Mestre, psicopedagog i Doctor en Pedagogia per la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull de Barcelona.
Actualment, és professor titular de Tecnologia Educativa, investigador responsable de la línia eduTIC del Grup de recerca consolidat PSiTIC (Pedagogia, Societat, Innovació i TIC) de la FPCEE Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i coordinador del Màster Universitari
en Lideratge de la Innovació Pedagògica i Direcció de Centres Educatius.
Durant la seva vida professional, ha compaginat l’activitat acadèmica universitària amb l’activitat divulgativa en diferents mitjans de comunicació. Ha estat director del CETEI de la Fundació Joan XXIII (2008-2011), de les cinc primeres edicions del ITworldEdu Summit (2008-2012), director del Grau d’Educació Infantil (2013-2019), així com vocal de Comunicació del Col·legi de Pedagogs de Catalunya (2006-2008).
L’any 2020 va ser guardonat amb el XXXè Premi Joan Profitós d’Assaig Pedagògic amb l’obra: 10 lliçons per a un ús ètic, saludable i responsable de les tecnologies digitals. Recentment, porta la direcció de la divisió d’Educació-Formació de CIVICAi (http://www.civicai.cat).
ALFABETITZAR-SE DIGITALMENT
PER COMPRENDRE
«Una de les competències més importants del segle XXI
és el pensament crític»
Com defineix la Intel·ligència Artificial?
La Intel·ligència Artificial es pot definir com un conjunt de tecnologies que busquen emular o simular la intel·ligència humana. Ara bé, crec que el terme ‘intel·ligència artificial’ potser no és el més afortunat, ja que la intel·ligència, en sentit humà, implica la capacitat d’adaptar-se a l’entorn de manera creativa i contextual. En el cas de la IA, el que fem és desenvolupar mecanismes, mitjançant la física, les matemàtiques i l’estadística, per imitar certs processos cognitius humans de manera mecànica o tecnològica.
Què són els algoritmes?
En el món tecnològic, els algoritmes són els processos, passos o etapes que s’utilitzen per programar una màquina perquè pugui realitzar determinades accions. Es tracta d’una sèrie d’instruccions dissenyades per assolir un objectiu concret o solucionar un problema específic. És important destacar que, si un algoritme no està ben dissenyat, l’acció resultant probablement no serà la que desitjàvem. Així, tot ordinador, software o programari funciona gràcies a algoritmes creats amb unes intencionalitats, finalitats i processos clars, que permeten que la màquina executi les accions previstes.
La IA ha revolucionat molts aspectes, alguns parlen d’una nova ‘era’ davant tants canvis que proporcionen beneficis i riscos. Expliqui una millora per la nostra vida i societat. I expliqui un risc.
El fenomen de la intel·ligència artificial es pot comparar amb l’impacte que van tenir el naixement d’internet o fins i tot l’aparició de l’electricitat. Representa un canvi disruptiu en molts àmbits, com la manera de comunicar-nos, produir, buscar i compartir informació.
Un dels grans beneficis de la IA és la seva capacitat d’accelerar processos. Podem considerar-la com un ‘accelerador’ que ens permet avançar més ràpidament en tasques repetitives, burocràtiques o mecàniques. Això la converteix en una eina que complementa perfectament el nostre treball, ajudant-nos a ser més eficients i alliberant temps per dedicar-nos a activitats de més valor afegit.
Pel que fa als riscos, és fonamental tenir en compte aspectes relacionats amb la privacitat, la seguretat i la confidencialitat de les dades. Necessitem transparència per part de les empreses tecnològiques sobre com es dissenyen els algoritmes i com es gestionen les nostres dades. No podem permetre que la IA funcioni com una ‘capsa tancada’; cal saber amb claredat què fan amb la informació que compartim.
Sempre tot ha anat evolucionant, el ritme de les noves tecnologies és accelerat, però per què hi ha el sentiment de por davant de la IA i de tots els canvis que pot generar?
La por a la IA es genera, principalment, pel desconeixement i la manca d’informació sobre com funciona aquesta tecnologia. Quan les persones es formen i adquireixen alfabetització digital, comencen a entendre-la millor, desmitificant-la i identificant les claus per a la seva interpretació i ús.
La por és una reacció natural i molt humana davant el desconegut, ja que sovint percebem el que no comprenem com una amenaça. Tanmateix, la millor manera de combatre aquesta por és mitjançant el coneixement. Saber com funciona la IA, quins són els seus usos i les seves aplicacions més adequades ens permet fer-ne un ús correcte i evitar-ne els riscos.
Quins són els límits per fer-ne un bon ús de manera responsable?
El primer pas per fer un ús responsable de la intel·ligència artificial és conèixer com funciona aquesta tecnologia. Això implica alfabetitzar-se digitalment per comprendre els seus mecanismes i les seves aplicacions.
En segon lloc, cal tenir en compte la privacitat de la informació. És fonamental ser conscients de quina informació compartim amb la IA i valorar quines dades cedim perquè generi els resultats que necessitem. La IA depèn de grans volums de dades per funcionar, però és la nostra responsabilitat assegurar-nos que les dades proporcionades són adequades i no comprometen la nostra privacitat ni la nostra seguretat. I en tercer lloc, és fonamental tenir en compte quan l’haurem d’emprar: l’empremta de carboni que genera és enorme. Haurem de vigilar fer un ús assenyat i sostenible.
