Entrevista a Daniel Gabarró

GENERAR UNA SOCIETAT MÉS COHESIONADA

«Cal una mirada oberta i respectuosa, reconeixent que cada cosmovisió té la seva pròpia lògica i valor»

Com descriu el significat de la paraula ‘cosmovisió’?

La paraula ‘cosmovisió’ descriu la manera com veiem i interpretem políticament el món que ens envolta. És un conjunt de creences, valors i perspectives que guien la nostra comprensió de la realitat social.

La cosmovisió ens ajuda a donar sentit a la nostra experiència i a prendre decisions. Cada persona té la seva pròpia cosmovisió, influenciada per la cultura, l’educació i les experiències de vida personals.

Vull remarcar que la cosmovisió és una perspectiva individual, gairebé per tothom és inconscient, és a dir, la veiem com a ‘normal’ i tendim a creure que tothom veu el món com nosaltres. Per això, de fet, ens sorprenem quan algú actua d’una forma que no ens sembla ètica, ni raonable. Ens preguntem: però com pot ser? I la resposta és clara: perquè actua des d’una visió del món o cosmovisió diferent.

Finalment, per acabar de completar aquesta resposta, m’agradaria dir que encara que la cosmovisió és individual, podem agrupar les persones en cinc grans cosmovisions. D’aquesta manera esdevé una eina pràctica per fer accions col·lectives: culturals, polítiques, socials…

De la mateixa manera que cada persona té uns ingressos econòmics específics i únics, però podem agrupar les persones en classe molt baixa, classe baixa, classe mitjana i classe alta; també podem fer el mateix i agrupar les persones per la similitud de les seves cosmovisions.

La visió o cosmovisió individual esdevé, així, una eina de primera magnitud per preveure conductes col·lectives; una eina, fins i tot, més eficaç que saber el gènere, l’edat o la classe social. Per això, les cosmovisions marcaran una gran diferència quan s’apliquin en la pràctica social a àrees específiques.

Menciona cinc grans cosmovisions diverses. Quin seria un tret característic de cadascuna?

Efectivament, parlem de cinc cosmovisions: la pretradicional, la tradicional, la moderna, la postmoderna i la integral.

Per a la cosmovisió pretradicional, el que importa és el clan, és a dir, les persones concretes que conec personalment i a les que dec fidelitat. Estan marcades per la valentia, l’acció, el contacte amb les seves necessitats… però també per la manca de pensament abstracte i la identificació que fan de justícia amb les seves necessitats concretes; és a dir, una cosa només serà justa si atén les seves necessitats, sense cap altre criteri extra rellevant. Aquesta cosmovisió és numèricament petita a Occident, menys del 5%, i no té incidència política perquè no se sent part de la societat. Tanmateix, aquest petit grup genera molts conflictes i, per exemple, a presons o a serveis socials el seu pes és molt més gran.

Per una altra part, tenim la cosmovisió tradicional, on el clan queda substituït per la nació. Això és un salt d’empatia molt gran: puc sacrificar-me per persones que no conec, però amb qui comparteixo una visió mítica del món. L’eslògan ‘todo por la patria’ és un exemple d’aquesta visió. La justícia, per a aquest grup, és respectar les lleis i la tradició. Per això, per exemple, veuen com una agressió intolerable el divorci, les polítiques de gènere, els moviments independentistes i tot allò que posa en dubte la tradició. Aquest grup és nombrós i, a les societats occidentals, superen el 35% de la població adulta. Per això tenen molt de pes social i polític.

I la cosmovisió moderna i la postmoderna?

Referent la cosmovisió moderna va sorgir amb la Il·lustració, destacant la raó i la ciència com a fonts principals de coneixement. Valoren el progrés, la individualitat i la meritocràcia. Des de la seva perspectiva, la persona ha de tenir dret de separar-se del grup, de posar en dubte la tradició… això va fer avançar el món i va aportar la democràcia, l’esperit d’innovació, l’ascensor social i les grans estructures industrials i productives multinacionals. Des de la seva perspectiva, la justícia és la igualtat absoluta entre totes les persones (sovint menystenint les diferències de sortida). Aquesta cosmovisió també és majoritària a la nostra societat, com l’anterior, perquè acull un 35% aproximadament de la població adulta i implica una visió social molt materialista, amb els seus pros i els seus contres.

