<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Leticia Soberón Mainero, autor a Àmbit d&#039;Investigació i Difusió Maria Corral</title>
	<atom:link href="https://ambitmariacorral.org/es/author/leticia-soberon-mainero/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://ambitmariacorral.org/es/author/leticia-soberon-mainero/</link>
	<description>Una entitat privada, sense ànim de lucre, atents al context actual i als mitjans de comunicació des d’una perspectiva interdisciplinària</description>
	<lastBuildDate>Wed, 01 Apr 2026 14:17:51 +0000</lastBuildDate>
	<language>es</language>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=6.9.4</generator>

<image>
	<url>https://ambitmariacorral.org/wp-content/uploads/2018/02/cropped-logo_512-32x32.png</url>
	<title>Leticia Soberón Mainero, autor a Àmbit d&#039;Investigació i Difusió Maria Corral</title>
	<link>https://ambitmariacorral.org/es/author/leticia-soberon-mainero/</link>
	<width>32</width>
	<height>32</height>
</image> 
	<item>
		<title>Fonaments de la corresponsabilitat</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/es/2026/03/fonaments-de-la-corresponsabilitat-2/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/es/2026/03/fonaments-de-la-corresponsabilitat-2/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Leticia Soberón Mainero]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 31 Mar 2026 06:05:00 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<category><![CDATA[Articles]]></category>
		<category><![CDATA[Artículos]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=731548</guid>

					<description><![CDATA[Leticia Soberón MaineroPsicòloga i doctora en comunicació En temps convulsos com els actuals, és més que oportú plantejar-se la necessitat de corresponsabilitzar-nos en el terreny social per mantenir la pau i una convivència justa. Però la capacitat d&#8217;exercir una acció corresponsable no s&#8217;improvisa. No només és fruit de persones que individualment han madurat prou, sinó també de valors culturals compartits que apuntalin aquestes actituds i aquestes accions. Una cultura de l&#8217;individual&#8230; assedegada de solidaritat En el nostre context cultural, des del començament del segle XXI s&#8217;accentua el valor social de l&#8217;autogestió, l&#8217;autonomia i la independència dels individus. L&#8217;ideal és la persona que no necessita ningú ni depèn de ningú. Es valora i exerceix la pròpia llibertat en tots els camps possibles. A més, un generalitzat protagonisme dels drets ciutadans accentua aquesta manera de procedir, com si tot ens fos degut, mentre que s&#8217;ignoren els possibles deures compartits amb la resta de la societat. No obstant això, en aquesta mateixa societat hi ha una gran set d&#8217;espais on ser útils. Milers de joves busquen espais necessitats on ser voluntaris i aportar el seu temps. Certament, la cultura predominant no hi ajuda, però segurament hi ha alguna cosa en moltes persones, joves o no, que desitgen ser útils pels altres i exercir la seva corresponsabilitat en la humanització del món. Vegem, sobre la base de la proposta del psiquiatre Enrique Baca1, dos dels factors que més incideixen en la capacitat posterior d&#8217;assumir responsabilitats personals i compartides. Si tot fenomen humà és multicausal i no es pot assenyalar una única variable per explicar la conducta, cal anar als orígens del desenvolupament de la persona per localitzar almenys alguns dels elements evolutius que, en la vida adulta, sustentaran la capacitat d&#8217;actuar de manera corresponsable. La construcció de l&#8217;alteritat En els éssers humans la presència d&#8217;un altre com un altre-jo, com un proïsme, es desenvolupa al llarg de la primera i la segona infància. A partir dels tres anys, va emergint progressivament l&#8217;aparició de l&#8217;altre al camp experiencial del nen. Aquest procés s&#8217;anomena ‘construcció de l&#8217;alteritat’, que consisteix en el reconeixement de l&#8217;altre com a semblant, però diferent de mi. Algú respectable com jo. Les pautes per les quals el nen o nena va reconeixent els altres com a ‘propis’ o ‘aliens’, es creen quan comença a haver-hi contacte amb entorns fora de la família. I aquestes pautes dependran en part dels trets temperamentals i de seguretat adquirida, i en part de les categories culturals que l&#8217;envolten. Així, tota persona va tenint el concepte dels meus (la meva família i amics), els altres (propers i reconeguts com a veïns, condeixebles, família ampliada), i els altres, els desconeguts pel carrer, etc. Encara que això es remodela en l&#8217;adolescència, en què ‘els altres’ adquireixen una rellevància especial, en el món adult els altres acabaran constituint dues classes diferents de subjectes vistos des de la perspectiva del Jo consolidat. Aquestes classes són els altres proïsmes i els altres aliens. Els proïsmes solen ser vistos com a iguals en dignitat i drets. I els aliens, depenent de l&#8217;entorn cultural, poden ser vistos com a proïsmes potencials, com a possibles aliats o socis per a iniciatives i treballs, o com una amenaça de la qual cal defensar-se a priori. De manera força esquemàtica, podem dir que, si la construcció de l&#8217;alteritat és exitosa, la persona tindrà les bases per col·laborar amb els altres, siguin propis o aliens. Si no, estarà menys dotada per a aquest tipus de relació. Això es complementa amb el locus de control. El locus de control És l&#8217;actitud que té el subjecte de situar en ell mateix o en els altres l&#8217;origen del que li passa. El locus de control intern fa que el subjecte assumeixi que té la capacitat per dirigir la seva vida en termes generals. Que pot incidir, dins dels seus límits i circumstàncies, en allò que li passa. A la zona on la seva actuació és possible, considera que pot actuar i ho fa. El concepte mateix de control intern s&#8217;associa, per tant, amb autogovern i responsabilitat: la persona es troba inserida en una dinàmica de llibertat. En canvi, per a una persona amb locus de control extern, allò que li passa i allò que els passa als seus està sempre determinat per forces exteriors que van des de l&#8217;atzar, la sort, l&#8217;acció d&#8217;altres, les circumstàncies, etc., davant de les quals poc pot fer. Aquesta actitud s&#8217;associa a la passivitat en la conducta, al fatalisme, a la sensitivitat (que pot arribar a la suspicàcia) a la interpretació de les possibles accions externes sobre els resultats i, també, a la des-responsabilització i negació de la llibertat pròpia. Tant la construcció de l&#8217;alteritat com el locus de control es configuren a edats primerenques, però es poden modular al llarg de la vida. I mentre hi ha vida, hi ha esperança. letisober@gmail.com]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/es/2026/03/fonaments-de-la-corresponsabilitat-2/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Humor: la vida de verdad</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/es/2025/09/humor-la-vida-de-verdad/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/es/2025/09/humor-la-vida-de-verdad/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Leticia Soberón Mainero]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 15 Sep 2025 05:00:43 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Caseidad y convivencia]]></category>
		<category><![CDATA[Comunicación y cultura digital]]></category>
		<category><![CDATA[Educación]]></category>
		<category><![CDATA[Temas]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=730448</guid>

