Tenir cura en sentit global

Estrenem l’any amb un nou monogràfic que afecta tothom, ja que la proposta és sobre l’exercici de TENIR CURA en sentit global, que comença amb la responsabilitat de la cura d’un mateix. Això requereix fer una aturada per poder observar-nos i prendre consciència de qui som i reconèixer els propis límits. L’autora Rosa M. Boixareu descriu que «Tenir cura es refereix a una dedicació i atenció que s’implica de manera especial i concreta vers una persona, un animal, una cosa, una situació, un entorn… És un itinerari personal i col·lectiu de millora i creixement segons les necessitats i possibilitats. És un procés d’implicació social amb aplicacions directes i concretes en el marc d’una pràctica multidisciplinària més enllà de l’àmbit professional sanitari. Cuidar i ser cuidat és una necessitat humana, pertany a la nostra essència identitària.»

Constatem aquesta necessitat humana en qualsevol etapa de la vida, per això diu que el tenir cura «no es tracta solament de situacions de malaltia, sinó també, de situacions de vida on la necessitat d’ajuda, d’assistència i de suport, es fa palesa (al nadó, a la vellesa, a la convalescència, en l’exclusió…). Aquest marc antropològic planteja l’escenari en termes universals, com no podia ser d’una altra manera, afirmant que l’ésser humà com a ésser reflexiu (aspecte filosòfic) que és, viu en un marc de creences, valors, tradicions… (aspecte cultural i religiós) que aprehèn, comparteix, transforma i transmet (aspecte social). La trajectòria del cuidar és diversa amb característiques i evolucions particulars.»

El sentit de cuidar és universal perquè en qualsevol racó del món hi ha aquesta necessitat i és dinàmic perquè va evolucionant segons el context. Els articles descriuen aquest sentit de la cura des de molts diferents vessants, ja que a més de tenir cura d’un mateix, cal cuidar els altres, des del nucli familiar, grupal, laboral, social… Aquest fet demana una actitud atenta i solidària per poder enfortir els vincles de les relacions humanes.

També cal tenir cura del nostre entorn: els carrers, pobles, ciutats… i el planeta. L’article de l’autor Ignasi Oró sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible com una oportunitat per tenir cura del planeta i dels seus habitants, destaca alguns aspectes de l’Agenda 2030 que consta de 17 objectius, 169 fites i 231 indicadors i dibuixa un futur proper ple de reptes a escala planetària. Ell diu que «Tenir cura vol dir, en el seu significat més bàsic, tractar bé. En el cas que ens ocupa podem afegir: respectar el desenvolupament personal i del medi ambient. Dit d’una altra manera, treballar pel desenvolupament social i econòmic del planeta i dels seus habitants vetllant per la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental.»

Tenir cura és molt més que curar, per tant, el repte prioritari és tractar bé tot el que sigui possible i estigui al nostre abast, començant per l’esser humà: el seu cos, els sentiments, la seva ment, les actituds, les conductes, les relacions interpersonals properes i llunyanes, la comunicació i el diàleg, l’entorn amb els veïns, l’ambient social, laboral, escolar, lúdic… tenir cura del món animal i vegetal, dels jardins, plantes, aliments, reciclar la brossa… és a dir, vetllar per tot el que estigui el nostre abast de forma solidària i compromesa.

print

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.