Fragilidad y vulnerabilidad

Fragilitat i vulnerabilitat, dues paraules utilitzades des de sempre, però que actualment davant de tot el que vivim a causa de la pandèmia estan molt més en ús. L’etimologia de cada paraula prové del llatí: fragilitat del verb frango que significa trencar, i vulnerabilitat de vulnus que significa ferida. En el context antropològic, des que l’ésser humà neix es constata la seva fragilitat que l’acompanya al llarg de tota la vida i quan s’arriba a la vellesa és més evident perquè el cos humà està feble i sembla trencar-se. També la condició humana és vulnerable perquè en qualsevol moment poden ferir-nos. Sabem que la fragilitat humana i la vulnerabilitat són realitats i condicionants presents en el nostre entorn que cal assumir de manera natural. Però, sovint, la seva acceptació requereix un esforç perquè a ningú li agrada mostrar la pròpia feblesa ni ser ferit. El biòleg André Giordan en el seu llibre El meu cos, la primera meravella del món presenta un inventari del cos humà ple de revelacions sorprenents. Convida a fer un viatge pel propi cos que descriu únic i que pel fet de ser una peça única i irrepetible requereix tenir-ne molta cura: «Soc i seguiré sent irremeiablement únic. Mai ningú no ha tingut ni tindrà mai la mateixa fórmula genètica que jo. Una peça única mereix respecte. Normalment, se la col·loca dins d’una vitrina i, si això no és suficient, se l’exposa en un museu sota una gran protecció. Com que no soc qualsevol cosa, ja tinc prou cura de mi? Tinc prou consideració per aquell o aquella que soc jo?» Aquestes preguntes fan reflexionar si es valora prou la pròpia fragilitat. Per exemple, les persones amb salut més fràgil i delicada són més vulnerables perquè estan més indefenses. Sovint la persona es qüestiona la seva fragilitat, però es constata molt fàcilment perquè tothom a la mínima pot trencar-se per qualsevol fet inesperat. La qualitat de fràgil mostra ser delicat, feble, inconsistent, dèbil, fluix… I segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans vulnerable és «aquell que pot ésser vulnerat. Susceptible d’ésser afectat per allò que hom diu, d’ésser convençut o vençut en una discussió, en una qüestió, etc.». Per tant, veiem en la quotidianitat quantes vegades la persona se sent indefensa i segons el que toca viure se sent desemparada. Eduard Sala en l’entrevista, en la pregunta de si «des de la pandèmia, de cop i volta, tots som més vulnerables», diu que: «Cuidar-nos a nosaltres i els uns als altres hauria d’esdevenir la prioritat en qualsevol agenda pública o privada. Sempre i arreu, però molt especialment, en el context que estem vivint ara.» Els articulistes presenten diferents aspectes a partir de reconèixer la fragilitat i la vulnerabilitat contextualitzades bàsicament en l’actualitat, ja que a causa de la Covid-19 tot ha quedat sacsejat. Aquesta realitat demana fer noves mirades per trobar respostes a molts interrogants que provoquen certes angoixes. Això demana gestionar de forma correcta les emocions i els sentiments des de la raó humana per refer-nos i de forma conjunta avançar. 

print

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.