L’últim monogràfic va tractar sobre el sentit del tacte i, fruit de la reflexió, va sorgir l’interès per tractar sobre el sentit de la vista que és el més utilitzat i complex per tot allò que ens possibilita: percebre la llum, la foscor, diferenciar colors, veure-hi de lluny i de prop, distingir els moviments, descobrir l’entorn…
El títol, formulat com a pregunta, pretén donar-hi més rellevància ja que és molt significatiu el com nosaltres mirem, perquè en el com hi ha inclosa una intencionalitat. Per tant, Com mirem? demana fer una aturada real a aquesta acció que realitzem constantment a través dels nostres ulls, aquests òrgans especialitzats, que tenen per funció rebre estímuls, copsar imatges i assimilar informació, tot gestionat a través del cervell humà. L’article del doctor Josep M. Forcada descriu aquest procés de forma detallada: «Els ulls són la finestra d’entrada de les imatges que mitjançant una lent concreta, el cristal·lí, les deixa passar a la retina que destria els colors i d’aquesta pel nervi òptic es transmeten al quiasme i l’escorça visual del cervell que gestiona les sensacions visuals amb precisió. Això s’integra per les neurones a les diferents àrees de la memòria i de les emocions, i segons estudis científics és a l’hipocamp, a l’escorça entorrinal i altres espais. Tot això fa que aquest sentit de la vista sigui tan ric en funcions.»
També el professor Sebastià Serrano en la secció entrevista diu que els ulls: «Són la millor mostra per saber si la persona amb què estàs interactuant està bé o no. Això requereix observació.» Per tant, si no hi cap trastorn en la visió cal ser conscients dels nostres ulls i de la nostra mirada concreta. El com mirem convida a mirar-nos en el mirall per fer la pròpia descoberta. En un article del doctor Alfred Rubio titulat Encontre en el mirall deia: «Avui m’he fixat en els meus ulls. M’he mirat com quan un mira als ulls una altra persona, posant en aquesta mirada l’ànima i establint-se amb ‘aquest altre’ una conversa profunda sense necessitat de paraules. Avui, sense saber perquè, m’he mirat així. He establert amb mi mateix un diàleg profund que m’ha arribat amb una certa esgarrifança a la mateixa consciència. En veure’m objectivat, m’he descobert un entre els altres, tan digne de ser apreciat, estimat, com s’ha de fer amb el pròxim.»
En aquestes pàgines llegirem moltes idees que descriuen el sentit de la vista, ja que a través de la mirada podem mirar de maneres molt diferents i diverses. Cada mirada és personal i única, i requereix enfocar bé: hi ha la mirada dòcil, acollidora, esperançada, agressiva, alegre, trista, generosa, honesta, manipuladora, frívola, buida, indiferent… La mirada expressa la pròpia manera de ser i d’estar. I així la mirada és la pròpia actitud davant la vida, des d’ella podem negar, afirmar, insinuar… Des de la mirada ens comuniquem, oferim informació i en rebem. El sentit de la vista tan ampli i complex permet actuar constantment: veure, mirar, observar, admirar, contemplar… I, des del sentit de la vista, podrem reconèixer l’altre i els altres i la realitat que vivim.