Àmbit Maria Corral
Foto: Margarita Amigó
El passat 19 d’octubre de 2023 va tenir lloc el 246 Sopar Hora Europea per tractar: Cap on ens porta la Intel·ligència Artificial? Josep M. Forcada, president de l’Àmbit, inicià l’acte i destacà la rellevància del tema, cada dia més present en tots els àmbits de la nostra societat. Va ser moderat per Esther Borrego.
Va començar Leticia Soberón, consultora en Intel·ligència Col·laborativa, posant en dubte la paraula intel·ligència perquè pot portar a equívocs. La IA –va dir– és un conjunt de capacitats d’un software per executar activitats complexes, com ara el raonament i l’aprenentatge, a imatge de la intel·ligència humana. I tot a partir de programacions i disseny que fan els mateixos humans. La IA «utilitza algoritmes i models matemàtics per processar grans quantitats de dades i prendre decisions basades en patrons i regles prèviament establertes a través d’un aprenentatge automàtic. La IA capta dades del seu entorn, en una gran varietat de formes (imatges, paraules, sons) i les processa, i actua amb una finalitat determinada».
Els usos de la IA són incomptables: gestió de tràfic, anàlisis de dades de salut, el clima, el màrqueting, suport a l’educació, usos militars, la domòtica, assistents digitals, conducció autònoma de vehicles, etc. No obstant, és evident que la IA genera molts dubtes i temors. Però la intel·ligència humana, que és conscient de si mateixa, social, lliure i responsable, ens ha d’ajudar a tenir una visió transdisciplinar per afrontar els canvis. Aprofitar de la IA tot allò que pugui facilitar la vida, però sense controlar-la ni danyar la convivència, i no «atribuir la responsabilitat a la tecnologia, la responsabilitat és sempre humana, el més important es juga en el cor de les persones». Per tant, com a societat civil «ens hi juguem molt en l’educació i en les lleis. Com més complexa és una societat més hem d’apostar per les persones i comunitats».
A continuació va intervenir Miquel Àngel Prats, professor titular de Tecnologia Educativa de la FPCEE Blanquerna, i va començar fent una consulta al chatgpt pdf demanant-li que destaqués alguns aspectes claus i rellevants de la IA. La resposta fou que: «és una tecnologia que està canviant la forma en què vivim i treballem, que es basa en l’aprenentatge automàtic, que té aplicacions en molts camps: per exemple, la salut, indústria, comerç, seguretat, educació; que planteja reptes i riscos: pèrdua de llocs de treball, privacitat de les dades i, finalment, que és molt important que es desenvolupi de manera ètica i responsable amb una regulació i supervisió adequada per part dels governs». Fins aquí la resposta de l’esmentat chatgpt pdf.
El ponent va compartir dues passions professionals: la formació inicial del professorat en tecnologia educativa i la recerca d’usos i tecnologies digitals en infants i adolescents, tant a l’escola com a casa. «Ens cal pensar urgentment en un humanisme tecnològic, és a dir, defensar –com diu Xavier Marcet– la centralitat de les persones, especialment en un moment en el qual l’únic sensat és equilibrar l’equació entre persones i tecnologia i fer-ho a favor de les persones». Va citar-lo textualment: «No se trata tanto de sustituir como de potenciar a las personas». I encara: «Ningún crédito a los humanistas que no confían en la tecnología, ni a los tecnólogos que no confían en el humanismo».
Tot seguit reflexionà sobre algunes qüestions com ara: que estem en una 4a revolució industrial; que l’or del segle XXI són les dades que generem i que hi ha grans empreses tecnològiques interessades en saber què consumim i així generen un perfil de cada usuari, de manera que d’intel·ligència n’hi ha poca. És algoritme pur i dur, i els algoritmes tenen intencionalitat determinada; que no tinguem por d’usar la IA. Ara tenim la IA generativa, que no pas creativa, de manera que l’expressió d’intel·ligència és poc afortunada; que necessitem un marc regulador que comenci a posar una mica d’ordre. I per últim, tornant a consultar el chatgpt pdf, aquest li diu: «Tot i que la IA planteja reptes i riscos també té el potencial de millorar molts aspectes de la nostra societat i vida. Si es desenvolupa de manera ètica i responsable, la IA pot ajudar a resoldre problemes complexos, a millorar la salut i el benestar, augmentar productivitat i eficiència i a crear noves oportunitats per a les persones».
Acabà Xavier Altarriba, Dr. en Neurociències i Dr. en Sociologia. «Em miro la IA amb naturalitat i dessacralització. No és més que una pròtesi cerebral que tindrà una capacitat de decisió autònoma en determinats àmbits». Va afegir que més que de la IA «ens hem de protegir dels humans, perquè ser humà és un ofici d’alt risc». Vivim en un món regit per l’humanisme o regit per un Matrix? Segons el Fòrum d’Economia Mundial de Davos, l’any 2025 desapareixeran 85 milions de llocs de treball i els camps més afectats seran els relacionats amb l’ensenyament i els que menys els relacionats amb la salut. Va distingir entre la tècnica –aplicació efectiva de la ciència o l’art i que per tant és un mitjà–, i la tecnologia, que implica un trenat amb l’estil de vida de manera que aquesta em condiciona de tal forma que sovint crea necessitats.
Va posar èmfasi en tres qüestions: la primera, l’evolució de l’espècie. Fins ara funciona amb el binomi atzar-necessitat. Després ve el control i programació d’aquesta evolució. Això és interessant perquè l’home és objecte i protagonista de la seva pròpia evolució. «El fet d’assumir control sobre l‘atzar i la necessitat em sembla un procés humà». L’ésser humà va incorporant pròtesis que li permeten assolir uns nivells que sense elles no podria. La segona, l’humanisme. Tenim les espècies i els individus. La finalitat de l’individu a través de l’espècie és la seva reproducció i funcionalitat a fi de millorar la pròpia espècie. Però, arriba un moment que l’individu s’adona que ja no en té prou amb la finalitat de l’espècie i aleshores el subjecte busca el sentit, i el sentit és individual, perquè globalment no hi ha un sentit col·lectiu. En tercer lloc, ressaltà el fet paradoxal que tenim por de la IA i en canvi podem observar en el funcionament de la nostra societat, regulacions i directives fruit de decisions humanes i que, ben mirades, no són gaire ‘humanes’ i no obstant les acceptem amb normalitat.
La IA és una pròtesi, on anirà aquesta IA? La pregunta de ‘Cap on ens porta la IA’ més aviat hauria de ser ‘Cap on la portem? Si pensem que ens porta, nosaltres som objectes i ella subjecte, però si la portem cap on vulguem ella serà l’objecte i nosaltres els subjectes. Aquests interrogants i altres van permetre un col·loqui intens i variat per part dels assistents.