Cap on ens porta la Intel·ligència Artificial?
Quan l’any 1943 alguns científics presentaven un model matemàtic per a la creació de la xarxa neuronal i Alan Turing, considerat com el ‘pare’ de la Intel·ligència Artificial, l’any 1950 publicava un treball per determinar si un sistema artificial és intel·ligent, potser intuïen una realitat que ha deixat de ser silenciosa i fins fa pocs anys no ha sortit a la llum. No podem negar que s’ha anat construint gràcies als avenços de l’electrònica que ha anat evolucionant i creixent amb força, però amb una capacitat d’avançar mitjançant una tecnologia puntera, que anava integrant i conjuntant una sèrie d’algoritmes que facilitaven les decisions humanes, fins a suplir moltes habilitats pròpies de la intel·ligència.
No sabem si els autors preveien un futur que abastaria tants nivells sincronitzant peces i materials que s’anaven descobrint i ordenant-los amb una intel·ligència especial molt semblant a la humana. Era un repte, en forma d’intel·ligència. Aquest repte ha revolucionat l’electrònica per suplir moltes capacitats intel·lectuals que els humans avui poden controlar.
La intel·ligència és la capacitat de desenvolupar amb un determinat ordre el que el cervell humà és capaç de generar, per portar-ho al servei de les persones i aconseguir un benestar, un benser, un plaer, un dolor, una guerra, serenitat, felicitat… L’exemple més pràctic és la robòtica tan avançada que, fins i tot, molts d’aquests robots semblen la figura humana i parlen. Quants xips integrats no imaginaven aquells autors perquè no sabien que existirien! Quants minerals antics però amb noves utilitzacions! Quants conductors elèctrics no es coneixien! Quants recursos electrònics no es podien imaginar!…
Aquesta intel·ligència artificial avui obre unaèpoca gestada fa setanta anys. No sabem fins
on arribarà, però sabem que té un immens futur capaç d’embogir una nova societat, per
alguns anomenada nova era. Ens ha semblat, a l’equip que preparem el plantejament de la reflexió que debatem mentre sopem, que podem arribar a fons d’allò que s’ha aconseguit i quin ventall de realitats s’obren, de tal manera que la Intel·ligència Artificial no faci nosa a la intel·ligència humana. Serà un poderós recurs per millorar científicament moltes activitats tant físiques com intel·lectuals.
Tot descobriment deixa enrere molts costums i moltes activitats. Què va passar quan es va descobrir la màquina de vapor? Molts es van espantar. O la impremta? Quants escrivents es van quedar sense feina… però, la societat va anar creixent amb força. L’aplicació de la intel·ligència Artificial ens ofereix segurament un camí de canvi que s’aplica a tot: la genètica, la medicina, la tecnologia audiovisual, la cultura, l’ensenyament, la poesia, l’art, la religió, els materials de guerra… Però, han d’existir unes regles de joc, una ètica, un respecte al bé, saber on estan els límits i ser conscients del mal ús i els riscos que pot ocasionar.
Aquesta intel·ligència no sent, no s’emociona, però la intel·ligència humana es pot recolzar en l’artificial per dialogar-hi, completar i acceptar que redueix molt l’esforç humà. Avui el cervell humà encara necessita que estigui actiu i despert per dirigir el ‘cervell artificial’.
Josep M. Forcada Casanovas