Neus Calleja: «Els nostres pensaments influeixen en la nostra conducta, però també com les nostres conductes influeixen en els nostres pensaments. En canvi, les emocions, segurament van per lliure. L’emoció té una part genètica important, ja des de ben petits mostrem diverses emocions i cada persona les mostra de manera diferent. També intervé el bagatge personal: En funció de les meves experiències interpreto i reacciono davant dels estímuls i de les pròpies emocions, i el caràcter o la manera que tinc de respondre en funció de l’emoció que sento».
Àngels Geis: «Gestionar les emocions no és fàcil, perquè el llenguatge del cor és complicat. Passar de les emocions als sentiments passa per saber-hi connectar, saber-se escoltar: Només és quan ens hem escoltat que podem connectar amb les nostres pròpies emocions i així poder acollir-les per entendre-les i gestionar-les. És important també legitimar-les, és a dir, tenim dret a sentir qualsevol cosa, però no a fer qualsevol cosa amb el que sentim, però això és un pas difícil com a consequència de com ens han ensenyat a relacionar-nos.»
Alexandre Gironell: «Tenim tres cervells: el reptilià, el límbic o emocional –format pels nuclis: tàlem, hipotàlem, hipocamp, accumbens i amígdala–, que funciona molt ràpid, és molt instintiu, fa respostes impulsives i automàtiques, i es basa en l’instint de supervivència. I el tercer cervell és el cognitiu. Aquests cervells estan units i treballen en conjunció i es van desenvolupant a poc a poc al llarg de la vida. A més, són importants les emocions com a formació del cervell.»