Fotografia: Assumpta Sendra
Data de publicació: 21 d’octubre de 2024
El dimecres 2 d’octubre, en el marc del recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona, la directora de l’Àmbit, Assumpta Sendra, va presentar un nou Espai de Formació, per tractar el tema: Una eina concreta per transformar, èticament, la societat:Les cosmovisions socials, per reflexionar com construir una societat més cohesionada des d’una mirada esperançadora. La conferència va anar a càrrec dels professors Daniel Gabarró i Jaume López.
Va iniciar la seva exposició el professor Gabarró fent referència a l’Àmbit que parla de prendre consciència de la realitat per donar respostes realistes i humanes, el que implica comprendre. La humanitat i el kosmos, en el sentit grec de la paraula, allò tangible i allò intangible, han de ser al centre com a valors. Tot seguit va emmarcar el tema des del punt de vista filosòfic, per assolir una transformació ètica de la societat, malgrat que no tothom vulgui transformar el món. Va puntualitzar que quan parla de filosofia es refereix a com ens relacionem amb la realitat. Alhora va demanar mantenir la ment oberta i no tancar-se perquè, quan les idees són noves, sovint sonen estranyes. Així com que no ens les hem de creure d’entrada, sinó que les hem de verificar, comprovar en la nostra vida si tot això que s’està dient té una part de realitat que ens ajuda a entendre i comprendre el món molt millor. Aquesta és l’actitud bàsica per relacionar-se amb la filosofia, l’amor per la veritat.
Va enumerar dotze punts com a marc filosòfic previ:
1.- Creiem que el món es pot transformar. Quan mirem enrere, veiem que hi ha una transformació, perquè els humans podem aprendre. Però ho hem de verificar. La pregunta és si la nostra experiència ens diu que nosaltres podem transformar la nostra vida. I la resposta és sí.
2.- S’aprèn equivocant-nos. El repte és qüestionar-se si aprenem a partir dels errors. Aprenem també de les dificultats que ens indiquen allò que haig d’aprendre, perquè si ho sabés seria fàcil. Errors i dificultats són coses meravelloses, tant a nivell individual com col·lectiu.
3.- Patir no aporta res útil, és l’excusa per a no fer res. Actuar sí.
4.- L’amor és una acció, no és un sentiment. És donar suport, escoltar. El que jo senti no té cap importància, sinó el que faig, com actuo des de l’amor, amb una mirada realista i humana per donar respostes coherents, després d’haver pres consciència de la realitat.
5.- La realitat no és el que penso sinó el que passa. Per exemple, hi ha qui diu que la gent hauria de ser amable. La realitat és que hi ha gent amable i gent que no ho és.
6.- La meva realitat és allò que jo puc fer, on tinc la capacitat d’acció.
7.- Tothom fa el que pot amb el que sap.
8.- El mal no existeix. La gent que crida ho fa perquè no té continència, perquè no sap fer-ho millor. La gent busca coses positives però està bastant despistada. Volem comprendre per ensenyar a qui no sap. Demanem empatia als altres perquè nosaltres no volem tenir empatia amb ells, no volem comprendre. Volem que siguin el altres els que ens comprenguin. Si no tenim aquesta posició per comprendre la realitat, el que voldrem serà agredir, forçar l’altre, encara que sigui mentalment o verbalment.
9.- Si el mal no existeix a nivell individual, la injustícia a nivell social tampoc existeix. Existeixen les desigualtats com a resultat de la nostra manca de saviesa. La societat sí que es pot millorar.
10.- Si jo puc aprendre individualment, vol dir que els altres també poden aprendre individualment. Això significa que es pot avançar col·lectivament. Si la consciència ètica col·lectiva puja, les injustícies recurrents i les desigualtats es reduiran.
11.- Cal posar dins de l’agenda política la consciència cívica, l’ètica, el creixement personal, l’espiritualitat, l’autoconeixement. És a dir, com poder fer créixer l’empatia de les persones, el seu pensament crític i que tinguin un equilibri entre allò individual i allò col·lectiu. Jo soc jo, però no estic per sobre del col·lectiu. El que és personal és polític.
12.- Aquesta consciència cívica es pot fer créixer i és el que anomenem cosmovisions socials. Entendre-les ens permet fer un diagnòstic de la realitat. És una eina que ens permet comprendre com podem portar a terme aquests dotze punts d’una forma concreta per assolir un canvi social.
