Per: Rocío Muñoz
Àmbit Maria Corral
Barcelona, març 2020
Foto: Ita Amigó
El passat dijous 20 de febrer l’Àmbit Maria Corral va organitzar el 237 Sopar Hora Europea per tractar sobre com es poden gestionar les emocions. La moderadora, Assumpta Sendra, introduí el tema del Sopar ressaltant que: «Aprofundir o parlar sobre les emocions és apassionant perquè és endinsar-se a la realitat de la persona i veure quines són les pròpies expressions i reaccions davant dels fets quotidians que vivim. Per altra part, l’emoció intervé en la detecció de qualsevol situació, activitat, estat d’ànim.»
La Psicòloga General Sanitària, Neus Calleja, obrí les intervencions i enfocà la seva aportació des del punt de vista del comportament humà i des de la vivència de la psicologia. Començà parlant de les emocions com a mecanismes de reacció davant d’estímuls exteriors, com la manera que es té d’interaccionar amb el món. Parlà de la immediatesa i de les reaccions automàtiques: quin és l’interruptor que les desencadena?; de com racionalitzar i intentar que la raó ajudi a regular, contenir i identificar factors i paraules. Esmentà les emocions positives i les que considerem negatives, però no tenen perquè ser-ho. Anomenà les emocions bàsiques: l’alegria, la tristesa, la ira, la por i la sorpresa, algunes de les quals són principal motiu de consulta. Com a psicòloga, va partir de com els nostres pensaments influeixen en la nostra conducta, però també com les nostres conductes influeixen en els nostres pensaments. En canvi, les emocions, segurament van per lliure. Afirmà que l’emoció té una part genètica important, ja des de ben petits mostrem diverses emocions i cada persona les mostra de manera diferent. També intervé el bagatge personal: «En funció de les meves experiències interpreto i reacciono davant dels estímuls i de les pròpies emocions, i el caràcter o la manera que tinc de respondre en funció de l’emoció que sento». Aquí entra la regulació, ja que segons com es reguli ens expressem d’una manera o altra. Comentà problemàtiques psicològiques derivades de les emocions. Explicà la tècnica psicoterapèutica DIAR que consisteix en Detectar el que ens passa, Identificar què ens està passant, Acceptar el que ens està passant i entendre el perquè i fer les paus amb un mateix i Regular la resposta, les conductes generades per les emocions i per fer-ho hem de tenir en compte tres criteris indicadors de si les coses van bé o no: la intensitat, la durada i la freqüència.»
Àngels Geis, doctora en Pedagogia i directora del Grau en Educació Infantil a Blanquerna-URL, parlà des de la seva experiència professional dedicada a l’educació de la infància: «Per estar amb els infants cal interpretar què senten. Per ser mestre és important emparaular allò que senten les criatures.» També entendre, acollir i respectar les emocions i sentiments de les famílies. «Si no hi ha emoció no hi ha aprenentatge.» Cità les tres «C» de la vida de la psicòloga Eva Bach: Cor, Cap i Cos. Sempre es diu que cal mantenir un cos sa i un cap endreçat i amb accés a la Cultura i l’Educació. En els últims anys s’ha incorporat que cal tenir cura del nostre cor: sentiments i emocions. «L’èxit en la vida professional i personal no depèn només de tenir un cos sa i un cap ben moblat, en paral·lel cal saber mantenir un bon equilibri emocional». Ressaltà que: «Gestionar les emocions no és fàcil, perquè el llenguatge del cor és complicat. Passar de les emocions als sentiments passa per saber-hi connectar, saber-se escoltar: Només és quan ens hem escoltat que podem connectar amb les nostres pròpies emocions i així poder acollir-les per entendre-les i gestionar-les.» Afegí que és important també legitimar-les, és a dir, tenim dret a sentir qualsevol cosa, però no a fer qualsevol cosa amb el que sentim, però això és un pas difícil com a consequència de com ens han ensenyat a relacionar-nos. Afirmà que: «Només hi ha una cosa pitjor que sentir-se malament i és pensar que sentir-se malament no està bé i que és dolent.» És convenient que des de petits ajudem els infants a identificar allò que senten. La literatura ajuda a reconèixer i posar estratègies a algunes emocions. Comentà que hem d’aprendre a modular les respostes, ja que no podem expressar allò que sentim a qualsevol lloc i de qualsevol manera. Venim d’una educació que ens ha ensenyat a reprimir les emocions. Hem d’aprendre a transitar les emocions: «Viure-les quan toca, deixar-les passar i tornar a l’equilibri.»
L’última aportació va ser a càrrec del neuròleg de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, Alexandre Gironell, que comentà que els homo sapiens som primats emocionals. Diferencià entre sentiment i emoció: l’emoció és una resposta pública, ràpida, immediata de l’organisme a un estímul, en canvi el sentiment és quan som conscients de l’emoció. Aquest últim és més lent, privat, quan una emoció ens genera un sentiment. Remarcà que tenim tres cervells: el reptilià, el límbic o emocional –format pels nuclis: tàlem, hipotàlem, hipocamp, accumbens i amígdala–, que funciona molt ràpid, és molt instintiu, fa respostes impulsives i automàtiques, i es basa en l’instint de supervivència. I el tercer cervell és el cognitiu. Aquests cervells estan units i treballen en conjunció i es van desenvolupant a poc a poc al llarg de la vida. El còrtex prefrontal és la part més desenvolupada del cervell humà. El còrtex intèrpret dona resposta a les emocions i és la zona de la intel·ligència emocional –modela l’instint–. La part del còrtex orbitofrontal és on s’integren els estímuls emocionals amb els valors, la moral… i aquí prenem les decisions de la vida. Afirmà que: «La moral és fonamental per la supervivència de l’espècie humana i quan fem alguna cosa altruista ens és plaent.» A més, són importants les emocions com a formació del cervell i hi ha una edat entre el primer any i els quatre anys, que si el nen no rep afecte i emoció, hi ha seqüeles posteriors. Acabà explicant els dos tipus de conducta: la conducta Titanic i la conducta Lusitania. Actualment està en voga la Lusitania, una conducta límbica, reactiva i de respostes poc pensades. La resposta humana és reflexiva, ponderada, que és la que tenim a l’àrea frontal i és on es posen els valors, la decisió correcta, necessita temps. Això és educable i l’objectiu d’aquesta resposta és ser feliç. Va constatar que el que podem fer nosaltres és practicar la intel·ligència emocional: conèixer les pròpies emocions i la dels altres, aprendre a manejar-les i identificar-les. Finalment recomanà la meditació per poder aconseguir aquesta resposta més humana.
El Sopar va acabar amb un col·loqui, tant per part dels ponents com dels participants. Això va permetre donar resposta als dubtes i preguntes sobre aquest tema tan humà de les emocions.