Per: Pauline Lodder
Pineda de mar, abril 2021
Foto: Pixabay
La pandèmia de la COVID-19 ha fet sorgir preguntes sobre les nostres societats i la nostra manera de viure: Com reinventar la nostra societat? Seria bo reaccionar i no quedar-nos –les societats– simplement assegudes sobre les ruïnes econòmiques, socials i sanitàries que la pandèmia ha provocat. I sobretot, evitar reconstruir-ho tot com estava abans. Però com canviar les estructures?
El moviment dels colibrís promou la convicció que, per canviar estructures cal canviar individualment. Cadascú ha de fer la seva part. Es basa en la llegenda del colibrí: Un dia hi va haver un incendi immens al bosc. Tots els animals atemorits observaven amb impotència el desastre. Únicament el petit colibrí s’activava buscant gotes d’aigua amb el seu bec per tirar-les sobre el foc. Després d’un cert temps, el tatú, molest per l’agitació esbojarrada, diu: «Colibrí! Estàs boig! No és amb unes gotes que apagaràs el foc!» El colibrí li respon: «Ho sé, però jo faig la meva part».
El moviment dels colibrís s’atorga una missió: inspirar, enllaçar i sostenir nous projectes de societat. Aprofitant la intel·ligència col·lectiva dels seus membres, busquen innovar la nostra manera d’alimentar-nos, de viure, de desplaçar-nos, etc. Comencen amb la promoció d’accions petites, que cada persona pot intentar posar en pràctica, però a partir d’allà han elaborat també plans per a l’agricultura, l’educació i per reinventar la democràcia.
Pierre Rabhi, un dels fundadors del moviment, diu que l’educació és fonamental. En comptes d’educar la competitivitat, caldrà ensenyar a ser solidaris. Un nen o adult que ja no es preocupa per dominar es converteix en una persona apaivagada. Hem de desenvolupar aquesta energia extraordinària que és l’amor. És, sens dubte, la major energia transformadora del món. És la font de la veritable transició interna. Cal construir un ésser diferent. Un ésser de consciència i compassió, un ésser que, amb la seva intel·ligència, la seva imaginació i les seves mans, reti homenatge a la vida. Perquè la vida no pertany a l’ésser humà; més aviat l’ésser humà pertany a la vida.
Tant de bo sapiguem aprendre dels colibrís, tant de l’ocellet com del moviment que porta aquest nom, per a una transformació interior i per començar a reaccionar localment davant dels problemes globals.