Després tenim la cosmovisió postmoderna que posa els drets humans al centre de la seva visió del món i que intenta superar les contradiccions anteriors oferint una visió del món multicultural (totalment contrària a la visió etnocèntrica de la cosmovisió tradicional, que se sent atacada per aquesta visió; mentre que, alhora, aquesta multiculturalitat i gran valoració de la diversitat és no rellevant des d’una perspectiva moderna i és, alhora, absolutament incomprensible des d’una perspectiva pretradicional). La seva aposta per la justícia, no són ni les lleis, ni la igualtat absoluta, sinó l’equitat: tractar diferent qui és diferent, donar a cada persona el que necessita. Aquest és, també, un punt de fricció molt gran amb les cosmovisions anteriors: la cosmovisió moderna se sent atacada en quelcom nuclear de la seva visió: l’estricte igualitarisme i la cosmovisió tradicional, tem que els recursos que haurien de destinar-se als ‘seus’, vagin a qui ‘no se’ls mereix’. Aproximadament un 20% de la societat està en aquesta cosmovisió postmoderna. Fins la crisi del 2008, eren els que marcaven l’hegemonia cultural, el que es considerava ‘políticament correcte’. Però, amb la crisi, les friccions entre les cosmovisions es van fer evidents i aquesta ‘pau social’ va saltar pels aires.

Remarco les friccions entre cosmovisions per destacar que no estem vivint una guerra cultural, sinó un moment històric que no havia passat mai abans, on conviuen alhora tres visions del món que xoquen entre elles. No vivim un xoc entre cultures, sinó un xoc entre cosmovisions. I això és clau entendre-ho per interpretar les tensions i les grans polaritzacions que vivim a la nostra societat avui dia. Sense entendre-ho, no abordarem l’arrel i, simplement, s’allargaran aquests conflictes.

I què destaca de la cinquena cosmovisió?

La cinquena cosmovisió podríem anomenar-la Integral i incorpora una visió espiritual (és a dir, més enllà del que es pot tocar i mesurar) de la realitat. Mentre pels postmoderns la humanitat és el centre, mentre pels moderns el centre és el mercat global o pels tradicionals el centre és la nació, pels integrals el centre de tot és el Kosmos, l’Univers i, per tant, és la primera cosmovisió que situa els éssers humans com a part d’una totalitat i no com a centre d’aquesta. Aquest grup és irrellevant políticament, perquè el componen menys del 5% de la població adulta.

Juntament amb el professor Jaume López heu publicat el llibre Les cosmovisions socials. La peça que faltava. Quina és aquesta peça?

La peça que faltava és l’eix de les cosmovisions socials, una eina que ens permet entendre com les diferents maneres de veure el món influeixen en les nostres accions i relacions socials. Aquest eix ens ajuda a analitzar la realitat des d’una perspectiva més àmplia i a dissenyar polítiques locals més efectives i inclusives. Busquem unir la realitat personal i la política. No són compartiments estancs, sinó que estan vinculats.

Quan més creixen les persones, més creix el país. Per tant, si volem un país punter, ens cal ajudar a créixer les persones en la seva empatia, en la seva comprensió, en la seva autoestima…

Això ens porta a una conclusió fonamental (i sovint sorprenent o inesperada per a molta gent): el desenvolupament integral de la ciutadania ha d’entrar en l’agenda política. Les administracions han de buscar, de forma activa i conscient, l’evolució dels nivells de consciència cívica de les persones individuals com a eina per potenciar la societat.

Per tant, el subtítol El desenvolupament integral de la ciutadania i el seu impacte sociopolític és tot un repte per aconseguir aquesta mirada integral i evolutiva que ho contempla tot?

Sí, és un gran repte, però també una necessitat urgent.

Aconseguir una mirada integral i evolutiva implica entendre que la societat està composta per individus amb diferents nivells de desenvolupament de consciència cívica. Aquesta diversitat ha de ser reconeguda i valorada per dissenyar polítiques que promoguin el benestar comú i la cohesió social.

El nivell d’evolució cívica d’una persona ja no és un tema individual, sinó col·lectiu perquè ens afecta. Cal que l’autoconeixement entri en l’agenda política.

Ara això ens pot sorprendre, però quan llegeixes els estudis sobre el tema, amb evidència científica, veus que és una magnífica porta de sortida a molts dels conflictes que tenim actualment: de polarització, de crisi climàtica, laborals, sanitaris…

Les cosmovisions poden tenir un impacte molt gran en la societat.

Aconseguir una mirada integral i evolutiva implica entendre que la societat està composta per individus amb diferents nivells de desenvolupament de consciència cívica. Aquesta diversitat ha de ser reconeguda i valorada per dissenyar polítiques que promoguin el benestar comú i la cohesió social.

