Assumpta Sendra Mestre
Directora Àmbit Maria Corral
Foto: Assumpta Sendra
Data de publicació: 16 setembre 2024
A partir de la realitat i de l’experiència del que és una escola humana, el filòsof Josep M. Esquirol en el seu llibre L’escola de l’ànima: de la forma d’educar a la manera de viure (Quaderns Crema, Assaig, 2024) diu «és una invitació fascinant per descobrir, partint dels fonaments de l’educació, l’horitzó d’una vida madura, fecunda i espiritual». Aquesta invitació fascinant, apassionant i entusiasta demana aturar-nos de forma atenta i disposada a les descobertes. D’aquesta manera s’exerceix la curiositat i la capacitat d’admiració amb el desig d’aprendre a qualsevol edat.
A més, diu ‘partint dels fonaments’. Això demana revisar-los per anar a l’essència, ja que aquests fonaments no només sorgeixen des de l’escola, sinó que estan arrelats a la societat, a la cultura, en la família, en la identitat d’un país… Tot forma part de l’evolució constant que canvia de forma accelerada. Cal estar en una actitud vigilant per no perdre el que és més essencial, com poden ser uns valors humans i socials que han d’orientar l’educació general per ser més coherents i ser ciutadans corresponsables en el propi entorn on, sovint, també predomina la indiferència i la insatisfacció.
L’autor parla de ‘l‘horitzó d’una vida madura, fecunda i espiritual’. ‘Horitzó d’una vida’ que demana fer una mirada àmplia i global des de diferents perspectives de forma profunda davant la complexitat i la incertesa.
Una ‘vida madura’ que implica un procés d’acceptació vers el que toca viure, tant a nivell personal com social, per ser persones equilibrades, capaces d’assumir els inconvenients i les dificultats de manera resilient.
Una ‘vida fecunda’ per ser capaços de donar i oferir de moltes maneres diferents: des de l’estima, donar un temps per escoltar, transmetre paraules d’agraïment, oferir gestos d’acollida, fer mirades serenes que donen pau i un gran ventall d’actituds per generar benestar.
I una ‘vida espiritual’ capaç d’omplir l’ànima, aquella part més profunda de l’ésser humà que possibilita endinsar-se en la pròpia interioritat per escoltar-se, fer preguntes i prendre decisions. A més, possibilita dedicar un temps per a la contemplació, per gaudir de l’entorn, de la bellesa, la natura, les persones…
Sabem que som éssers singulars i únics, capaços d’emocionar-nos. Permetem
donar-nos un temps per a la pròpia recerca humana i descobrir nous fets inèdits i inesperats que són portadors d’esperança ‘en temps de desorientació’, tal com diu l’autor.
Aquest aprenentatge constant i vital demana una sèrie d’actituds per prendre consciència de la realitat que vivim i practicar accions humanes que requereixen
dedicació, esforç, constància, paciència, confiança, humilitat, autenticitat… Un llistat inacabable que qüestiona la pròpia manera de viure i l’aplicació d’aquestes actituds vers els altres.
L’autor ha inventat la paraula altertopia per tenir en compte l’alter i utopia vers el desig de ‘l’escola de l’ànima’ que vol ser un lloc i un espai lliure de violència, sense maltractament ni insults, on es respiri pau, on poder recollir-nos i reposar l’ànima. Un aprenentatge constant i vital que forma part del propi itinerari i estil de vida que sempre està en procés de formació per anar descobrint i experimentant sense saber quin i com serà el moment final.
El filòsof Esquirol en el seu llibre fa un recorregut en què convida a una bona manera de viure i ho presenta com unes Benaurances en què la paraula clau i significativa és ´feliços´, per aconseguir una maduresa progressiva.