L’alegria, font del bon humor convida a revisar i valorar les reaccions que tenim davant situacions concretes. Sovint trobem persones alegres que saben posar espurnes de llum a realitats dramàtiques i contagiar una bonhomia que transforma la realitat.
Per aquest monogràfic hem recuperat unes paraules expressades pel psicòleg i pedagog Bernabé Tierno que va col·laborar a la revista RE número 80 que tractava De l’alegria al goig. Recordo que el vaig entrevistar telefònicament perquè estava hospitalitzat i va respondre a unes preguntes, ja que considerava que malgrat la malaltia l’alegria era una actitud vital i interna que ajudava a superar les dificultats i a sobreviure en situacions concretes. Deia que l’alegria: «És un sentiment vital que sorgeix de dins i contribueix a tenir una mirada positiva.» I parlava de dos tipus d’alegria: «Una és l’alegria bàsica normal que sents perquè estàs mínimament bé, ja que no tens gana, no tens set, no tens fred, estàs amb persones que t’estimen, estàs en un lloc correcte… Tot això és per gaudir-ne. Cal deixar-se portar quan tots aquests aspectes són favorables. Però, malgrat tenir-ho tot, hi ha persones que es danyen
a si mateixes perquè no són capaces de valorar ni el que són ni el que tenen. L’altre tipus d’alegria requereix més esforç, és la que anomeno l’alegria conquistada:
quan les coses no van bé, un mateix fa una mena de sabotatge per anar-hi en contra.
Això, evidentment, suposa lluitar, ja que tothom té contratemps inesperats.»
L’alegria autèntica, que surt de dins, interior… possibilita l’humor, és font del bon humor que d’alguna manera són actituds davant la vida. Sabem que hi ha molts tipus d’humor, i uns quant són desagradables i, fins i tot, poden ofendre. Alguns autors fan referència a l’humor que pot ferir la persona, com la ironia, el sarcasme, o qualsevol forma de frivolitat o de ridiculitzar. Aquestes són formes molestes presents en diversos entorns que intoxiquen la realitat.
El bon humor que tractem en aquestes pàgines és sa i vol afavorir l’ésser humà, per exemple, Josep M. Forcada en el seu article anomena diferents aspectes tant del bon humor com del mal humor, però una actitud coherent és quan: «La persona amb humor sap mirar-se al mirall, somriure i veure els propis errors sense fer cara amargada. Quan mira les persones, sap veure amb netedat que els altres són precisament un tros de la pròpia existència.»
L’articulista Josep Sabater utilitza la paraula humorosir, en concret humorosir la vida que: «No és altra cosa que ‘sentir-la’ viscuda amb els seus pros i contres, assumir-ne la seva complexa gamma de variables, eventualitats i impredictibilitats, bo i acceptant que si en ‘perdem’ el seu sentit sempre ens queda el sentit de l’humor.»
Els articles publicats ajuden a aprofundir sobre l’alegria i el bon humor, actituds humanes i vitals que possibiliten un somriure en el rostre o una mirada més optimista.
Practicar el riure aporta molts beneficis.