Estrenem l’any amb un nou monogràfic titulat DIVERSES INTEL·LIGÈNCIES que, per una banda, sembla un tema clàssic perquè tractem sobre la intel·ligència humana tan necessària per pensar, comprendre, opinar, actuar, prendre decisions… Per altra banda, tractem un tema de debat constant, ja que ens preguntem cap on ens porta la Intel·ligència Artificial. Els articulistes analitzen els seus riscos i presenten els avantatges.
La intel·ligència humana incorporada al cervell humà és la capacitat d’aprenentatge, de raonament, de pensament crític, de reflexió, la capacitat de voluntat, de resoldre conflictes… La intel·ligència fa que es pugui respondre davant qualsevol situació. També és la capacitat de memòria que possibilita recordar, oblidar, projectar…
La intel·ligència facilita ser creatius, precisament la revista RE número 84, de l’octubre de l’any 2015, va tractar sobre Intel·ligència creativa que descrivia els beneficis de la creativitat: «Potenciar les pròpies habilitats i actituds personals com la confiança, flexibilitat, adaptació, intuïció, imaginació, curiositat… És una acció fruit d’un procés intel·lectual, és a dir, pensat, elaborat i estudiat. La creativitat desenvolupa una intel·ligència col·laboradora i responsable.»
A més, en el procés de desenvolupament de la intel·ligència humana és significatiu tenir en compte els sentiments i les emocions que complementen la persona. I en aquesta mirada global de l’ésser també intervé la dimensió humana de la interioritat que permet fer aquesta mirada més personal cap endins. La revista RE número 70, de l’any 2012, va tractar la Intel·ligència espiritual per ressaltar aquest aspecte més intrínsec que demana: «Unes condicions que permetin gaudir d’uns espais i uns temps per a la soledat i el silenci per explorar el propi jo des de la interioritat.»
Sense la intel·ligència humana pionera de qualsevol altres tipus d’intel·ligències no podríem parlar de la Intel·ligència Artificial que genera tants canvis. Hi ha diferents articles que descriuen que és la IA i coincideixen en el sentit ètic per a una actuació correcta. L’article ‘Cap a una ètica de la Intel·ligència Artificial’ de la comunicadora Leticia Soberón presenta un recorregut de diferents formes de la IA i la necessitat d’una ètica específica. Diu que: «L’aspiració a proposar un codi ètic global és molt noble i té molts antecedents. La nostra proposta, basada en l’antropologia realista existencial, assumeix que tota decisió humana val més, com més llibertat tingui en el seu origen». I quan qüestiona sobre una ètica de la tecnologia diu que no podem oblidar que: «L’ètica –la capacitat i la responsabilitat de decidir– no resideix en la tecnologia. Les opcions ètiques són irremeiablement humanes».
El doctor en Pedagogia Miquel Àngel Prats, en la secció entrevista, en la pregunta sobre la IA que no s’emociona, respon: «A diferència de la intel·ligència humana, la IA no té sentiments ni emocions, ja que només processa dades i segueix algoritmes. Aquesta manca d’emocionalitat pot ser un avantatge en alguns casos, com ara en la presa de decisions objectives, però també representa una limitació significativa, ja que la IA no pot empatitzar ni comprendre el context emocional de les situacions.»