El sentit del tacte

El sentit del tacte, podríem dir, és el més primari i el més ric, que comença des de l’inici de la vida i arriba fins al final de l’existència. Quina importància tan gran i indiscutible té la relació de tendresa ja en la infància! El primer gran estímul de tendresa que haurà de créixer al llarg de tota la vida.És admirable la primera sensació que té l’infant quan cerca l’acaronament i l’escalf d’algú que el pot abraçar…Qui és capaç de negar una mà amiga al final de la vida d’una persona?

Tal com expressa en el seu text, el neuròleg Jordi Montero: «Només després d’haver sofert un període de COVID-19 de més de dos anys, vam poder adonar-nos de la importància, freqüència i intensitat d’aquestes relacions pell a pell en la societat humana. Vam perdre en gran part el contacte físic i això, per als llatins, és encara més significatiu perquè ens agrada tocar: petons, abraçades, encaixades de mans, carícies afectuoses i enèrgiques amb la mà en el clatell de l’altre.»Per tant, consideremoportú donar una visió científica de molts aspectes del sentit del tacte tan extens i a la vegada desconegut.Se l’ha utilitzat des de ser artífex de la relació humana fins a unes dimensions ètiques que han passat per uns trànsits variables que van més enllà de la comunicació interpersonal. S’ha dit de tot. És hora que intentem tractar el sentit del tacte des de diferents vessants.

Reconeixem que darrerament s’ha investigat i s’ha escrit molt sobre aquesta temàtica. Especialment se l’ha relacionat amb l’àrea dels sentiments i deles emocions. Tots apunten més enllà, ja que el sentit del tacte permetla comunicació interpersonal,capaç de provocar a través del cervell uns processos comunicatius per tal de conduir-los a una comunió de sentiments, sovint prou intensos, en què les neurones treballen per promoure que el cervell regeixi forts estats emocionals.

Desitgem donar pas al to científic i valoratiu que avui s’està estudiant intensament. Per exemple, què passa en aquelles persones que no tenen mans? Com es poden suplir a través de robots o d’avenços quirúrgics? Com s’han de potenciar en aquests casos altres zones del cos que es poden educar per a una sensibilitat davant de mancances?

L’evolució del fenomen comunicatiu que es decantava principalment vers una línia de sexualitat, veiem que avui pot rescatar molts elements que van més enllà, fins i tot, d’actituds frívoles. Sabem també que el tacte ens ajuda en la comunicació no verbal per expressar tantíssimes emocions, des de l’alegria a la tristesa, des de l’apreci al rebuig, des l’amor a l’egoisme… Realment el tacte és com un detector sensorial que percep la realitat dels altres. També el tacte és un sensor que percep qualsevol canvi produït en l’ambient.

print

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.