Ramon M. Nogués: «S’estudien molt les estructures del cervell i quines són les seves funcions que aquestes protagonitzen. La idea a què arribem és que en el cervell humà hi tenim representades les estructures i les seves funcions integrades en una única experiència. La consciència és un fet que evoluciona juntament amb la matèria i, pràcticament, és un fenomen emergent. En la neurologia moderna s’ha estudiat molt les relacions entre xarxes cognitives i xarxes emocionals, i la conclusió és que tant unes com altres, la seva frontera no és clara, no sabem com funciona cadascuna, ja que les tenim barrejades.»
Enric Álvarez: «Hi ha tot un sistema de creences que estan gravades en el cervell emocional i són aquelles que no permeten estar d’acord i compartir una mateixa realitat del món. Aquests aspectes que tenen a veure amb les emocions i que no utilitzen el cervell prefrontal és el que fa que ens costi tant compartir una mateixa realitat per fer coses en comú. Perquè al cap i a la fi el que volem els éssers humans és evolucionar i arribar a gaudir de la vida i del nostre voltant intentant que les persones que estan amb nosaltres estiguin bé.»
Consuelo Almenar: «Actualment no se sap perquè es produeix aquesta malaltia, però el que sí hem anat aprenent és què passa en un cervell amb malaltia d’Alzheimer: Hi ha una substància que s’acumula de manera patològica al cervell i forma les plaques amiloides. Aquestes formen com un ciment que no correspon al lloc de les neurones i hi ha una altra proteïna que es fa malbé i altera el funcionament de les neurones. El gran descobriment que s’ha fet els darrers quinze anys és que l’Alzheimer no comença quan tenim pèrdues de memòria, sinó que quan comença a donar els símptomes, ja fa vint anys que és en dansa.»