					<description><![CDATA[¿Qué sería de nosotros sin las risas que nos provocan los buenos humoristas? Tanto caricaturistas como dramaturgos, columnistas, actores cómicos, monologuistas, mimos, payasos, influencers del humor, retratan las situaciones cotidianas en que nos vemos reflejados]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/es/2025/09/humor-la-vida-de-verdad/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>¿Inteligencia? artificial</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/es/2024/06/inteligencia-artificial/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/es/2024/06/inteligencia-artificial/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Leticia Soberón Mainero]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 17 Jun 2024 03:00:48 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Comunicación y cultura digital]]></category>
		<category><![CDATA[Educación]]></category>
		<category><![CDATA[Temas]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=726090</guid>

					<description><![CDATA[Los buscadores ‘inteligentes’ que se adelantan a nuestras búsquedas proponiéndonos lo que repetidamente hemos buscado en otros momentos...]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/es/2024/06/inteligencia-artificial/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Confiança bàsica: un regal de llarga durada</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/es/2024/01/confianca-basica-un-regal-de-llarga-durada-2/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/es/2024/01/confianca-basica-un-regal-de-llarga-durada-2/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Leticia Soberón Mainero]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 02 Jan 2024 08:10:04 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Revista RE]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=725007</guid>

					<description><![CDATA[Leticia Soberón MaineroPsicòloga Tots coneixem persones amb seguretat en si mateixes, que confien en les pròpies capacitats, s&#8217;arrisquen a explorar experiències i iniciatives noves; se senten confortables en l&#8217;entorn social, estableixen vincles amb els qui els envolten i estan convençudes que superaran les adversitats. A l&#8217;altre extrem estarien aquelles que viuen la seva vida en un to d&#8217;inseguretat i desconfiança general, temen ser enganyades, generen tendència a l&#8217;aïllament i de vegades dificultat per emprendre canvis i superar obstacles. Entre aquests dos extrems ens podem situar la majoria de les persones. Aquestes actituds de confiança/desconfiança es desenvolupen en base de les experiències prèvies, que condicionen la manera com despleguem la nostra vida. I les experiències més originàries se situen a la primeríssima infància. En l&#8217;argot psicològic –seguint l&#8217;escola d&#8217;Erik Erikson– es parla de la &#8216;confiança bàsica&#8217; com a origen d&#8217;aquestes actituds. Aquesta confiança o seguretat bàsica es genera entre els 0 i els 3 anys; es comença a desenvolupar des del moment mateix del naixement en què la supervivència del nadó depèn completament de les cures que rebi dels qui l&#8217;envolten. Del part en endavant, les relacions del nounat amb el seu entorn deixen de ser només biològiques (com succeïa al ventre matern), i comencen a ser, a més, simbòliques (gestos, to de veu, llenguatge). El nounat es troba en situacions que poden anar des de l&#8217;acceptació i l&#8217;acolliment, o la relativa indiferència, fins al rebuig, amb tots els matisos intermedis. Aquesta acollida o el rebuig dels adults cap al nen es manifesta en la qualitat de la relació que hi estableix, i en les cures que li atorguen. Aquestes poden ser satisfactòries (neteja, alimentació, cures, estímuls, afecte) i ofertes de manera rítmica i sostinguda, o insatisfactòries en el sentit de escasses, arrítmiques o aleatòries, imprevisibles i fins i tot hostils. L&#8217;acollida del nadó genera un vincle fort amb qui en té cura. L&#8217;acceptació incondicional d&#8217;aquesta nova persona fonamenta l&#8217;experiència –per descomptat prèvia al pensament i la paraula– de seguretat i de confiança. El nadó percep l&#8217;entorn