Javier Bustamante Enríquez
Poeta mexicà
Fotografia: Javier Bustamante
Data de publicació: 21 d’octubre de 2024
Després d’una pàgina en blanc o de cortesia apareix repetida, de manera més sòbria, la informació de la portada del llibre. Després d’aquesta pàgina, alguna amb una sèrie de dades com els drets d’autor, editorial, dates d’edició, impressió, reimpressió… Un altre cop, potser una altra pàgina amb el títol i l’autor, alguna més amb dedicatòries i cites. Fins a arribar a l’índex general: aquesta pàgina o pàgines que desglossen, a manera de titulars, el contingut del llibre repartit en seccions o capítols i que assenyalen les pàgines on podem trobar-los.
L’índex, com diu el seu nom, indica. Assenyala on trobarem determinat contingut. És un full de ruta, marca un itinerari que cal seguir. L’índex general és el que anuncia un recorregut, per dir-ho així, cronològic. És a dir, el que anirà apareixent si seguim una lògica lineal o temporal en sentit successiu. Un contingut darrere l’altre, tal com l’autor o autora suggereix que anem recorrent per arribar a la conclusió que ha trobat o al desenllaç final amb què ens vol sorprendre.
No vol dir que és l’ordre en què l’obra ha estat escrita. En la gestació, molts capítols s’escriuen en un ordre molt diferent del que finalment són lliurats a les persones lectores. Fins i tot, pot no ser l’ideal per a tothom, cadascú té diverses maneres d’apropar-se a la realitat i apropiar-se’n per comprendre-la.
Tot i això, per qüestions pràctiques i estètiques, el llibre cobra una forma final que pretén ser la que captivi o atregui més, segons la mirada del seu autor i editors. Aquí és com qualsevol obra d’art, el creador té la darrera paraula i és qui estampa la signatura d’autoria.
De manera complementària i alternativa, hi ha llibres que ofereixen al final altres índexs, potser més atractius o per a ànimes més curioses. Són índexs que ens ajuden a trobar determinats noms clau de persones, temàtiques, llocs… depenent de la naturalesa de l’obra.
Aquests índexs ens ofereixen també recorreguts alternatius. Sí, maneres de circular pel llibre no necessàriament cronològiques o que ens condueixin a les conclusions finals a què va arribar l’autor o autora. Poden ser, si ens aventurem, angles de vista diferents, perspectives noves dins del paisatge de paraules que tenim davant dels ulls.
La paraula índex també ens porta al vocable indicis. Els índexs, doncs, són o haurien de ser indicis de per on circular. Això em recorda un amic historiador que, a mesura que llegeix, elabora els seus propis índexs. A les pàgines en blanc que troba al principi o al final, apunta els temes del seu interès i assenyala la pàgina o pàgines on es troben. Això dona indicis que serà un llibre per seguir consultant o treballant, un document viu que serà revisitat quan es requereixi, sabent on trobar aquelles troballes que interessen.
Novament, aquest índex particular i a mida del meu amic em porta a un altre tipus d’índexs. I és que els llibres haurien de deixar pàgines en blanc només perquè els lectors poguessin elaborar els seus propis índexs. Així com marges més amplis per a aquelles notes o comentaris que el text va suggerint. Això dona molta més vida al llibre i més ‘marge’ de diàleg amb ell.
Doncs volia comentar que fa anys vaig tenir entre mans un llibre antic que es custodia a un arxiu oficial. Es tracta del primer priorologi del monestir de Sant Jeroni de la Murtra. És a dir, un llibre que va relatant els esdeveniments principals durant el mandat de cada prior. En el cas de la Murtra, cada tres anys canviava de prior o de coordinador de la comunitat i aquest llibre relata què es va fer durant aquest període de temps.
Doncs aquest llibre manuscrit per Fra Francesc Talet al segle XVII, ofereix al final un índex temàtic molt interessant. Per cert, només conté aquest índex. No hi ha cap índex que indiqui a quina pàgina comença cada prior. I, per la seva naturalesa, la cronologia és part substancial de l’obra i ens l’anem trobant a mesura que girem els folis.
Aquest índex únic és un document obert, ja que trobem les lletres de l’alfabet (es tracta d’un índex alfabètic) i tot seguit moltes línies en blanc entre una lletra i la següent. S’intueix que quan el va crear va anar emplenant de contingut cada lletra –hi ha lletres amb moltes més entrades–, però va deixar prou espai en blanc perquè ell o altres persones fossin enriquint-lo a mesura que trobessin més aspectes importants que s’iniciessin amb aquesta lletra.
És així com, a mesura que avancem en aquest índex, trobem no només la cal·ligrafia de Fra Talet, sinó lletres de diferents mans. Monjos que van seguir enriquint l’índex. I no sols l’índex, ja que tots els aspectes que ressenya l’índex els trobem assenyalats en una nota al marge quan acudim a la pàgina que fa referència. Són notes, en el cas del llibre, escrites per altres monjos diferents de l’autor. Mostra de ser un document diverses vegades rellegit.
Convido a qui hagi llegit aquesta reflexió entorn dels índexs que, encara que sigui només una vegada a la vida, creï el seu propi índex a partir de la lectura d’un llibre. Una manera pot ser la del monjo jerònim Talet: col·locant l’abecedari i, com si cada lletra fos un calaix, anar-hi ficant els temes o paraules del propi interès. Una altra, com l’índex del meu amic historiador, a mesura que vagin apareixent els temes anar enllistant-los i col·locant la pàgina on es troben.
O la millor: la que cadascú vagi trobant com a pròpia. I l’únic límit és la imaginació. Atrevim-nos a recórrer els llibres com ens plagui, anotem sobre ells, dibuixem, que quedin rastres de cafè, del full del nostre arbre favorit que ha servit com a punt de lectura. Dialoguem amb ells encara que tinguem la sensació d’estar escrivint un monòleg. Deixem que el llibre ens doni vida donant-li vida nosaltres també.