La capacitat creativa és necessària per al desenvolupament de la persona i de la societat. Aquesta expressió s’utilitza molt en el món de l’art: escultura, pintura, música, literatura, etc. i en altres realitats, però, té un perquè i un com? La resposta és fàcil: senzillament ajuda a créixer. Cal fer-ho amb sentit a partir d’uns mínims necessaris en què principalment es fa ús de la imaginació, ja sigui per actualitzar la vida, el món del negoci, de la ciència, de la política, de la religió, etc., o superar les pors o per posar-se al dia per obrir-se al demà. És evident que quan es renuncia a fer canvis o es diu: «Així estem bé» ens quedem en un immobilisme. La creativitat és la capacitat d’aportar noves idees per respondre a noves realitats i trobar-hi solucions.
En aquest Sopar ens referirem a la creativitat com una actitud per superar les pors a avançar i llançar-se amb valentia, amb seny i amb certesa en bé del futur. Hi ha moltes àrees tecnocientífiques, especialment les mèdiques o farmacèutiques, que són exemplars en la seva investigació de la recerca d’elements, en aquest cas curatius, per tal de donar una millor qualitat de vida. Es treballa des d’un rigor científic amb el suport d’una cultura mèdica amb participació de diferents elements personals i econòmics. Tots tenim present els canvis espectaculars que han produït les noves tecnologies: una veritable revolució.
Els àmbits de desenvolupament de la creativitat són molt amplis: entorn laboral, familiar, etc. n’hi hauria prou amb una lleugera renovació per adaptar-se a un present per tal de no ensorrar-se. Aquell qui no sap reinventar noves propostes per seguir endavant probablement es quedarà obsolet i fracassarà. Altres àmbits de la creativitat són els que podríem anomenar tècnics que fan créixer la indústria, la ciència, la tecnologia… però en alguns casos poden ser utilitzats contràriament al sentit ètic i poden conduir al mal i a la destrucció.
Crear també és fer néixer altres formes de pensar i d’existir que poden obrir nous horitzons a la convivència i a una millora de criteris. Com a conseqüència d’això, s’incrementa la qualitat de l’ésser i dels grups socials intermedis. Fins i tot, s’aconsegueix una concepció més madura de la vida i de la societat.
La creativitat, des d’aquesta òptica social, demana llibertat d’esperit per cercar el bé comú pensant en el present i en el futur. Considerem que moltes entitats es moren perquè han posat barreres a la imaginació, sigui per covardia o per por, sense pensar en el demà.
Quan afegim a la «creativitat» la paraula «fidelitat», proposem partir del reconeixement d’un concepte de persona o de grup humà i intel·lectual en el qual un està inserit. Partim d’entendre un profund concepte de l’ésser ben assentat amb capacitat de gaudir de l’existència i sentir-se integrat en un món real. És necessari tenir present la referència vital de grup o equip de treball que ens dona suport. Aquesta creativitat estarà impregnada d’una nova raonabilitat vers un ben-ser. Els principis que regeixen l’entorn de la persona es mouen dins d’unes coordenades de pensament filosòfic, religiós, psicològic… que sempre són referència i que s’han de respectar per tal de ser-hi fidels. Només des de la llibertat i la recerca del bé social es podrà obrir un diàleg respectuós i de futur que serà veritablement creatiu.
Josep M. Forcada i Casanovas
Ponents:
Josep M. Forcada i Casanovas
President de l’Àmbit d’Investigació
i Difusió Maria Corral
Begoña Román i Maestre
Professora d’Ètica a la Facultat de Filosofia (UB)
Presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya
Francesc Torralba i Roselló
Director de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull
Moderador:
Jaume Aymar i Ragolta
Doctor en Història de l’Art
Actuació musical
a càrrec de Yoko Suzuki al piano