Tot seguit, el professor López va desenvolupar el significat de les cosmovisions socials. Va mencionar els disset Objectius acordats de l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. Ningú hi està en contra, però el plantejament és si tothom els entén igual. Però no és fàcil perquè no són igualment ressonants i motivadors, per tant necessàriament hem de connectar amb els valors i les emocions, amb les diverses formes d’entendre el món.
Per poder transformar la realitat, l’hem de conèixer millor. Aquesta feina ja la fan habitualment els sociòlegs, els equips de Serveis Socials, des de l’Església, des de moltes perspectives. Acostumem a parlar d’uns eixos descriptors, d’indicadors com l’edat, el gènere, el nivell de formació, el nivell socioeconòmic. Gavarró i López proposen incloure un eix nou d’anàlisi de la realitat sociopolítica i de la realitat organitzacional, que són les cosmovisions socials, que suposa una visió prèvia, de la que no som conscients, però que ajuda a articular tot el que nosaltres entenem de la realitat social.
Hi ha quatre cosmovisions socials rellevants en el món occidental. Són un marc cognitiu, inconscient, sobre el que els individus no ens qüestionem. Planteja com hauria de ser aquesta realitat per ser justa. És un sistema coherent de valors amb la seva lògica interna, que activem per interpretar, actuar i avaluar allò que succeeix en l’àmbit públic o sociopolític. Conèixer la cosmovisió d’un col·lectiu o d’una persona dona més pistes sobre com rebrà una determinada política.
A continuació, va presentar un quadre comparatiu amb les diferents característiques de cada cosmovisió: la pretradicional, que té poca prevalença social, i la tradicional, moderna i postmoderna es reparteixen la influència social.
La pretradicional prioritza el clan, la fidelitat als seus, amb cap desig de participar políticament. La concepció de la justícia està molt vinculada a les seves necessitats. L’acció, la valentia està molt lligada al risc, al no tenir en compte les conseqüències. La impulsivitat, el masclisme, la xenofòbia com un valor positiu. Molts dels problemes que es volen solucionar a nivell social estan associats a aquesta cosmovisió.
El grup de referència sobre el qual empatitza la cosmovisió tradicional és la nació o etnogrup, s’identifiquen només amb aquells que tenen la mateixa cultura. És un grup que visualitza la justícia que es defineix per la llei i l’ordre estricte. L’esperit crític és limitat, no hi ha un replantejament de les normes. Són valors la religiositat institucionalitzada, el patriotisme, el sacrifici, la família, l’ètica del treball. El col·lectiu passa per davant de l’individu. Tenen una visió masclista, homòfoga, xenòfoba. Presenten una absència d’un esperit crític cap a les normes que ens defineixen i ens donen sentit.
La cosmovisió moderna queda amarada per l’esperit crític de la Il·lustració. La norma és qüestionada. La religiositat entesa com acrítica no encaixa bé. Hi ha un replantejament de l’endogrup, amb una visió mundicèntrica perquè allò que era sagrat queda qüestionat. Apareixen els drets universals entesos d’una manera limitada, perquè hi ha una visió molt igualitarista, amb una certa ceguesa per les diferències. Aquesta visió està sustentada per una perspectiva materialista de les coses. Hi ha un desplaçament des del col·lectiu a l’individu. Són valors la tecnocràcia, allò pragmàtic, allò quantificable, el mèrit, l’esforç, la competitivitat.
La cosmovisió postmoderna presenta un esperit crític que no és tan depenent de la ciència entesa com el coneixement de l’empíric, va més enllà perquè s’integra dins d’aquesta visió crítica la possibilitat de què hi hagi una dimensió transcendent, espiritual. La ciència no dona la resposta final a totes les coses. Adquireix centralitat la biosfera, perquè hi ha altres éssers vius que cal tenir en compte en l’àmbit públic. Assumpció de què tots som diferents i per tant hem de ser tractats diferents. Respecte pels col·lectius. La justícia és una equitat que ha de tenir en compte que hi ha diverses llengües, cultures, identitats de gènere. Els valors que apareixen són la multiculturalitat, la solidaritat, l’ecologisme, el relativisme que comporta uns límits i ens situa en una cinquena cosmovisió amb poca significació social.
Finalment, es va obrir el col·loqui als assistents que va contribuir a aprofundir en el tema.