Veure com es comporta el món polític i econòmic, les tensions geopolítiques, la vessant social amb tantes desigualtats, l’augment de violència de gènere, les guerres, actuacions deshumanitzadores, manipulacions… Totes aquestes situacions porten un desconcert i generen inseguretat.
És un fet que quan només s’actua des de la raó i sense els sentiments s’anul·la la consciència ètica, que abans oferien les religions o les creences… que tenien com a referència un Transcendent que encaminava cap un ben ser i bona forma d’actuar. Si la persona és capaç de suprimir les pròpies emocions i no percebre la dels altres, està condemnada a fer el mal sense cap mena de consciència.
Quan un es mostra indiferent i no li importa el sofriment dels altres, probablement s’esborra el valor de la vida i es cau en el rebuig de la dignitat humana que, precisament, és tan necessària per actuar en consciència i valorar el fet d’existir com éssers iguals en dignitat. Ningú ha de fer nosa a ningú. Hi ha alguns que tenen la supèrbia de sentir-se poderosos i menysprear els altres i abusar de la seva llibertat.
És difícil guarir la malaltissa superioritat atiada per un despotisme intransigent que destrueix la capacitat d’escoltar els altres. Alguns creuen que el seu cervell humà es regeix amb una raó perfecta i que no necessiten res de ningú ni cap resposta. Aquesta és una ‘paranoia’ molt greu! Quant treball tenen els professionals per guarir, des del món de la medicina, psicologia, educació…
Durant molts segles, entre altres idees, filosòfiques o religioses, el terme igualtat era més o menys respectat, encara que amb molts matisos. Qui no recorda l’eslògan de la Revolució Francesa “llibertat, igualtat i fraternitat”. On són avui? És hora de reaccionar davant la deshumanització per contribuir i no causar tant de sofriment, violència, maltractament, rebuig o menyspreu.
Cal recuperar els valors humans, les actituds solidàries, el ben ser i el benestar. No són només unes paraules boniques, sinó que és un veritable compromís ètic.
La paraula, la memòria, la raó, les emocions, els sentiments, els gestos, l’ètica… són uns elements bàsics per comunicar-se les persones i per la humanització.
S’ha de ser capaç de controlar el ‘jo’ per situar-lo en el seu lloc.
Cal redescobrir la pobresa d’esperit que no és la misèria. La veritable pobresa rebutja l’enveja i el desig de sobresortir per damunt dels altres.
La humanització és un clam a la solidaritat que ha d’abastar tota relació humana: la família, l’escola, la universitat, el món laboral, polític, cultural, religiós, econòmic… tot col·laborant en una relació humana plena de sentit i d’emoció i amb tendresa.
El bon sentit humanitari empeny a viure amb ganes i poder gaudir de l’existència. Per això, us convidem a repensar aquest humanisme obert que està naixent en molts col·lectius humans, que creuen en aquestes realitats que serveixen perquè l’entorn i el món on vivim siguin millors.
Josep M. Forcada Casanovas
