminar o en expressar-se no hi ha la suficient paciència.
Es vol reduir el ritme de vida tan vertiginós i estressant que com a resultat porta a un cansament i provoca certa angoixa i, fins i tot, en alguns casos s’arriba a estats depressius. Es vol viure d’una manera més coherent i autèntica per valorar els sentits humans, la força de la mirada, l’escolta activa… Això demana una actitud desperta i atenta per saber escoltar el cos, el cor i el cap de forma cognitiva i emocional.
Cada vegada hi ha més demanda de silenci per tranquil·litzar-nos tant dels sorolls externs que no permeten sentir pau com dels sorolls interns que desestabilitzen. Cada moment vital demana diferent manera de percebre aquest silenci i exercitar la pròpia dimensió humana de la interioritat per connectar amb un mateix de forma més profunda. Cal tenir en compte, que aquesta percepció no és igual per un infant, adolescent, jove o ancià. A més, depèn el context i l’entorn.
Sovint, el cos es queixa i demana fer descans. És necessari aturar-se, saber badar, prendre consciència del moment, de l’ara i aquí i fer silencis. Cada vegada hi ha més propostes per facilitar aquest benestar humà necessari i saludable, com la meditació, ioga, mindfulness, etc. per nodrir-nos de silenci. També és freqüent oferir espais preparats per practicar la quietud i el recolliment per escoltar el propi bàtec del cor i escoltar amb més serenitat els altres.
A més a més es constata que vivim en una època de distracció constant que no permet la concentració necessària per a la reflexió ni per conversar de forma tranquil·la. Més que mai ens podem comunicar i sorprenentment estem més incomunicats. Per percebre la presència de l’altra cal posar atenció a allò que es viu i ser conscient d’allò que ens envolta. Constatem que estar atents i observar contribueix a disminuir la indiferència humana tan freqüent en la realitat quotidiana. Sabem que hi ha silencis no volguts i no desitjats a causa de l’aïllament i de la marginació, aquests preocupen i cal trobar solucions.
Hi ha molts matisos a tenir en compte, ja que l’ésser humà que viu accelerat se li escapa el temps. Per tant, aturem-nos per preguntar-nos: Som conscients del que vivim? Què passa quan ens aturem? Com sentim el silenci interior? On volem posar la nostra atenció? En aquest Sopar podem reflexionar i dialogar en allò que dona sentit i enforteix la realitat que vivim.
Assumpta Sendra Mestre