com un lloc amable on es pot viure, i ell o ella com algú digne de ser estimat. Per contra, el rebuig genera l&#8217;aparició de vivències de precarietat i inseguretat. L&#8217;entorn es viu com a hostil i perillós, i ell o ella com a indigne de rebre amor. Al llarg dels primers tres anys, aquestes experiències es van consolidant, des de les maneres més elementals a unes de més elaborades, configurant l&#8217;experiència individual de seguretat davant del món i confiança davant la vida. Per descomptat que aquest procés està modulat, a més, pel temperament innat del nen: actiu/passiu, explorador/desinteressat, alegre/malenconiós. I en les progressives interaccions amb l&#8217;ambient, des del seu propi estil anirà construint la seva personalitat. Per gestionar aquestes vivències, el petit desenvolupa mecanismes de defensa i integració cada cop més conscients, i es van associant progressivament algunes paraules que descriuen allò que sent.1 A aquest procés fonamental segueixen altres desafiaments (autonomia vs. vergonya i dubte, laboriositat vs. passivitat…) que aniran configurant la persona com algú més o menys capaç de gestionar la vida, crear vincles amb els qui l&#8217;envolten i assolir uns objectius. Totes aquestes consideracions fan veure el que és vital –i en certa manera, no tan difícil– que és fer-li als nadons aquest regal de llarg abast: les condicions d&#8217;atenció, de cures i d&#8217;acollida perquè creixin amb una vivència de confiança bàsica. Aquestes condicions no impliquen que l&#8217;adult que té cura del petit hagi d&#8217;estar lligat a ell, ni que satisfaci instantàniament totes les necessitats; l&#8217;acolliment sincer i l&#8217;acceptació incondicional poden conviure amb moments d&#8217;absència o postergació de l&#8217;atenció, i també progressivament amb l&#8217;establiment de límits. Quan el nen comença a moure&#8217;s i deambular, haurà de saber fins on i en quines condicions fer-ho, on són els límits que li aporten seguretat i una vivència d&#8217;estar protegit. Els límits s&#8217;han de posar sense ira i sense complexos de culpa, ja que sempre hi trobaran resistència. Però està vist que els petits que han viscut sense haver estat confrontats amb límits desenvolupen actituds tiràniques i incapacitat per posposar la satisfacció dels seus desitjos. El que és important és que la tònica general sigui de regularitat i estabilitat en els ritmes d&#8217;alimentació, neteja, joc, somni. I els missatges verbals, el to de veu, les interaccions entre els adults al voltant del nen, com més serenitat i harmonia transmetin, millor. El món ideal no existeix, i sempre hi haurà frecs, diferències, situacions incòmodes que el nadó d&#8217;alguna manera percebrà. Però com dic, si la tònica general és d&#8217;acollida i de serenitat, estarem donant a aquesta nova persona el regal més important i fonamental: les condicions perquè visqui amb seguretat i confiança bàsica. Aquesta és la primera pedra d’una vida viscuda amb experiència de plenitud. letisober@gmail.com 1 Cfr. E. Baca: Breviario del animal humano. Triacastela, 2019. ISBN 978-84-17252-08-3]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/es/2024/01/confianca-basica-un-regal-de-llarga-durada-2/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Adolescencia sin filtros</title>
		<link>https://ambitmariacorral.org/es/2023/06/adolescencia-sin-filtros/</link>
					<comments>https://ambitmariacorral.org/es/2023/06/adolescencia-sin-filtros/#respond</comments>
		
		<dc:creator><![CDATA[Leticia Soberón Mainero]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 08 Jun 2023 08:12:03 +0000</pubDate>
				<category><![CDATA[Educación]]></category>
		<category><![CDATA[Familias y relaciones humanas]]></category>
		<category><![CDATA[Temas]]></category>
		<guid isPermaLink="false">https://ambitmariacorral.org/?p=720181</guid>

					<description><![CDATA[ Si bien vivir la adolescencia nunca ha sido fácil, en este momento puede llegar a ser un auténtico desafío. ]]></description>
		
					<wfw:commentRss>https://ambitmariacorral.org/es/2023/06/adolescencia-sin-filtros/feed/</wfw:commentRss>
			<slash:comments>0</slash:comments>
		
		
			</item>
	</channel>
</rss>