I amb una intenció molt clara per ‘un impacte sociopolític’?

Exactament. El nostre objectiu és que aquesta nova eina d’anàlisi ajudi a crear polítiques que no només siguin efectives, sinó també que generin una societat més cohesionada on els enfrontaments es redueixin. Volem promoure una ciutadania més conscient, empàtica i compromesa, capaç de participar activament en la construcció d’una societat millor.

No és una utopia. Les societats han avançat sempre i, amb els segles, s’han convertit en societats més empàtiques i comprensives. Encara queda feina a fer i les cosmovisions ens poden ajudar a escurçar molt aquest camí.

Vosaltres presenteu diferents cosmovisions evolutives vinculades amb diferents colors. Com feu aquesta associació? Les cosmovisions evolutives les vinculem amb colors per fer-les més fàcils d’entendre i recordar. Cada color representa un nivell de desenvolupament de la consciència:

• Roig: Pretradicional i impulsiu.
• Groc: Tradicional i conformista.
• Taronja: Racional i individualista.
• Verd: Postmodern i inclusiu.
• Turquesa: Integral i holístic.

Aquests colors ens ajuden a identificar i comprendre les diferents perspectives des d’on les persones veuen el món. Hem agafat els colors que es fan servir en molts estudis i publicacions. No els hem inventat nosaltres.

Però cada cop els fem servir menys i, sovint, parlem de pretradicional, tradicional, modern o racional, postmodern i integral. Creiem que, al nostre país, són expressions més neutres i descriptives.

El llibre explica que, per evolucionar, és necessari unes palanques i uns ponts. Quines són aquestes palanques?

Les palanques són les accions concretes que impulsen les persones a evolucionar cap a una cosmovisió més avançada.

Un exemple seria l’educació emocional, que ajuda a comprendre i gestionar les pròpies emocions i les dels altres, afavorint una major empatia i comprensió o, per posar un segon exemple, un acompanyament als futurs homes que seran pares, quan la seva parella està embarassada, perquè construeixi una relació de cura amb el bebè que neixi. Aquest vincle transformarà la seva masculinitat de forma subtil, però inevitable: haurem fet servir un fet en la biografia personal (l’embaràs) per fer créixer en capacitats i empatia una persona. Si això se sistematitza, tenim un camí per anar transformant les masculinitats tradicionals. Naturalment, això sumat a altres palanques pot implicar un canvi social gran en només 15 o 20 anys.

I quins són els ponts?

Els ponts són vincles que establim per crear espais segurs on les persones se sentin valorades i compreses. Aquests espais de seguretat permeten que les persones mirin cap a dins i posin en dubte les seves pròpies limitacions, facilitant el seu creixement i desenvolupament personal.

És a dir, gràcies als ponts les persones s’atreveixen a posar-se en dubte a través de les palanques o accions concretes de canvi.

Com a ciutadans, com podem contribuir a uns canvis socials que puguin beneficiar tant de manera personal com col·lectiva?

Podem començar per desenvolupar la nostra pròpia consciència cívica, treballant en la nostra empatia, comprensió i compromís ètic. En l’àmbit col·lectiu, podem participar activament en iniciatives comunitàries, promovent el diàleg i la cooperació entre diferents grups socials.

Però allò clau és, per exemple, formar-se en cosmovisions i aplicar-les en les nostres ONG i, alhora, demanar que s’apliquin des de les administracions. Per exemple, per fer-ho, poden buscar formacions de cosmovisions a YouTube tot posant el nom del Jaume López o el meu i en trobaran algunes. És un bon punt de partida.

Quina mirada cal fer per entendre les cosmovisions i les diferents mirades que impliquen?

Cal una mirada oberta i respectuosa, reconeixent que cada cosmovisió té la seva pròpia lògica i valor. Hem de ser capaços de veure més enllà de les nostres pròpies creences i entendre les dels altres.

Això implica escoltar activament, empatitzar i estar disposats a aprendre i evolucionar conjuntament tot generant ponts i aplicant palanques de transformació que ens portin a una societat cada vegada més ètica, més empàtica, més responsable.

Hem de creure que és possible i intentar-ho. L’acció és el que ara cal. Aquelles entitats i organitzacions que les impulsin primer, no només tindran un avantatge competitiu, sinó que marcaran una diferència a la nostra societat.

Actuem amb el convenciment que tenim raó, i amb la prudència de qui sap que sempre hi ha el risc de no tenir-la.

Assumpta Sendra Mestre