La intel·ligència artificial també preocupa als educadors

Una de les característiques dels temps actuals és l’acceleració dels canvis en tots els ordres i, de manera especial, en el desenvolupament tecnològic. Els qui ja tenim una certa edat ho hem pogut viure de primera mà, i no cal posar exemples, que són obvis per a tothom. Els darrers mesos, però, ha centrat l’atenció el grau de desenvolupament i les consegüents aplicacions de la denominada ‘intel·ligència artificial’ (IA), que ja afecta tots els àmbits de la vida, per tant també l’educació.

Recentment he participat en un congrés internacional organitzat al Perú –en versió on line, com es fan gairebé tots ara– on la preocupació d’un dirigent sindicalista era si la IA substituiria els mestres. Deixant ara de banda si la principal preocupació d’un sistema educatiu com el peruà ha de ser la incidència de la IA, el cas és que novament ens trobem en una situació on els docents, com la resta de professionals dels diversos sectors laborals, hauran de retrobar el seu paper en el moment de generalització de l’aplicació de la IA. I aleshores no puc evitar el recordar l’afirmació que en els anys seixanta del segle passat va fer el difusor de les anomenades ‘màquines d’ensenyar’, quan va dir que ‘si un mestre pot ser substituït per una màquina, mereix ser substituït’. Quan es varen començar a crear màquines per substituir certes funcions cerebrals, es va iniciar un camí que, inevitablement, havia de conduir vers estris que cada vegada farien funcions més complexes. Els primer ordinadors, no en va denominats ‘computers’, varen substituir la capacitat humana de calcular numèricament, i a partir d’aquí els ordinadors han arribat a realitzar moltes altres funcions mentals, de la mateixa manera que altres màquines havien substituït les mans i les cames en les tasques de desplaçament i manipulació d’objectes.

Les màquines són cada vegada més complexes i, per tant, s’assemblen cada vegada més a la complexitat del nostre cervell. La qüestió de fons és si seguirà essent un cervell humà qui les controli o ja es podran controlar, per tant, prendre decisions, per elles mateixes. Si no hi ha un daltabaix gran, tot sembla indicar que així serà. També cal dir que mantenir la darrera decisió en un cervell humà no és garantia de res, com la història i la realitat quotidiana ens demostra. Per tant, les properes generacions hauran de viure aquesta situació i cercar les solucions pertinents. Un personatge força entès en tecnologia, Bill Gates, fa pocs mesos va fer unes consideracions respecte a l’aplicació de la IA a l’educació, en el sentit que sorgiran assistents personals digitals que podran dur a terme diverses tasques, de manera que es revolucionarà la manera d’aprendre i d’ensenyar, car aquestes aplicacions «coneixeran els interessos i estils d’aprenentatge dels alumnes, mesuraran la seva comprensió, advertiran quan estan perdent interès i comprendran a quins tipus de motivació responen». Per tant, tot un ajut per als docents de tots els nivells, els quals hauran de seguir determinant què val la pena aprendre i, especialment, quin tipus de valors cal fomentar en cada lloc i moment.

I no oblidem que, en l’educació, l’exemple, les vivències directes dels models de persones i societats que es volen fomentar, són el factor més decisiu perquè arribin a ser adquirits pels educands. L’educació és bàsicament socialització, és preparar per integrar-se i ser actiu mantenidor de la societat, alhora que actor del seu progrés. Els coneixements i habilitats que són necessaris en cada etapa evolutiva han de ser adquirits, lògicament, amb les eines disponibles i pròpies dels temps viscuts, i tant de bo que aquestes eines siguin eficaces en la cerca i adquisició dels coneixements i les habilitats que s’estimen valuoses; això faria realment equitativa l’educació. Però de la mateixa manera que no som solament racionalitat intel·lectual, sinó també sentiments i emocions –independentment que el cervell intervingui en ells, lògicament–, que són propis de la nostra espècie i la seva situació en un context socio-familiar determinat, els aprenentatges seguiran necessitant de la vinculació emocional amb el model a seguir.

Tot això amb la possibilitat de poder decidir entre vàries respostes possibles, naturalment, situació aquesta que ara per ara no es dona arreu. Perills possibles, precaucions a prendre sobre la IA? En cada moment caldrà considerar-les en funció del seu grau de desenvolupament i àmbit d’aplicació. De moment la UE ja ha intervingut prohibint la seva utilització per a la identificació indiscriminada de persones. Haurem d’estar amatents, com també ho hauríem d’estar davant les xarxes socials, els telèfons mòbils i qualsevulla eina que ens vol conduir vers camins interessats per alguns, substituint la nostra capacitat de reflexió i de presa de decisions.

Article autoritzat per l’autor, publicat a BellaterraDiari, 22 agost 2023