I el sentit ètic pel funcionament correcte?
El sentit ètic en l’ús de la intel·ligència artificial comença amb el principi de transparència. És fonamental que, cada vegada que utilitzem la IA, ho fem explícit: hem de comunicar que l’hem utilitzada, quina tecnologia s’ha emprat (per exemple, si és generativa o de creació d’imatges) i, fins i tot, indicar els indicatius o ‘prompts’
–instruccions– que hem utilitzat per demanar-li fer la tasca.
A més, cal respectar els drets de propietat intel·lectual. Això implica assegurar-nos que els continguts generats o utilitzats amb la IA no vulneren els drets d’autoria d’altres creadors. És important verificar que les tecnologies emprades no s’han basat en dades o materials protegits sense autorització, garantint així que el seu ús és legítim i ètic.
Un altre aspecte crucial és garantir la seguretat i la privacitat de les dades. Com dèiem abans, la IA funciona gràcies a grans volums d’informació, i per això és essencial que qualsevol ús d’aquestes dades respecti estrictament la legislació vigent en matèria de privacitat, com el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD). Això implica assegurar que les dades personals no es recullen ni s’utilitzen sense consentiment explícit, que es custodien de manera segura i que s’eliminen quan ja no són necessàries.
La intel·ligència humana ha possibilitat la intel·ligència artificial. Però, una gran diferència és que la IA no té sentiments, no s’emociona…
La intel·ligència artificial funciona a partir de les dades amb les quals ha estat entrenada. Actualment, el que tenim és el que s’anomena una ANI (Artificial Narrow Intelligence), una intel·ligència artificial estreta o vertical. Això significa que aquestes intel·ligències estan altament especialitzades en tasques molt concretes i específiques, com ara el processament de llenguatge natural, el reconeixement de veu, la detecció de patrons, l’anàlisi d’imatges o la generació de text.
A diferència de la intel·ligència humana, la IA no té sentiments ni emocions, ja que només processa dades i segueix algoritmes. Aquesta manca d’emocionalitat pot ser un avantatge en alguns casos, com ara en la presa de decisions objectives, però també representa una limitació significativa, ja que la IA no pot empatitzar ni comprendre el context emocional de les situacions.
També alguns experts diuen que la IA deshumanitza…
En aquest cas, acostumo a fer una referència evangèlica, concretament a Mateu 22, 20-21, que diu: «Al César el que és del César, i a Déu el que és de Déu». La IA no ha de ser vista com una eina que deshumanitza, sinó com una oportunitat. Si pot assumir tasques burocràtiques, mecàniques o automatitzades, ens permet invertir més temps en allò que realment importa: les persones.
Com a educador, valoro molt poder utilitzar la IA per alliberar-me de feines que no aporten valor i, en canvi, dedicar aquest temps a estar més present amb els estudiants i companys. Lluny de deshumanitzar, la IA ens ofereix una gran oportunitat per reforçar les relacions humanes, delegant a les màquines aquelles tasques mecàniques que no requereixen la nostra atenció directa.
Com ja des de la infància i adolescència es pot ensenyar a fer un bon ús de les tecnologies digitals?
És fonamental establir un principi d’autoritat moral en l’ús de les tecnologies digitals des de la infància. Els adults hem de ser un bon exemple, ja que sovint no ho som. No podem exigir als infants i adolescents que facin un bon ús de la tecnologia si nosaltres, com a referents, no ho fem.
En segon lloc, és crucial que els adults estiguin al dia sobre el consum mediàtic dels infants i adolescents. Saber què veuen, què escolten i què consumeixen digitalment ens permet connectar-hi millor, parlar amb ells i orientar-los de manera adequada.
Finalment, cal fomentar un diàleg obert a casa i trobar un equilibri. La virtut està en aquest equilibri, on cada família pugui establir moments per a la tecnologia i també espais lliures de pantalles, centrats en el diàleg i la convivència.
Com feu aquest treball de combinar la persona i la tecnologia?
Una de les competències més importants del segle XXI és el pensament crític. Per això, el nostre treball amb els estudiants universitaris se centra a fomentar aquesta capacitat. Els formem perquè utilitzin la tecnologia de manera crítica, qüestionant constantment com l’estan fent servir, què estan veient i consumint mediàticament, i plantejant-se les implicacions d’aquests usos.
En segon lloc, els animem a contrastar tota la informació que consumeixen. És essencial que no esdevinguin víctimes de la desinformació i que aprenguin a verificar fonts i dades.
Finalment, posem un èmfasi especial en promoure el benestar digital. Això implica ensenyar-los a desconnectar quan cal, per connectar-se amb un mateix i amb els altres. Una persona altament competent digitalment no només sap utilitzar les eines tecnològiques, sinó que també sap equilibrar el seu ús, prioritzant el seu benestar i les seves relacions humanes.
Assumpta Sendra Mestre